A, e, i, o, u : la col·lecció de llibres de text de la BC
Joaquim Pla Cargol. Bon Company. 1931
En un moment en què els dispositius mòbils fan qüestionar la utilitat dels llibres de text tradicionals i ara que els hem de tornar a fer servir, hem volgut repassar els que s’han publicat a Catalunya i que es troben en el fons de la Biblioteca. Com que la llista és llarga, començarem pels que es van fer per als més petits.
Aquesta tipologia de llibres no acostumen a conservar-se a les biblioteques i això dóna a la col·lecció de la BC un caràcter únic i molt especial. Una de les nostres col·leccions més singulars és la Verrié. Està especialitzada en pedagogia i llibre infantil en català i té exemplars que daten del s. XVIII. Molts dels llibres que us presentarem a continuació pertanyen a aquesta col·lecció.
L’any 1749 Baldiri Reixac publica Instruccions per la ensenyansa de minyons que es pot considerar el primer tractat català dels nous sistemes pedagògics de Port Royal. En aquest llibre es predica l’ensenyament en la llengua materna i no en llatí, com s’havia fet fins al moment, un debat encara ben actual.
Ja en el segle posterior, el 1800 surt a la llum Arte de retórica para uso de las escuelas: regulada por la que escribió el P. Calisto de la Resurreccion del Señor ... Al pròleg s’explica la necessitat d’una retòrica per als nens, doncs la majoria o eren en llatí o no estaven adaptades al llenguatge infantil i, per tant, l’aprenentatge era molt difícil.
A Lo primer llibre dels noys (1898), Flos i Calcat presenta un mètode d’ensenyament pedagògic de la gramàtica catalana, a més d’unes idees regeneradores sobre l’educació: s’ha d’ensenyar jugant, deixant molt enrere el precepte de “la lletra amb sang entra”. És molt curiós llegir gairebé al final del llibre la “pràctica de lectura corrent”, una mena de doctrina sobre el que han de fer els bons nois i que la societat actual no trobaria gaire a prop del joc: “Los noys deuhen ser bons minyons. Han de fer tot lo que’ls pares y mestres los hi manen... No tinguis peresa perque la peresa es la mare de la pobresa... Los noys bruts fan fàstich á tothom”.
Altres abecedaris catalans, de començaments del segle XX, són el Silabari català de Pompeu Fabra (1904) i les Beceroles catalanes (1907) d’Agustí Rius i Borrell.
L’any 1931 s’editen aquestes dues obres: l’ Enciclopèdia escolar catalana: curs elemental i mig, de Josep Dalmau Carles, on trobem una descripció de Catalunya ben particular: “Característiques de Catalunya: La característica més essencial de Catalunya és la de tenir un idioma propi i haver estat el cap de la confederació catalano-aragonesa”. I Bon company: primer llibre, de Joaquim Pla Cargol, la portada del qual il·lustra aquest apunt i que no sembla presagiar els tristos esdeveniments que van haver de viure els escolars de l’època.
Hem volgut acabar aquest ràpid repàs amb una obra que, si bé no es va publicar a Catalunya, sí que es va convertir en el llibre de text per excel·lència dels alumnes catalans: Antonio Álvarez Pérez, Enciclopedia: intuitiva, sintética, práctica (1965). A l’apartat de “Formación familiar y social” ―entre parèntesi “niñas”!― la lliçó "6ª" es dedica a les lecturas: “...el libro es el mejor amigo que podemos tener: no molesta, no exige gastos, no se enfada y sólo pide un estante donde estar colocado”. Som afortunats, oi?
A partir dels anys noranta, la Biblioteca de Catalunya conserva els llibres de text en capses organitzades alfabèticament pel nom de la firma editorial i la llengua dels documents i, en segon terme, per tipologia documental (Top. TXT). Cada un d’aquests grups té una ajuda de cerca on es descriu el contingut. Si voleu saber com ha evolucionat l’ensenyament dels minyons, us recomanem de capbussar-vos en qualsevol d’aquestes caixes. Bona rentrée!
Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca