-
Vitrina
Vauro. “Montalban”. Acudit publicat amb motiu de la mort de Vázquez Montalbán a la portada de Il Manifesto, 19 octubre 2003 (reproduït a La Vanguardia, 20 octubre 2003)
Milenio Carvalho. Barcelona: Círculo de Lectores, 2004. 2 volums
Amb Montalbán al cel dels escriptors, veuen la llum dues obres pòstumes.
Fútbol : una religión en busca de un dios. Edición al cuidado de Daniel Vázquez Sallés. Barcelona: Debate, 2005. (Arena abierta)
-
En un món global
Manuel Vázquez Montalbán mor el dissabte 18 d’octubre del 2003 a Bangkok. Problemes cardíacs que arrossega des de fa temps acaben amb la seva vida, quan només té 64 anys, en un dels llocs definits com a terra de ningú, l’aeroport de la capital tailandesa, imatge d’un món globalitzat. El Sud-est asiàtic, així com el Mèxic zapatista o la Cuba castrista, entre d’altres indrets, han estat escenaris de la producció literària de Montalbán, sobretot en la darrera etapa creativa, en un exercici de crítica al neoliberalisme en expansió. No deixa mai de petja, però, el seu entorn més proper: la història i la política espanyola i catalana, la Barcelona de les Rambles, el món de la gastronomia...
Fax de Ferrer & Saret, S.A. Viajes a Vázquez Montalbán amb el detall del viatge d’anada i tornada a Bangkok, 25 de setembre-18 d’octubre de 2003
El 18 d’octubre del 2003 mor a l’aeroport de Bangkok. Feia anys que patia del cor.
Regina Recht. Retrat, assegut a l’interior del Bar Velòdrom. Barcelona, 1997
Geometría y compasión. Barcelona: Mondadori, 2003. (Biblioteca Vázquez Montalbán. Ensayo)
La aznaridad : por el imperio hacia Dios o por Dios hacia el imperio. Barcelona: Mondadori, 2003. (Arena abierta)
Si abans havia estat crític amb el govern de Felipe González, molt més ho és amb el de José María Aznar.
Erec y Enide. Barcelona: Círculo de Lectores, 2002. (Areté)
Picada d’ullet a les classes del medievalista Martí de Riquer a la Universitat de Barcelona.
Retrat a la cuina de la seva casa de Vallvidrera. Dècada de 1990
La cocina de los mediterráneos : viaje por las cazuelas de Cataluña, Valencia y Baleares. Barcelona: Ediciones B, 2002. (Carvalho gastronómico)
Montalbán davant una bacallaneria de la Boqueria. Dècada de 1990
No es pot entendre la figura de Vázquez Montalbán sense l’atracció per la gastronomia. Hi dedica diversos llibres i el món del menjar i la cuina esquitxa tota la seva producció.
La Boqueria : la catedral dels sentits. Fotografies: Eva Guillamet, Antonio Lajusticia, Txema Salvans. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Mercats, 2001
Menú d’un àpat al restaurant Reno amb crítics gastronòmics; dedicatòria d’Ignasi Riera i firmes de catorze crítics. Barcelona, 17 desembre 1997
Retrat de grup dels “Novísimos” sota els porxos d’En Xifré, al davant del restaurant “Les Set Portes”. Barcelona, 5 març 2001
Recordant la publicació dels Nueve novísimos... trenta anys després.
El hombre de mi vida. Barcelona: Planeta, 2001
Un tomb pel campus de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2000
Carta de Diego López Garrido (Nueva Izquierda) i resposta de Vázquez Montalbán. Abril-maig 1999
Els ideals d’esquerres sempre han estat presents al llarg de la seva trajectòria.
Marcos : el señor de los espejos. Madrid: Aguilar, 1999
L’atracció per la figura del Subcomandante Marcos el porta a viatjar a Chiapas per entrevistar-lo.
