Teresa Juve, l’escriptura al costat de la vida
Postals literàries de la Institució de les Lletres Catalanes. Edició 2016. Cita de Teresa Juvé
Si arribar als cent anys ja sembla un fet extraordinari, publicar un llibre a aquesta edat encara pot resultar més sorprenent. I és que enguany, coincidint amb el seu centenari, Teresa Juvé, escriptora, pedagoga i activista, ha publicat la seva darrera novel·la, El degollador de Vallvidrera.
Nascuda al febrer de 1921, de pare català i mare madrilenya, Teresa Juvé va viure fins als 16 anys entre Madrid i Barcelona. A Madrid va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza i, als dotze anys, quan es trasllada a Barcelona, a l’Institut Escola Ausiàs March de la Generalitat de Catalunya. Aquí va rebre ensenyances per part d’il·lustres professors com ara Jaume Vicens Vives o Carme Serrallonga. Aquest ambient cultural en què es va criar i l’afició als llibres i la lectura ja marcarien la seva vocació cap a l’escriptura.
La trajectòria vital de Teresa Juvé ha estat ben agitada. L’autora ha vist desfilar davant seu un segle d’història amb tot un seguit de fets ben rellevants: la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil Espanyola, l’exili, la Segona Guerra Mundial, la dictadura franquista...
L’any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil i només amb 16 anys, va haver d’exiliar-se a França amb la seva família. Allà passà un temps en un refugi de dones i nens al centre del país. De la vivència al camp de refugiats, en dona testimoni a l’obra La charca en la ciudad, on relata l’experiència que van viure milers d’exiliats de l’Estat espanyol. La va escriure quan es trobava a França i va quedar finalista del premi Nadal l’any 1963, però no es va publicar al nostre país. Anys més tard, el 2005, se n’edità la versió catalana amb el títol L’aiguamort a la ciutat, traduïda per la mateixa autora.
L’aiguamort a la ciutat : memòria d'exili. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2005, p.20. Topogràfic: 2005-8-19211
En relació a la Guerra Civil Espanyola també va redactar el pròleg de l’obra Los campos de concentración de los refugiados españoles en Francia (1939-1945).
Rafaneau-Boi, Marie Claude. Los campos de concentración de los refugiados españoles en Francia (1939-1945)/ prólogo a la edición española de Teresa Juvé. Barcelona : Omega, 1995. TOP: 1997-8-12142
Posteriorment, un cop acabada de la Guerra Civil, s’instal·là amb la seva família a Tolosa de Llenguadoc; allà es graduà en literatura comparada, i es doctorà en literatura occitana el 1976. Fruit d’aquests estudis és la seva tesi Peire Godolin
A França exercí la docència com a professora de castellà. Allà va viure l’esclat de la Segona Guerra Mundial. L’any 1942, amb 21 anys, es va implicar com a agent de la resistència francesa contra l’ocupació nazi. Gràcies als estudis d’alemany a l’institut havia après aquesta llengua i això la va ajudar a aconseguir informació de l’enemic. Portava ordres al maquis, i va estar a punt de ser detinguda dues vegades. Així explica aquesta experiència en una entrevista amb David Pagès, publicada a la revista Serra d’Or, núm. 711, març 2019, p. 19:
“Com li he dit, a les tardes estudiava lletres a la Universitat de Tolosa. A la meva classe hi havia alguns jueus. Quan els alemanys van envair una part de França, a un d’ells el va matar la Gestapo. Tot plegat em portà a incorporar-me a la Resistència. Aviat em van facilitar documentació francesa. Em deia Nathalie Jouvet. Jo formava part de l’estat major de les FFI (Forces Franceses de l’Interior) establert a Tolosa de Llenguadoc, amb grau de capità. Era el seu agent d’enllaç amb els maquis i els transmetia les ordres d’acció contra l’exèrcit alemany. Eren documents escrits allò que transmetia”
L’any 1948, mentre passava uns dies de vacances a Cotlliure va conèixer el cèlebre polític i pedagog Josep Pallach, també exiliat, amb qui es va casar poc després. Es van instal·lar a París i van tenir una filla, l’Antònia Pallach. Dedicats ambdós a l’ensenyament en un institut d’ensenyament mitjà de París, també van treballar per a la innovació del món de la pedagogia. L’any 1967, Teresa Juvé engegà a Roses l’Escola Plurilingüe Emporiae, centre d’ensenyament d’idiomes i alhora residència d’estudiants. Abans del seu retorn a Catalunya, ella i Josep Pallach van planificar una escola d’estiu per a estudiants francesos a Roses.
La seva tasca per a la innovació en el mon de la pedagogia serà una constant en la seva vida. Una mostra és el llibre de text per a l’aprenentatge de català a l’Educació Primària que publicà amb la seva filla, Antònia Pallach.
La Noia de la bicicleta : llibre-quadern 1. Esclanyà : Orion 93, cop. 1992. TOP: 2010-4-5576
L’any 1970 va tornar a Catalunya amb Josep Pallach i la seva filla. A més d’implicar-se plenament en la lluita política, els dos van treballar en l’ensenyament, primer donant classes al batxillerat i posteriorment a la Universitat Autònoma de Barcelona; Josep Pallach, de pedagogia i Teresa Juvé, de literatura occitana dels segles XVI i XVII i de traducció literària.
