-
El baró de Maldà i el seu temps
Rafael Amat i de Cortada, primer baró de Maldà, va viure en una Europa en plena transformació que a Espanya coincideix amb els regnats de Ferran VI, Carles III i Carles IV. Nascut i madurat en els valors del despotisme il·lustrat, la Revolució Francesa, amb els seus principis d’igualtat i llibertat, va suposar per al baró un atac frontal als seus valors tradicionals. Així mateix, les convulsions que van causar les guerres de la Convenció i les napoleòniques van afectar tota la seva generació en una crisi política de llarga durada que el baró no veuria finir. Això no obstant, el segle XVIII va ser per a Catalunya una època d’important creixement demogràfic i econòmic.
El Calaix de sastre
El Calaix de sastre és el títol d’un dels dietaris més extensos i importants de la narrativa catalana de l’època Moderna, mantingut del 1769 fins la mort de l’autor el 1819, i és una font de primer ordre per al coneixement històric de Barcelona i la Catalunya del període. Reuneix tres sèries paral·leles: el dietari de la vida barcelonina, la més important en extensió; una miscel·lània de viatges i festes majors, en la que es troben descrites ciutats i viles del Principat, i una sèrie sobre les guerres, la Gran i les napoleòniques. En total són 71 volums.
Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, Miscel·lània de viatges i festes majors 1779-1786. (Ms 3106).
En paral·lel al dietari, Rafael d’Amat va escriure una sèrie de relacions de viatges i festes majors amb descripcions de moltes viles que permeten conèixer la situació de la Catalunya de l’època.
Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, Miscel·lània de viatges i festes majors 1781-1782. (Ms 3029).
Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, Història de la Guerra Gran, 1795-1802, vol. I. (Ms 3074 - I).
Rafael d’Amat va narrar en quatre volums els esdeveniments de la Guerra Gran contra França (1793-1795) i les guerres contra Anglaterra.
Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, Història de la Guerra Gran, 1795-1802, vol. II. (Ms 3074 – II).
Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, Història de la Guerra Gran, 1795-1802, vol. III. (Ms 3074 – III).
Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, Història de la Guerra Gran, 1795-1802, vol. IV. (Ms 3074 – IV).
Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, Viles i ciutats de Catalunya, 1791. (Ms 402).
Benet de Magarola, Trabajos de Barcelona, 1811-1812. (Ms 960).
El gènere dels dietaris i cròniques, de llarga tradició a la Catalunya de l’època Moderna, va gaudir a finals del Set-cents i inicis del Vuit-cents d’una especial revifada amb motiu de les experiències de les guerres i aldarulls que van tenir lloc en aquells anys.Plano de la Ciudad y del Puerto de Barcelona, 1806. (XV M 629).
Rafael d’Amat va néixer poc abans que la Ciutadella s’acabés de construir (1751) i s’iniciés la construcció de la Barceloneta (1753). Al llarg de la seva vida va veure com molts canvis a la ciutat.“Vista de una parte del Puerto de Barcelona tomada de Barceloneta”, de l’obra d’A. de Laborde, Description de la Principauté de Catalogne: voyage pittoresque et historique de l’Espagne, París, 1806.
Les imatges contingudes en els cinc volums que Alexandre de Laborde va consagrar a Espanya, són una font de primer ordre, a vegades única, per conèixer els paisatges i viles a inicis del segle XIX.“Vista del Portal Nou”, de l’obra d’A. de Laborde, Description de la Principauté de Catalogne: voyage pittoresque et historique de l’Espagne, París, 1806.
La gastronomia
Entre els molts costums de la vida quotidiana del baró que recull el Calaix de sastre, els refrigeris de xocolata desfeta, les menjades i els grans àpats tenen un paper destacat. Era home de la bona taula i dels plats de la terra: sopa, escudella i carn d’olla, faves amb cansalada i botifarra... I va menystenir un producte que es començava a introduir entre els sectors més populars: la patata.
Dibuix original de Lluïsa Jover. (XXIII Jover B 78).