Guiomar Rovira. Vázquez Montalbán a Chiapas amb els zapatistes. Gener-febrer 1999
Carta del Subcomandante Marcos. Mèxic, desembre 1997
Hado Lyria. Montalbán a l’Havana. 1998
Y Dios entró en La Habana. Madrid: El País Aguilar, 1998
El castrisme, moviment revolucionari que va ser un referent per a l’esquerra antifranquista, i el seu futur són analitzats per Vázquez Montalbán, no sense rebre crítiques de totes bandes.
El señor de los bonsáis. Ilustración de Lluïsa Jover. Madrid: Alfaguara, 1999. (Alfaguay)
Una de les poques incursions de Vázquez Montalbán en la narrativa infantil.
O César o nada. Barcelona: Planeta, 1998. (Autores españoles e hispanoamericanos)
Elogis desmesurats. Barcelona: Empúries, 1997. (Biblioteca universal Empúries; 100)
Recull d’articles publicats en el diari Avui, en la secció del mateix títol, durant la dècada de 1990.
Quinteto de Buenos Aires. Barcelona: Planeta, 1997. (Autores españoles e hispanoamericanos)
El escriba sentado. Barcelona: Crítica, 1997. (Letras de Crítica)
“Radiografía de la sospecha”. El viejo topo, núm. 93 (febrero 1996), p. 30-36
Rememorant l’Informe sobre la información, la seva primera obra publicada.
Un polaco en la corte del rey Juan Carlos. Madrid: Alfaguara, 1996. (Extra Alfaguara)
Retrat de cort d’un rei i la seva època. Visió del poder des de la perifèria, a partir d’entrevistes als personatges del Madrid de finals de la Transició.
Carta del vizconde del Castillo de Almansa, cap de la Casa del Rei. La Zarzuela, 5 gener 1996
“Un polaco en la corte del rey Juan Carlos : [adelanto editorial]”. El País semanal, 26 mayo 1996, p. 26-43
Nadala de Marcelino Camacho i Josefina Samper (CCOO). 25 desembre 1995
Carta de Carmen López (vídua d’Enrique Líster). 14 juny 1995
“¿Por qué no resucita al simpático Carvalho? Se le daba mejor”. Crítica de la vídua de Líster al tractament de la història del partit comunista que fa Vázquez Montalbán a Pasionaria y los siete enanitos.
Pasionaria y los siete enanitos. 2a ed. Barcelona: Salvat, 1995. (Espejo de España; 177)
-
Entre el desencís i la memòria
Com a militant d’esquerres des de la seva joventut, la victòria de Felipe González l’any 1982 li genera unes expectatives de canvi que, en bona part, es veuen reduïdes ja sigui per la renúncia a determinades promeses programàtiques que han dut els socialistes al poder com per la corrupció que afecta alguns dels seus protagonistes. Vázquez Montalbán s’hi mostra crític a través de múltiples articles i en diversos llibres d’assaig, però també des de la narrativa, Carvalho inclòs. Davant aquesta situació, i també de l’ambivalència de sentiments que li generen les transformacions de la Barcelona olímpica, centra part del seu treball en la recuperació de la memòria històrica, en especial del llarg franquisme, sense rebutjar incursions en els anys immediatament anteriors.
El hermano pequeño. Barcelona: Planeta, 1991. (Serie Carvalho; 18)
Roldán, ni vivo ni muerto. Barcelona: Planeta, 1994. (Serie Carvalho; 19)
La corrupció, novel•lada, de Luis Roldán, tot un director de la Guàrdia Civil.
Felípicas : sobre las miserias de la razón pragmática. Madrid: El País: Aguilar, 1994
Com a home d’esquerres, l’etapa oberta el 1982 amb la victòria socialista li genera grans esperances, en bona part convertides en desencís.
Mariscal. El llibre del Cobi. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1992
1992. Vázquez Montalbán també viu el “moment” olímpic de Barcelona –i col•labora en el llibre de Mariscal−, si bé sempre des d’una perspectiva crítica.
