El 1917, deu anys després de la fundació de la Biblioteca de Catalunya, es va crear la “Reserva i Secció d’Incunables”. Així figura al Butlletí de la Biblioteca de Catalunya corresponent a aquell any:

“Enguany s’és constituïda aquesta secció, dividida en dues parts, segons que els llibres en ella ingressats siguin o no estampats en terres de llengua catalana. La secció catalana, formada principalment pel fons Aguiló, l’hem batejada amb el seu nom en memòria del gran bibliòfil. […] L’altra secció l’integren tots el llibres gòtics i del cinc-cents i en general els exemplars que per un concepte o altre mereixen esser estotjats amb cura especial […]. Els incunables no catalans formen igualment una secció independent […]”. 

La Secció estructurava, d’aquesta manera, els impresos antics, rars i preciosos que s’havien anat adquirint des de la seva fundació, començant per la compra de la biblioteca de l’erudit Marià Aguiló l’any 1908[1]. Aquesta estructura i contingut s’han mantingut en línies generals, i ampliat amb les diverses adquisicions fetes al llarg d’aquests cent anys, tot incrementant els fons inicials i creant noves col·leccions. Hi tornarem més endavant.

En els estatuts de la Biblioteca, publicats al primer número del Butlletí de la Biblioteca de Catalunya corresponent a l’any 1914, s’esmentava l’estructura de les que havien de ser les seccions de reserva. En l’article IV es detalla:

“[…] II. Seccions especials entre les quals hi haurà les de Manuscrits, Reserva d’impresos, Plànols i Cartes geogràfiques, Gravats o Estampes, Reproduccions gràfiques, Música i fons de Llibres subjectes a Reglaments especials.”

La Reserva Impresa ha tingut diverses nomenclatures al llarg dels anys, en algun moment aglutinada amb la Secció de Manuscrits, fins arribar a l’actual de Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials. A l’article 25 del Decret 300/1995 pel qual s’estableix l’estructura de l’entitat autònoma Biblioteca de Catalunya, es defineix la seva pertinença a la Unitat Bibliogràfica, i al 26 se’n defineixen les funcions, comunes a les altres seccions que conformen la Unitat:

“a) Proposar l’adquisició del fons i de les obres de referència.

 b) Organitzar i executar la gestió i la catalogació dels documents específics de cada secció.

 c) Proposar la realització de publicacions dins l’àmbit de la secció.

 d) Participar en l’elaboració de la bibliografia nacional.

 e) Aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel seu superior jeràrquic.”

La Secció comprèn, per dir-ho d’una manera senzilla, el llibre antic –des dels incunables als impresos fins a 1820- rar i preciós, estructurat bàsicament en dos grans blocs: la Reserva Catalana Aguiló, que inclouria els impresos antics, rars i preciosos relacionats d’alguna manera amb Catalunya (temàtica, autoria, lloc d’impressió…) i la Reserva General, de llibres no catalans amb el mateix criteri d’antiguitat i raresa.

Les col·leccions especials, a prop de la trentena, obeeixen bé a una unitat d’interès, a un lligam temàtic, a un determinat origen, un posseïdor...  La meitat són obertes, és a dir, s’hi continuen ingressant exemplars. Donada la seva diversitat i riquesa intrínseca de cadascuna d’elles, es fa difícil de fer una selecció. En destaquem algunes d’entre les que es podrien considerar, en certa manera, fundacionals:  

-  Incunables, amb 646 exemplars.

-  Cervantina, amb aproximadament 9.000 volums, que té per nucli la generosa donació d’Isidre Bonsoms dels gairebé 3.400 exemplars de la seva biblioteca cervantina. És considerada una de les col·leccions de les obres de Cervantes i sobre l’univers cervantí més importants del món conservada en biblioteques de titularitat pública.

-  Fullets Bonsoms, iniciada també amb la donació d’Isidre Bonsoms de més de 4.000  impresos breus de caire eminentment historicopolític, i que actualment compta amb més de 20.000 exemplars.