Ella mateixa va ser la traductora de diverses obres: Como una estrella fugaz, de Virginie Roulé; Pinturas en un rollo de seda, de Xuan Li Tang i El norte y el sur : crónica de una urgencia : conversaciones con Jean Lacombe, de Willy Brandt.
Tang, Xuan Li. Pinturas en un rollo de seda / recogidas y traducidas del francés por Teresa Juvé. Palafrugell : Orion 93, DL 1991. TOP: 1997-8-5153
A la mort de Josep Pallach (1977), Teresa Juvé s’instal·la a Esclanyà, al Baix Empordà, on viu actualment. És aquí on desenvoluparà gran part de la seva tasca literària amb la publicació d’un gran nombre de novel·les. Les primeres les escriu en castellà: El último guerrero i Concierto y desconcierto de Moerico el Joven, tot i que posteriorment ho farà sempre en català.
El último guerrero. Barcelona : Planeta, 1986. TOP 2005-8-30262
Ara bé, el gruix de la seva producció literària el trobem en la sèrie d’obres de caire històric i detectivesc. Teresa Juvé ha estat des de ben jove una gran lectora d’autors de novel·la negra com ara Van Gulik, Arthur Conan Doyle, Agatha Christie, Georges Simenon... Gràcies a aquesta afició ha creat una sèrie de novel·les amb dos protagonistes: el portantveus Plagumà–detectiu— i el seu col·laborador, el jutge Joanola; tots dos descobriran crims a l’estil de les novel·les d’Arthur Conan Doyle, amb Sherlock Holmes i el seu acompanyant, el doctor Watson. La peculiaritat i el valor d’aquestes obres rau en l’excel·lent ambientació de l’època; totes es desenvolupen cap a finals del segle XVI, i retraten l’època dels virreis de Felip II, del bandolerisme, els hugonots i la Inquisició.
Aquestes novel·les, les va començar a escriure quan ja tenia vuitanta anys i, de moment, n’ha publicat vuit títols: El portantveus s'ha equivocat (1997); La "Commedia dell’arte" sota sospita (2000); Un crim a l'Armada invencible (2000); Juguesca mortal (2002); Els assassins eren més d'un (2002); La trampa (2014); L’arbre trencat (2019) i El degollador de Vallvidrera (2021). Actualment en té dues més en projecte.
El portantveus s'ha equivocat. Barcelona : Columna, 1997. TOP: 2006-8-18512 / La Trampa. Barcelona : Editorial Meteora ; Palafrugell : Fundació Josep Pallach, 2014. TOP: 2015-8-4709 / L'Arbre trencat. Barcelona : Editorial Metéora, 2019. TOP: 2019-8-10520
Teresa Juvé també ha fet alguna incursió en el camp de la literatura infantil. Una mostra n’és l’obra Pasqualet i l’estranya fageda, de la qual es va fer la traducció al castellà.
Pascualín y el extraño bosque de hayas. Palafrugell : Oríon 93, 1991. TOP: 2011-8-C 7/21
A part de les novel·les de caire detectivesc, l’any 2014 l’Editorial Meterora li publica la seva autobiografia novel·lada en l’obra Tu ets jo: flaixos per al meu blog.
Tu ets jo: flaixos per al meu blog. Barcelona : Meteora, 2014. TOP: 2015-8-4287
El reconeixement del seu compromís vital i la seva tasca literària s’han reflectit en l’obtenció d’alguns premis com ara La Creu de Sant Jordi (2010), el Premi Memorial Francesc Macià de la Fundació Irla (2018) i el Premi Ramon Fuster (2018), i en els càrrecs honorífics com a presidenta d’honor de la Fundació Josep Pallach i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. També en l’homenatge que se li ha retut enguany pel seu centenari, així com el bateig amb el seu nom, d’un dels trens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a més d’una exposició itinerant (des del maig de 2021) amb el títol “Teresa Juvé. La llibertat conscient”.
Foto de família al final de l'homenatge a Teresa Juvé (Imatge: Localpres - Jordi Garcia)
Victòria Casals
Col·leccions Generals
Per saber-ne més:
https://www.youtube.com/watch?v=OIRRuQPGmLM (Documental de les memòries de l’exili)
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/savis/teresa-juve/video/4772991/
http://fundaciopallach.cat/wp-content/uploads/2019/09/Teresa-Juv%C3%A9.pdf
Bibliografia:
Àlbum Teresa Juvé / [coordinació: Núria Cabré i Maria Barbal]. [S.l.] : PEN Català, DL 2004. TOP: 2004-8-C 64/31
Barbal, Maria i Cabré, Núria. "Teresa Juvé: la passió per la vida i l'escriptura", Serra d'Or (Barcelona), núm. 539, novembre de 2004, p. 46-48. TOP: 05/16-4º
Martín, Miquel. “Teresa Juve, escriptora i pedagoga” [entrevista]. A: Revista de Girona, núm. 272, 2012, p. 14-21. TOP: 05(46.71Gir)Rev 4º
Pagès i Cassu, David. “Teresa Juvé. Pedagoga, escriptora i vídua de Josep Pallach”, a : Serra d’Or, núm. 771, març del 2019, p. 12-16. TOP: SL 05(46.71Mon)Ser 4º
Comentaris