Sabotaje olímpico. Barcelona: Planeta, 1993. (Serie Carvalho; 17)
Eduardo Moreno; Manuel Vázquez Montalbán. Barcelona, cap on vas? : diàlegs per a una altra Barcelona. Badalona: Llibres de l’Índex, 1991. (Descoberta ; 8)
Albert Guinovart. Flor de nit. Barcelona: P.D.I., 1992. 2 discs sonors
“Flor de nit”. Guió del musical, sobre una idea de Dagoll Dagom. Text imprès per ordinador. 1992
Un homenatge al temps daurat del Paral•lel i a la vitalitat de la Barcelona anarquista.
Autobiografía del general Franco. Barcelona: Planeta, 1992. (Autores españoles e hispanoamericanos)
Tot i que la memòria històrica sempre ha estat present en la seva obra, durant aquest període esdevé l’eix central des de múltiples vessants.
Turia, nº 1506 (14/20 diciembre 1992)
Leonardo Padura Fuentes. “Reivindicación de la memoria : entrevista con Manuel Vázquez Montalbán”. Quimera, n.º 106-107 (setiembre 1991), p. 46-53
Galíndez. Santo Domingo: Editora Taller, 1990. (Biblioteca Taller; 282)
La figura de Jesús de Galíndez, representant a la República Dominicana del govern basc a l’exili, segrestat i assassinat, és un exemple del treball de recerca i documentació que requereix la seva creació literària.
Jesús de Galíndez amb el lehendakari Aguirre en la visita a la colònia basca a la República Dominicana, i amb els exiliats bascos de Nova York. 1941 i principis de 1950
“Galíndez”. Mecanoscrit amb esmenes manuscrites autògrafes. Villa Annalisa, Xàbia, estiu 1989
Las recetas de Carvalho. Barcelona: Planeta, 1989. (Serie Carvalho; 15)
Contra los gourmets : a propósito de las diferentes teologías de la alimentación. Barcelona: Muchnik, 1990
La cuina i la gastronomia, presents en múltiples formats.
Escritos subnormales. Barcelona: Seix Barral, 1989. (Biblioteca breve)
Recull i remembrança dels seus principals textos experimentals, escrits entre 1970 i 1974: Manifiesto subnormal, Happy End, Guillermotta en el país de las Guillerminas i Cuestiones marxistas.
El delantero centro fue asesinado al atardecer. Barcelona: Planeta, 1988. (Serie Carvalho; 14)
Susanne Tiemann. “Warum verbrennt Carvalho seine Bücher, Señor Vázquez Montalbán?”. Frankfurter Allgemeine Magazin, 9 September 1988, p. 66-67
El setmanari alemany es fa ressò de la crema de llibres en les novel•les de Carvalho.
Historias de padres e hijos. Barcelona: Planeta, 1987. (Serie Carvalho; 9)
Los alegres muchachos de Atzavara. Barcelona: Seix Barral, 1987. (Biblioteca breve)
Barcelones. Barcelona: Empúries, 1987
Presentació personal de la ciutat després d’obtenir la candidatura com a seu olímpica.
El matarife. Madrid: Almarabu, 1986. (Textos tímidos; 1)
Memoria y deseo : obra poética (1963-1983). Barcelona: Seix Barral, 1986. (Serie Mayor)
Amb dedicatòria autògrafa a qui havia estat l’editor dels Nueve novísimos..., Josep M. Castellet.
“Bigotes”. El País. 31 julio 1986, p. [40]
Carta de J. A. Bardem agraint l’article “Bigotes”. Granada, 4 agost 1986
Sovint els seus articles motiven un intercanvi epistolar amb les persones esmentades en ells.
Menú d’un homenatge a José Manuel Lara Hernández, amb signatures de José M. de Areilza, Emilio Romero, Manuel Fraga Iribarne, Ramón Tamames i Vázquez Montalbán. Madrid, abril 1986
Durant tota la seva carrera literària, Montalbán manté un estret lligam amb Planeta, editora de la sèrie “Carvalho”.
