4.2 Identificadors persistents
4.2.1 Fins i tot abans que el procés de digitalització ho convertís en tasca crítica, les biblioteques, arxius i col·leccions d'àudio han anat desenvolupant sistemes més o menys sofisticats que permeten l'accés als seus materials. Aquests nombrosos sistemes, sovint únics en els seus propis dominis, es poden incorporar a esquemes de denominació més universals mitjançant l'addició d'un nom unívoc per al domini o la institució. Aquest tipus d'estructura permet a l'organització en qüestió la màxima flexibilitat en la tasca de la identificació local dels seus recursos, alhora que possibilita la incorporació dels identificadors locals en un sistema global amb l'addició del component apropiat de denominació d'autoritat. Aquests identificadors persistents permeten a l'usuari identificar una obra (en contrast amb un únic fitxer), identificació de referència que ha de romandre constant en el temps més enllà de potencials canvis en les convencions de denominació dels fitxers que la contenen.
4.2.2 Un identificador persistent (Persistent Identifier, PID) és, doncs, un identificador construït i implementat de manera que el recurs identificat continuï essent el mateix independentment de la ubicació de la seva representació i també del fet que diverses còpies puguin trobar-se en diverses ubicacions. Podem equiparar els identificadors persistents a «nom universal del recurs», és a dir, els PID són URN.
____________________________