L’any 1926 el polític i escriptor Ventura Gassol vivia a París, exiliat, amb Josep Carner-Ribalta, activista polític i escriptor. Hi havien arribat l’any 1924, fugint de la dictadura de Primo de Rivera, proclamada el setembre de 1923. Residien a Bois Colombes i Gassol exercia, com a membre d’Estat Català, de col·laborador de Francesc Macià. Per subsistir i exercir d’escriptors, traduiren conjuntament obres de Rabindranath Tagore, de Georges Lenôtre o de Màxim Gorki. És en aquest context, d’exili i subsistència, que Gassol escrigué tres cartes a Joan Estelrich, que es conserven al Fons Estelrich de la biblioteca. Estelrich, també polític i escriptor, tenia contactes amb el món editorial: en aquell moment  era director general de Montaner y Simón, ho havia estat el 1922 d’Editorial Catalana i de la Fundació Bernat Metge, i el 1923 de l’Editorial Alpha[i]. En aquestes cartes, Ventura Gassol li ofereix les traduccions que ja tenen fetes amb Carner-Ribalta, i es mostren disposats a fer-ne més. Per tant, s’hi reflecteix la necessitat que tenien de traduir per subsistir i alhora s’hi reflecteixen també el rerefons de l’exili, les adversitats i els esdeveniments que condicionaren la seva vida – els Fets de Prats de Molló[ii], l’estada a la presó de París i l’exili a Bèlgica. Són temps difícils i escriuen a Joan Estelrich per si els pot donar un cop de mà amb el tàndem de traductors que havien format. Eufemià Fort i Cogul explica, en la biografia de Gassol que va escriure, l’amistat amb Carner-Ribalta i la col·laboració en les traduccions: “Gassol i el seu company de Bois-Colombes foren dos grans amics; s’entengueren molt bé. “És el tracte amb Ventura Gassol – diu igualment Carner-Ribalta – el que m’integrà a la vida intel·lectual catalana. Prop d’ell vaig assisitir (experiència indeleble!) a la gestació mot per mot, ritme per ritme; i molta pràctica de l’ofici, la vaig aprendre sota el seu mestratge. A través de Gassol vaig aprofundir, també, en la coneixença i el temperament de la psicologia catalana”. I encara: “A Gassol i a mi ens restaven algunes hores que esmerçàvem a la literatura, individualment, en poemes originals, o en traduccions en col·laboració: Gitanjali, de Rabindranath Tagore, Llegendes de Nadal, de G. Lenôtre, El pagès rus, de Gorki, etc. La vida diària i el llarg període viscut en estreta companyonia – fraternitat – al costat de Ventura Gassol em fou una experiència extraordinària.”” [iii]

Datades el 3 de febrer de 1926, el 2 de febrer de 1927 i un dia 29 també de 1927, les tres cartes reflecteixen l’activitat com a traductors i la complicitat d’aquests dos amics per tirar endavant.

La primera és escrita des de París, i Gassol li explica que ell i Carner-Ribalta ja tenen a punt les traduccions de Gitanjali i de Fruit gathering de Tagore. Carner Ribalta acaba la carta oferint-li altres poemaris que podrien traduir.

3-II-926

Joan Estelrich

Amic i germà:

De ben segur que quan menys pensàveu en nosaltres, rebreu aquesta lletra nostra parlant-vos, oh cosa rara! De feina feta. Dic això, perquè als editors sempre se’ls sol prometre feina a fer.

Amb l’amic en Carner-Ribalta tenim llesta la traducció catalana de les obres de Rabindranath Tagore “Gitanjali” i “Fruit-Gathering”. Ja crec que sabeu que ell té autorització del mateix Rabindranath. Us interessaria a vosaltres?

Si us interessa, nosaltres ens comprometríem a donar-vos un volum, cada mes, mentre no ens cridin a la feina que esperem, o si no us en canseu. Dintre quinze dies podríeu rebre escrit i a màquina el “Gitanjali”.

Les condicions que us volia proposar són: entregar-vos l’original fet de cada volum, vós ens donareu cinc-centes pessetes i la traducció queda vostra del tot.

La traducció la fem en la mateixa forma de la prosa de l’original anglès i la signarem l’amic Carner i jo.

Li agrairem que ens constesteu tan aviat com pogueu, car en cas de no convenir-vos a vosaltres, intentaríem oferir-ho a algun altre dels nostres amics editors.

Saludeu els de casa vostra i els amics

Ventura

Amic Estelrich,

Us agrairé ens contesteu aviat. I en cas afirmatiu, com sigui que estic a punt de posar-me a traduir-ne una altra obra, també us agrairé que ens digueu si preferiríeu primer que res un altre llibre de poemes com “La Lluna Plena” (poemes d’infants) o “El Cigne”, per exemple, o bé les doctrines de realització de la vida, o alguna altra cosa seva.

Maneu del vostre amic

J. Carner Ribalta

4, Rue des Vars

Bois Colombes (Seine)

La segona carta és del febrer de 1927, i Gassol es refereix a l’odissea: havien passat els fets de Prats de Molló l’any 1926, i Gassol i Carner-Ribalta van ser jutjats a París i es va dictaminar que no serien entregats a Espanya però que havien d’abandonar França. L’any següent, el 1927, marxaren a Bèlgica. En aquestes circumstàcies, necessiten que Estelrich els accepti traduccions, i Gassol s’ofereix fins i tot per traduir clàssics.

2-II-927

Amic Estelrich,

Assabentat com deveu estar de la nostra odissea, no us estranyarà la present, ni les ganes que ens entren de treballar de bell nou en coses literàries. La cosa més probable per nosaltres és que dintre pocs dies haurem de deixar França i retirar-nos com dos vellets en un racó de Bèlgica o de Suïssa. Voleu millor perspectiva per treballar?

Jo, davant d’aquesta perspectiva, he pensat en vós i he cregut que vós sou qui podríeu ajudar-nos a donar solució en part a la nostra vida, encomanant-nos alguna feina o acceptant-nos la que ja tenim feta. De moment tenim llesta la traducció de Gitanjali de Rabindranath Tagore, si ens responeu afirmativament, podem enviar-vos-la a volta de correu. Les condicions econòmiques que ens convindria que ens féssiu, em sembla que ja us les havíem fet en una altra ocasió. Vós, en rebre l’original, ens donaríeu 500 pessetes i la traducció fóra vostra. Si veiéssiu que l’edició té èxit i que això donés possibilitats de començar una sèrie de Rabindranath Tagore en català, no hauríeu de fer res més que dir-nos-ho i acabaríem els dos altres llibres d’ell que tenim ja bastant avançats. Abans de fi de mes podríem tenir-ne un altre. Davant del Gitanjali, hi fem anar un petit prefaci per donar peu a la reproducció de la carta que rebé l’amic Carner d’en Rabindranath i una breu introducció explicant quelcom de l’obra. Ja veureu. Les traduccions del Rabindranath les signarem en Carner i jo.

De les feines que podríeu encomanar-nos vós sabreu quines podrien convenir-vos més. L’amic Carner pot traduir-vos del francès, de l’anglès i de l’italià. Jo podria traduir-vos el clàssic llatí que us corri més pressa publicar. Si us convingués algun reportatge per al diari o revista també podríem fer-vos-el tant ell com jo. Penseu que ara tindrem temps i que esn serà necessari per viure.

En Carner us parlarà també d’una novel·la d’ell que crec que ja coneixeu. Jo, però, us avanço que no és la mateixa en veritat, car la refós dues vegades.

Amic Estelrich ens convindria que ens contestéssiu, si us fos possible a volta de correu (perdoneu) sobre el Gitanjali. No estranyeu aquestes presses perquè és la cosa que tenim llesta i que ens cal adinerar per anar tirant. Si voleu que us faci un clàssic llatí, digueu-m’ho aviat perquè tingui temps de procurar-me els llibres que em caldran, abans d’anar-me’n de París.

Records a tots els companys i molt especialment a la vostra família.

V. Gassol 

La tercera carta Gassol l’escriu ja des de Bèlgica, i torna a insisitir en les traduccions, i en aquesta ocasió fins i tot inclou l’hebreu en l’oferta i obres d’abast universal com La ciutat de Déu de Sant Agustí o Les confessions de Rousseau, La vida de les abelles de Maeterlinck o poemes de Leopardi; i obre la possibilitat a obres d’autors flamencs.

Bruxelles, 29 [de …]  1927

Estimat amic Estelrich.

No us havia respost encara la vostra lletra en la que em deia que ens deia què m’interessaria traduir. L’oferta que jo us havia fet d’una antologia de poetes hebreus, era una il·lusió meva i ensems un desig de refrescar el meu hebreu, que me la feia fer. No interessant-vos, no us havia dit res fins avui. Per no tenir jo idea de cap obra que podés convenir-vos. Però ahir llegint La Veu, vaig veure que hi anunciàveu, entre altres obres interessants, La vida de les abelles de Maeterlinck, sense donar el nom del traductor. És que no el teniu encara compromès? Aquesta obra ens plauria força de traduir-la. En cas de convenir-vos, doncs, us agrairé que m’ho digueu. Hi treballaria ràpidament.