El balneario. Barcelona: Planeta, 1986. (Serie Carvalho; 13)
El pianista. Barcelona: Seix Barral, 1985. (Biblioteca breve; 672)
“El viaje, o, Los cadáveres exquisitos : pieza teatral en seis situaciones y un epílogo”. Adaptació teatral de El pianista. Text imprès per ordinador. 1990
Crónica sentimental de la transición. Barcelona: Planeta, 1985. (Espejo de España; 117)
Continuació de la Crónica sentimental de España des de finals del franquisme fins a la victòria socialista, publicada originalment en una sèrie d’articles a El País.
Pérez de Rozas. Retrat de grup saludant al Rei, amb Joan Rigol, Josep Ramoneda i Xavier Bru de Sala. Barcelona, Palau de Pedralbes, 1984 o 1985
“Gigantes y cabezudos. Entre los sueños de nuestra generación no figuraba el del poder”. Dibuixos de Peridis. El País semanal, 26 agosto 1984, p. 4-5
1984. Comença a col•laborar a El País. Els dibuixos de Peridis complementen la secció “Gigantes y cabezudos” que signava a El País semanal.
-
En transició
Amb la mort del dictador s’inicia una etapa de més llibertat creativa, que Montalbán aprofita en les seves molt nombroses col·laboracions periodístiques. Destaca la participació en el setmanari Por favor, on signa sovint com a Manolo V el Empecinado. Entrevista les persones més significatives de la política estatal a Mis almuerzos con gente inquietante, entre elles el president del govern espanyol Adolfo Suárez, que no li dona mai permís per editar-ne la transcripció. En l’àmbit més literari, obté el reconeixement popular que li proporciona el premi Planeta del 1979 per Los mares del sur, la quarta entrega de la sèrie Carvalho, que s’havia començat a definir el 1974 amb la segona entrega, Tatuaje.
La rosa de Alejandría : novela. Barcelona: Planeta, 1984. (Autores españoles e hispanoamericanos)
Nicolás. Fotografia del dinar de la presentació de La Rosa de Alejandría, amb Juan Marsé. 1984
Carta de Mariano Rubio, sotsgovernador del Banco de España, sobre l’entrevista proposada per a Mis almuerzos con gente inquietante. 20 desembre 1983
“Adolfo Suárez. Natillas”. Inèdit. Entrevista per al llibre Mis almuerzos con gente inquietante. Mecanoscrit amb esmenes manuscrites autògrafes. Ca. 1983-1984
Adolfo Suárez havia estat entrevistat per Vázquez Montalbán, però mai obté el permís per a poder-la publicar.
Mis almuerzos con gente inquietante. Barcelona: Planeta, 1984. (Espejo de España; 103)
Recull d’entrevistes amb personatges destacats de la Transició.
“María Hitler”. Inèdit. Guió radiofònic. Mecanoscrit. 1984
Guió radiofònic sobre una imaginària noia, filla del dictador alemany i d’una militant de la Sección Femenina de Falange.
Sección Femenina de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Madrid: Falange, 1940
Agenda del viatge a Bangkok, amb mapes de la ciutat que va utilitzar. Finals de 1982
Gran viatger, la seva fascinació pel Sud-est asiàtic és present en diverses obres.
Los pájaros de Bangkok. Barcelona: Planeta, 1983. (Autores españoles e hispanoamericanos)
Praga. Barcelona: Lumen, 1982. (Ocnos; 62)
“Praga”. Mecanoscrit (fotocòpia). Barcelona, 1973-1982
Llibre de poemes, en què Praga és una metàfora de la ciutat de Barcelona.
En la presentació de Finisterre, el seu autor, Fernando Sánchez Dragó, és acompanyat per Francisco Rico, Rafael Borràs Betriu i Vázquez Montalbán. 1984
Imatge de la taula rodona sobre narrativa espanyola organitzada per Editorial Bruguera, amb Vázquez Montalbán i Rafael Alberti. 25 abril 1980
Carta de Rafael Alberti. Madrid, 7 desembre 1981
Carta de Santiago Carrillo en què refusa participar en la presentació de Asesinato en el Comité Central. 17 març 1981
Asesinato en el comité central. Barcelona: Planeta, 1981. (Autores españoles e hispanoamericanos)
1981. Una de les novel•les de Carvalho està relacionada amb la seva militància comunista. Hi passa comptes amb alguns dels seus companys de partit.
Los mares del sur. Barcelona: Planeta, 1979. (Autores españoles e hispanoamericanos)
1979. Amb el Premi Planeta d’aquest any li arriba la consagració com a novel•lista.
“Vaig rebre el premi amb molta por.
Perquè jo era conscient
de la mala llet amb què la gent rep
el guanyador del Planeta.”
Carta d’Antoni Gutiérrez Díaz, secretari general del PSUC, en què el felicita pel Premi Planeta. 15 octubre 1979
Targetó de Dolores Ibárruri, amb motiu d’haver guanyat el Premi Planeta. 17 octubre 1979
Fotos Torres. Amb Teresa Pàmies, Montserrat Roig i una escriptora no identificada en el dinar d’un premi literari. 1975
Imatge de l’entrevista en el programa “A fondo” amb Joaquín Soler Serrano. 1979
Los demonios familiares de Franco. Barcelona: Dopesa, 1978. (Testimonio de actualidad; 38)
Anàlisi personal del franquisme, en què repassa algunes de les idees fixes del “Caudillo”: el contuberni judeomaçònic, la “cruzada universal”, el perill roig...
Diccionario del franquismo. Barcelona: Dopesa, 1977. (Libros mosquito; 3)
Cómo liquidaron el franquismo en dieciséis meses y un día. Barcelona: Planeta, 1977. (Fábula; 12)
L’art del menjar a Catalunya : crònica de la resistència dels senyals d’identitat gastronòmica catalana. Fotografies de Jordi Gumí ; pròleg de Néstor Luján. Barcelona: Edicions 62, 1977
Primera gran obra gastronòmica, un dels temes als que dedicaria molta atenció.
Tatuaje. Barcelona: Libros de la Frontera, 1974. (Círculo negro; 4)
1974. Amb aquesta novel•la, escrita en quinze dies, la figura de Carvalho comença a popularitzar-se.
Guió cinematogràfic de la pel•lícula de Bigas Luna Tatuaje, amb guió de Vázquez Montalbán. Febrer 1978
Imatges de la visita al president de la Generalitat, Josep Tarradellas, amb Anna Sallés, Joan Benet i Rosa Regàs. Saint Martín-le-Beau. 1977?
Rosa Regàs, vella amiga d’Anna Sallés, introduí la parella a Tarradellas en una de les darreres visites al president exiliat.
“Estat de comptes. 20-N”. Arreu : setmanari d’informació general de Catalunya, núm. 3 (8-14 novembre 1976), p. 3
Qué es el imperialismo. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1976. (Biblioteca de divulgación política)
La penetración americana en España. Madrid: EDICUSA, 1974. (Cuadernos para el diálogo. Divulgación universitaria. Historia; 62)
Por favor. Año, 1, núm. 18 (25 octubre 1974)
Iniciativa de Vázquez Montalbán juntament amb Perich, Marsé i Forges, Por favor és una de les revistes clau de la Transició.
Manolo V el Empecinado. “Los eventos consuetudinarios que acontecen en la rúa...” Por favor. Año 5, núm. 190 (20 febrero 1978), p. 6-7
-
Ensorrant el règim
Després de sortir de la presó, tot i no abandonar la militància política, Montalbán contribueix a la lenta erosió del règim escrivint sobre múltiples aspectes de la vida quotidiana. És l’etapa en què s’afirma el seu vessant poètic −no en va és inclòs en els Nueve novísimos de Josep M. Castellet−, i publica les primeres obres de narrativa amb la qual assaja la seva “escriptura subnormal”. Amb aquesta disposició formal apareix per primera vegada el personatge que el farà més popular, el detectiu Pepe Carvalho, protagonista de Yo maté a Kennedy. És també el moment en què es consolida com a periodista a les pàgines de Triunfo, gràcies a la sèrie d’articles “Crónica sentimental de España”, seguits més endavant per “La Capilla Sixtina”, secció que signa com a Sixto Cámara.
Maqueta de la coberta de la revista CAU signada per membres de la seva redacció a principis dels anys 70 (Jordi Sabartés, Francesc Serrahima, Jesús A. Marcos, Vázquez Montalbán, Enric Satué i Fabrizio Carvani). Barcelona, 1980?
Equip de futbol de la revista CAU. Barcelona, entre 1971 i 1974
Vázquez Montalbán participa en una de les primeres revistes de disseny de Catalunya, CAU (Construcción / Arquitectura / Urbanismo), publicada pel Col•legi d’Arquitectes.
100 años de canciones y music hall. Prólogo de Francisco Umbral. Barcelona: Difusora Internacional, 1974.
L’interès per la música, i per la cultura popular en general, li ve de lluny.
Joan Manuel Serrat. Madrid: Júcar, 1972. (Los juglares; 3)
Cancionero general, 1939-1971. Barcelona: Lumen, 1972
El que havia de ser Cancionero general del franquismo veié el títol escurçat per la censura.
“Los diversos rostros de Sarita Montiel”. Tele/eXpres, 27 abril 1974, p. [37]
Carta de Sara Montiel agraint un article a Tele/eXpres. Maig 1974
Guillermotta en el país de las Guillerminas. Barcelona: Anagrama, 1973. (Serie informal; 13)
Una aproximació surrealista al món de la cançó i el vodevil.
La vía chilena al golpe de Estado. Barcelona: Saturno, 1973. (Los libros de la frontera; 9)
Carta de Ricardo de la Cierva sobre el judici pel seu llibre sobre Xile. Madrid, 17 abril 1974
La publicació d’un llibre sobre el cop d’estat de Pinochet a Xile li causa problemes amb la justícia.
La Capilla Sixtina. Barcelona: Kairós, 1975
“Capilla Sixtina. Sólo fluye lo que fue”. Triunfo, núm. 542 (17 febrero 1973), p. 11
Entre els diversos pseudònims que utilitza, signa com a Sixto Cámara la secció “La Capilla Sixtina”, publicada a Triunfo.
Boccaccio 70, núm. 16 (abril 1972)
Manuel Vázquez Montalbán també va escriure per a Boccaccio, símbol i portantveu de la gauche divine, que aspirava a ser la revista Playboy del tardofranquisme.
Cesc. Desarrollo & Desarrollados S.A. Epílogo de M. Vázquez Montalbán. Barcelona: Lumen, 1972. (Versió original, no comercialitzada, i versió censurada)
L’absurditat de la censura: cinc dibuixos del llibre de Cesc van haver de ser canviats. A l’esquerra, edició original; a la dreta, edició censurada.
Carta de Cesc (Francesc Vila i Rufas) en què tramet un exemplar no censurat de Desarrollo & Desarrollados. 12 maig 1997
Vint-i-cinc anys després de la seva publicació, Cesc li envia un dels pocs exemplars no censurats que es conserven.
Yo maté a Kennedy : impresiones, observaciones y memorias de un guardaespaldas. Portada e ilustraciones de J. Guillén. Barcelona: Punch, 1975. (Biblioteca secreta Por favor)
Yo maté a Kennedy : impresiones, observaciones y memorias de un guardaespaldas. Barcelona: Planeta, 1972. (Biblioteca universal Planeta; 28. Fábula; 9)
1972. El personatge Carvalho neix, com agent de la CIA, en plena etapa d’“escriptura subnormal” del seu creador.
Manifiesto subnormal. Barcelona: Kairós, 1970. (Kairós; 69)
Vázquez Montalbán va fer de l’“escriptura subnormal” un tret característic dels seus inicis com a novel•lista.
