L'Arxiu de Joaquim Rubió i Ors a la Biblioteca de Catalunya
Aquest any s’acompleix el 150è aniversari de la publicació de l’obra Poemas, de Lo Gayter del Llobregat, pseudònim de Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 1818-1899). Aquest esdeveniment posa de relleu l’ingrés de l’Arxiu Literari de la família Rubió a la Biblioteca de Catalunya que arriba, de forma progressiva, per cessió de la família.
Acte de recepció del fons Rubió celebrat el 9 de desembre de 2014
La primera entrada, efectuada el 2014, conté la documentació corresponent al “Diccionari d’autors catalans” provinent de l’arxiu de Jordi Rubió i Balaguer, que abraça cronològicament des de 1400 fins a 1980, amb un predomini dels anys 1880-1975.
El 2015 ingressà el fons de l’arxiu corresponent a Joaquim Rubió i Ors. Les dues properes trameses previstes incorporaran l’arxiu de Antoni Rubió i Lluch i la documentació restant de Jordi Rubió i Balaguer. La biblioteca familiar acompanya cada tramesa en conjunts d’aproximadament 5000 volums. L’aportació, en diverses etapes, facilita el tractament i la catalogació, en aquest moment ja consten al catàleg gairebé 4000 registres.
El llegat de la família Rubió incrementa extraordinàriament el patrimoni de la Biblioteca de Catalunya i posa a l’abast dels ciutadans nova documentació que de ben segur anirà obrint noves línies d’investigació.
Rubió i Ors, precursor de la Renaixença
Fotografia de Rubió i Ors realitzada pels cartells del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, 1986. BC, XXIII Pedragosa BC5
Rubió i Ors marcà una fita en la cultura catalana, el 1841, amb la publicació de l’obra Poesias. Fill de l’impressor i llibreter Josep Rubió, fou un precursor de la Renaixença.
La publicació d’un primer poema, sota el pseudònim “Lo Gayter del Llobregat”, en català, al Diari de Barcelona el 1838, tingué una rellevància extraordinària. A aquests poemes en seguiren d’altres, i el 1841 es publicaren de forma conjunta, amb el títol Poesias, i precedits d’un pròleg que es considera el manifest de la Renaixença, i del qual aquest any amb motiu del 150è aniversari, la Biblioteca de Catalunya se’n fa ressò.
Primera edició de Poesias. BC, 8-VI-33/1
Rubió i Ors fou contemporani d’altres impulsors i protagonistes de la recuperació literària del català com Bonaventura Carles Aribau, Manuel Milà i Fontanals, Pau Piferrer, Marià Aguiló, Tomàs Aguiló, Antoni de Bofarull, Víctor Balaguer o el poeta Jacint Verdaguer, que li dedicà un gran reconeixement en el Recort necrológich publicat el 1902.
Necrològica escrita per Jacint Verdaguer i publicada per la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el 1902. BC, Verd. 12/VI-2/18
La producció poètica catalana de Joaquim Rubió i Ors, romàntica i d’inspiració medieval, buscava captivar els lectors i despertar-los l’interès vers la pàtria, la literatura i la llengua catalanes. El seu estil fou imitat per molts seguidors, essent un dels primers Antoni de Bofarull.
La formació de Rubió i Ors es desenvolupà a les escoles de la Junta de Comerç i a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Dret (1842) i en Lletres (1846). Fou catedràtic de Filologia espanyola a la Universidad de Valladolid (1847-1858) i posteriorment fou professor d’Història universal a la Universitat de Barcelona (1858-1899) on exercí també els càrrecs de vicerector i de rector, aquest darrer durant un període de temps molt breu degut a la seva defunció.
La seva producció literària, una gran part escrita en castellà, és força variada i s’hi troba assaig de crítica literària i històrica, poesia, teatre, i fins i tot teologia. Fou guanyador dels Jocs Florals en diverses ocasions, proclamat mestre en gai saber i president dels Jocs Florals des de 1890. També presidí la Reial Acadèmia de Bones Lletres entre 1878-1889.
Rubió i Ors és el primer d’una nissaga d’intel·lectuals de la cultura catalana, el seu fill Antoni Rubió i Lluch fou el primer president de l’Institut d’Estudis Catalans, i el seu nét Jordi Rubió i Balaguer fou director de la Biblioteca de Catalunya, de l’Escola de Bibliotecàries i de la Xarxa de Biblioteques Populars. Cadascun d’ells aportà un llegat intel·lectual extraordinari al nostre país.
Núria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogràfica
Comentaris