Il·lustracions per al receptari actualitzat de Glòria Baliu amb textos d’Ignasi Riera, La Cuina del XVIII, Barcelona: Samaranch Disseny Gràfic, 2003.Juan Altamiras, Nuevo arte de cocina, Barcelona: Thomas Piferrer, [post. 1745]
L’obra de Juan Altamiras, pseudònim del frare franciscà Raimundo Gómez, és representativa de la cuina espanyola molt poc abans de la introducció a Catalunya de la cuina francesa.Llibretes de despesa diària domèstica de la casa Sans. 1806-1823. (Fons del marquès de Saudín, Saud.Fol.142-I).
Les cases nobles i ciutadanesacostumaven enregistrar les despeses de l’economia domèstica i en la que el menjar ocupava un lloc destacat.Les guerres
La vida del baró de Maldà coincideix amb un llarg període de bel·licositats a Europa que van tenir una especial incidència a Catalunya. De jove va viure la Guerra dels Set Anys (1756-1763), d’adult les guerres de la Revolució Americana (1776-1783) i l’anomenada Guerra Gran o de la Convenció (1793-1795); finalment, les Guerres Napoleòniques (1799-1815), que van comportar l’ocupació de Barcelona i la devastació de moltes viles i camps del Principat.
Plano del afuste del morterete de provar polboras… (Ms. 400/40-I).
Amb motiu de les guerres, l’artilleria va ser objecte d’estudi i d’innovacions.Bonaventura Planella, Deseando los barceloneses sacudir el yugo de las huestes de Napoleón..., Madrid; València: [s.n., 1815] (XII.3 ARE 10.470).
El gravat representa el judici contra alguns barcelonins que es van oposar a la invasió napoleònica.Carta de Ramon Llàtzer de Dou a Fèlix Amat des de Cadis, 16 d’octubre de 1813. (Ms 3727, doc 125, f. 170-171).
Ramon Llàtzer de Dou (1742-1832) va ser diputat per Catalunya a les Corts de Cadis i un eminent jurista, autor d’una important obra sobre el dret de Catalunya. 1/3Carta de Ramon Llàtzer de Dou a Fèlix Amat des de Cadis, 16 d’octubre de 1813. (Ms 3727, doc 125, f. 170-171).
Ramon Llàtzer de Dou (1742-1832) va ser diputat per Catalunya a les Corts de Cadis i un eminent jurista, autor d’una important obra sobre el dret de Catalunya. 2/3Carta de Ramon Llàtzer de Dou a Fèlix Amat des de Cadis, 16 d’octubre de 1813. (Ms 3727, doc 125, f. 170-171).
Ramon Llàtzer de Dou (1742-1832) va ser diputat per Catalunya a les Corts de Cadis i un eminent jurista, autor d’una important obra sobre el dret de Catalunya. 3/3 -
La vida de la ciutat
Durant la segona meitat del segle XVIII, Barcelona va esdevenir un centre manufacturer molt actiu amb una indústria tèxtil que es desenvolupava a gran velocitat i que propiciava l’arribada de treballadors atrets per les noves oportunitats que oferia la ciutat. Per assegurar la pau social i el benestar general, el municipi i el bisbat van promoure un sistema d’assistència pública que tenia el seu nucli principal en l’Hospital de la Santa Creu. Amb el trasllat punitiu de la universitat de Barcelona a Cervera, la ciutat va romandre sense estudis superiors. La societat civil es va organitzar per suplir-los amb avantatge, sobretot pel que fa als estudis tècnics i a la formació de metges i cirurgians.
Rajola catalana del segle XVIII que representa un pescador (col·lecció particular).
Rajola catalana del segle XVIII que representa una dona (col·lecció particular).
Canvis urbanístics
La manca d’habitatges en una Barcelona que es desenvolupava encotillada per les muralles, es va resoldre amb un creixement en vertical, però també s’hi van efectuar millores urbanístiques que embellien la ciutat i la feien més confortable. Passejos arbrats, places, fonts i, sobretot, el barri de la Barceloneta començada a construir el 1753, van modificar el perfil d’una Barcelona en expansió.
A.B.C.E. Diversión de ciudadanos, norteseguro de forasteros y estrella luciente de Barcelona...Barcelona, 1802.Una de les primeres guies de la ciutat de Barcelona.
Mount, Porte de Barcelone, 1764-1793. Gravat calcogràfic sobre paper.(XV BC 1980).
Francesc Renart, Plànol de l’Explanada. [1800?] (Fons Renart, lligall XVIII/3).
Els Renart foren una família de mestres d’obres i arquitectes que van actuar a la Barcelona de finals delsegle XVIII i la primera meitat del XIX.Francesc Renart, Dimensiones y cálculo con su valor...del conducto proyectado...para conduir el agua...hasta el nuevo paseo que se construye en la Explanada.1800? (Fons Renart, lligall XIX/4).
Els invents
Rafael d’Amat era home inquiet i especialment interessat en els avenços tecnològics, de manera que no es perdia les demostracions públiques dels nous invents que es feien sovint a Barcelona; el 1784, pocs mesos després que els germans Montgolfier enlairessin el seu globus aerostàtic a París, ell assistia a una demostració pública que es va fer al Portal de l’Àngel i que impulsaren dos amics seus, el doctor Francesc Santponç i Roca i el doctor Francesc Salvà i Campillo. La seva crònica de l’experiment ha estat citada per tots els historiadors de la navegació aèria.
Gazeta de Barcelona del 16 de gener de 1784, amb la notícia de l’experiment del globus aerostàtic a Barcelona.
Auca de les festes que es feren amb motiu de l’estada dels reis a Barcelona l’any 1802, amb la vinyeta que il·lustra la pujada d’un globus aerostàtic. (Fons Pons i Masaveu, Au. 549-800, vol. 3 GF).
Planos y perfil que manifiestan la disposición de una ofecina propia para azar un pavo o pieza equivalente, circulando el azador con sólo el impulso de la llama del fuego de leña. (Ms 400/43-I).
Els barcelonins i les barcelonines
La ciutat estava poblada per una gran varietat de grups socials que el baró descrivia amb detall en el seu Calaix de sastre. Juntament amb els grups de treballadors, menestrals, nobles rendistes i religiosos, hi havia a Barcelona una població marginal que necessitava d’un sistema d’assistència pública. En el temps del baró es va reformar la Casa de Misericòrdia com institució exclusivament femenina i es va fundar la Casa de la Caritat per acollir els miserables. Aquests centres juntament amb l’Hospital de la Santa Creu, eren els tres pilars principals de l’organització de l’acollida als desvalguts i de la seva reinserció en la societat.
Processó de Divendres Sant a Barcelona, 1816.(IV (4).2 B R.E. 27714-277).
Processó de Divendres Sant a Barcelona, 1816.(IV (4).2 B R.E. 27714-277).
Orador que explicarà los misteris del santíssim Rosari a l’església del Pi. (IV (4) BC). L’església del Pi era la parròquia del baró de Maldà que acudia sovint als oficis religiosos.
Col·loqui de quatre aprenents, un teixidor, un forner, un sastre i un sabater, Barcelona, 1774.(Ro 657).
Josep Ribot, “Dones barcelonines del s. XVIII”, de la col·lecció Dibuixos d’etnografia i folklore de Catalunya, 3 dibuixos. (UG-BC-1487).
5 de maig de 1773 - Carta del bisbe de Barcelona Josep Climent al comte de Ricla intercedint pels que van provocar els avalots de les quintes.(còpia) (Fons Renart, lligall XXVI /5/6).
24 d’agost de 1775 - Carta del bisbe Climent sobre la creació d’un hospici o Casa de Caritat a la ciutat de Barcelona el 1772. (F.Bon. 16986).
Hospital de la Santa Creu. Llibretes del comprador, amb les despeses en alimentació, 1791-1794. (Fons de l’Hospital, AH 987).
Hospital de la Santa Creu. Llibre de pagament de dides, 1748-1763. (Fons de l’Hospital, AH 202).
Cansó den Pau Gibert, romanç amb la història del bandoler que fou capturat en temps del baró de Maldà i executat a Barcelona el 1782. (F.Bon 4577).
La formació
A partir de 1775 es van crear les escoles gratuïtes de la Junta de Comerç que donarien cobertura als estudis tècnics que necessitaven les indústries. L’Escola de Disseny o Nobles Arts, l’Escola de Química, la de Mecànica, la de Taquigrafia i la de Nàutica, en foren les principals.
En el terreny de la medicina, la creació del Col·legi de Cirurgia per Pere Virgili el 1760 va renovar els estudis mèdics i va afavorir l’aparició de vàries generacions de grans metges i cirurgians catalans, encapçalats per Antoni de Gimbernat, que van revolucionar la pràctica mèdica.Baldiri Reixach, Instruccions per la ensenyansa de minyons, Girona, 1750.
Obra destinada als mestres en la que defensa l’ensenyament en català i que es va convertir en un clàssic de la pedagogia.Oración inaugural que para la renovación de los estudios celebrada en el Real Colegio de Cirugia de Barcelona el dia 7 de Octubre de 1771, dixo Don Diego Velasco, Barcelona, 1771. (30-8-C7/15).
Estatutos de la Acadèmia Médico-Pràctica erigida en Barcelona... Barcelona, 1770. (F.Bon. 11305).
Certamen mathematico-nautico, en que los cursantes de la Escuela de Nautica, establecida con permiso de S. M. en Barcelona, bajo la direccion y à expensas de la Real Junta de Comercio ... Barcelona, 1793. (F.Bon 4760).
Llibre de matrícules de l’Escola de Química de la Junta de Comerç. 1805 -1822. (Fons de la Junta de Comerç, JC 254).
La visita reial
El baró de Maldà va dedicar moltes ratlles del seu Calaix de Sastre a explicar l’estada a Barcelona l’any 1802 de la parella reial, Carles IV i Maria Lluïsa, i de totes les activitats, festes i visites que van realitzar a la ciutat i els seus entorns durant les setmanes que hi van romandre.
Bonaventura Planella, Entrada de SS. MM. CS. Carlos IV y Maria Luisa en Barcelona en 1802. (XII.4 BC1).
Agustí Sellent, Frontispicio adornado é iluminado â que acompañô un coro de musica en las 3 noches de 8, 9 y 10 de diz[iem]bre de 1783...Barcelona, 1784. (XII.4 B 1).
Es tracta de la façana de la casa-fàbrica de Joan Pau Canals ornamentada amb motiu del naixement dels infants reials i de la firma de la Pau de Versalles.
-
Oci i cultura
En l’àmbit de les arts, el baró de Maldà va viure el final del Barroc tardà i l’entrada i ple desenvolupament del Neoclassicisme, del qual, pel que fa a la música, va ser un gran devot. No obstant això, no menystingué la cultura popular. El dietari recull notícies d’interpretacions de músics de carrer i balls, en una època que els entremesos i els sainets es van convertir en el gèneres teatrals preferits, especialment entre la menestralia. En 1801, Manuel de Godoy va prohibir les representacions teatrals que no fossin en castellà.
La llengua
El castellà va ser la llengua escrita seguida pels acadèmics i il·lustrats catalans que volien fer carrera institucional. Tot i així, el català era viu i el 1796 Josep Pau Ballot vindicava al Diari de Barcelona la creació d’una Acadèmia perquè tingués cura de la llengua. Per al baró, el castellà era la llengua del Cadastre i a l’hora d’escriure el Calaix de sastre es va mantenir fidel al català.
Josep Pau Ballot i Torres, Gramatica y apología de la llengua cathalana, Barcelona, [1814-1815].
Escrita entre 1810 i 1814, durant l’ocupació napoleònica, conjuntura en què el català era llengua cooficial, és la primera gramàtica catalana moderna impresa.Félix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes..., Barcelona, 1836.
Diccionari concebut i iniciat el 1798 per Ignasi Torres Amat, bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona i, una vegada mort el 1811, acabat pel seu germà Fèlix.Carta d’Antoni de Capmany a Fèlix Amat de Palau i Pont.
Correspondència rebuda per Fèlix Amat, 1777-1798 (Ms 3729). 1/2Carta d’Antoni de Capmany a Fèlix Amat de Palau i Pont.
Correspondència rebuda per Fèlix Amat, 1777-1798 (Ms 3729). 2/2Les acadèmies
Els sabers humanístics i científics van ser institucionalitzats per les acadèmies, a imatge d’un fenomen que s’havia estès per Europa. A Barcelona es van fundar l’Acadèmia de Bones Lletres (1752), l’Acadèmia de Ciències i Arts (1764) i l’Acadèmia de Medicina Pràctica (1770).
Real Academia de Buenas Letras de la ciudad de Barcelona, Barcelona, [1756].
A instàncies del marquès de Llió, Ferran VI va transformar l’any 1752 una innominada corporació d’estudiosos i erudits en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, corporació que tenia com a objectiu l’estudi de la història de Catalunya i la formació dels joves.Jeroni Tavern, “Memoria sobre los ríos” a Memòries adreçades a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, [1788 i 1818], (Ms 9046-I).
Constituïda inicialment el 18 de gener de 1764 com una societat literària privada, el 1770 prendria el títol de Real Academia de CienciasNaturales y Artes de Barcelona, institució que canalitzaria la introducció dels avenços científics a Catalunya.Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, Instituciones del derecho público general de España con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en qualquier estado, Madrid, 1800-1803.
L’obra de Dou és fonamental per al coneixement del dret públic de Catalunya i d’Espanya.Diari del gobern de Catalunya y de Barcelona, núm. 130, dijous, 10 de maig de 1810.
Amb la notícia de la creació d’una biblioteca pública a Barcelona amb fons incautats als convents i les famílies nobles.Teatre i òpera
A Barcelona, les representacions de teatre i òpera eren monopoli, per concessió reial des del 1587, del Teatre de la Santa Creu. S’hi van representar obres de caràcter popular, sovint en català, i cultes en castellà i italià. Així mateix, es va donar la moda, entre l’aristocràcia i la burgesia, de fer representacions en les cases particulars.
Voltaire, Tragedia de Zayre, traduhida del francés en català / Agel Barrière, Thuir, 1782.
El baró de Maldà donava notícia de la representació d’aquesta obra en una casa particular.
Francesc Renart i Arús, La venganza de la niña... para representarse en el Teatro de Barcelona, 1808 (Fons Renart, lligall XXXVI/1).
Wolfgang Amadeus Mozart, Cossi fan tutte, (Ms 6915).
Partitura manuscrita coetània, possiblement corresponent a la seva estrena a Barcelona el 1798.
Il Trionfo di Venere: serenata a quatro voci da eseguirsi nel teatro della molto illustre cittá di Barcellona in occasione di celebrarsi gli faustissimi doppi sponsali fra il Reale Infante di Spagna... / composizione di Domenico Botti, Barcelona, [1802 o post.] (F. Bon. 1795).
La música
Rafael d’Amat sabia de música i era intèrpret del violoncel. Curiosament no va ser en aquest àmbit una persona conservadora sinó que va seguir els estils que s’obrien camí. Ho revela la seva afició per Luigi Boccherini, representant del classicisme, Franz Joseph Haydn o Wolfang Amadeus Mozart. Va conèixer personalment Carles Baguer, compositor i organista de la Catedral de Barcelona, i Ferran Sor, guitarrista i també compositor. També va ser afeccionat a l’òpera.
Carles Baguer, El regresso a Barcelona su Patria..., (Ms 327).
L’obra de Carles Baguer (1768-1808), plenament influïda per Haydn, és un màxim exponent del classicisme català.Ferran Sor, Sixwaltzes for the piano forte, (amb signatura original).
El baró de Maldà va tenir molta relació amb Ferran Sor tot i que no el valorava especialment com a compositor.Pau Minguet, Reglas y advertencias generales para tañer la guitarra, [ca. 1754] (Ms 165/16).
Joseph Haydn, Stabat a 4 con violines, oboeses y violeta (Ms 1615/6).
-
Un gran centre industrial i comercial
La Barcelona que descrivia el baró de Maldà, amb més de 100.000 habitants, havia viscut un important creixement. Les indústries tèxtils que s’hi instal·laven van portar una notable prosperitat ja detectada pels viatgers que la visitaren en aquells anys. L’atmosfera industrial, la laboriositat dels catalans i una població amb capacitat econòmica per consumir massivament els nous teixits estampats, definien una societat amb una distribució força equitativa de la renda que el baró va saber copsar en els seus comentaris al Calaix de Sastre. Aquesta expansió industrial de finals del segle XVIII i començaments del XIX posaria les bases de la Revolució Industrial a Catalunya.
Les indianes
Les indianes eren teixits de cotó estampats originaris de l’Índia - d’aquí el seu nom - que es van estendre per Europa al llarg del segle XVII. Quan van arribar a Barcelona en les primeres dècades del XVIII, es van convertir en un gènere de consum massiu que va suposar una autèntica revolució en el món de la indústria tèxtil. Comerciants, botiguers i artesans, molts d’ells ja provinents de l’entorn tèxtil, van impulsar les noves fàbriques i tallers d’estampació d’indianes que es van multiplicar al llarg del segle XVIII i principis del XIX.
Informe de la Companyia de Filats de Cotó contra l’ordre de la Reial Audiència de no construir més fàbriques dins els murs de Barcelona, 1784 (Esborrany). (Fons Erasme de Gònima, 44/4). 1/2
Informe de la Companyia de Filats de Cotó contra l’ordre de la Reial Audiència de no construir més fàbriques dins els murs de Barcelona, 1784 (Esborrany). (Fons Erasme de Gònima, 44/4). 2/2
Mostrari de teixits de llana de la fàbrica Alegre i Gibert de Barcelona, 1760-1770. (Arx. 404).
Motlle de fusta per pintar indianes manualment. Segle XVIII-XIX. (Col·lecció particular).
Carles Ardit, Tratado teórico y práctico de la fabricación de pintados o indianes, Barcelona, 1819.
Inclou els dibuixos de les noves màquines d’estampar. 1/2
Carles Ardit, Tratado teórico y práctico de la fabricación de pintados o indianes, Barcelona, 1819.
Inclou els dibuixos de les noves màquines d’estampar. 2/2
Carta de Juan Gregorio Gil a Erasme de Gònima, des de Madrid, amb mostres de les indianes que vol que li enviïn. 1792. (Fons Erasme de Gònima 71/2, carta 1). 1/2
Carta de Juan Gregorio Gil a Erasme de Gònima, des de Madrid, amb mostres de les indianes que vol que li enviïn. 1792. (Fons Erasme de Gònima 71/2, carta 1). 2/2
Francesc Santponç, Notícia de una nueva bomba de fuego. 1805. (Fons del Baró de Castellet, 207/1/1/2).
L’invent de Santponç (o Sanponts) va ser el primer intent d’introduir la màquina de vapor a Barcelona.
Memorias de agricultura y artes... 1815.
Revista editada per la Reial Junta de Comerç de Catalunya entre 1815 i 1821 de periodicitat mensual, en dotze volums, cada un dels quals conté estampes calcogràfiques de temàtica científica, com ara, obres d'enginyeria, aparells, instruments i maquinària o procediments químics. 1/2
Memorias de agricultura y artes... 1815.
Revista editada per la Reial Junta de Comerç de Catalunya entre 1815 i 1821 de periodicitat mensual, en dotze volums, cada un dels quals conté estampes calcogràfiques de temàtica científica, com ara, obres d'enginyeria, aparells, instruments i maquinària o procediments químics. 2/2
El comerç marítim
Durant el segle XVIII Barcelona va obrir el seu comerç cap a l’Atlàntic i es va integrar en les rutes del grans intercanvis internacionals. Bona part del seu èxit radicava en l’exportació d’aiguardents als mercats del nord d’Europa i en la venda de teixits estampats a les colònies americanes i al mercat peninsular.
Francesc Tremulles i Roig (dibuix), Pere Pasqual Moles (gravat), Al·legoria del comerç marítim. (VII.4 BC RE. 28190).
Coneixements d’embarcament, 1795-1816. (Fons Erasme de Gònima, 42/3).
Aquests documents consignaven les mercaderies que s’embarcaven, el port de sortida, el de destí i el nom del capità del vaixell.
Assegurança marítima de la càrrega de teixits que envia Francesc Antoni Martí en el bergantí Nuestra Señora del Rosario, que sortirà del port de Barcelona amb destí a Puerto Rico, Santo Domingo i Santa Marta. 1784. (Fons Erasme de Gònima 61/1). 1/2
Assegurança marítima de la càrrega de teixits que envia Francesc Antoni Martí en el bergantí Nuestra Señora del Rosario, que sortirà del port de Barcelona amb destí a Puerto Rico, Santo Domingo i Santa Marta. 1784. (Fons Erasme de Gònima 61/1). 2/2
Goleta Ntra. Sra. de Monserrate, S. XVIII. Aquarel·la. (Ms 400/1-III).
Llibre de matrícules de comerciants,1758 - 1828. 89f. Relligadura de l'època. Portada pintada a mà. (Fons de la Junta de Comerç, JC 256).
Carta d’Antoni de Capmany a la Junta de Comerç sobre la realització de l’obra Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona que la Junta li havia encarregat. 28 de març de 1792.(Fons de la Junta de Comerç, JC XIII bis, caixa 20, exp. 2, f. 51).
Portada de l’expedient de l’obra Memorias historicas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. (Fons de la Junta de Comerç, JC XIII bis, caixa 20).
La Junta de Comerç va encarregar aquest estudi a Antoni de Capmany i de Montpalau que va comptar amb la col·laboració de Jaume Caresmar i d’Antoni Juglà.
Memorias historicas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, Barcelona, 1779-1792, (4 vol.).
Segons Josep Fontana, és l’obra més important de la historiografia catalana, innovadora i molt avançada als corrents de l’Europa del seu temps.
-
Bibliografia
Estudis i edicions de l’obra del baró de Maldà
Baró de Maldà, El Col·legi de la bona vida. Edició a cura de Margarida Aritzeta, Barcelona, 1993.
Rafel d’Amat i de Cortada, Calaix de sastre, vol I. Edició i selecció a cura de Ramon Boixareu, Barcelona, 1987.
Rafel d’Amat i de Cortada, Calaix de sastre, vol IX. Edició i selecció a cura de Ramon Boixareu, Barcelona, 2003.
Rafael d’Amat i de Cortada, Miscel·lània de viatges i festes majors. Edició crítica de Margarida Aritzeta, Barcelona, 1994.
Rafael d’Amat i de Cortada, Viles i ciutats de Catalunya. A cura de Margarida Aritzeta, Barcelona, 1994.
Alexandre Galí, Rafel d’Amat i de Cortada, baró de Maldà: l’escriptor, l’ambient, Barcelona, 1954.
Joan de Déu Domènech, Xocolata cada dia. A taula amb el baró de Maldà, Barcelona, 2004.
-
Visita dels comissaris
Els comissaris ens introdueixen a l'exposició.
El baró de Maldà i el seu temps
La vida de la ciutat
Oci i cultura
Un gran centre industrial i comercial