Amb Dalí, Pierre Delabre i el compositor Igor Wakhevich a l’Hotel Rivoli. París, ca. 1971-1972
Être Dieu: opera-poème, audiovisuel et catharre, en six parties. Guió de l’espectacle teatral. Manuscrit (fotocòpia). Ca. 1971-1972
El multifacetisme de Vázquez Montalbán el porta a col•laborar en una òpera daliniana.
Carta circular del Consell de Redacció de Triunfo. Juliol 1971
La revista Triunfo treballa sempre als límits del que permet la censura. Per això és clausurada en més d’una ocasió, com durant els quatre mesos en què és castigada el 1971.
Carta de Teresa Pàmies sobre l’article dedicat al seu pare, Tomàs Pàmies, a Triunfo. 28 juny 1971
Carta amb amenaces de Guillermo Sánchez. Octubre 1969
Crónica sentimental de España. Barcelona: Lumen, 1971
“Crónica sentimental de España (1)”. Triunfo, núm. 380 (13 septiembre 1969), p. 30-36
1969. Amb “Crónica sentimental de España” entra a treballar a Triunfo, on desenvoluparà una important carrera periodística.
Carta de Raimon sobre un article que Vázquez Montalbán li ha dedicat a Triunfo. Nova York, 13 abril 1970
Antología de la Nova Cançó catalana. Barcelona: Edicions de Cultura Popular, 1968. (Papeles sociales ilustrados; 7)
A la sombra de las muchachas sin flor : poemas del amor y del terror. Barcelona: Saturno, 1973. (El Bardo; 98)
L’any 1971 realitza el primer viatge a l’estranger, al congrés internacional de poesia de Rotterdam
J. M. Castellet (ed.). Nueve novísimos poetas españoles. Barcelona: Barral, 1970. (Libros de enlace; 4)
Els Nueve novísimos... consoliden la faceta de Vázquez Montalbán com a poeta.
Recordando a Dardé y otros relatos. Barcelona: Seix Barral, 1969. (Nueva narrativa hispánica)
Primera obra de narrativa que publica, en què intercala poemes escrits durant el seu empresonament.
-
Sota Franco
Que Vázquez Montalbán viurà sota Franco es fa evident als pocs dies de néixer a Barcelona el 14 de juny de 1939, quan el seu pare és empresonat. Les tropes franquistes han ocupat la ciutat encara no fa mig any. La vida al Raval de la postguerra no és gens fàcil i la seva formació rep l’empremta del nou règim. Malgrat una situació familiar precària, la seva intel·ligència li permet d’ingressar a la universitat per estudiar filosofia i lletres i periodisme. Allí se li obre un nou món d’amistats i inquietuds intel·lectuals i polítiques: milita al Frente de Liberación Popular (el “Felipe”), després al PSUC. El 1961 es casa amb Anna Sallés i l’any següent tots dos són empresonats per l’activitat política. Montalbán passa més d’un any a la presó de Lleida, on escriu la primera obra d’assaig i s’inicia en l’escriptura poètica.
Carta de Salvador Espriu amb elogis a Una educación sentimental. Barcelona, 23 juny 1967
Una educación sentimental. Barcelona: El Bardo, 1967. (El Bardo; 28)
Primer poemari publicat.
Coplas a la muerte de mi tía Daniela. Barcelona: Saturno, 1973. (El Bardo; 70)
1966. Neix el seu fill Daniel; el nom és un homenatge al protagonista del poemari Coplas a la muerte de mi tía Daniela.
“Science fiction”. Poemari editat posteriorment, amb algunes esmenes, amb el títol Movimiento sin éxito. Mecanoscrit amb esmenes autògrafes. Ca. 1962-1965
Mentre és empresonat a Lleida, entre la seva activitat creativa destaca la poesia, que no veurà la llum fins uns anys després.
