La poesia de Josep Carner és un dels màxims exponents del Noucentisme literari català. La seva precocitat creativa, l’extraordinari domini de la llengua, la capacitat de sumar iniciatives i el mestratge literari que representa per a tota una generació, el converteixen ben aviat en el «príncep dels poetes» catalans. La seva poesia, amb un llenguatge que busca la precisió i l’exactitud, sense defugir la ironia, és alhora popular i d’alta qualitat literària, i contribueix a la dignificació de la llengua catalana –motiu pel qual serà nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans–.
L’Atlàntida : revista setmanal il·lustrada. Any III, núm. 74 (11 de febrer de 1899)
Una de les primeres publicacions on col·laborà Carner; el poema «L’envejós» li havia estat guardonat en un certamen organitzat per la mateixa revista
Top.: RRC-Fol-0161
Catalunya. Núm. 19 (15 octubre 1903)
Revista dirigida per Carner (1903-1905) que aplegà col·laboracions d’un ampli ventall de literats, entre els quals un nodrit grup d’autors balears, com el destinatari del poema de Carner «A en Joan Rosselló»
Top.: 05(46.71)Cat 8º
Josep Carner. Llibre dels poetas. Barcelona : Fidel Giró, 1904
Primer llibre de poemes de Carner, escrits quan tenia entre disset i divuit anys
Top.: 2006-8-16039
Josep Carner. Tarja a Jaume Bofill i Mates. 18 de juliol de 1904
Demana la seva participació als Jocs Florals de Moià (16 d’agost de 1904); el certamen, convocat de fet per la revista Catalunya, fou presidit per l’escriptor Joaquim Ruyra
ToP.: Ms. 3234, f. 17 (Fons Jaume Bofill i Mates)
En Patufet. Any 1er, núm. 21 (22 maig 1904)
Inclou una de les «Glosas» publicades per Josep Carner
Top.: P.P. 1600
Josep Carner amb amics músics i membres de la colla del Xop-bot: Magí Morera, Romà Sol, Ricard Viñes, Déodat de Severac, etc. Lleida, [ca. 1905]
Fotografia, b/n. El Xop-bot era una societat d’esbarjo lleidatana; a les seves reunions mensuals, acompanyades d’un àpat, hi eren invitades personalitats destacades del món artístic i intel·lectual
Top.: Fons Joaquim Pena. Fotografies
Josep Carner. Primer llibre de sonets (I-LXXV). Barcelona : Viuda de Joseph Cunill, 1905
L’opció pel sonet com a base de tot un llibre va representar un trencament amb el modernisme i un primer pas cap al noucentisme
Top.: 9-V-123
Josep Carner. Els fruits saborosos. Barcelona : J. Horta, 1906
Obra que va representar la consagració de Carner com a poeta; més tard la revisaria en l’edició del 1928 i, novament, en publicar la poesia completa en 1957. L’exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca de Carles Riba
Top.: RiA-8-756
Josep Carner. II llibre de sonets. [Barcelona] : Joaquim Horta, 1907
Dedicatòria autògrafa de l’autor a Enric Prat de la Riba; la relació de Carner amb qui esdevindria president de la Mancomunitat –i «seny ordenador» de Catalunya– fou molt estreta
Top.: Prat 7-III-11
Josep Carner amb unes amigues al jardí de Mercè Coll. [Ant. 1910]
Fotografia, b/n
Top. : Ms. 4726/4 (Fons Josep Carner)
Papitu. Any III, núm. 75 (4 maig 1910)
Inclou l’article «Biografia de Josep Carner Puigoriol», publicat amb motiu del nomenament de Carner com a mestre en gai saber; el retrat del poeta és fet per Apa (Feliu Elias)
Josep Carner. Verger de les galanies. Barcelona : Fidel Giró, 1911
Amb aquest llibre, qualificat com a «breviari d’amor», Carner creà un nou concepte de poesia amorosa, amb influències dels trobadors provençals i de Petrarca. La portada és il·lustrada per Pere Torné Esquius. Dedicatòria autògrafa de l’autor a Enric Prat de la Riba
Top.: Prat 7-III-8
Josep Carner. Les monjoies. Barcelona : Lluís Gili, 1912
Carner introdueix en aquest llibre, menys unitari que l’anterior, poemes de caràcter religiós. Dedicatòria autògrafa de l’autor a Enric Prat de la Riba
Top.: Prat 7-III-13
Josep Carner. La paraula en el vent. Barcelona : Fidel Giró, [1914?]
