La Humanitat sempre ha necessitat prendre quelcom com a referència per a poder explicar el passat d’interès històric, antropològic, documental i artístic. Tant els calendaris, com els almanacs i fins i tot els anuaris compleixen en certa manera, tot i que no de forma exclusiva, aquesta missió, esdevenint testimonis del còmput, registre i organització del temps fins al punt de ser utilitzats sovint, els tres termes, com a quasi sinònims. Partim de la base que tenen en comú el fet de ser materials efímers que tenen com a màxim una durada anual, temps al qual es cenyeix moltes vegades el seu contingut, i al fet que, físicament, acostumen a tenir pocs fulls i havien estat distribuïts com a literatura de cordill fora dels circuïts habituals dels impresos.  

El terme CALENDARI té origen llatí: “calendarium” i a la vegada prové de “kalendae” que significa primer dia del mes i que, popularment, s’utilitza per a designar l’organització dels dies de l’any en mesos i setmanes. El temps és entès com a experiència social compartida i progressivament cada societat defineix el seu en base a com l’entén, gestiona, i utilitza, per millorar les pròpies condicions de vida i a partir de diferents sistemes per a mesurar-lo al llarg de la història. Així doncs, tenim el calendari romà, el gregorià o el de la Revolució Francesa, cadascun amb les seves particularitats. Pel que fa a la vida personal, ens referim habitualment a les agendes, quadrants horaris o dietaris on s’anoten les coses a fer, producte de la planificació del temps o bé d’experiències viscudes. En els fons personals d’arxiu, podem trobar-ne de manuscrites i “personalitzades” o “viscudes”, servint com a font d’informació molt valuosa en estudis biogràfics o sobre la vida quotidiana.

Els ALMANACS acostumen a contenir més informació a l’estricta del temps;  in strictu sensu: “manah” és un terme d’origen hispano-àrab que significa “una parada en el viatge”. En un inici, eren estris de la vida quotidiana vinculats al món rural i molt arrelats entre les classes populars, motiu pel qual es convertiren en un poderós instrument d’informació i propaganda, transmissor de valors, creences i regles de conducta. Més vinculat al dia a dia, també incorporarà la indicació de les festes eclesiàstiques. Sempre plantejats com a reculls i compendis de qüestions útils, sovint arriben fins i tot a prescindir de la informació habitual sobre el còmput del temps.

En la Gran Enciclopèdia Catalana s’estableix un paral·lelisme quan es defineix “almanac” com a: “Calendari acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i fires, així com, sovint, de treballs de creació en prosa i en vers.” [+]. El que entenem per almanac o anuari serveix de testimoni en relació a allò que ha tingut lloc aquell any o bé com a lectura o llibret de coneixements de tipus pràctic, si bé, en contraposició al seu caràcter efímer intrínsec, hi ha els calendaris denominats “perpetus” en tant que –com molt fidelment diu el seu nom- tenen una major estabilitat: “Taula de còmput disposada de manera que permet trobar el dia de la setmana de qualsevol dia de qualsevol any des de l’establiment del calendari julià indefinidament.” [+]

Des de l’antiguitat, els calendaris foren molt populars, ja que contenien el santoral i les tradicions vinculades amb la realitat local de cada territori. Veiem, per exemple, en el Tapís de la Creació de la Catedral de Girona, dels segles XI-XII, un exemple de la seva representació gràfica. També els llibres d’hores, a l’Edat Mitjana, són un fidel testimoni de la litúrgia. Eren llibres de devoció particular que permetien seguir la litúrgia de les hores i que, amb el temps, s’enriquiren amb altres elements, com el calendari litúrgic o les oracions i textos de les misses per a certs dies o festivitats. Es desenvolupaven des del primer diumenge d’Advent fins a l’últim després de Pentecostes, evocant els misteris de la vida de Crist i resseguint, per tant, el cicle anual propi de l’Església Catòlica.

Els criteris amb què els podem tipificar físicament parlant són diversos: la tècnica d’arts gràfiques amb què es fixa la informació, la distribució i quantitat de dades, els materials del suport, el format, o el seu ús (podent ser de sobretaula, murals, de butxaca, etc.) Formalment destaquen els il·lustrats o d’artista, on s’indica que hi ha obres d’art com, per exemple, en els modernistes.

Les facetes però amb què es poden classificar són múltiples i només a manera de galeria en citem algunes a continuació.

Des d’un punt de vista històric i metodològic hi han els que serveixen per a mesurar el còmput del temps. Apuntar que el grup de recerca [Contra]taedium, de la Universitat de Barcelona, té una web amb recursos relacionats.

Segons els destinataris hi han els adreçats a col·lectius específics com professions, socis d’una entitat, habitants d’una vila o l’horari laboral d’una organització, entre d’altres.

