-
Vitrina,
Cronologia i BibliografiaTeatrí amb escena de Le petit chaperon vert
Ricard Lamote de Grignon
Barcelona, 1945?
BC, Fons Ricard Lamote de GrignonTeatrí amb escena de Le petit chaperon vert
Ricard Lamote de Grignon
Barcelona, 1945?
BC, Fons Ricard Lamote de GrignonTeatrí amb escena de Le petit chaperon vert
Ricard Lamote de Grignon
Barcelona, 1945?
BC, Fons Ricard Lamote de Grignon -
Pare i fill
Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Barcelona, 1872-1949)
Inicia els estudis musicals a Tortosa, ciutat a la que es traslladaren els seus pares, d’ascendència francesa, i continua al Conservatori del Liceu de Barcelona, on enforteix la faceta compositiva.
Esdevé director de l’orquestra de l’Associació Musical de Barcelona, participa en la creació de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, col·labora sovint amb l’Orquestra Pau Casals, i es fa càrrec de la Banda Municipal de Barcelona per a la qual transcriu més d’un centenar d’obres. La seva destitució en el càrrec de director de la Banda l’any 1939, l’empeny a traslladar-se a València. Des d’aquell moment, pren la direcció de l’Orquestra Municipal de València fins el 1947, any en que torna a Barcelona.
Mai deixa de compondre, tot i quedar aquesta faceta en segon terme a favor de la direcció. Impulsa repertoris operístics poc coneguts als escenaris catalans. La seva aportació és fonamental per a la configuració d’un nou públic obert a explorar altres maneres d’apropar-se a la música.
Fotografia de Joan Lamote de Grignon amb dedicatòria del músic a José Subirá
Barcelona, 1920
Top.: BC, Fons José SubiráFotografia del compositor Antoni Nicolau (1858-1933)
Dedicatòria del mestre Nicolau al seu deixeble Joan Lamote de Grignon.
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-LG-494Reconeixement a Joan Lamote de Grignon com a director de la Banda Municipal de Barcelona, per part del Conservatori del Liceu
Barcelona : Tallers Masriera Hnos. y Joaquin Carreras, 1927
Top.: BC, Fons Família Lamote de GrignonRecull de programes de concerts del cicle Concerts Simfònics populars al Palau de Belles Arts, curs 1936-1937
Dedicatòria de Joan Lamote de Grignon a José Subirà
Top.: BC, Fons José SubiráLitografia de Joan Lamote de Grignon amb dedicatòria de l'Orquestra Municipal de València
Ángela Nebot Molada
València, 1945
Top.: BC, Fons Joan Lamote de GrignonRicard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona, 1899-1962)
Ben aviat manifesta interessos artístics, en especial per la música, la pintura i el dibuix. Comença els estudis musicals amb el seu pare i els continua al Conservatori del Liceu. S’inicia en la composició mentre treballa com a violoncel·lista a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i a la del Gran Teatre del Liceu. El 1932 és nomenat sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director de l'Orquestra Municipal de Girona.
Durant l’abril de 1939, és detingut i empresonat per la policia després de l’estrena del Cartell Simfònic, obra desapareguda i considerada una provocació. Poc després, és destituït de la Banda i marxa amb el seu pare a València, on exerceix com a director auxiliar de l’Orquestra Municipal entre els anys 1943 i 1947. Torna a Barcelona, on s’aboca a la composició. El 1957 és nomenat sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà.
Forma part del grup de Compositors Independents de Catalunya (CIC), integrat per compositors d’estètiques tan diferents com Robert Gerhard, Manuel Blancafort, Baltasar Samper, Frederic Mompou i Eduard Toldrà, entre d’altres. Ricard sempre mostra interès per les noves tendències que circulen per Europa.
