Els cartells anglesos d’Eduard Toda, un segle després del donatiu
El donatiu més desconegut d’Eduard Toda va arribar a la Biblioteca de Catalunya durant la dècada de 1920. Està format per un grup de cartells polítics britànics de la primera dècada del segle XX: una cinquantena de cartells litogràfics que corresponen al fons il·lustrat de grans dimensions. Toda també va fer donació de cartells tipogràfics -només text, en aquest cas, molt més petits.
Eduard Toda va tenir a Londres l’últim destí de la seva carrera diplomàtica i, en acabar, va seguir treballant a la capital britànica com a representant d’una companyia naviliera. Aquesta etapa va coincidir amb el període històric dels cartells i es va dedicar a col·leccionar-los. Finalment tornà a Catalunya amb aquesta joia única del cartellisme anglès.
Possiblement, encara disposava dels serveis de valisa diplomàtica, perquè traslladar aquest fons sense que es malmetés no devia ser gens fàcil.
El context històric d'aquests cartells es correspon amb una reforma aranzelària plantejada l’any 1903, que va tenir una gran repercussió social durant tota aquesta primera dècada del segle XX i que va continuar a la següent. De fet, es podria dir que aquests van ser els inicis de la globalització.
Balfour (Arthur Balfour), va ser primer ministre fins el 1905. Lloyd George (David Lloyd George), el va succeir. Top.: Cartells III 27
Es desconeix la quantitat de cartells que es van arribar a estampar, però en qualsevol cas va ser molt abundant. Formaven inclús publicacions seriades, amb numeracions, i servien com a advertiment a la població dels perills de la reforma o en defensaven la necessitat. Eren el reflex d’un conflicte entre el proteccionisme i la llibertat comercial, i també tocaven temes relacionats amb la immigració.
L’amenaça principal: patir fam, representada en el pa (el preu de la farina) i tots els altres aliments, collites, etc.
La lluita de la Tariff Reform League, grup de pressió britànic proteccionista format l’any 1903, consistia a protestar contra el que ells consideraven importacions estrangeres injustes i defensar la preferència imperial per protegir la indústria britànica de la competència estrangera. Aquest grup, fortament finançat i que comptava amb polítics, intel·lectuals i empresaris, era molt popular entre les bases del partit conservador. S’oposava a la lliga unionista d’aliments lliures, posteriorment club unionista de lliure comerç.
Parlem aquí dels cartells il·lustrats, de grans dimensions, estampats amb pedres litogràfiques que han arribat fins avui en perfectes condicions. Gran part dels cartells són, pel que sembla, exemplars únics, ja que després de consultar la LSE Digital Library, la biblioteca principal de la London School of Economics and Political Science, es pot afirmar que no els tenen.
L’amenaça de la fam. Top.: Cartells III 46
Catalogacions: de l’opacitat de les calaixeres al Google Lens
El fet que aquests cartells hagin estat poc visibles fins un segle després d'entrar a la BC es deu a una sèrie de qüestions que mereixen ser analitzades:
- En arribar els cartells es van preocupar de la laminació i restauració, per assegurar que no es malmetessin.
- Les dimensions dels cartells, les dificultats físiques per bellugar-los, la possibilitat de trencar-los durant la manipulació
- La dificultat intel·lectual de la seva catalogació. El tema, tant aliè i desconegut, va fer que quedessin apartats.
- La impossibilitat, abans i ara, d'assumir tota la feina que hi ha pendent a les grans biblioteques.
De fet, quan vam començar a catalogar els primers cartells, si haguéssim arribat a intuir de quina manera la digitalització i el fenomen d'Internet canviaria l'accés a aquest tipus de documentació, els hauríem deixat “dormint” una temporada més. Hauríem necessitat l'ajuda del senyor Toda!
Els cartells s'han catalogat en tres grups, l’arribada dels avenços telemàtics i d’Internet durant els últims anys han configurat una dificultat molt diferenciada. El fet de poder treballar amb la fotografia d’un telèfon, i tota la informació que es pot extreure de qualsevol d’aquests cartells és impressionant: ara, amb l’aplicació del Google Lens, es pot saber instantàniament si aquella imatge està digitalitzada i penjada. En definitiva, es coneix amb prou certesa si ens trobem davant d’un exemplar únic.
Els detalls del contingut intel·lectual dels cartells
Els excel·lents dibuixants que hi havia a l’època es nodrien de la imatgeria popular, dels contes i les faules, de vegades amb dramatisme, de vegades amb sentit de l’humor, de la burla. Per exemple, als cartells apareixen moltes vegades polítics de l’època caracteritzats com a personatges populars del mon anglosaxó, de vegades caracteritzats de noble o de servent com l’Oncle Sam, John Bull i d’altres molt menys coneguts per nosaltres.
Cartell de l’imaginari popular: John Bull, Oncle Sam. Top.: Cartells III 19
Els dibuixants, precursors dels dissenyadors gràfics, compaginaven els dibuixos, els colors i els textos i fornien una història completa. Sovint tenien anagrames que utilitzem a manera de signatura, amb les seves inicials o sense.
El coneixement de tota l’estructura de partits polítics i de totes les entitats que formen part dels cartells, ha estat més senzill, donat que fa molts anys que consultem en línia les autoritats de la British Library.
Cent anys després, el processament digital ens permet gaudir per fi d'aquesta col·lecció i fer-nos una idea ben real de la seva magnitud. La podeu consultar al catàleg de la BC i veure els cartells a la col·lecció de la BC que trobareu a la Memòria Digital de Catalunya.
Blanca Reyes
Unitat Gràfica
Comments
El valor dels cartells polítics anglesos
Sílvia Ferrer
19/12/2020 4:44 pm