Nova aportació a la poesia amorosa, més madurada, amb influències de la poesia anglesa, fruit del viatge realitzat a Anglaterra l'any 1913. El dibuix de la coberta és obra de Ramon Rigol. Exemplar numerat 119/150 i signat per l’autor
Top.: 16-II-8
Josep Carner. Auques i ventalls. Barcelona : Can Marián Galve, 1914
Exponent de la ironia carneriana, és un recull de poemes satírics i humorístics, que caracteritzen, sense grolleria ni lletjor, la societat i la política de l'època. L'exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca d’Enric Prat de la Riba
Top.: Prat 7-III-12
Josep Carner. Bella terra, bella gent. Barcelona : [s.n.], 1918
Mosaic de temes i provatures tècniques, però amb una gran unitat estilística. Una part dels poemes són de caràcter realista-humorístic i una altra de caràcter patriòtic, amb el paisatge com a reflex del país. Exemplar numerat 102/200 i signat per l’autor
Top.: 2006-8-16438
D’ací i d’allà. Núm. 3 (10 de març 1918)
Carner dirigí durant un curt temps inicial la revista D'ací i d'allà que, juntament amb altres capçaleres, l'Editorial Catalana i la Impremta Emporium formaven part de les darreres iniciatives culturals impulsades per Prat de la Riba. El número exposat inclou el poema de Josep Carner «Una naixença»
Top.: 05(46.71Bar)D’Ac 8º
Josep Carner. L’oreig entre les canyes. Barcelona : [Impremta de Nicolau Poncell], 1920
Retorn a la poesia de caràcter amorós, però ja més madura, fruit potser dels anys de matrimoni (Carner s'havia casat en 1915 amb la xilena Carmen de Ossa). Exemplar numerat 7/200 i signat per l’autor
Top.: 8-IV-139
Josep Carner. La inútil ofrena. Barcelona : Editorial Catalana, 1924
Antologia de la poesia amorosa carneriana, publicada dins de la col·lecció «Biblioteca literària», només amb una petita part de poemes inèdits. L'exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca de Carles Riba
Top.: RiA-8-753
Josep Carner. El cor quiet. Barcelona : Políglota, [1925?]
Dotzè llibre de poesia publicat per Carner, escrit íntegrament durant les seves estades a fora de Catalunya
Top.: 83-8-11432
Josep Carner. El veire encantat. Barcelona : Lluís Gili, 1933
Obra d’estil definitivament unificat i amb tendència a l’abarrocament lingüístic, obtingué el Premi Folguera 1933
Top.: Bad. 8 -3532
Josep Carner. La primavera al poblet. Barcelona : Lluís Gili, 1935
Darrer llibre de poesia publicat per Carner abans de l’esclat de la guerra civil. L’exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca de Carles Riba
Top: RiA-8-385
Josep Carner. Carta a Joan Maragall. 11 de maig de 1911
Comenta la composició de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Top.: Mrgll-Mss 1-20-8
Institut d’Estudis Catalans. Normes ortogràfiques. Barcelona, 24 de gener de 1913
Exemplar imprès amb les signatures autògrafes dels membres que les van aprovar. Top.: Ms. 2361
L’allunyament físic i la impossibilitat de tornar al país i de sentir quotidianament la seva llengua no estroncaren la deu poètica de Carner. Durant els anys d’exili –primer a Mèxic i, des del final de la Segona Guerra Mundial, a Brussel·les– compila nous reculls, alhora que publica nombrosos poemes a través de diferents mitjans. A instàncies d’amics i editors duu a terme una tasca de selecció i revisió profunda dels seus poemaris anteriors a fi d’editar el que serà una obra mestra, el primer volum de les seves Obres completes, que malauradament no tindrà continuació.
Josep Carner. Galerades de la versió castellana de Nabí. [Mèxic, ca. 1940]
Carner començà a treballar en aquest llarg poema narratiu durant els anys passats a Beirut i l’enllestí a París a la tardor de 1938. Les circumstàncies polítiques i personals feren que la versió castellana es publiqués abans que l’original en català
Josep Carner. Nabí : poema. Pròleg de J.M. Miquel i Vergés. Buenos Aires : Edicions de la Revista Catalunya, impr. 1941
La primera edició en català d’aquest poema narratiu i líric, format per més de 1.300 versos, on Carner desenvolupa l’episodi bíblic del poeta Jonàs. L’exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca d’Avel·lí Artís Gener
Top.: AAG-8-2454
Josep Carner. Nabí : poema. Barcelona : Amics de la Poesia, cop. 1938 [i.e. 1947]
A Catalunya no es va publicar fins l’any 1947, en una edició feta a Barcelona amb peu d’impremta fals. L’exemplar exposat, imprès en paper de fil, és numerat 7/200 i nominat per a Rosa Leveroni
Top.: 7-IV-82
Josep Carner. Esborranys d’alguns poemes del recull Paliers. [Brussel·les, 1950]
Text manuscrit i mecanografiat amb esmenes manuscrites. Top.: Ms. 4752 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Paliers : poèmes. Prologue de Roger Caillois. Poèmes traduits du catalan par É. Noulet et l’auteur. [Bruxelles] : La Maison du Poète, impr. 1950
Amb aquest llibre Carner donava un impuls a la revisió de la seva obra poètica, en aquest cas amb edició paral·lela en català i francès, traduïda per la muller del poeta, Émilie Noulet. L’exemplar exposat té una dedicatòria autògrafa de l’autor a Carles Riba. Top.: RiA-8-410
Josep Carner. Llunyania. Santiago de Xile : El Pi de les Tres Branques, 1952
Continuació de l’obra de revisió de la seva obra poètica, que és justificada precisament en la introducció d’aquest llibre, el qual combina poemes revisats i refosos amb alguns d’inèdits
Top.: 1995-8-228
Josep Carner. Arbres. Nota preliminar de Marià Manent. Barcelona : Selecta, 1953
Nova edició de poemes revisats, en aquest cas agrupats per temes. És el primer llibre publicat per Carner a Catalunya després de la guerra. L’exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca de J.V. Foix
Top.: Foi-8-3659
Marià Manent. Targetó a Josep Maria Cruzet. París, 29 de juny de 1949
Manent informa Cruzet de la visita que ha fet a Carner, a qui ha fet la proposta d’editar les seves Obres completes
Top.: Fons J.M. Cruzet. Editorial Selecta. Dossiers autors /Carner
Esborrany de contracte entre Josep Carner i l’Editorial Selecta per a la publicació les Obres completes de l’autor. [Ca. 1950]
Mecanoscrit amb esmenes manuscrites de Josep Maria Cruzet
Top.: Fons J.M. Cruzet. Editorial Selecta. Dossiers autors / Carner
Josep Carner. «Poemes no inclosos». [Ca. 1951-1956]
L’edició del volum Poesia de les Obres completes de 1957 comportà una selecció per part de Carner dels poemes inclosos en els seus reculls previs
Top.: Ms. 4731/1, f. 1-3 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. «Auques i ventalls». [Ca. 1951-1956]
Mecanoscrit de la secció corresponent al volum Poesia, amb esmenes manuscrites de l’autor. Carner dugué a terme una revisió profunda de molts dels poemes seleccionats
Top.: Fons J.M. Cruzet. Editorial Selecta. Obres / Carner. Poesia
Josep Carner. Galerades de les seccions «Lloc» i «Ofrena» de les Obres completes. Poesia. [Ca. 1957]. Top.: Ms. 4731/1 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Obres completes. Poesia. Pròleg de Marià Manent. Barcelona : Selecta, 1957
En els anys cinquanta, la llarga absència de Carner i les circumstàncies històriques feien que els llibres de Carner fossin de difícil accés. Les Obres completes, impulsades per Manent i per Cruzet, no només contribuïren a pal·liar aquest fet, sinó que permeteren al poeta fer una revisió total de la seva obra poètica. Top.: 2006-8-18732 / 833.0«19» Car-8º
«Projecte d’edició de la prosa completa de Josep Carner». [1957 o post.]
Proposta de contingut dels volums dedicats a l’obra en prosa que havien de continuar les Obres completes de Carner, que no es van arribar a publicar. Es conserven alguns mecanoscrits de textos en prosa amb esmenes autògrafes de Carner
Top.: Fons J.M. Cruzet. Editorial Selecta. Dossiers autors / Carner
Josep Carner. Esborrany de Museu zoològic. [Ca. 1962]
Top.: Ms. 4737/3 (Fons Josep Carner)
Josep Granyer (il·lustracions). Museu zoològic. Amb versos de Josep Carner. Barcelona : Nauta, 1963
Obra escrita a petició del gravador i editor Jaume Pla; el volum i interès del material produït per Carner féu que Pla li proposés la publicació d’un segon volum de poesia zoològica
Josep Carner. Esborrany de Bestiari. [Ca. 1962-1963]
Recull de més de 150 poemes de tema animalístic, gairebé tots inèdits, compost a partir del material inicialment destinat a Museu zoològic. Top.: Ms. 4738/2 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Bestiari. Justificació per Joan Fuster. Pròleg per Pedro Laín Entralgo. Retrat a la punta seca per Jaume Pla. Barcelona : Les Edicions de la Rosa Vera, 1964
Exemplar únic, signat pels autors. Top.: 096(Pla)Car-4º
Josep Carner. Esborrany de El tomb de l’any . [Ca. 1958-1964].
Top.: Ms. 4019/3, f. 5, 31-32
Josep Carner. El tomb de l’any. Pròleg d’Albert Manent. Barcelona : Proa, 1966
Recull editat a cura d’Émilie Noulet a partir de poemes escrits per Carner després de l’edició del volum Poesia de 1957. L’exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca de Carles Riba
Top.: RiA-8-1357
Françoise Pechère (ed. i trad.). Tierra de España : antología poética = Terre d’Espagne : anthologie poétique. Bruxelles : La Renaissance du Livre, 1968
Exemplar amb dedicatòria autògrafa de F. Pechère, alumna durant cinc anys de Josep Carner, al poeta i a la seva muller; l’antologia inclou diversos poemes de Carner
Top.: 1995-8-4675
Josep Carner. Esborranys de materials publicats a Proverbis d’ací i d’allà. [Ca. 1961-1970]
Tramesos per Émilie Noulet a Marià Manent després de la mort del poeta per a la seva edició. Entre les versions de proverbis, frases fetes i citacions d’autors cèlebres hi ha alguns poemes
Top.: Ms. 8921
Josep Carner (ed.). Proverbis d’ací i d’allà. Pròleg d’Émilie Noulet de Carner. Nota preliminar de Marià Manent. Barcelona : Proa, 1974
Top.: 39-8-699
Jocs Florals de la Llengua Catalana, Paris, 1948 : celebrats al Gran Amfiteatre de la Sorbona 7 de novembre de 1948 : discurs del President, Sr. Josep Carner, discurs de gràcies de M. Pierre Fouché
Jeux Floraux de la langue catalane : Paris 1948 : célébrés au grand amphithéatre de la Sorbonne le 7 novembre 1948 : discours du président M. Josep Carner, discours de cloture de M. Pierre Fouché
Top.: Jva276 (Fons Josep Valls)
Invitació i menú del sopar de gala dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 7 de novembre de 1948
Top.: Jva276 (Fons Josep Valls)
Sopar de gala dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París, sota la presidència de Josep Carner. París, 7 de novembre de 1948
Fotografia, b/n.
Top.: XI.7.C (Fons Josep Carner)
Targetó del Premi Nicolau, atorgat a Josep Valls. París, 7 de novembre de 1948
El premi Nicolau, finançat pel Centre Català de Mendoza, s’atorgava a una composició musical
Top.: Jva276 (Fons Josep Valls)
Adam international review : a literary monthly in English and French. Year XV, nº 174 (September 1947)
Número especial: «Writers of Catalonia»; inclou el poema de Carner «A une fontaine dans la nuit», traducció d’Émilie Noulet, amb esmenes manuscrites de l’autor
Top.: Ms. 4745/10 (Fons Josep Carner)
Le Journal des poètes. 25e année, nº 3 (mars 1955)
«Numéro espécial consacré à la poésie catalane» ; inclou la traducció d’un fragment de Nabí, amb esmenes manuscrites de Carner
Top.: Ms. 4745/10 (Fons Josep Carner)
El reconeixement de Carner com a poeta no pot fer oblidar la variada i ampla producció literària en altres gèneres: les seves contribucions a la narrativa, la molt àmplia col·laboració com a articulista, les diverses provatures teatrals i el nombrós i variat treball realitzat com a traductor. Una diversitat que tant fou el fruit de la necessitat de viure de l’escriptura –les traduccions– com d’un veritable interès pel periodisme –més de tres dècades d’articulista a La Veu de Catalunya i altres diaris– o la necessitat de provar altres gèneres menys freqüentats per la seva ploma –teatre i narrativa–.
Josep Carner. La malvestat d’Oriana. Barcelona : [Bartomeu Baxarias], 1910
Única novel·la escrita per Carner, presentat com la publicació dels manuscrits corresponents a una llegenda medieval titolada «Eiximpli d’Oriana y fra Marsili» ; el llibre és dedicat al seu amic Guerau de Liost
Top.: A 83-8-3913
Josep Carner. Les planetes del verdum. Barcelona : La Revista, 1918
Primer aplec d'articles de Carner, publicats a La Veu de Catalunya entre 1909 i 1918; juntament amb Auques i ventalls i Les bonhomies són una font per conèixer l'ambient barceloní d'aquells anys
Top.: 1997-8-4772
Josep Carner. La creació d’Eva i altres contes. Barcelona : Editorial Catalana, 1922
Recopilació de contes publicats a La Veu de Catalunya i La Publicidad. La major part tenen un desenvolupament narratiu mínim, l'indispensable per contextualitzar una frase o una paraula significativa que constitueix el nucli del conte. Top.: A 83-8-3912
Joan Estelrich. Còpia de carta a Josep Carner. Gènova, 12 de setembre [de 1922]
Estelrich s’excusa per no haver-li comunicat la publicació de La creació d’Eva, i li comunica la tramesa d’exemplars. Top.: Fons Joan Estelrich. Correspondencia I / Carner
Josep Carner. Les bonhomies. Barcelona : Llibreria Catalònia, 1925
Recull de quaranta-un articles apareguts a La Veu de Catalunya durant l'any 1923, mentre Carner exercia de cònsul a Gènova. L'exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca de Carles Riba
Top.: RiA-8-421
Bellafila [Josep Carner]. Tres estels i un ròssec. [Sabadell] : La Mirada, 1927
Recull d’escrits publicats a La Veu de Catalunya entre abril i maig de 1925. Són articles curts i incisius, de caràcter polític, que havien de passar la censura de la dictadura; originalment signats amb tres asterics, en publicar-los en forma de llibre Carner va optar pel pseudònim Bellafila.
Top.: 83-8-12266
Recull d’articles de Josep Carner, publicats a la premsa. 1925-1959
Top.: Ms. 4850 (Fons Josep Carner)
Pere de Maldar [Josep Carner]. Al vapor : joguina en un acte y en prosa. Barcelona : Lo Teatro Regional, 1901
Divertiment humorístic; primera obra impresa de Carner, anterior al Llibre dels poetas
Top.: Rull C 2/42-12º
Josep Carner. Trista. [Barcelona : s.n., 1902]. Publicat a: Jochs Florals del Centre Catalanista Sarrianench. Any I, 1901
Obra d’influències modernistes, exemple de la participació carneriana en nombrosos jocs florals
Top.: Rull C 30/8-8º
Enric Morera. El Comte l’Arnau : visió llegendària. Lletra d’en Josep Carner. [Barcelona : Imp. Henrich y Comp. en Comandita, 1905]
Carner va col·laborar en el projecte «Espectacles i Audicions Graner», promogut pel pintor Lluís Graner, amb la redacció de diversos textos per a les seves «visions musicals» i altres montatges escènics. Top.: Rull C 9/37-12º
Josep Carner. Carta a Joan Llongueras. 5 de novembre [de 1905?]
Capçalera «Espectacles i Audicions Graner». Sobre l’obra El mil, lletra de Carner amb música de Llongueres, que no es va arribar a estrenar. Top.: M. 5930/8, doc. 1 (Fons Joan Llongueras)
Josep Carner. Carta a Jacint Verdaguer. [1901]
Li parla del seu amic i company a la Congregació Mariana dels jesuïtes, Jaume Bofill i Mates. Top.: Ms. 1463/21, carp. 1
Josep Carner. Canigó. Adaptació a la escena [del poema] de Jacint Verdaguer. Música d’en Jaume Pahissa. Barcelona : Llibreria Científic-Literaria de Josep Agustí, [1910]
Carner aprofita versos de Verdaguer per a bastir una nova obra, hereva en part de l’experiència dels Espectacles-Audicions Graner. L’exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca d’Antoni Rubió i Lluch. Top.: Verd. 9-I-19
Jaume Pahissa. Canigó. Prec de les donzelles. Cor de veus blanques amb acompanyament de piano (reducció de l’orquestra). Lletra de Josep Carner. [1910 o post.]
El llibret de Carner rebé dues musicacions, la primera de les quals, de Jaume Pahissa, fou estrenada a Figueres el juny de 1910
Top.: M. 4593/21 (Fons Jaume Pahissa)
Antoni Massana. Canigó [Enregistrament sonor]. Poema: Verdaguer. Adap.: Carner. Barcelona : Gramófono-Odeón, DL 1961
Massana compogué Canigó sobre el llibret de Carner el 1934; l’òpera fou estrenada el 1936 en versió de concert al Casal del Metge de Barcelona, i en versió escènica el 1953 al Liceu
Top.: LP 5403
Josep Carner. El giravolt de maig. Sabadell : La Mirada, 1928
Òpera còmica, basada en els equívocs entre una parella d’enamorats –ell, seminarista poc convençut, i ella, antiga ballarina a punt d’entrar en un convent– i el «giravolt» puntual en la seva situació durant una nit passada en un hostal. L’obra, amb música d’Eduard Toldrà, es va estrenat al Palau de la Música Catalana el 27 d’octubre de 1928
Top.: M-8-310
El giravolt de maig : letra de José Carner, música de Eduardo Toldrá, 5 y 14 de diciembre de 1958
Programa de la representació, amb signatures del músic i intèrprets, i retalls de premsa de les crítiques musicals de la representació feta el 1958, trenta anys després de la seva estrena
Top.: M 5047/7, f. 17v (Fons Anna Ricci) / Rull C 25/52-8º
Eduard Toldrà. El giravolt de maig [Enregistrament sonor]. Barcelona : Edigsa, DL 1968
Top.: LP 2105
Josep Carner. Esborrany de El misterio de Quanaxhuata, Acte II, escena III. [Ca. 1943]
Homenatge de Carner a Mèxic, es basa en una llegenda precolombina entorn del triangle format per tres personatges: el Tocado (el Ben cofat), el Despeinado (l’Escabellat o l’Ébouriffé) i la «Sense Nom». Top.: Ms. 4780 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. El misterio de Quanaxhuata. México : Fronda, 1943
Exemplar numerat 80/100. Dedicatòria autògrafa de l’autor a Avel·lí Artís Gener. Top.: 9-V-130
Josep Carner. El ben cofat i l’altre : llegenda en cinc actes, precedida d’un pròleg. Perpinyà : Proa, 1951
Adaptació lliure en català de El misterio de Quanaxhuata ; inclou un prospecte de la versió francesa de l’obra, L’Ébouriffé
Top.: 1996-8-9596
Josep Carner. L’Ébouriffé. Traduit de l’espagnol par É. Noulet et Roger Caillois. [Paris] : Gallimard, cop. 1963
Dedicatòria autògrafa d’Émilie Noulet a Josep Valls
Top.: M-8-318
ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona). El Ben cofat i l’altre, de Josep Carner. Palau de la Música Catalana, Dimecres 6 de febrer de 1963
Programa de la representació, amb signatura del president de l’ADB, Ferran Soldevila. Top.: Ms. 4769 (Fons Josep Carner)
Foto Barceló. Imatges de la representació de El Ben cofat i l’altre. [6 de febrer de 1963]
Fotografies, b/n. Top.: Ms. 4769 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Guió escenogràfic de Cop de vent. [1955?]
Tragèdia intimista sobre una parella esquinçada, l’obra guanyà el Premi Guimerà de teatre el 1955. Top.: Ms. 4781 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Còpia mecanografiada de Cop de vent. [1955 o post.]
La versió que havia guanyat el premi teatral fou revisada l’estiu de 1957, però no fou publicada fins molt més tard, el 1966. Top.: Ms. 4782/1 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Cop de vent. Pròleg de Jordi Sarsanedas. Barcelona : Edicions 62, 1966
L’edició catalana fou precedida per la seva traducció francesa, publicada el 1963 amb motiu de la candidatura de Carner al premi Nobel. L’exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca d’Avel·lí Artís Gener
Top.: AAG-8-1629
Floretes de sant Francesch. Versió catalana de Josep Carner. Pròleg del R.P. Rupert Ma. de Manresa. Barcelona : Lluís Gili, 1909
Entre les primeres traduccions que va realitzar Carner, aquest tingué un notable ressò. Eugeni d’Ors, per exemple, la va lloar des de les pàgines de La Veu de Catalunya
Top.: 2002-8-22692
George Eliot. Silas Marner. Traducció de Josep Carner. Barcelona : Editorial Catalana, 1918
A més d’Eliot i Twain per a l’Editorial Catalana Carner també va traduir Andersen, Bennett, Dickens, Molière...
Top.: A 83-8-4326
Mark Twain. L’elefant blanc robat. Traducció de l’anglès per Josep Carner. Barcelona : Editorial Catalana, [1918]
Top.: 84-8-3829
Josep Carner. El pescador y la princesa : cuento japonés. Ilustrado por Felío Elías (Apa). Barcelona : Edit. Muntañola, [1920?]
Carner realitzà diverses traduccions i adaptacions d’obres infantils, tant en català i castellà, moltes d’elles publicades per l’Editorial Muntañola i il·lustrades pels millors artistes del moment
Top.: I-Verrié 35/3-4º
Lewis Carroll. Alícia en terra de meravelles. Traducció de Josep Carner. Il·lustracions de Lola Anglada. Barcelona : [Mentora], 1927
Traducció d’una de les obres més conegudes de la literatura infantil i que algun crític ha considerat com a massa barroca per als seus destinataris
Top.: I-Verrié 211-8º
Charles Dickens. Pickwick : documents pòstums del club d’aquest nom. Traducció de l’anglès per Josep Carner. Barcelona : Proa, 1931.
Entre 1928 i 1931 Carner realitza per a la col·lecció A tot vent de Proa les traduccions de tres de les novel·les més conegudes de Dikens: Pickwick, David Copperfield i Les grans esperances de Pip
Top.: 2006-8-3184
Josep Carner. Lluna i llanterna. [Barcelona] : Proa, 1935
Versions de poemes xinesos, basades en les traduccions del sinòleg britànic Arthur Waley
Top.: Ber-8-11207
Giambattista Vico. Principios de una ciencia nueva en torno a la naturaleza común de las naciones. Prólogo y traducción de José Carner. México : El Colegio de México, 1941
L’activitat traductora i editorial de Carner a Mèxic fou important; també treballà com a professor al Colegio de México, entitat editora de la traducció de Vico
Top.: 2005-8-26827
Jan Masaryk. El salvamento del mundo : discursos pronunciados en los Estados Unidos de América. Versión española de la segunda edición norteamericana por José Carner. México, D.F. : Instituto Panamericano de Bibliografia y Documentación, 1943
Altres traduccions de Carner foren publicades per l’Instituto Panamericano de Bibliografía y Documentación, entitat creada pel català també exiliat Miquel Ferrer. L’exemplar exposat va pertànyer a la biblioteca d’Avel·lí Artís Gener
Top.: AAG-8-2429
El 1921, condicionat en part per la situació familiar –la seva dona, la xilena Carmen de Ossa, venia d’una família de diplomàtics– Carner ingressa en la carrera consular. Des d’aquell moment, Carner no torna a residir a Catalunya de manera continuada: Gènova (1921-1924), San José de Costa Rica (1924-1926), l’Havre (1927-1932), Hendaia (1932-1934), Madrid (1934-1935), Beirut (1935-1936), Brussel·les (1936-1937), París (1938) foren els seus destins com a diplomàtic. A partir de la desfeta de la guerra civil, Carner, de fermes conviccions republicanes, emprèn la via de l’exili, que el durà de Mèxic a una dels seves antigues destinacions consulars, Brussel·les.
Germanor : revista mensual catalana de la col·lectivitat catalana de Xile. Santiago de Xile, any IV, núm. 69 bis (1er agost 1915)
Inclou l’article «Hoste il·lustre» i el poema de Josep Carner «L’adéu», escrits respectivament per donar la benvinguda a Carner a Santiago i per acomiadar-se el poeta de Barcelona; uns números més endavant apareixerà la notícia del casament de Carner amb la xilena Carmen de Ossa
Top.: 05(831.8)Ger 4º
Josep Carner. Carta a Joan Estelrich. Gènova, 17 de desembre de 1922
Capçalera del «Consulado General de España en Italia». Sobre traduccions fetes per Carner per a l’Editorial Catalana
Top.: Fons Joan Estelrich. Correspondència I /Josep Carner
Passaport espanyol, emès amb motiu del seu nomenament com a cònsol d’Espanya a Costa Rica. Madrid, 5 de setembre de 1924
Amb visats de diferents països (Costa Rica, Estats Units, França) entre 1924 i 1927
Top.: Ms. 4726/1,1 (Fons Josep Carner)
Nomenament de cònsol d’Espanya a l'Havre, signat per M. Primo de Rivera. Madrid, 25 de març de 1927
Top.: Ms. 4726/1, 2 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Carta a Josep Valls. Le Havre, 12 de novembre de 1930
El músic Josep Valls, instal·lat a França per proseguir els estudis musicals i defugir el servei militar, fou bon amic de Carner, i amb el temps esdevindria el seu vicecònsol
Top.: Jva1245 (Fons Josep Valls)
Nomenament de cònsol d’Espanya a Hendaia, signat per Niceto Alcalá Zamora. Madrid, 22 de desembre de 1932
Top.: Ms. 4726/1,3 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Carta a Salvador de Madariaga. 17 de noviembre de 1932
Capçalera del «Consulado de España (Hendaya)»; al verso, anotacions autògrafes de Josep Valls. Presenta Valls, en sojorn a París, a Madariaga
Top.: Jva1111 (Fons Josep Valls)
Retrat de Josep Carner. Sant Sebastià, [ca. 1932-1935]
Fotografia de carnet, b/n
Top.: XI.C.7 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Carta a Josep Valls. Beirut, 30 de novembre de 1935
Carner, recentment vidu, esmenta el seu interès per treballar sobre el personatge de Jonàs –que fructificarà en Nabí– i parla sobre la carrera consular
Top.: Jva1245 (Fons Josep Valls)
Melhem I. Samaha. Carta a Josep Carner. Beirut, 10 de novembre de 1936
Samaha, amic beirutí de Carner, s’inquieta per la família Carner, instal·lada a Brussel·les des del nomenament del poeta com a primer secretari de l’ambaixada espanyola, i mostra la seva preocupació per les conseqüències de la guerra civil
Top.: Ms. 4877/Samaha (Fons Josep Carner)
Josep Carner durant la seva estada a Mèxic, [Ca. 1945-1950]. Fotografia, b/n
Top.: Ms. 4726/2 (Fons Josep Carner)
Retrat de perfil d’Émilie Noulet. 23 de maig de 1940. Fotografia, b/n
Top.: XI.7.C (Fons Josep Carner)
Lletres : revista literària catalana. Méxic, D.F. Nº 2 (juny 1944)
Una de les capçaleres de l’exili mexicà en la fundació de les quals participà Josep Carner; com es pot comprovar amb aquest número, entre els col·laboradors també hi havia la seva segona muller, Émilie Noulet
Top.: S-8-2040
Passaport mexicà de Josep Carner. Mèxic D.F., 12 de juny de 1945. Emès a favor de Carner en tant que ciutadà «de nacionalidad mexicana». Top.: Ms. 8998/1
Visat de trànsit a favor de Josep Carner emès per l’American Foreign Service per viatjar a Bèlgica via Nova York. Mèxic D.F., 21 de juny de 1945. Top.: Ms. 4726/1,7 (Fons Josep Carner)
Targeta d'identificació del Servicio de Migración mexicà. Mèxic D.F., 14 d’agost de 1945. Top.: Ms. 4726/1,8 (Fons Josep Carner)
L’arrelament de la seva segona dona, Émilie Noulet, el fa tornar a Brussel·les, ciutat que havia inspirat vagament un dels seus poemes primerencs i que estava esdevenint el cor de l’europeisme cultural i polític. Des d’allí Carner participa en gran nombre d’empreses culturals i polítiques. Arran de la seva candidatura al Nobel i dels contactes amb nombrosos intel·lectuals europeus, la seva obra es difon en altres llengües. Poc abans de la seva mort, Carner retorna a Barcelona, on, a poc a poc, la seva figura literària ha esdevingut un mite llunyà.
Josep Carner. «Belgique». [Ca. 1962]
Traducció d’un poema de la secció «Absència», de Poesia de 1957; una versió primerenca es troba al Llibre dels poetes (1904). Destinada al recull Lien, finalment no hi fou inclosa
Top.: Ms. 4754/1, f. 1 (Fons Josep Carner)
Retrat de mig cos d’Émilie Noulet. [Ca. 1940]. Fotopostal, b/n.
Top.: Ms. 4726/2 (Fons Josep Carner)
Retrat de Josep Carner amb Émilie Noulet. [Ca. 1945-1950]. Fotografia, b/n
Top.: XI.7.C (Fons Josep Carner)
Passaport emès per l’Office central des refugiés espagnols (OCRE) a favor de Josep Carner. París, 10 de juny de 1948
Creat pel govern francès el 3 de juliol de 1945, l’OCRE –gestionat per antics membres del personal diplomàtic o consular espanyol– fou encarregat de redactar un estatut per als refugiats espanyols, sovint sense nacionalitat com a conseqüència del canvi de règim
Top.: Ms. 4726/1, 10 (Fons Josep Carner)
Permís de treball emès pel Ministère du travail et de la prevoyance sociale a favor de Josep Carner com a professor de la Université libre de Bruxelles. Schaerbeek (Brussel·les), 12 de juny de 1951
Des de 1946 i fins a la seva jubilació el 1954 Carner serà professor a la Université libre de Bruxelles, on esdevingué director de l’Institut hispanique
Top.: Ms. 4726/1, 11 (Fons Josep Carner)
Nomenament de Josep Carner com a cavaller de l’Orde de Leopold; signat pel ministre d’afers estrangers belga, P.H. Spaak. Ciergnon (Bèlgica), 29 de desembre de 1956
L’ordre de Léopold, instituïda el 1832, és l’ordre militar i civil més important de Bèlgica
Top.: Ms. 4726/1, 14 (Fons Josep Carner)
Contracte temporal de Josep Carner com a corrector d'espanyol de la Conferència General de la Unesco. París, 5 de gener de 1953
Carner complementà la feina com a professor universitari amb altres tasques, principalment en el món editorial i de la traducció; el contracte a la Unesco li fou proporcionat per Armand Obiols