Fotografia de Ricard Lamote de Grignon
Barcelona: Casa Boada, aproximadament 1950
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-LG-474Llibre d’or de Cafès de Catalunya SA.: autògraf de Ricard Lamote de Grignon [reproducció]
Àlbum de Joan Torrens Maymir, 1934-1960
Top.: BC, Fons Mercè Torrens, M 7707Carta de Ricard Lamote de Grignon a Frederic Mompou
Barcelona, 1932
Top.: BC, Fons Frederic Mompou, M-5022/4Dibuix original còpia del dibuix Six's bridge de Rembrandt van Rijn (Londres: Victoria and Albert Museum)
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1941
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, UG-C-4177Retrat de Ricard Lamote de Grignon (reproducció)
Domingo, Francesc, 1893-1974
[aproximadament 1950]
Dibuix a llapis, original, 70 cm
Top.: BC, XI.1 A 448Dibuix original de col·lecció d'instruments musicals de Ricard Lamote de Grignon
Barcelona, 1943
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, UG-C-4178Pandereta de la col·lecció d'instruments musicals de Ricard Lamote de Grignon
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon -
Dansa i ballet
Joan considera la dansa com a una matèria d’experimentació sonora. Tot i que el seu treball vinculat amb aquesta disciplina no està lligat necessàriament a la seva representació escènica, és indubtable que el compositor aprofundeix en el seu funcionament coreogràfic. Respecta els elements rítmics i estructurals propis del gènere. En el cas de la sardana, la tracta com a font d’estudi d’instrumentació i repte estètic.
Tant les obres sardanístiques com els arranjaments dels ballets, El amor brujo y El sombrero de tres picos (Manuel de Falla), L’après-midi d’un faune (Claude Debussy) o Invitació a la dansa (Carl Maria von Weber), impliquen transformacions en l’estructura dels conjunts musicals i la validació de l’arranjament com a mitjà de promoció de repertori.
Ricard compon un conjunt de set sardanes. El seu estil evoluciona des de la subtilesa i la claredat formal de Nupcial (1925) i Sant Telm (1927), que esdevindran Dos sardanes simfòniques, cap un estil més lliure i experimental, adoptat a El noguer (1945), Enyor (1946), El mas (1949), Camí de llum (1952) i Amical (1950).
La màxima expansió creativa, però, la desenvolupa en el ballet. Es nodreix especialment de l’atmosfera fantàstica dels contes infantils, i empra els aspectes narratius com a base per a la construcció de l’obra musical. Destaquen la diversitat de dispositius instrumentals que utilitza i la varietat d’obres relacionades amb la dansa.
LA SARDANA SEGONS JOAN LAMOTE DE GRIGNON
Seguint les passes del mestre Nicolau, Joan Lamote de Grignon participa activament del procés de dignificació de la sardana, impulsat des de la Renaixença, mitjançant la seva assimilació i introducció natural en els repertoris concertístics.
«Gràcies al viatge a París de la Cobla Antiga Pep de Figueras, els parisencs van poder viure un dels aspectes més pintorescs de la música catalana: La Sardana, el nostre ball nacional. El so característic del conjunt original que constitueix una cobla va fer una impressió molt forta a París, l'efecte electritzant que produeix arreu. El timbre dels nostres tiples i tenores, penetrant o suau, planyent o enlluernador, atrau invariablement l'atenció i la curiositat tant d'oients profans com de músics que hi descobreixen un element d'expressió insospitat i estrany”. [Lamote de Grignon, 1935: 48]
Barcelona no té formacions estables de cobla fins entrat el segle XX. Per aquest motiu, els compositors locals treballen sovint amb referents estètics procedents d’altres terres catalanes. Així, Solidaritat de les flors (1907), es compon segons els models formals de la sardana empordanesa, mentre que La rosa del folló (1908) i El testament d’Amèlia es basen en les cançons tradicionals homònimes. Per al Ballet per a cobla, inacabat, s’inspira en la Dansa de Capdevànol. Per altra banda, Florida, per a cor d’homes, és la seva única sardana vocal.
Concepció Ramió, estudiosa i coneixedora de la història de la sardana, afirma que l’ampliació de la plantilla instrumental de la banda, amb la incorporació de tibles, tenores i xeremies deriva de la composició de sardanes i els seus arranjaments. Pare i fill treballen i divulguen sardanes d’altres compositors, entre les que destaquen Tarragona (Enric Casals), Festívola (Pau Casals), Juny i Pastoral (Juli Garreta) Festa major (Enric Morera), Toc d’oració (Pep Ventura) i Sol ixent i Empúries (Eduard Toldrà).
