La progressiva incorporació de fons personals musicals al catàleg de la Biblioteca de Catalunya contribueix des de fa anys a la visibilitat de compositors que d’altra forma seguirien en la injusta penombra. Aquest és el cas del fons de Joan Bernet Sala, incorporat a la biblioteca el 2005 procedent del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha poca informació sobre Bernet a les obres de referència musicals. N’hem trobat algun breu article a la Gran enciclopèdia de la música[1], al Diccionario de la música española e hispanoamericana[2], i en una menció més concreta dins De la A a la Z: diccionari d’autors de sardanes i de música per a cobla[3].

Joan Bernet (Barcelona, 1902-1990) fou compositor i violinista i es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià composició amb Enric Morera i violí amb Viscasillas. Gràcies al premi de composició Maria Barrientos de 1919 pogué completar la seva formació a París. De retorn, exercí de professor a la mateixa Escola Municipal de Música.

Escrigué la major part de la seva obra abans de la Guerra Civil espanyola. És autor d’obres per a orquestra com Els estels: poema simfònic per a gran orquestra (1930), i Tres danses gitanes per orquestra (1931), fragments d’un ballet inacabat estrenat a Palma de Mallorca el mateix any. També escrigué algunes obres de cambra com Petita suite per a instruments de corda (1931), estrenada a Barcelona al tornar de París; i pel que fa a formacions més petites, es podrien destacar les seves Sonata en re major (1926) i Sonata en mi menor (1934), ambdues per a violí i piano, una Suite per arpa (1933), i una Arietta per a piano (1939).

Bernet va ser un dels quaranta-sis compositors afiliats a la Lliga Sardanista de Catalunya que desenvolupà la seva activitat entre 1929 i 1936. Dins aquest gènere les seves sardanes més conegudes són El Castell de Torroella, Marinera, Romàntica, Rossellonesa, La ginesta, o Raimat; altres de menys conegudes serien Les minves del gener, per a coral, Cançons d’amor, i L’enamorada. Durant la postguerra es dedicà sobretot a l’orquestració d’algunes sardanes seves i a l’harmonització de cançons populars.

L’ajuda de cerca Partitures i documentació de Joan Bernet Sala^[4] descriu aproximadament dues-centes quinze unitats documentals organitzades en dos àmbits. En el primer, l’inventari recull les partitures hològrafes de Bernet i, en el segon, s’hi recullen sobretot programes de concerts, alguns dels quals testimonien estrenes i interpretacions de les seves composicions.

A tall de conclusió cal dir que les anotacions manuscrites que el propi Bernet va fer a les seves partitures aporten informació valuosa sobre les dates de composició i revisió de les obres, el seu registre a la SGAE, o fins i tot l’enregistrament en disc d’alguns títols. Aquest és el cas de Raimat, que es troba dins un disc de sardanes publicat per Columbia el 1958, o de les cançons del disc Cantem i juguem, harmonitzades i instrumentades per Bernet, també editat per Columbia el 1962.

Pol Cruells
Secció de Música

Fonts:

[1] Gran enciclopèdia de la música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999-<2003>

[2] Diccionario de la música española e hispanoamericana. [Madrid]: Sociedad General de Autores y Editores, cop. 1999-2002

[3] De la A a la Z: diccionari d’autors de sardanes i de música per a cobla. [Barcelona]: SOM, Revista de Cultura Popular de Catalunya, 2002

[4] Ajuda de cerca Partitures i documentació de Joan Bernet Sala

[5] Obres de Joan Bernet al catàleg de la biblioteca