La revista Dau al Set era una publicació d’avantguarda fundada pel conegut grup artístic del mateix nom com a la seva eina d’expressió, on van plasmar i donar a conèixer les seves inquietuds creatives i intel·lectuals. El grup estava format pels joves pintors Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, responsable de la composició i la impressió, i els escriptors Joan Brossa i Arnau Puig. També col·laborà en la seva elaboració, el setè membre, el gravador i tipògraf Enric Tormo, que junt amb Joan Ponç i Joan Brossa ja havien editat un any abans l’únic número de la revista Algol, antecedent de Dau al Set. Posteriorment, el gener de 1949, s’afegí Joan Eduard Cirlot. Col·laboraren altres autors destacats com J.V. Foix, Rafael Santos Torroella, Sebastià Gasch, Cesáreo Rodríguez-Aguilera, Alfredo Papo, Alexandre Cirici i Pellicer, etc.

El primer número aparegué a Barcelona el setembre de 1948. Joan Brossa va donar el nom al grup i a la revista. Constaven Joan Josep Tharrats com a fundador i Joan Ponç com a director, però realment no hi havia cap director, sinó que cada número el realitzaven entre un o dos dels membres del grup, de vegades algun més.

Entre altres motius, que els pintors marxessin a l’estranger: el 1950 Antoni Tàpies se’n va anar a París, Modest Cuixart l’any següent a Lió i el 1953 Joan Ponç al Brasil, va portar a la dissolució del grup. Tot i això, Joan Josep Tharrats continuà editant-la fins al 1956 i encara van participar alguns dels fundadors de forma ocasional.

A l’inici tenia periodicitat mensual, però només es mantingué durant els quatre mesos en què es publicà durant 1948, després sempre va aparèixer de manera irregular, tot i l’intent, a partir de 1953, de fer-la trimestral. En algunes ocasions havien sortit dos números el mateix mes. Tenia un reduït tiratge d’entre 100 i 150 exemplars, que es distribuïen per subscripció.

No constava peu d’impremta ni cap adreça d’administració o redacció, el que no era estrany donades les prohibicions existents a l’època per publicar i per l’ús del català. Diu Lourdes Cirlot que la revista es devia fer clandestinament, gràcies al fet que Tharrats era propietari d’una petita màquina Boston per imprimir, perquè la major part dels textos eren en català, tot i que també s’editaren en castellà i alguns en francès. En alguns casos, hi van aparèixer un exemplar amb la designació cronològica en català i un altre en castellà, tot i tenir el mateix contingut.

Una altra característica és que, tret del primer número, no portava numeració, només la data que constava al final de la darrera pàgina de cada quadern. El títol de la revista als inicis apareixia a la portada integrat amb la il·lustració, però a partir del maig de 1949 va quedar relegat al final junt amb la data. Els primers quatre exemplars de 1948 tenien paginació seguida, però a partir de 1949 no estaven paginats i es presentaven sense relligar.

La revista s’imprimia manualment i també part de l’elaboració ho era, fet pel qual hi havia diferències entre els exemplars d’un mateix número, com per exemple afegien fotografies retallades, acolorides a mà i enganxades de vegades amb ordre diferent a cada quadern, com al número de Maig de 1949 dedicat a Georges Méliès. Feien collages amb variacions, diferents qualitats de papers i fins i tot diferents colors del paper on s’imprimia, com al de Gener de 1951 imprès sobre paper rosa pintat un a un per Tharrats. Fins i tot es va fondre una tipografia especial per imprimir el número de Març de 1952 i en el d’Estiu de 1954 s’utilitzà una tècnica d’impressió que donava característiques diferents a cada quadern i anava acompanyat d’una bossa amb petits retalls en cartolines de colors perquè els lectors fessin les seves pròpies composicions. Tot amb la intenció de donar-li a cada exemplar de la revista el valor d’una peça única.

Amb motiu de les exposicions dels membres del grup, es publicaren números especials com el de Desembre de 1949, número extraordinari de 33cm, d’una mida més gran que l’habitual de 25cm, quan Cuixart, Ponç i Tàpies van exposar a l’Institut Francès de Barcelona. Va ser dissenyat per Enric Tormo, incloïa un text de Brossa, cobertes il·lustrades per Cuixart, Ponç i Tàpies, retrats fotogràfics fets per Tormo, amb intervencions gràfiques de Cuixart, dels tres pintors i de Brossa. Un altre exemple és el de Novembre del 1950, realitzat per Joan Ponç i Modest Cuixart per felicitar Antoni Tàpies per la seva primera exposició a les Galeries Laietanes, que a dins encartat incloïa un full amb el catàleg de les obres, el color del paper del qual canviava segons els quaderns. El mateix mes també va sortir un altre número sota el títol “Oracle sobre Antoni Tàpies”, amb text de Joan Brossa i dibuix amb autoretrat de Tàpies a la portada.