Sardana sobre la canción popular catalana «La Rosa del Folló»
Joan Lamote de Grignon
La Garriga : Victoria, [entre 1908 i 1929]
Rotlle de pianola, per a pianola de 88 notes
Top.: BC, PIG 621Solidaritat de flors: sardana per a cobla
Joan Lamote de Grignon
[Barcelona], 1907
Partitura manuscrita, hològrafa i signada
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-251Festa major: arranjament per a orquestra
Enric Morera (1865-1942)
Partitura manuscrita. Orquestració atribuïda a Joan Lamote de Grignon segons Jordi León
Top.: BC, Fons Enric Morera, M-Mor-195/2ELS BALLETS DE RICARD LAMOTE DE GRIGNON
Interessat en trobar un codi de representació musical encertat que reflecteixi la dimensió fantàstica del ballet, Ricard es llença a explorar diversos recursos tècnics i dispositius instrumentals reutilitzant materials d’altres composicions.
El Rusc (1928), comèdia-ballet en tres actes composta sobre textos de Lola Anglada, és una de les primeres obres orquestrals de la qual deriven la Suite simfònica d’El Rusc i Somnis, 7 escenes de ballet inspirades en una rondalla d’Andersen (1929). Vuit escenes de ballet, basat en una creació de Joan Llongueras, correspon a un arranjament per a banda de Somnis. L’any 1937, el mateix Ricard dissenya l’argument i el perfil dels personatges esbossats en un quadern conservat dins el fons dipositat a la Biblioteca de Catalunya.
Compon i escriu l’argument per al ballet Un prat (1931) que dedica al seu pare. L’obra s’estrena en versió concert per l’Orquestra Pau Casals i és arranjada per a banda com a Un prat: dansa feréstega. Divertiment (1936), ballet per a orquestra de jazz simfònic, és la composició per a dansa que exemplifica millor aquesta voluntat exploratòria de Ricard Lamote de Grignon. L’obra, però mai arriba als escenaris. Finalment, apropant-se a l’estil dels ballets de cour del segle XVIII, compon Cerebralia (1959) per a veu i orquestra.
Per tant, Ricard Lamote de Grignon consolida un llenguatge propi a partir de la utilització de tot un ventall de dispositius instrumentals i mecanismes descriptius.
Somnis. Ballet Infantil: I. Preludi a Punta de Dia
Banda Municipal de Barcelona. Salvador Brotons, director
Barcelona: Columna Música, 2013
Somnis: 7 escenes de ballet inspirades en una rondalla d’Andersen, per a orquestra
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1929
Partitura manuscrita, hològrafa i signada
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-137/1Llibret de Somnis
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1937
Quadern manuscrit autògraf i signat
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-137/4Cerebralia: ballet, per a veu i orquestra
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1959
Esborrany manuscrit, hològraf i signat
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-195/1Llibret de Cerebralia
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1954
Quadern mecanoscrit amb anotacions manuscrites
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-195/2 -
Òpera i sarsuela
«El propòsit de l’art és fer conscient l’inconscient»
Richard Wagner
La figura i la música de Richard Wagner capten l’interès i l’admiració d’en Joan fins al punt que dona el nom del compositor alemany al seu propi fill. Joan s’apropa a l’obra wagneriana d’una manera polièdrica, tant per l’estètica i la pràctica com per la creació.
Des de 1907, es fa càrrec d’algunes temporades de Quaresma de l’Associació Musical de Barcelona, en les que programa Tanhausser (1909), dos cicles de la tetralogia wagneriana (1910 i 1911) i Parsifal (1913), sempre sota la direcció de Franz Beidler.
Utilitza elements wagnerians per a les seves òperes i sarsueles, i arranja fragments operístics de Richard Wagner, a més d’altres compositors.
Ricard s’endinsa en l’estudi dels recursos descriptius de la composició operística del seu temps, aprofitant-los per a la configuració de les diverses qualitats emotives de les seves òperes.
A diferència del seu pare, no compon sarsueles, tot i que realitza alguns arranjaments. Tal i com succeeix amb el ballet, el focus en la composició lírica s’apropa a l’univers de la literatura amb la creació d’obres escèniques de caire fantàstic i màgic. La seva visió interdisciplinària l’aboquen a un treball complet que comprèn també la participació activa en la concepció escenogràfica i dramatúrgica.