-  Verdagueriana, amb més de 3.000 exemplars, nascuda amb la compra de la biblioteca personal del poeta català Jacint Verdaguer.

-  Toda, formada bàsicament per llibres descrits a la seva Bibliografia espanyola d’Itàlia, que actualment té al voltant de 3.500 volums.

-  Prat de la Riba, formada per la biblioteca personal del polític català, de 1.811 volums, donada per la seva vídua ara fa cent anys.

Les altres col·leccions especials són: Almirall, Bergnes de las Casas (la part dels llibres antics, rars i preciosos), Biblioteca de Mitologia Clàssica Frederic Travé (la part dels llibres antics, rars i preciosos), Biblioteca Torres-Amat, Bonsoms-Chacón, Bulbena, Butlles incunables, Col·lecció Teatral Jaume Rull i Bové, Devocionaris, Elzeviriana, Espona, Fulls polítics, Fulls solts, Imitatio Christi, Marès, Microscòpica, Miralles, Pedro Pons, Revolució Francesa, Sant Joan de la Creu, Almirall, Tusquets de Cabirol (la part dels llibres antics, rars i preciosos), Verrié (la part dels llibres antics, rars i preciosos)[2].

Els fons són gestionats i processats, principalment, a la mateixa Secció pel personal tècnic, especialitzat en la catalogació i processament d’impresos antics. S’ubiquen en una zona especial al magatzem de la Biblioteca, gestionat pel Servei d’Emmagatzemament, Preservació i Conservació, a excepció de la major part de la Col·lecció Cervantina, que es conserva a la sala del mateix nom i a la Sala Almirall.  

Els responsables de la Secció han estat (citats cronològicament) Pere Bohigas, Joan Givanel i Mas, Luis-María Plaza, Amadeu-J. Soberanas i Joana Escobedo. En alguna època hi ha hagut la figura del conservador/responsable de la Col·lecció Cervantina i també de la Col·lecció Verdagueriana. 

La Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials compleix cent anys de dedicació a la idea primigènia dels fundadors de la Biblioteca de Catalunya, reflectida en la legislació vigent[3]: l’adquisició, conservació, preservació i difusió del patrimoni bibliogràfic català antic en la seva vessant impresa, així com de les seves col·leccions especials, ben riques i diverses.

Per molts anys!

Per saber-ne més

Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona, DL 1968.

Escobedo, Joana. “Reserva Impresa i Col·leccions Especials” a Biblioteca de Catalunya. Bibliographica: documents dels segles VIII-XX. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1993. p. 31-39.

Fontanals Jaumà, Reis; Losantos Viñolas, Marga. Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007.

“Organització de la Reserva i secció d’Incunables”,  Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, any IV (gener-desembre 1917),  núm. 4, p. 170-180.

Rubió i Balaguer, Jordi, “La Biblioteca de Catalunya”, La revista dels llibres, any I, núm. 4-5  (setembre 1925).

Marta Navarro
M. Àngels Sanllehy
Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials

[1]  El 27 de setembre de 1907 J. Massó i Torrents i M. dels Sants Oliver signaven el dictamen favorable a l’adquisició: “[...] una ocasió excepcional  d’iniciar la fundació de la suspirada Biblioteca de Catalunya, aon tinguessin sopluig y hostatge propri els manuscrits, incunables y edicions de tota mena que avuy estan a punt d’esbargirse definitivament y de quedar perduts pera la nostra cultura y conservació patriòtica”. (p. 3).

La BC va fer una exposició sobre aquesta col·lecció l’any 2015. http://www.bnc.cat/Exposicions/La-Biblioteca-Aguilo-el-primer-tresor. 

[2]  Per a més informació, consulteu l’apartat de Fons i col·leccions a la pàgina web.

[3]  Decret 300/1995, de 25 d’octubre d’estructura de la Biblioteca de Catalunya

Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya, modificada per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives