Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / El Rector de Vallfogona, poeta i llegenda


Right menu

Archivo

Lu Ma Mi Ju Vi Do
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Etiquetas



El Rector de Vallfogona, poeta i llegenda

Retrat del Rector de Vallfogona de Riu-Corp. Fons C - Bibliografies: Garcia i Torres (Biblioteca Josep Porter).

 

Enguany es compleixen 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia Ferrandis, conegut com el Rector de Vallfogona. La Biblioteca de Catalunya vol col·laborar, amb aquest escrit, a "l'Any Rector de Vallfogona”, efemèride promoguda per la Institució de les Lletres Catalanes amb l’objectiu de difondre i posar en valor el llegat d’aquest autor.

Poeta i eclesiàstic, Vicent Garcia va néixer a Saragossa l’any 1579 i es traslladà a Tortosa després de la mort del seu pare. Posteriorment, va cursar els estudis de Teologia a Barcelona, i es traslladà a Vic on va ser ordenat sacerdot i, l’any 1607, prengué possessió del càrrec de Rector de Vallfogona de Riucorb, on va morir el 2 de setembre del 1623.

 

L’Escriptor

Francesc Vicent Garcia és considerat l’introductor de l’estètica barroca en la literatura catalana seguint els models dels escriptors castellans del moment. Dins aquest corrent, va conrear diversos gèneres literaris: poesia, prosa i teatre, tot i que el gruix de la seva obra el constitueix la poesia.

La seva obra poètica oscil·la entre una varietat de registres: un estil elegant i culte que contrasta amb el satíric, burlesc, fins i tot, a vegades, també eròtic i escatològic, en sintonia amb els temes de la poesia castellana del “Siglo de Oro”. El poeta va seguir els models de versificació de moda en aquell moment: el romanç, les quartetes, la dècima i el sonet.

Entre els sonets més coneguts podem destacar, entre d’altres: “A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat, ab una pinta de marfil”:

 

Garcia, Francesc Vicent . “A una hermosa dama de cabell negre, que se pentinaba en un terrat ab una pinta de marfil”. Dins: Amades, Joan. El Rector de Vallfogona. Barcelona, Gràcia: Gràfiques Calmell, 1938.

 

L’obra poètica de Vicent Garcia no es publicà en vida de l’autor. Els seus poemes foren aplegats pòstumament pel Rector de Pitalluga, Manuel de la Vega, i pel Rector dels Banys, Joaquim Vives, en una obra titulada L’Armonia del Parnàs.

A part de l'edició del 1703, d’aquesta obra n’existeixen edicions posteriors (1712 i 1820). A més, hi ha hagut certa controvèrsia respecte a dues edicions furtivament datades del 1700 i 1701. A la Secció de Reserva Impresa de la Biblioteca de Catalunya es conserva un exemplar d’una d’aquestes edicions “clandestines”.

 

Garcia, Francesc Vicent. La Armonia del Parnàs. Barcelona: per Rafel Figueró: se ven en casa Ioan Veguer..., 1700.

 

De l’obra en prosa del rector es conserva un sermó fúnebre que va redactar en ocasió de les exèquies solemnes del rei Felip III. Aquesta fou l’única obra publicada en vida de Vicent Garcia.

 

Garcia, Francesc Vicent. Sermo predicat en la iglesia cathredal de Gerona, en les exeqvies fetes à la Magestat Catholica del Rey Don Phelip Tercer nostre senyor, lo dia 12 de Maig 1621. Barcelona: per Hierony Margarit, 1622.

 

Pel que fa a l’obra dramàtica, se li coneix la Comèdia famosa de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Bàrbara, una obra hagiogràfica dedicada a Santa Bàrbara, escrita per a solemnitzar les festes de la construcció del temple de Vallfogona de Riucorb l’any 1617 i que es considera la primera obra de teatre del barroc català. Va ser publicada dins la primera edició de les seves obres l’any 1703 i figura en totes les successives reedicions.

 

Garcia, Francesc Vicent. “Comèdia famosa de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Bàrbara”. Dins de: La Armonia del Parnàs. Barcelona: per Rafel Figueró: se ven en casa Ioan Veguer..., 1703.

 

Després de la seva mort, Vicent Garcia es convertí en el gran referent de la poesia catalana fins a la Renaixença. Amb tot esdevingué un personatge controvertit, ja que alguns intel·lectuals del segle XIX el culpabilitzen de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana.

Un d’ells fou Joaquim Rubió i Ors, figura representativa de la Renaixença catalana. En la seva obra El Doctor D. Francisco Vicente García, Rector de Vallfogona, acusava el rector, de pervertir la moral amb la seva obra considerada “festiva” i li retreia que fos “massa popular”.

 

Rubió i Ors, Joaquim. El Doctor D. Francisco Vicente García, Rector de Vallfogona: su vida y sus obras poéticas. Barcelona: Est. Tip. de los Sucesores de Narciso Ramírez, 1883.

 

No tots els intel·lectuals de l’època desacrediten la figura de Vicent Garcia, ja que alguns el valoraven i es van inspirar en la seva obra; Frederic Soler, per exemple, va encapçalar la corrent crítica que considerava el rector com un gran model literari català.