OBRES LÍRIQUES DE JOAN LAMOTE DE GRIGNON
La Biblioteca de Catalunya preserva un conjunt d’òperes i obres d’estil líric del compositor de les que es desconeix la transcendència perquè encara no han estat gaire estudiades. Formen part d’aquest apartat: Imogina, quadre dramàtic (1894), L’Angelo, escena dramàtica (1899), Hespèria, poema líric en un acte (1906), i les sarsueles En todas partes cuecen habas o La romería del santo (1895), Pares y nones (1895), Las siete palabras (1896), Los antropófagos (1896) i La perla de Avapiés (s.d.). El fons també recull les obres escèniques inacabades: Camí del sol, Soledad, Passioneres, Un millón, i els estudis per al drama líric El juglar. L’obra més interpretada i amb bona acollida és l’oratori La Nit de Nadal.
«Barcelona li té d'agrair per sempre el que vostè li ha donat d'amor i dels seus dots de gran músic.» Pau Casals, 1925.
La Nit de Nadal, per a cor, solistes i orquestra (1902) es crea a partir de la col·lecció homònima de poemes de Francesc Casas i Amigó. La dedica a Enric Miralbell i Carreres i a la seva esposa. Tot i que el gènere oratori no comporta implícita la seva interpretació escènica, Joan Lamote de Grignon la concep en format teatral i encarrega l’escenografia a Maurici Vilomara i a Oleguer Junyet, tot un referent a Catalunya en aquest camp.
L’obra es representa en més de noranta ocasions. S’estrena en català al Teatre Novedades de Barcelona el 26 d’octubre de 1902, amb l’Orfeó Català i l’Orquestra de l’Associació Musical de Barcelona, dirigits pel compositor. José Zaldívar la tradueix al castellà en una versió que s’estrena al Coliseo de Madrid el 1936.
La Nit de Nadal, inspiradora de l’oratori El Pessebre, amb text de Joan Alavedra i música de Pau Casals, és considerada avui dia una obra referent del modernisme musical per la presència de referències a cançons tradicionals i l’ús de procediments compositius romàntics post-wagnerians.
La Nit de Nadal
Petits cantaires de l'escola de música de la Guineu i Orquestra Simfònica de Barcelona. Salvador Brotons, director
Enregistrament de concert
Postal autògrafa adreçada a Joan Lamote de Grignon
Siegfried Wagner (1869-1930)
[aproximadament 1907]
Top.: BC, Fons Joaquim Pena, M 6981/7Postal autògrafa adreçada a Joan Lamote de Grignon
Siegfried Wagner (1869-1930)
[aproximadament 1907]
Top.: BC, Fons Joaquim Pena, M 6981/7Pares y nones: juguete cómico-lírico
Joan Lamote de Grignon; llibret de Vicente Suárez Casañ
Barcelona, 1895
Partitura manuscrita, hològrafa i signada
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-236Llibret de Pares y nones
Barcelona: Imp. Vives y Susany, [1895?]
Top.: BC, Fons Joaquim Pena, C400/2580L'angelo: scena per a baríton i orquestra
Joan Lamote de Grignon; llibret de Nino Fioretti
Barcelona, 1899
Partitura manuscrita, hològrafa i signada, dedicada a Francesc Puiggener
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-206/1Quaderns d’esbossos musicals de Joan Lamote de Grignon
[Barcelona, 1907-1913]
Contenen esbossos de Roger de Flor, Marxa catalana i Trio
Top.: BC, M 7629 ; BC, M 7630
Lo camí del sol: projecte de convertir l'obra de Guimerà en un drama líric. Síntesi dels diferents actes: J. Lamote de Grignon, Roger de Flor
Àngel Guimerà (1845-1924)
Text manuscrit hològraf
Top.: BC, Fons Àngel Guimerà, Caixa 7/6La Nit de Nadal: oratori
Joan Lamote de Grignon; poesia de Francesc Casas i Amigó (1859-1887)
Barcelona, 1902
Partitura manuscrita, hològrafa i signada, amb una relació de les representacions de l'obra, dedicada a Enric Miralbell Carreras i esposa
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-231/1La Nit de Nadal: visió musical en 5 quadres
Joan Lamote de Grignon
Barcelona : Imp. Henrich y Compa, 1905?
