Menu más alto



Estás en: Inicio / Visítanos / Exposiciones / El llegat de Joaquim Homs (1906-2003)

El llegat de Joaquim Homs (1906-2003)

Joaquim Homs

Fecha inicio: 14/02/2006 Fecha final: 14/04/2006

Lugar: A l'Espai Zero de la biblioteca

Horario: De dilluns a divendres: de 9h a 20h.Dissabtes: de 9h a 14h.Tancat: 14 d'abril de 2006.Entrada gratuïta.

Comisariado: Margarida Ullate i Estanyol
Directora de la Fonoteca
Biblioteca de Catalunya

Enguany se celebra el centenari del naixement de Joaquim Homs (1906-2003), compositor, violoncel·lista i enginyer industrial. D’una discreció gairebé extrema i persona d’un humanisme culte, Joaquim Homs exercí paral·lelament la seva professió d’enginyer alhora que una constant i fructífera activitat creativa musical que, sumada a la seva participació en activitats de divulgació de la música en general i de la del seu temps en particular, fan que la seva figura es pugui abordar des de diversos vessants.
 
 Únic deixeble de Robert Gerhard (compositor estretament vinculat a la nostra Secció de Música abans de la guerra civil espanyola, deixeble de Felip Pedrell), Homs s’impregna de la cultura amb majúscules, i freqüenta ambients artístics i musicals de la Barcelona dels anys vint. L’any 1937 es casa amb la pintora Pietat Fornesa, unió que es mantindrà fins a la mort de la seva esposa el 1967. Fundador del Conjunt Català de Música Contemporània (1967) i de l’Associació Catalana de Compositors (1974), de la qual fou el primer president, les inquietuds de Joaquim Homs també es manifesten en altres activitats, com en l’organització de les audicions discogràfiques i els concerts del Club 49 (posteriorment editades en el llibre Antologia de la música contemporània).
 
 Per a la Biblioteca de Catalunya, Joaquim Homs ha estat principalment un gran compositor, però també fou un jove col·leccionista d’una interessant discoteca, parcialment utilitzada en les audicions esmentades, i propietari d’alguns dels màsters d’enregistraments de les seves obres, que arribà a produir en disc ell mateix. Aquest fet ens ha permès presentar avui el disc compacte Recordant Joaquim Homs, una mostra de la seva producció, en part editada anteriormnt en LP. I, finalment, Joaquim Homs és una firma habitual en moltíssimes publicacions d’un llarg període, tant a la premsa diària com en la de divulgació cultural o l’especialitzada, així com en programes de concerts. Destaca també com a autor de l’única biografia publicada de Robert Gerhard i de múltiples conferències.
 
 Aquesta mostra vol copçar documentalment totes aquestes facetes, de manera que representin una aproximació a la figura de Joaquim Homs que vagi més enllà de la purament musical. 

ÀMBIT 0: INTRODUCCIÓ

Joaquim Homs estudià violoncel al mateix temps que cursava el Batxillerat. El seu interès per l’instrument i pels estudis de música queden demostrats per la determinació d’examinar-se de més d’un curs cada any obtenint, a més, les més altes qualificacions.

Entre els molts premis i distincions que rebé (Medalla d’Or al Mèrit Artístic otorgat per l'Ajuntament de Barcelona el 1981, Premis Nacionals de la Música 1992 i 1999, Medalla al Mérito de las Bellas Artes, per citar-ne alguns), el Premi Ciutat de Barcelona té una significació especial perquè li va ser atorgat per la composició de l’obra Presències, 7 moviments per a orquestra. Aquesta obra fou escrita en una data molt significativa per al compositor, després de perdre la seva esposa Pietat Fornesa prematurament.

ÀMBITS 1 i 2: MÚSICA MANUSCRITA I IMPRESA

Es fa difícil fer una tria de les composicions de Joaquim Homs d’entre les que formen el seu catàleg, però hem intentat mostrar una representació de totes les formes musicals que va treballar, que són d’un eclecticisme ben divers: des d’obres per a instrument solista fins a composicions per a orquestra simfònica, passant pels models intermedis de cambra i dels quals la història de la música contemporània ha deixat exemples prou significatius (octets, nonets, música per a 11...)

