Barral, Carlos, 1928-1989

Carlos Barral i Agesta (Barcelona, 1928-1989). Editor, escriptor i polític. Figura cabdal en el món de l’edició del segle XX, desenvolupà la seva carrera com a editor a Seix Barral entre 1950 i 1970, any en què fundà la seva pròpia editorial, Barral Editores (1970-1979).

Com a escriptor, Barral col·laborà, a principi dels anys cinquanta, a la revista Laye on hi participaren també, entre d’altres, Josep Maria Castellet, Jaime Gil de Biedma, Juan i José Agustín Goytisolo o Gabriel Ferrater. L’any 1952 publicà el seu primer llibre de poemes, Las aguas reiteradas tot i que la revista Estilo ja havia publicat alguns poemes seus el 1949. Als anys setanta, destacà com a escriptor memorialista amb el seu primer volum de memòries, Años de penitencia (1975), seguit per Los años sin excusa (1978) i Cuando las horas veloces (1988).

El 1982 publicà el llibre de viatges, Catalunya des del mar, la seva primera obra en català i el 1985, Catalunya a vol d’ocell, ambdós amb fotografies de Xavier Miserachs. El 1983 féu una primera incursió en el gènere de la novel·la amb Penúltimos castigos, obra precedida d’una certa polèmica. També als anys vuitanta publicà diversos poemaris i un conte infantil.

L’any 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1988 obtingué el Premi Comillas pel seu darrer volum de memòries.

Vinculat des de la infància a Calafell, l’any 1999, l’Ajuntament de la localitat adquirí la casa que Barral tenia al nucli de la Platja, juntament amb un llegat documental i artístic i creà el Museu Casa Barral.

Viquipèdia

Fons Carlos Barral a la Biblioteca de Catalunya

Fons correspondència editorial de Carlos Barral, 1956-1984

Museu Casa Barral a Calafell