Top.: BC, Col·lecció Teatral Jaume Rull i Jové, Rull C 18/35-8ºPlaca commemorativa de l'estrena de La Nit de Nadal
Barcelona, 1902
Top.: BC, Fons Família Lamote de GrignonOBRES LÍRIQUES DE RICARD LAMOTE DE GRIGNON
A banda de la creació musical, el compositor escriu o adapta els llibrets i participa en el disseny del vestuari i l’escenografia de les obres. Dins el fons es conserva un teatrí amb diverses escenografies diminutes entre les quals es troba la de Le petit chaperon vert (1933). D’aquesta obra, d’estil impressionista basada en el text original de Pierre Camí, només s’ha conservat la versió en castellà i, parcialment, la catalana. Escriu també els llibrets de l’òpera per a infants La Flor (1934) i l’òpera de cambra Màgia (1953).
Del contacte amb Ramón del Valle Inclán sorgeix La cabeza del dragón (1937-1939), òpera còmica en tres actes i sis escenes, composta sobre textos de l’escriptor que el compositor reelabora en un nou llibret. S’estrena al Gran Teatre del Liceu a Barcelona el 17 de novembre de 1960 amb figurins d’escena de José María Espada.
L’obra, concebuda en un principi com a sarsuela i qualificada de «farsa», esdevé «òpera» poc abans de la seva estrena. El músic vol apropar-se a l’estil dels ballets infantils de Tchaikovsky, Stravinsky o Rossini i ho fa adaptant el contingut del text original al context cultural del moment. Aquest canvi de concepció, motivat inicialment per criteris estètics, funciona de manera efectiva davant els obstacles censuradors del període franquista. Tanmateix es permet la llicència d’introduir analogies explícites a la llegenda de Sant Jordi i altres referències fortament arrelades a la tradició catalana. Tot i rebre bona crítica a l’estrena, no té prou èxit comercial i només es representa en tres ocasions. Malauradament, el llibret s’ha perdut però es pot recuperar a partir de la partitura.
Le petit chaperon vert: opéra synthétique
Ricard Lamote de Grignon; llibre de Pierre Cami
[Barcelona], 1933
Partitura manuscrita, hològrafa i signada, dedicada a Frank Marshall i la seva esposa
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-125/1Carta de Pierre Cami a Ricard Lamote de Grignon
Pierre Camí (1884-1958)
1938
Consentiment de l'adaptació musical i escènica de Le petit chaperon
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-RLG-271/1Carta de Pierre Cami a Ricard Lamote de Grignon
Pierre Camí (1884-1958)
1938
Consentiment de l'adaptació musical i escènica de Le petit chaperon
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-RLG-271/1La flor: òpera d’infants, en set escenes breus
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1935
Partitura manuscrita, hològrafa i signada. Dedicada a la filla del compositor
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-113/1La flor: òpera d’infants en set escenes breus
Ricard Lamote de Grignon
Girona: Tallers Dalmau, 1935
Llibret manuscrit autògraf, signat i figurins
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-113/5La flor: òpera d’infants en set escenes breus
Ricard Lamote de Grignon
Girona: Tallers Dalmau, 1935
Llibret manuscrit autògraf, signat i figurins
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-113/5Invitació per a la sessió literariomusical infantil del grup escolar Milà i Fontanals
Barcelona, 1935
S’hi interpretà La flor de Ricard Lamote de Grignon
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-LG-432/11Invitació per a la sessió literariomusical infantil del grup escolar Milà i Fontanals
Barcelona, 1935
S’hi interpretà La flor de Ricard Lamote de Grignon
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-LG-432/11La cabeza del dragón: ópera cómica en tres actos divididos en 6 escenas sobre el llibre de Ramón del Valle-Inclan
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1939, revisada: 1959-60
Partitura manuscrita, hològrafa i signada
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-103/1Carta de Carlos del Valle-Inclán a Ricard Lamote de Grignon relacionada amb la producció i concepció de La cabeza del Dragón
Pontevedra, 1960-1961
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-288/3Carta de Carlos del Valle-Inclán a Ricard Lamote de Grignon relacionada amb la producció i concepció de La cabeza del Dragón
Pontevedra, 1960-1961
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-288/3ELS ARRANJAMENTS D’OBRES LÍRIQUES PER A BANDA
Ambdós músics gaudeixen de bona acceptació per part dels compositors respecte als arranjaments d’obres orquestrals, tot i haver d’afrontar-se al rebuig del sector més conservador de l’àmbit operístic. El cronista Ricard Moragues, «Moraguetes», anomenant-los els «Grañote de Limón», en fa crítiques acarnissades. Sobre aquesta polèmica Ricard es pronuncia mitjançant un manifest mecanografiat, «Defensa de la transcripción», de l’any 1935:
«Què es allò que motiva la transcripció? El desig de no veure’s privat de l’execució o de l’audició d’aquesta obra quan hom no posseeix l’instrument original [...] la transcripció és, exactament, una traducció. Per què es tradueixen les obres literàries? Per tal que puguin ser conegudes pels qui desconeixen l’idioma en què foren creades. I ningú no condemna una traducció feta, ens al contrari. Ningú no dubta a preferir la lectura de les obres en el seu idioma original; però si el desconeixem, creuarem els braços i renunciarem a assabentar-nos d’aquestes obres i a fruir-ne? [...]»