 

Obra apòcrifa

Cal tenir en compte però, que al Rector se li ha atribuït molta obra poètica que no era pròpiament seva. A la Biblioteca de Catalunya hi ha un exemplar de 1820 de Poesias jocosas y serias de Garcia amb la següent anotació manuscrita d’Enric Bayerri (Tortosa, 28 de maig de 1945):

Buscar flors poètiques en les Poesies del Rector de Vallfogona és ex-posar-se a puntxar-se’ls dits en les espines de tantes futeses, descaraments i grolleries com s’hi troben a cada pas. Però, serà ell l’autor vertader? No serà una mala broma dels compiladors atribuir-li la paternitat de tanta porqueria? A mi, no’m cap al cervell que de tota esta col·lecció sigue autor de veritat lo nostre ben humorat, però concenciós Rector de Vallfogona.”

 

Garcia, Francesc Vicent. Poesias jocosas y serias. Barcelona: Imprenta Nacional de Josep Torner: se ven en la expressada imprenta ... y en la llibreria de Josep Sellent, 1820.

 

En aquest sentit, i coincidint amb l’any “Rector de Vallfogona”, el professor Albert Rossich, està treballant en una edició crítica de les obres completes de Vicent Garcia que ajudarà a destriar l’obra apòcrifa i falsament atribuïda al poeta. La seva publicació està prevista per aquest any 2023 a càrrec de l’editorial Barcino.

A la Biblioteca de Catalunya conservem gran part de l’obra del professor Rossich sobre el rector, d’on podem destacar el discurs de l’acte de recepció com a acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’any 2022.

 

Rossich, Albert. L’obra de Francesc Vicent Garcia i l’Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona, 2022

.

La llegenda

A part de la contribució literària de l’autor a les lletres del barroc català, el rector és conegut també per haver esdevingut el protagonista de nombroses llegendes i contalles de la tradició oral catalana, llegendes sovint amb un gran contingut humorístic. Un patrimoni oral que conforma la nostra memòria col·lectiva.

La seva extensa obra poètica gaudí d’una gran popularitat, especialment la humorística i escatològica i fou imitada per molts autors catalans del segle XVII; i se li donà el nom de Vallfogonisme.

Vicent Garcia era un personatge carismàtic i amb molt d’enginy. La seva figura guanyà tanta popularitat que es convertí en protagonista, juntament amb la majordona i l’escolà, de les anècdotes que van circular de boca a orella a través dels anys en tota la geografia catalana, conformant tot un corpus "d’humor clerical català”.

Aquest llegat més folklòric de la seva figura ha perviscut en el temps gràcies a la tradició oral i al treball de recull etnogràfic de folkloristes com Joan Amades, que l’any 1938 va aplegar una bona mostra de llegendes i anècdotes dins un volum de les seves “Narracions Populars”, amb el títol: El Rector de Vallfogona.

 

Amades, Joan. El Rector de Vallfogona. Barcelona, Gràcia: Gràfiques Calmell, 1938.

 

Garcia, Francesc Vicent . “De com es burlà d’un mal feligrés”. Dins: Amades, Joan. El Rector de Vallfogona. Barcelona, Gràcia: Gràfiques Calmell, 1938.

 

Més recentment Domènec Corbella, destacat estudiós de la figura del rector, ha publicat també una antologia sistematitzada d’anècdotes i facècies sobre el Rector de Vallfogona.

 

Corbella Llobet, Domènec. El Rector de Vallfogona i l'humor clerical català. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2008.

 

Figura literària

A part de totes les llegendes al voltant de la seva figura, al llarg del temps han aparegut diverses manifestacions literàries amb el rector-poeta com a font d’inspiració: setmanaris, auques, obres de teatre, novel·les...

Serafí Pitarra s’inspirà en Vicent Garcia i la seva obra per escriure una obra de teatre.

 

Soler, Frederic. Lo Rector de Vallfogona: drama en tres actes y en vers. Barcelona: Llib. d'Eudalt Puig, 1871.

 

El novel·lista Josep Feliu i Codina va escriure una novel·la biogràfica: Lo Rector de Vallfogona: novela històrica original (1876).

La seva gran popularitat queda també reflectida en altres manifestacions. A Vallfogona hi ha un carrer que porta el seu nom. També hi ha un monument dedicat a ell i pels carrers de la població s’hi poden llegir fragments de versos en plafons. En d’altres indrets de Catalunya s’hi han esculpit busts de l’autor i s’han exposat retrats seus.

 

Bayés, Pilarín. Auca del rector de Vallfogona. Vallfogona de Riucorb: Ajuntament de Vallfogona de Riucorb, [1982].

 

Aquest 2023 és l’any de fer memòria i reivindicar aquest gran autor de les lletres catalanes i figura cabdal del Barroc català.

Al voltant de l’Any Rector de Vallfogona hi ha programades tota una sèrie d’activitats: exposicions, conferències, jornades d’estudi, espectacles, publicacions... La Biblioteca de Catalunya també hi participarà, organitzant una exposició de l’obra manuscrita del Rector a l’Espai Zero (del 18 de setembre al 31 d’octubre), comissariada pel professor Albert Rossich i pel Servei d’Accés i Obtenció de Documents (BC).

 

Noemí Caballer Balust
Pilar González Rufián
Col·leccions Generals

 

Enllaços

Comentarios