Top.: Ms. 4726/1, 12 (Fons Josep Carner)
Libro blanco de Cataluña. Pau Casals ... [et al.]. Buenos Aires : Ediciones de la Revista de Catalunya, 1956
Llibre blanc que els catalans exiliats a l’Argentina adreçaren als delegats a l’Assemblea General de l’ONU, amb pròleg de Pau Casals i textos de diversos autors, entre ells Josep Carner, que hi va redactar el capítol «La poesía lírica catalana»
Top. : 2006-8-19481
La Humanitat : òrgan d’Esquerra republicana de Catalunya. II època, núm. 2 (1 d’octubre del 1945). Inclou la constitució del govern de la Generalitat, amb Josep Carner com a conseller
Top.: RRC-4-32
Josep Carner. Esborrany de la carta de dimissió com a conseller del govern de la Generalitat de Catalunya a l’exili. [Brussel·les, gener de 1948]. Carner presentà la seva dimissió a la sessió del consell executiu del 22 de gener de 1948. Pocs dies després, el president Irla decretava la dissolució del govern
Top.: Ms. 4726/1, 9 (Fons Josep Carner)
The Catalan Pen Centre. Reports on the position of writers under censorship in Catalonia and Spain. Londres, 9 d’abril de 1959
Carner fou president del PEN Club català a partir de 1959
Top.: Ms. 4730/3, doc. 1 (Fons Josep Carner)
The Catalan Pen Centre. The persecution of Catalan Language nd literature. [Londres, abril de 1959]
Top.: Ms. 4730/3, doc. 2 (Fons Josep Carner)
Documentació relativa a la candidatura de Josep Carner al Premi Nobel. [1962]
«Resum cronològic de les activitats»
Ramon Xuriguera. «El poeta Carner, candidato al Premio Nobel». El Mundo en español. Servicio de prensa, SP/198
Llista de persones de la Université libre de Bruxelles que van donar suport a la candidatura
Top.: Ms. 4881/1 (Fons Josep Carner)
Marià Manent. Carta a Josep Carner. 11 de març de 1962
Manent es refereix amb preocupació a les conseqüències que la participació de Carner en el govern de la República a l’exili (que camufla amb sobrenoms com «Club de desvagats») podria tenir en la seva candidatura al premi Nobel
Top.: Ms. 4877/Manent (Fons Josep Carner)
Retrat de Josep Carner. [Ca. 1961-1962]
Amb una dedicatòria d’Émilie Noulet a Tomàs Garcès d’abril de 1970
Top.: Fons Tomàs Garcés. Correspondència / Carner
Josep Carner. Esborranys de traduccions al francès de poemes de Lligam. [1961].
Mecanoscrit amb esmenes manuscrites de l’autor
Top.: Ms. 4754/1 (Fons Josep Carner)
Albert Manent. Nota biobibliogràfica sobre Josep Carner, publicada a la fi del recull Lien. [1961]
Top.: Ms. 4754/1 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Galerades de l’edició de Lien. [1961]. Amb esmenes manuscrites de l’autor
Top.: Ms. 4754/2 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Lien. Poèmes traduits du catalan par É. Noulet et l’auteur. Bruxelles [etc.] : L’Audiothèque, [1961]. Dedicatòria autògrafa de la traductora a J.M. Batista i Roca
Top.: 1999-12-C 8/24
Pla de treball per a la compilació del recull Choix de poèmes. [1962]. Top.: Ms. 4757 (Fons Josep Carner)
Esborranys de traduccions de poemes a diferents llengües (alemany, anglès, castellà, italià, neerlandès…) per al recull Choix de poèmes. [Ca. 1962]. Top.: Ms. 4757 (Fons Josep Carner)
Josep Carner. Choix de poèmes. Bruxelles : L’Audiothèque, impr. 196. Dedicatòria autògrafa de l’autor a J.M. Batista i Roca. Top.: 1999-8-3608, 3-II-97
Josep Carner. Coup de vent : drame en trois actes. Traduit du catalan par É. Noulet et l’auteur. Bruxelles [etc.] : L’Audiothèque, 1963
Top.: 1999-8-13385
«Vuelve Carner?». Tele/express (12 de febrero de 1970). Sobre la notícia de la possible visita de Carner a Barcelona. Top.: Ms. 4851/5 (Fons Josep Carner)
Tele/estel. Any V, núm. 180 (3 d’abril de 1970). Coberta dedicada al retorn de Carner a Barcelona. Top.: 05(46.71Bar)Tel Fol
Oriol Domingo Pamias. «Josep Carner en las Ramblas». Diario de Barcelona. Viernes, 17 de abril de 197. A portada es publicava una foto amb el títol «Carner reencontró las Ramblas». El número del dia 4 d’abril incloïa diversos articles sobre Carner, entre ells un de Josep Faulí en català. Top.: 07(46.71Bar)Dia GFol
Recordatori de les exèquies de Josep Carner i Puig-Oriol a Brussel·les. 9 d’agost de 1970
Top.: Jva 19 (Fons Josep Valls)
Nota necrològica sobre Josep Carner de la Université libre de Bruxelles. Brussel·les, 15 de novembre de 1970
Els comissaris ens introdueixen a l'exposició