Les mans de Montserrat Abelló

A la Biblioteca de Catalunya conservem el fons de Montserrat Abelló, que inclou la seva biblioteca personal, correspondència, enregistraments sonors i audiovisuals, dibuixos i obra gràfica. D’aquest conjunt, cal destacar-ne la correspondència amb la pintora Roser Bru i els dibuixos originals que aquesta mateixa artista féu per a il·lustrar la seva obra.

Montserrat Abelló, nascuda a Tarragona el 1918, va tenir una vida intensa, amb molts canvis de domicili. La feina del seu pare, enginyer naval, la portà a residir en diferents països, va aprendre l’anglès de ben petita i, acabada la guerra, s’exilià a França, Anglaterra i finalment Xile, on es casà amb Joan Bofill i on van néixer els seus tres fills.

A Xile es relaciona amb els exiliats catalans i el cercle d’intel·lectuals xilens que girava a l’entorn de Pablo Neruda. Allí, hi va conèixer la pintora Roser Bru, amb qui compartí una gran amistat.

 

Montserrat Abelló i Roser Bru (Santiago de Xile, 1940)

A Xile també va viure el moment més dramàtic de la seva vida: el naixement del seu fill petit amb síndrome de Down; la poesia l’ajudà a sortir-se’n, actuant com a un bàlsam reparador:

M’he perdut.
Estic perduda encara,
entre boscos, maresmes.
Tinc les mans enredades
en les xarxes.

La seva amiga Roser l’acompanya en tot moment; és la padrina del nen, l’animà a escriure i a publicar i, quan publica, segueix acompanyant-la amb els seus dibuixos, que s’inclouen en diversos poemaris. Encara que Abelló tornà a Barcelona el 1960, l’amistat i el recolzament mutu es mantindran malgrat la distància, amb visites a banda i banda dels continents i amb una intensa correspondència.

Fragments de correspondència de Roser Bru a Montserrat Abelló i de Montserrat Abelló a Roser Bru

Les mans són un tema fonamental en la poesia de Montserrat Abelló; de fet, en són el tema central del seu primer poemari, Vida diària (1963):

He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten. 

Vull mans i no vull ales!.

A LaSal, Edicions de les Dones, on treballa la seva filla, hi durà a terme una tasca encomiable de traduccions al català de les principals autores anglosaxones. Aquesta petita però gran editorial, el 1981 publicà en un sol volum el seu segon poemari, Paraules no dites, juntament amb el primer, Vida diària, amb sis dibuixos de mans fets per Roser Bru.

Coberta del llibre Vida diària / Paraules no dites

Les mans segures guies,
són flors descloses
que m’assenyalen camins.
Les mans no han après a
disfressar-se.

L’any 2002 es va publicar la seva, fins aleshores, obra poètica completa, Al cor de les paraules, on cada poemari és introduït amb un dels dibuixos de Roser Bru. A la BC, s’hi conserven totes les il·lustracions, rubricades amb frases manuscrites per la pròpia pintora. Un d’ells és una mà escrivint, que en va ser el germen del logotip de l’any Montserrat Abelló.

Dibuix original de Roser Bru per a Al cor de les paraules

 

No sabem si Bru volia representar una mà en moviment, escrivint, o potser es referia a la doble mà d’Abelló quan traduïa els que havia escrit una altra mà.

Logotip institucional de l’Any Abelló

 

La imatge de l’any Abelló, dissenyada per Samantha Bosque, simplifica el dibuix de Roser Bru i intenta de reproduir la lletra de Montserrat Abelló, tot i que, segons el meu parer, el resultat s’assembla més la lletra de Roser Bru.

La imatge institucional uneix de nou les dues amigues fent el que Xavier Benguerel recomanava a Abelló en una carta que li adreçava el 5 de juny de 1959 a l’inici de la seva carrera poètica: “Pots fer, al meu entendre, una poesia que sigui l’equivalent de la pintura i els gravats de la Roser”.

 

Roser Pintó
Unitat Gràfica

Comentaris

resposta a Teresa Costa

Gràcies Teresa, celebro que t'hagi agradat l'apunt!. Si les mans és un tema poètic i també és un tema en el dibuix, on coincideixen les dues autores

Les mans

En efecte, les mans és un dels motius poètics de la Montserrat Abelló.
ens van fer humans quan vam poder treballar amb les mans... Un bon apunt.