“Los Papeles de Admunsen”. Inèdit. Novel•la presentada al premi Biblioteca Breve. Mecanoscrit, amb algunes esmenes manuscrites autògrafes. Ca. 1962-1965
També es comença a interessar per la ficció, si bé els primers intents no obtenen els fruits esperats.
“Nosotros, los charnegos”. Breu poemari. Mecanoscrit amb algunes esmenes manuscrites. Cárcel de Lérida, 1963
Informe sobre la información. Prólogo de Antonio Jutglar. Barcelona: Fontanella, 1963. (Informes; 3)
“Informe sobre la información”. Mecanoscrit amb algunes esmenes autògrafes. Cárcel Provincial de Lérida, setiembre 1962-febrero 1963
També a la presó de Lleida neix el seu primer llibre publicat.
Lérida, España : plano-guía. Lérida: Junta Provincial de Información, Turismo y Educación Popular, 1962
1962. Juntament amb Anna Sallés és detingut per la seva activitat política. Ell passa divuit mesos a la presó de Lleida.
“XXVI veces amaneció el ‘18 de Julio’”. Solidaridad nacional, 21 julio 1961, p. 7
Entre 1960 i 1962 s’inicia en el periodisme a les pàgines de Solidaridad nacional, el diari del Movimiento.
Mireia Bofill; María Luisa Fabra; Ana Sallés; Elisa Vallés. La mujer en España. Barcelona: Ediciones de Cultura Popular, 1967. (Papeles sociales ilustrados; 1)
Vázquez Montalbán i Anna Sallés, el dia del seu casament. 16 desembre 1961
1960. Després d’haver fet el darrer curs de Periodisme a Madrid, torna a Barcelona per acabar Filosofia i Lletres. Coneix Anna Sallés, amb qui es casa el 1961
Manifest dels estudiants del PSUC. Ciclostil. 17 maig 1962
Quaderns polítics. Ciclostil. PSUC, març 1959
Boletín informativo del F.L.P. Ciclostil. 1 mayo 1958
“... jo estava preparat –el meu codi genètic social–
per ser una persona vinculada a la meva classe original
del proletariat barceloní immigrant.
Però, gràcies a factors de sacrifici familiar, vaig poder
accedir a un nivell cultural que em va permetre
una emancipació de caràcter cultural i econòmic.”
La situación estatal de España. Ciclostil. FLP, 1959
1956. Ingressa al Frente de Liberación Popular (FLP). Després militarà al PSUC.
Manifest dels estudiants de Catalunya. 1959?
Universitat : publicació dels estudiants de Barcelona. Ciclostil. Nº 6, Juliol 1959
Carnet d’estudiant de la Universitat de Barcelona, curs 1957-1958. Signat pel secretari de la Facultat, A.M. Badia i Margarit. 1958
Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras. Anuario del curso 1958-59
1956. Comença els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. També estudia Periodisme a l’Escola de Periodisme del CIC.
Foto amb un grup d’amics en una excursió a Montserrat. Ca. 1955
Cartilla escolar : manual de educación física para 1945. Madrid: Frente de Juventudes, 1944
José Muntada Bach. Santa tierra de España : lecturas de exaltación de la historia patria desde los tiempos primitivos hasta la terminación del Alzamiento. Ilustraciones de Junceda. Barcelona: Altés, 1942
1949. Ingressa a l’escola San Luis Gonzaga. Es presenta al primer concurs literari.
Manuel Vázquez Montalbán amb la seva mare, Rosa Montalbán. 1942
Destino, n.º 101, 24 junio 1939
1939. Neix a Barcelona el 14 de juny. Al cap de pocs dies el seu pare és empresonat (fins el 1944).
-
Visita dels comissaris
Els comissaris ens introdueixen a l'exposició.
En un món global
Entre els desencís i la memòria
En transició
Ensorrant el règim
Sota Franco