Una altracosa que m’interessaria també traduir és un parell de poemes del Leopardi per al llibre que també anuncieu. Voleu parlar-ne amb l’amic Garcés i dir-me’n quelcom quan m’escriureu?

Dos llibres en la traducció dels quals treballaria també ben a ple són: La ciutat de Déu, de Sant Agustí i Les confessions de Rosseau.

Ara, si a vós us interessés algun llibre rus, anglès o alemany també us el traduiria. Aquesta traducció, però, la faria en col·laboració d’algun dels amics escriptors que conec i que viuen a Bruxelles.

No fóra interessant alguna cosa dels interessantíssims autors de Flandes?

En fi, són idees que us suggereixo.

Us demano, però, que em contesteu si us interessaria que traduís La vida de les abelles en cas de no tenir ja el traductor.

Us suposo treballant com sempre. Germà, sou verament un exemple. Feu les noves amistats als vostres i saludeu els amics. Vós rebeu una bona abrassada del vostre amic. Que ben aviat pugui fer-vos-la personalment. Adéu siau.

Ventura Gassol

Les traduccions que en les cartes són un projecte de Gassol i de Carner-Ribalta, en alguns casos es van fer realitat, i a la biblioteca se’n conserven exemplars: projecte i realitat han confluït al fons de la BC. A més de Gitanjali de Tagore, abans Gassol havia traduït Idil·lis rurals, de Tolstoi; i més tard, ell i Carner-Ribalta, traduirien Lenin i El pagès rus, de Màxim Gorki; Llegendes de Nadal, de Georges Lenôtre, i Gassol La cavalcada de Ieldis de Vielé-Griffin, el poeta simbolista que havia conegut a la presó de París i que els havia expressat a ell i a Macià el seu suport. Els exemplars d’aquestes traduccions que formen part del fons de la biblioteca i tenen diverses procedències, ja sigui de donatius, adquisicions o bé de fons com el Riba-Arderiu.  

En el prefaci de la traducció del poemari de Vielé-Griffin, Gassol explica com va ser la trobada a la presó i estableix els paral·lelismes entre el poema de la La cavalcada i la causa per la qual ell va  estar a la presó de La Santé de París: “Cavalcada  que bé podria dir-se el símbol preat del nostre èxode, empresa com fou a La Santé, de París, seguida a través de tots els nostres viatges i represa i acabada a l’hora del retorn, ja a Catalunya”[iv]

Una consulta sobre la correspondència de Gassol al fons Estelrich va ser el tret de sortida d’aquest apunt: com, a través de tres cartes, es pot resseguir el recorregut vital de Ventura Gassol i de Josep Carner-Ribalta i les dificultats que van patir a l’exili, com van conviure amb la seva activitat com a traductors, fruit de la necessitat de subsisitir i alhora de l’afany de difondre la literatura universal en llengua catalana. Com esdevenen el testimoni de la voluntat de seguir endavant, malgrat tot, i de retrobar una certa normalitat: de treballar de bell nou en coses literàries.

Mercè Comas
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Bibliografia

Fort i Cogul, Eufemià. Ventura Gassol: un home de cor al servei de Catalunya. Barcelona: Edhasa, 1979.

Massot, Josep. Tres escriptors davant la guerra civil: George Bernanos, Joan Estelrich, Llorenç Villalonga. Barcelona : Abadia de Montserrat, 1998.

Roig, Montserrat. Retrats paral·lels/3. Montserrat : Publicacions de l'Abadia, 1978.

[i] Dades extretes de la cronologia de: Estelrich, Joan. Dietaris. Barcelona: Quaderns Crema, 2012 http://cataleg.bnc.cat/record=b2518622~S13*cat

[ii] Per saber-ne més sobre els Fets de Prats de Molló, vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_Prats_de_Moll%C3%B3

[iii] Fort i Cogul, Eufemià. Ventura Gassol: un home de cor al servei de Catalunya. Barcelona: Edhasa, 1979, p. 105 http://cataleg.bnc.cat/record=b1081511~S13*cat

[iv] Vielé-Griffin, F. La cavalcada de Ieldis, Barcelona: 1932, p. [8], http://cataleg.bnc.cat/record=b1379491~S13*cat