Es feien exemplars de luxe amb il·lustracions originals, com és el cas del número de Juny de 1950 dedicat a Paul Klee en el 10è aniversari de la seva mort que incloïen encartades aquarel·les originals de Tharrats, diferents segons els quaderns. Alguns fins i tot, amb tiratge especial numerat, com el de Juny/juliol de 1952 dedicat al II Saló del Jazz que duia un aiguafort a doble pàgina de Carme Serra als 15 exemplars de luxe numerats i el ja mencionat d’Estiu de 1954 amb 125 exemplars numerats i signats per Tharrats (reproduït el número 1 al facsímil editat per Art-3).

Al desembre feien quaderns especials com a felicitació de Nadal, entre ells el de 1950 il·lustrat per Joan Ponç, el de 1951, al qual van participar amb dibuixos els dos fills de Tharrats, o el d’Hivern de 1953 titulat “Calendari de les festes de Nadal” amb textos de Joan Amades, del qual es van imprimir 100 exemplars numerats per a l’Associació de Bibliòfils de Barcelona i 85 es van fer servir com a Nadala pel farmacèutic Josep M. Morera i Grau i que no porten la capçalera de la revista. La Biblioteca de Catalunya conserva una d’aquestes Nadales del farmacèutic Josep M. Morera i Grau.

Per tots aquests motius, junt amb el seu format poc convencional, resulta problemàtic identificar i ordenar la col·lecció. És difícil distingir com es conformen els números i quina és l’ordenació correcta. Com a exemple, s’han detectat errors en l’ordre en què estan enquadernats els números i, fins i tot, n’hi ha que tenen les seves pàgines barrejades entre ells, en el volum relligat que forma part de la col·lecció de la Biblioteca de Catalunya.

Existeixen diversos estudis publicats sobre el grup i la seva revista, amb intents de cronologia, com per exemple l’article de Sol Enjuanes Puyol “Cronologia de la revista Dau al Set” al llibre Dau al Set: la segona avantguarda catalana, editat a Barcelona per la Fundació Lluís Carulla el 2011. També han aparegut facsímils i catàlegs d’exposicions que contenen els sumaris detallats dels números i que poden servir de guia per identificar les col·leccions.

De la mateixa manera, encara no està determinat el nombre total de números que es publicaren. Segons diu Lourdes Cirlot, al seu article a la revista A, estudios pro arte  el 1975, es van imprimir 54 números. En canvi, el catàleg de l’exposició que, amb motiu del 50è aniversari del naixement de la publicació, va editar el MACBA de Barcelona el 1999, conté el sumari de 48 números. Però el facsímil fet per Art-3 a Figueres el 1981 recull 61 números. El mateix nombre que relaciona Sol Enjuanes Puyol al seu article ja mencionat, tot i que difereixen alguns dels exemplars ressenyats. Com a conclusió, al comparar la relació dels números recollits en aquests documents consultats, fent una aproximació, podem dir que s’editaren entre 60 i 65 números.

La col·lecció de la Biblioteca de Catalunya no està completa, però s’ha vist incrementada amb l’arribada de dos donatius, els exemplars dels quals aviat es digitalitzaran i es publicaran junt amb els que ja estan disponibles al portal ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.

Esther Miguel Marina
Hemeroteca 

BIBLIOGRAFIA

Dau al set. Edició facsímil. Figueres: Art-3, 1981. 4 vol.

CIRLOT, Lourdes “El grupo “Dau al Set”” a A, estudios pro arte Barcelona: Ideart, 1975-1977. Núm. 4 (octubre/diciembre 1975) p. 37-50.

ENJUANES Puyol, Sol “CronologÍa de la revista Dau al Set” a Dau al Set: la segona avantguarda catalana Barcelona: Fundació Lluís Carulla, 2011, p. 70-79.

GRANELL, Enric “Sumari de la revista Dau al Set” a Dau al Set: 20 d'octubre del 1999-10 de gener del 2000 Barcelona: Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 1999, p. 119-123. Catàleg de l’exposició.

Catàleg de la Biblioteca de Catalunya:

https://explora.bnc.cat/discovery/fulldisplay?docid=alma991030793379706706&context=U&vid=34CSUC_BC:VU1&lang=ca

ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.:

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/consulta/registro.do?id=2085

Ajuda de cerca:

https://www.bnc.cat/content/download/140770/2073958/file/DAU+AL+SET_Ajuda+de+cerca.docx