Els especialitzats, dels quals hi poden haver de moltes matèries. Com a casuística farem referència als receptaris adaptats a les diverses èpoques de l’any sobre gastronomia; també les seccions a « Almanac literari » que Tomàs Garcés escrivia al diari La Veu de Catalunya o « El Calendario sin fecha» de Josep Pla al setmanari Destino.

Moltes publicacions periòdiques tenen números especials de periodicitat anual que aporten continguts diferents, com els calendaris de fons Josep Maria Figueres, o els números especials de la publicació infantil del TBO.

Per celebrar efemèrides s’han elaborat i/o publicat calendaris que acostumen a aportar continguts relatius a la persona homenatjada, o a l’esdeveniment i motiu de celebració. És el cas del publicat per la casa Simpar S.A. que saludava als seus clients i amics amb un calendari d’homenatge de Jacint Verdaguer (1953) en el 50è aniversari de la seva mort (I Calendaris B 1), o bé aquest dedicat a J.V. Foix en el 90è aniversari del seu naixement i que es publicà a la revista Ampit al 1983.

Els almanacs per mestres (segona meitat del segle XIX – principis del segle XX) foren molt importants en el moment en què es desenvolupa la legislació educativa, ja que eren emprats com a instrument pedagògic alhora que servien com a mitjà de difusió dels coneixements en les diverses disciplines cursades i com a llibres de lectura. Hi ha també els almanacs d’autor, com és el cas del que segueix, on E. Julià en justifica en un pròleg els motius del mateix i del qual hi ha dues versions, una d’elles amb fotografies.

Altres són de caràcter pedagògic o ideològic, arribant a ser emprats com a llibres de text.

La publicitat és habitual en aquells almanacs editats i distribuïts per empreses o bé establiments comercials i poden incloure marxandatge i/o objectes diversos per a diferents usos. N’hi ha també de caràcter enciclopèdic i que contenen molta publicitat com l’Almanaque Bailly-Bailliere: pequeña enciclopedia popular de la vida práctica …, del qual hi havia una edició barcelonina i una altra de Madrid.

D’altre banda, n’hi han que s’han utilitzat com a canal d’informació de les pròpies idees o reivindicacions i on alguns dibuixants han contribuït amb les seves vinyetes i gags humorístics, o col·lectius que denuncien certes situacions com, per exemple, el calendari de 2019 publicat per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona titulat: “2019: Més turistes, Menys veïnes”. Fins i tot trobem una publicació de tipus memorialístic i més de la línia dels anuaris, com és la publicació: …: l’any que tu vas néixer on es parla de notícies, fets i curiositats de l’any en qüestió.

Aquest material, imprès, es pot trobar en l’apartat d’Imatgeria popular i infantil de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. A més a més de tota aquesta varietat de documents, a la biblioteca podreu consultar d’altres que els descriuen, expliquen i exemplifiquen [+calendaris] [+almanacs] [+anuaris].

Les connotacions associades al còmput del temps en totes les seves expressions han quedat recollides des de temps immemorials en refranys i dites populars que tan habitualment estem acostumats a sentir vinculades als mesos de l’any, a la meteorologia o al santoral entre d’altres. Ja ho sabeu doncs: El temps és or!

Anna Nicolau
Secció de Manuscrits
Biblioteca de Catalunya 

--------------------

 Bibliografia

Almanacs de Barcelona: llunaris calendaris i pronòstics segles XV a XX; realització i documentació: Josep Mañà... Barcelona: Caixa de Barcelona. Obra Social, [1977]

Bollème, Geneviève. Les almanachs populaires aux XVIIe et XVIIIe siècles : essai d’histoire sociale. Paris; Holanda: Mouton & Co, 1969.

Carreño, Myriam. “Almanaques y calendarios para maestros: almanacs and schedules for teachers” dins Historia de la Educación, 16 (1997), p. 47-63.

Galende Díaz, Juan Carlos. “La calendación en los almanaques españoles durante los ss. XVII-XVIII” dins X Jornadas Científicas sobre Documentación (Madrid, Universidad Complutense de Madrid,  2011), p. 177-188. 

Gudayol, anna. “Llibres d’hores manuscrits a la Biblioteca de Catalunya” (1999). 

Pérez Higuera, Teresa. Chronos: el arte ne los calendarios del medievo. [Madrid]: Banco Bilbao Vizcaya, 1995

Rickards, Maurice. The encyclopedia of ephemera: a guide to the fragmentary documents of everyday life for the collector, curator, and historian. London: The British Library, 2000. 

Velez, Pilar. Calendaris i almanacs¸amb la col·laboració d’Albert Martí. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Fundació Indústries Gràfiques, 1997 (Estudis del Museu de les Arts Gràfiques; 2)