La Biblioteca de Catalunya està ubicada al que va ser l’Hospital de la Santa Creu durant més de 500 anys i conserva part del seu arxiu. Aquesta documentació és imprescindible per fer la història petita de l’Hospital, per saber com funcionava, qui hi vivia, qui hi treballava, el que cobraven i fins i tot com es deien.

L’hospital era com una petita ciutat on, a més dels malalts, els nens expòsits i el personal que se’n cuidava, hi vivia i treballava una munió de gent: cuiners, sabaters, sastres, rellotgers, carreters, forners, etc. Ells eren els encarregats de fer que aquesta ciutat en la que vivien més de cinc-centes persones funcionés.

Entre les diverses figures que administraven l’Hospital n’hem triat dues que formaven part del personal eclesiàstic: el guarda-roba i el panicer. Resseguint els llibres de comptes, els llibres de pagaments i les Constitucions de l’Hospital ens podem fer una idea de quina era la seva feina: s’encarregaven de la intendència, procuraven que no faltés el necessari per viure.

El guarda-roba s’ocupava de tot el relacionat amb la roba, bé fos de les persones com de les instal·lacions. Havia de vigilar que hi hagués prou roba de llana i sabates o espardenyes per vestir els nens i les nenes, les donzelles del convent, els oficials i els bojos; els malalts portaven camises de fil, i també se n’ocupava. El sastre i el sabater, per la seva banda, cosien, apedaçaven i feien la roba i les sabates de tothom.

També era el responsable de que hi hagués prou palla per als matalassos i roba de fil per als llençols i màrfegues, així com oli per als llums. Justament sembla que va ser un d’aquests llums d’oli el responsable de l’incendi que el 1638 destruí totalment la nau de ponent. La població s’hi va bolcar i es van recollir tants donatius que en un any ja estava restaurada i encara van poder arreglar la zona de les donzelles, que quedava a sota.

Quan les donzelles del convent es casaven, era costum proveir-les d’una dot i una caixa de roba, com un aixovar, i aquesta també era responsabilitat del guarda-roba. La dot provenia dels beneficis de la venda de les puntes i llanes que les mateixes donzelles confeccionaven.

El panicer, per la seva banda, s’ocupava de la provisió dels productes bàsics per a l’alimentació, el blat i el vi. El blat es portava a garbellar, a moldre, i amb la farina es feia el pa al forn, on treballava el fadrí major del forn i els fadrins forners. El vi s’emmagatzemava al celler, i cada dia es repartien les racions que pertocaven a cadascú.

També era responsabilitat seva controlar que hi hagués sempre llenya per al forn i llenya grossa d’alzina per a les cuines i carbó per a les oficines, així com gra per a l’alimentació de les mules i els cavalls.

Per altra banda s’ocupava de les gallines del galliner, que eren un altre dels elements bàsics de l’alimentació dels malalts, fins al punt que hi havia una persona encarregada especialment de fer el brou de gallina per als malalts: la mare gallinera.

Els càrrecs eclesiàstics de l’Hospital s’escollien cada any, i la documentació de l’arxiu ens permet seguir-los. Sovint anaven passant d’un càrrec a un altre, pujant de categoria fins arribar a prior, que era el màxim responsable de l’Hospital, després dels administradors; per exemple, a mitjans del segle XVII trobem un Agustí Costa, guarda-roba, que després passà a ser prior. També podien exercir més d’un càrrec al mateix temps, com aquest mateix, que era prior de l’Hospital i guarda-roba de la Casa de Convalescència el 1685. 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents