L’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya es va inaugurar a l’antiga seu de la Filmoteca de la Travessera de Gràcia el dia 4 de juny de 1992, amb els espectacles Aquí no hi ha cap àngel, de la Companyia de dansa Metros i el recital De Barcelona a l’Havana, de la cantautora Marina Rossell.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya havia engegat a L’Espai el programa Endansa, com a primera etapa per ajudar el sector. Aquesta havia de ser la plataforma que proporcionés un espai estable a la difusió de la programació de dansa ja existent al país. En una segona etapa, caldria centrar-se en l’ajut a la creació i alhora mantenir-ne la divulgació per altres circuits de Catalunya i de l’estranger. Pel que fa a la programació musical a L’Espai, els seus precedents foren els espectacles de cançó catalana Dijous al Regina, iniciats el 1990 i gestionats pel centre Ressons amb el suport de les ràdios en català, que en feien també la difusió. L’èxit esclatant del concert de pop rock català organitzat per Ressons al Palau Sant Jordi el 14 de juny del 1991 (que va reunir Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït), havia posat de manifest la necessitat de connectar la producció d’aquesta música amb el seu públic en un escenari permanent. Al llarg de tretze anys, dansa i música confluïren a L’Espai sota directrius independents.
L’any 2005, la política cultural de la Generalitat donà un tomb per tal d’omplir un buit en les infraestructures dedicades a la creació i el pensament contemporani. D’una banda, els àmbits d’actuació de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural, de la qual depenia L’Espai, es van ampliar a l’arquitectura, el disseny i als nous moviments culturals, complint així l’objectiu estratègic de potenciar la creació, tasca que va entomar parcialment el Centre d’Art Santa Mònica. De l’altra, la creació del Centre de les Arts en Moviment al Mercat de les Flors i l’existència de diverses programacions estables a la Sala Polivalent de l’Auditori van recomanar derivar cap aquests equipaments tant les programacions respectives de dansa i música, com el personal i part dels seus arxius.
La documentació sonora i audiovisual generada com a producte de l’activitat musical de L’Espai, gestionada per Ressons, va passar a la Biblioteca de Catalunya. Posteriorment, quan al 2012 l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural es va dissoldre, l’arxiu fotogràfic d’aquesta mateixa programació també es va integrar dins la biblioteca nacional catalana. Tot i estar molt fragmentada, la documentació de L’Espai és d’una extraordinària riquesa sonora, audiovisual i gràfica que mereixeria ser estudiada en conjunt pel seu valor testimonial i patrimonial.