Què menjaven a l’antic Hospital de la Santa Creu?

L’arxiu de l’antic Hospital de la Santa Creu, que està repartit entre la Biblioteca de Catalunya i l’arxiu de l’Hospital de Sant Pau, ens permet endinsar-nos en la vida quotidiana de la institució. Els responsables de l’administració del centre van portar un registre de tot allò necessari per gestionar una institució tan gran, i tenim la sort que bona part d’aquesta documentació ha arribat als nostres dies, més o menys completa segons les èpoques.

L’alimentació dels malalts, residents i personal de l’hospital és un dels aspectes més interessants i en podem obtenir informació a partir d’una diversitat de documents: els llibres de comptes dels diferents oficials, encarregats de les compres de l’hospital, el registre de les racions diàries, que varien segons fossin malalts, personal mèdic, treballadors de l’hospital, infants, etc.  i per últim les ordinacions i constitucions, que expliquen com funcionaven determinats serveis.

BC AH 257. 1677. Libre ahont se assentan lo gasto corrent y de menut que fa lo comprador del present Hospital...”

BC AH 257. 1677. Libre ahont se assentan lo gasto corrent y de menut que fa lo comprador del present Hospital...”

Ara bé, la documentació que ens ha arribat sobre aquest tema s’inicia generalment al segle XVII. Anteriorment queda poca  traça del registre dels aliments, no sabem si s’ha perdut o no es portava un control tan detallat.

Què ens diuen els documents?

El pa, el vi i la carn eren aliments essencials, de consum diari els dos primers, i gairebé diari el tercer. L’adquisició i repartició de la carn es pot seguir, a partir del s. XVIII, al  Llibre de la carn. Es tracta d’una sèrie força regular on es pot veure la quantitat de carn que tocava segons fossin malalts, dides, boigs i boges, prenyades, infants, oficials del Tinell i donzelles. Curiosament, els divendres les donzelles eren les úniques que no tenien ració de carn. El vi i la farina per fer el pa també tenien els seus propis registres, que portava el panicer.

A les Constitucions de 1756 es recullen les obligacions del panicer, que havia de tenir dos llibres de registre, en els que anotava les partides de blat en un i de vi en un altre, a qui ho comprava, els preus i les despeses. També s’havia d’ocupar de la molta del blat, havia de ser present quan el garbellaven i el ficaven al sac; ocupar-se de pesar-lo quan marxava i quan tornava del molí i controlar quan es col·locava al magatzem i la farina que es repartia cada dia.

AH 2488. 1698-1700 / 1719-1743. Comptes de farina i blat per la despesa de lHospital (panicer)

AH 2488. 1698-1700 / 1719-1743. Comptes de farina i blat per la despesa de lHospital (panicer)

Altres aliments que trobem al registre de compres o al de les racions diàries són ous,  arròs, sèmola, fideus, espècies (especialment safrà), oli, cebes, pinyons, mongetes i bacallà els divendres. L’oli era responsabilitat del guarda-roba, i almenys al s. XIX es repartia un cop a la setmana.

AH 2601. 1759-1763. Comptes del comprador, panisser, guarda-roba, procurador major relatius a llegums, arròs, blat, vi, fil i roba

AH 2601. 1759-1763. Comptes del comprador, panisser, guarda-roba, procurador major relatius a llegums, arròs, blat, vi, fil i roba

A les Constitucions també se’ns descriu el que menjaven i com s’organitzaven els àpats. L’escudella era el plat habitual,  tal com ja deia Francesc Eiximenis al segle XIV. Cada dia es preparava una olla amb verdures i les racions de carn que toquessin a cadascú, i es repartia, per dinar i per sopar.

El s. XIX els llibres de registre ja estaven molt més sistematitzats, i ens permeten veure què es comprava, a qui, i a qui anava destinat.

Qui preparava el menjar?

L’Hospital tenia diferents cuines per atendre la munió de gent que hi menjava, que podia variar segons l’època: la cuina del Tinell, la cuina gran i la cuina de les donzelles. A partir de les Constitucions podem saber com s’organitzaven.

A la cuina del Tinell es preparava el dinar i el sopar de tot el personal de l’Hospital, des del prior als fadrins, aprenents i nens de les capsetes. Ara, no tots menjaven les mateixes quantitats. Es feia una olla amb les racions del Prior, capellans, metges, pares, fadrins, sastre, sabater i fuster i una altra pels practicants de cirurgia, botiga, cambrers, aprenents del forn, escolans i minyons de les capsetes. A cada olla es posava la ració de carn que pertocava a cadascú, l’escudella i la verdura que hagués portat el comprador, segons el temps.

Cuina de l'antic Hospital de la Santa Creu, que estava situada al claustre, avui descobert

Cuina de l'antic Hospital de la Santa Creu, que estava situada al claustre, avui descobert

A la cuina gran, que dirigia la mare de la cuina gran, també anomenada cuina dels malalts o gallinera, se servien les racions i mitges racions dels malalts, les costelles, el caldo, les sèmoles, arròs o sopes i les substàncies.

El convent de les donzelles, on vivien les nenes a partir dels 7-8 anys i les dones embarassades, tenia cuina pròpia, i la mare de les donzelles era la responsable de repartir la carn i el peix, i fer l’olla. També hi havia una olla comuna, on es posava la ració de carn que pertocava a cadascú, juntament amb la verdura i escudella.

Un altre element important en la cuina de l’hospital eren les gallines, si més no per la quantitat de documents que ens han arribat sobre la seva gestió. Hi havia la cuina gallinera, la mare de les gallines, i els llibres de registre de les gallines que entraven i sortien, diàriament. Hi havia el costum, entre els benefactors de l’hospital, de deixar en llegat un determinat nombre de gallines, o pagar amb gallines.

Constitucions que deuhen observarse en la Iglesia y Hospital General de Santa Creu de Barcelona / fetas y firmadas per la Molt Illustre Administració, en lo any 1756

Constitucions que deuhen observarse en la Iglesia y Hospital General de Santa Creu de Barcelona / fetas y firmadas per la Molt Illustre Administració, en lo any 1756

A partir d’aquests documents també sabem el preu que es pagava en cada moment, i creuant-lo amb els llibres d’entrada de malalts podríem saber quants malalts hi havia en un determinat moment, però això serà objecte d’un altre estudi.

BC AH 257. 1677. Libre ahont se assentan lo gasto corrent y de menut que fa lo comprador del present Hospital...”

BC AH 257. 1677. Libre ahont se assentan lo gasto corrent y de menut que fa lo comprador del present Hospital...”

 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Comentaris

Interessant

L'article em sembla interessant, però no he sapigut veure qui és l'autor/a. Ens ho podrieu dir? Gràcies.