Biofonia per a orquestra ha estat definida pel mateix compositor com un recull de «sons de la meva vida», i inclou referències d’algunes obres pròpies anteriors (9 Apunts per a piano, Ocells perduts, Sonata per a piano i Presències, entre d’altres). Precisament per aquest caràcter biogràfico-sonor és considerada una de les obres emblemàtiques de la seva producció.
 
Sobre l’evolució de l’acte de crear, Homs la descriu com al resultat d’un «estímul interior o exterior» que es va desenvolupant a mesura que s’avança i es retrocedeix en l’escriptura, mentre s’expremen totes les possibilitats d’interelació entre els elements compositius. Aquest fet constant, de difícil observació per part de l’oient musical, queda palès en la mostra dels esborranys de les seves obres i les posteriors correccions, poliments, així com en la preparació de la partitura per a una edició impresa definitiva. Malgrat la dificultat aparent per copçar elements sonors que ens poden resultar estranys, el compositor busca per damunt de tot que el resultat final d’aquest procés representi «vivències i imaginacions sonores amb el màxim poder comunicatiu a l’auditor».

ÀMBITS 3 i 4: ENREGISTRAMENTS SONORS

La Biblioteca de Catalunya va rebre la discoteca de Joaquim Homs el 2000, en vida del compositor. La importància de la col·lecció que va reunir rau no tant en la quantitat (389 discos de 78 rpm) com en la selecció del repertori que hi és representat, i que va de Boccherini a Edith Piaf però posant molt d’èmfasi en la música contemporània (Hindemith, Stravinski, Honegger o Milhaud). Fou d’aquesta col·lecció i de la de Pere Casadevall que sorgiren els materials per a dur a terme les audicions del Club 49, la majoria dels comentaris de les quals foren escrits per Joaquim Homs, i posteriorment publicats al llibre Antologia de la música contemporània, també exposat. 

D’una altra banda, aquesta casa també ha rebut recentment la donació de 9 màsters d’enregistraments, part dels quals són els que conformen el disc que avui presentem, Recordant Joaquim Homs, i que glossarà Oriol Romaní.
 
En darrer lloc, cal tenir present la seva discografia que, si bé podem dir que és extensa pel què fa a música instrumental i de cambra, no reflecteix gran part de la seva obra simfònica. Per tal de recuperar aquestes interpretacions, cal recórrer a enregistraments dels arxius de la ràdio (principalment RNE)

ÀMBIT 5: BIBLIOGRAFIA

Homs va ser un articulista força constant en publicacions especialitzades («Imagen y Sonido», «Serra d’Or», «Revista Musical Catalana»), però de Joaquim Homs cal destacar la seva gran aportació a la biografia i anàlisi de l’obra del seu mestre Robert Gerhard, mort a Cambridge (Anglaterra) el 1970. Del llibre Robert Gerhard i la seva obra, publicat per la Biblioteca de Catalunya, n’hi ha una versió castellana (1987) i una en anglès editada per l’Anglo Catalan Society (2000). Records i reflexions des del darrer tram de camí, com a discurs d’acadèmic electe a la Reial Acadèmia de BBAA Sant Jordi, és l’expressió de la visió retrospectiva de la pròpia vivència com a compositor i ésser humà.
 
De les referències bibliogràfiques sobre Joaquim Homs destaquem la que escriviren Josep Casanoves i Albert Llanas i que van publicar el Departament de Cultura/Proa el 1996, així com l’emotiva i directa Trobades amb Joaquim Homs, del seu amic i gran intèrpret de la seva obra per a clarinet Oriol Romaní.
 
Tanquem l’exposició amb la cessió d’alguns documents inèdits de Joaquim Homs per part de la família, i que desitgem que algun dia siguin la base per a l’estudi de la figura de Joaquim Homs i del seu entorn. 

Exposició virtual

Volver