Si us passegeu pel recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu i us fixeu en els seus murs, descobrireu tota mena de dibuixos, escuts i inscripcions, alguns de factura ben moderna.

Però avui us volem descriure les inscripcions que es troben a les naus gòtiques, les que podeu llegir als murs de la Biblioteca de Catalunya. Totes són del segle XVII i en català. Unes, amb caràcters gòtics i acompanyades de petites escultures; les altres, amb caràcters llatins.

Només entrar, a la llinda de la porta d’accés a les sales de lectura, hi ha una inscripció que testimonia el greu incendi que l’hospital va patir el 1638 i que el va destruir en bona part:

“Se posà foc en aquests quarto y en el espai de 4 hores se crema tot sens poder profitar cosa y acudint les almoines dels benefactors ab llarguesa fou lo mateix any reedificat”.

A la Sala de Ponent n’hi trobem dues més. La primera —amb una bonica escultura amb dos àngels que sostenen un escut— diu “Guardarroba y estubas. 1638”. Al diccionari Alcover-Moll, la paraula “estuba” presenta aquestes dues accepcions que il·lustren segurament el primigeni sentit de la llegenda: cambra on es prenen banys calents; habitació molt calenta o abrigada.

La segona té un Calvari esculpit i el següent text en caràcters llatins, que commemora la construcció d’una dependència hospitalària:

 “Se·s feta la present ystàntia esent pro[ho]ms Ioseph Pedrol, nota[r]i de Barc[celona] y Pe[re] Rius Ortolà y Ber[tran] Ortolà y Bernat Camarada, pagès y ca[…] Pere Armanyà, clavari, H[ierònim] Droguer.– 1635”.

Si continuem el recorregut, gairebé al final de la Sala de Llevant localitzem l’escut dels franciscans amb aquest epígraf, que indicaria l’entrada a una de les infermeries que acollien els confrares d’aquest orde:

“Aposento dels germans de la tercera orde de penitentia del nostre para St. Fch. 1670”. 

Per acabar us en volem mostrar una, en caràcters gòtics i amb una imatge policromada de Jesucrist, que, en principi, només la podreu admirar els dies de portes obertes o de visites concertades, ja que és a la llinda de la porta del Museu del Llibre Frederic Marès. I diu així: “Hospes eram et collegistis me”, o sigui, “Vaig ser hoste i em vas acollir”, que era una obra de misericòrdia corporal (Mateu 25: 35) i que vindria a ser el lema dels hospitals.

Actualment, l’edifici gòtic, com bé sabreu, no acull un hospital, sinó una biblioteca i no tindria exactament aquest lema, però si hi entreu, sereu sempre benvinguts.

Marta Riera
SAIOD

BIBLIOGRAFIA

Felio A. Vilarrubias. Notícia histórico-arquitectónica de los edificios del antiguo Hospital de la Santa Cruz y Casa de Convalecencia de San Pablo de la ciudad de Barcelona: 1401-1928. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, 1969.

Antonio Conejo da Pena. Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement [en línia]. Barcelona: UB. Departament d’Història de l’Art, 2002. < http://hdl.handle.net/10803/2006 > [Consulta: 8 de novembre de 2013].

Josep Danon. “El Hospital general de Santa Cruz de Barcelona: año 1401”. Manuel Usandizaga. Tesi doctoral fotocopiada, Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina, 1967.