Joan, essent director de la Banda Municipal el 1914, compatibilitza la seva preferència pel repertori clàssic i romàntic amb el repertori popular característic de les bandes de concert. En aquesta línia, arranja fragments operístics, que coneix molt bé per haver-los treballat amb l’orquestra, i apareixen les adaptacions de Tassarba (Enric Morera), Goyescas (Enric Granados), Fidelio, Adelaida i Egmont (Ludwig van Beethoven), Carnaval romà (Hector Berlioz), El fill pròdig (Claude Debussy), Lohengrin, Tannhäuser, Siegfried, Parsifal... (Richard Wagner) i Oberon i Der Freischütz (Carl Maria von Weber) i les sarsueles Danza Anacota, L’emigrant i Don Lucas del Cigarral (Amadeu Vives) i Jota de la Dolores (Tomás Bretón).
Al seu torn, Ricard aporta nous arranjaments per a banda simfònica i de vent. Destaquen les òperes Goyescas (Enric Granados) i Der Freschutz (Anton Weber), així com fragments de sarsueles com La boda de Luis Alonso (Jerónimo Jimémez) o Bohemios (Amadeu Vives).
La Biblioteca de Catalunya conserva arranjaments dels que es desconeix l’atribució o no està clara si és del pare o el fill. Un estudi amb profunditat dels documents probablement podria contribuir a identificar la seva autoria.
Fantasia sobre motius del Mestre José Serrano
Banda Municipal de Barcelona. Salvador Brotons, director
Barcelona: Columna Música, 2013
Obres transcrites per Joan i Ricard Lamote de Grignon per a la Banda Municipal de Barcelona
[Barcelona], 1942
Mecanoscrit
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-LG-432/15Escena tercera de l’acte III de Die Walküre
Richard Wagner (1813-1883); arr. de Joan Lamote de Grignon [Barcelona, aproximadament 1942]
Partitura manuscrita, autògrafa, incompleta
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-342Die Walküre
Richard Wagner (1813-1883)
Mainz: Schott, [entre 1890 i 1910?]
Anotacions manuscrites de Joan Lamote de Grignon
Top.: BC, Fons Josep Soler, 2024-8-4188Don Juan: tondichtung für großes orchester
Richard Strauss (1864-1949)
Leipzig: Jos. Aibl-Verlag, 1904
Partitura de butxaca amb anotacions manuscrites de Joan Lamote de Grignon, dedicada a Eduardo Ranch, València, 1946
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-353Don Juan: tondichtung für großes orchester
Richard Strauss (1864-1949)
Leipzig: Jos. Aibl-Verlag, 1904
Partitura de butxaca amb anotacions manuscrites de Joan Lamote de Grignon, dedicada a Eduardo Ranch, València, 1946
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-353Iphigenia in Aulis: menuetto
Christoph Willibald Gluck (1714-1787); arr. de Ricard Lamote de Grignon
Partitura manuscrita autògrafa
Top.: BC, Fons Familia Lamote de Grignon, M-LG-370/1 -
Música incidental i descriptiva
Joan aprofita el potencial inspirador de la música per a la composició d’obres simfòniques de caire descriptiu. Interpel·lant l’audiència a descobrir escenaris evocats segons el seu horitzó d’expectatives, el compositor eludeix els recursos extra-musicals per endinsar-se en la pròpia elaboració tímbrica i expressiva de l’obra.
El seu repertori simfònic desperta molt d’interès per l’elevada qualitat musical i per l’escassa representativitat dins el catàleg del compositor. Fruit d’aquest renovat interès trobem les edicions i els enregistraments de Catalunya (1913) i Hispánicas (1924) ben entrat el segle XXI.
L’obra programàtica de Ricard s’inicia amb Boires (1929), composta per a l’Orquestra Pau Casals, que explora diferents estats d’emocions i que més tard arranja per a banda. També compon els poemes Joan de l’Ós (1933), elaborat a partir de textos de Josep Maria de Sagarra i Enigmes (1951), sobre textos de l’Evangeli de Sant Joan.
Música d’escena per a una comèdia infantil (1927), Medea (1954) i Preludi de L’Antígona de Sófocles (1951) s’inclouen dins el camp de la música incidental per a teatre. Però el gènere més conreat d’aquest àmbit és la música cinematogràfica. Col·labora en les bandes sonores de més de vint pel·lícules i catorze directors de cinema.
HISPÁNICAS
L’any 1911 Joan Lamote de Grignon enceta el projecte de la suite Hispánicas, una trilogia simfònica que fa al·lusió a les regions d’Espanya. El projecte original contempla una primera part estructurada en quatre seccions: I. Andalusia (quadre simfònic), II. Catalunya: Glosa dramàtica sobre la cançó popular «El testament d’Amèlia», III. Scherzo català i IV. Aragó (a la manera d’una jota). El compositor només completa els dos primers moviments, i ho fa poc abans d’assumir el càrrec de director de la Banda Municipal de Barcelona. Es conserven fragments del tercer i quart moviment, un esborrany inacabat De l’Scherzo, basat en la cançó tradicional «El bon caçador» i esbossos d’Aragó.
Els moviments Andalusia i Catalunya desenvolupen camins independents. L’única constància de la interpretació conjunta (no pòstuma) dels dos moviments es troba en un programa de la Banda Municipal dirigida pel mateix compositor el 1937 [Gumí, 2012]. Andalusia té un rerefons programàtic que se situa en un entorn festiu dins un pati sevillà envoltat de sons i cançons andaluses. Tots aquests ingredients nodreixen la peça de referents musicals d’aquesta regió espanyola. Andalusia s’estrena a Alemanya l’any 1914 i, un any més tard, al Palau de la Música Catalana.
Glosa dramàtica sobre la cançó popular «El testament d’Amèlia» és una elaboració simfònica i formal de la coneguda cançó tradicional catalana, essent la pròpia cançó la que proporciona el context programàtic.
L’any 2012, l’editorial Tritó edita conjuntament Andalusia i Catalunya i el segell de la mateixa casa dona sortida al seu enregistrament a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Hispánicas: Catalunya
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Jaime Martín, director
Barcelona: TRITÓ, 2012
Placa de reconeixement dels Amics de les Arts a Joan Lamote de Grignon
R. Carles
Terrassa, 1934
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon
Médora: poema simfònic per a orquestra
Joan Lamote de Grignon
Barcelona, 1899
Partitura manuscrita, hològrafa i signada, dedicada al Mestre Nicolau
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-228Hispániques: Andalucía
Joan Lamote de Grignon
Barcelona-Gualba, 1911
Partitura hològrafa dedicada a Eusebi Bertrand i Serra
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-202Hispánicas : impresiones sinfónicas
Joan Lamote de Grignon
[Barcelona], 1911
Partitura manuscrita, hològrafa i signada, més una carta mecanografiada adreçades a Eusebio Bertrand y Serra.
Top.: BC, Fons María Gomis Bertrand, M 6994/11Hispánicas : impresiones sinfónicas
Joan Lamote de Grignon
[Barcelona], 1911
Partitura manuscrita, hològrafa i signada, més una carta mecanografiada adreçades a Eusebio Bertrand y Serra.
Top.: BC, Fons María Gomis Bertrand, M 6994/11Programa del concert en què s'interpreta Andalucia a València
València, 1947
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-298/4JOAN DE L’ÓS: POEMA SIMFÒNIC PER A ORQUESTRA DE VENT, SOLISTES I COR
Joan de l’Ós (1933) es crea com a revulsiu de l’ambient bel·licista de l’època. Sense perdre de vista el caire rondallístic dels textos de Josep Maria de Segarra i prenent com a referents estètics l’estil impressionista de Debussy i Strauss, el compositor deixa entreveure l’atracció que sent vers els arguments fantàstics i heroics i els carrega de simbolisme. Aquets escenaris propicien l’intercanvi de materials musicals que funcionen com els leitmotiv wagnerians.
Les seves motivacions es fan paleses a les notes del programa de l'estrena de l'obra:
[...] Les intervencions del cor, generalment molt breus, son destinades, com en la tragèdia clàssica, a explicar l’acció, a comentar-la i acompanyar íntimament el protagonista en els seus moments de joia o de tristesa. [...] Ha estat motiu de preocupació per al músic aconseguir un estil fàcilment assimilable per la seva simplicitat i a la vegada fer arribar a l’oient amb tota claretat la paraula del poeta. [...]
S’estrena el 19 d’abril de 1936 dins del context del Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània (SIMC), poc abans de l’inici de la Guerra Civil. Es tornarà a representar de manera parcial l'any 1986, sota la direcció d’Albert Argudo. Recentment, el mes de març de 2024, Salvador Brotons recupera la versió completa de Joan de l’Ós dins la celebració de l’efemèride de Ricard Lamote de Grignon.
Joan de l’Ós: poema per a orquestra de vent, solistes i cor
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1933
Partitura manuscrita, hològrafa i signada, dedicada a la seva muller, Montserrat Coll, i llibret mecanoscrit
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG- 115/1Joan de l’Ós: poema per a orquestra de vent, solistes i cor
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1933
Partitura manuscrita, hològrafa i signada, dedicada a la seva muller, Montserrat Coll, i llibret mecanoscrit
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG- 115/1Enigmes : poema per a gran orquestra, recitant i chor mixte, sobre l’”Apocalipsis” de Snt. Joan Evangelista
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1952
Partitura manuscrita, hològrafa i signada
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-109/3
COMPOSICIONS CINEMATOGRÀFIQUES DE RICARD LAMOTE DE GRIGNON
Després de la tornada a Barcelona, Ricard rep la petició del director de cinema Daniel Mangrané de dirigir la banda sonora del film Parsifal, per el qual també compon alguns fragments musicals. Inicia així la seva incursió a la música incidental, fet que li suposa un mitjà fonamental de supervivència, en especial entre els anys 1951 i 1958.
Almenys hi ha constància d’unes vint i tres col·laboracionsLos agentes del quinto grupo (1955) i Pleito de sangre (1956) de Ricardo Gascón; El golfo que vió una estrella (1955), La pecadora (1956) i Camino cortado (1955) de Ignacio F. Iquino; Relato policíaco (1954), La huída (1956) i Pasión bajo el sol (1958) d’Antonio Isasi-Isasmendi; Sitiados en la ciudad (1957) de Miguel Luch; La muralla (1958) de Luis Lucía; Parsifal (1951), El duende de Jerez (1953) de Daniel Mangrané; Cañas y barro (1954) de Juan de Orduña; Juzgado permanente (1953) de Joaquín Luis Romero Marchent; La canción del penal (1954) de Jean Sacha, Lo que nunca muere (1955), Sin la sonrisa de Dios (1955), Juanillo, papá y mamá (1957) de Julio Salvador; Concierto mágico (1953) de Rafael Julià Salvià, Hospital de urgencia (1956), Cuatro en la frontera (1958), d’Antonio Santillán, Los cobardes (1959) de Juan Carlos Thorry; i finalment Llama un tal Esteban (1960) de Pedro Luis Ramírez.
La Biblioteca conserva esborranys, fragments i documents de la majoria d’aquestes composicions que testimonien de quina manera el compositor s’adapta a una modalitat de treball dinàmica i optimitzada que li permet reaprofitar, migrar i adaptar materials musicals d’unes obres a altres.
Concierto mágico (1952), Rafael Julià Salvià
El film retrata l’ambient musical i concertístic català de l’època. El rodatge té lloc als estudis Orphea Films de Barcelona i al Palau de la Música Catalana amb el pianista Leopoldo Querol i l’Orquestra Filharmònica dirigida per Joan Pich Santasusana. La cinta original es perd amb l’incendi dels estudis Orphea Films a l’any 1962 (la Filmoteca de Catalunya conserva una còpia del distribuïdor). L’obra musical central del film, el Concierto mágico, s’estrena sense la presència del seu compositor. La partitura reposa fins que l’editorial Boileau la publica el 2011 i es reestrena amb el pianista Albert Guinovart i l’OBC dirigida per Xavier Puig el 2013.
Concierto Mágico (Vídeo tràiler, Boileau, 2024)
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Xavier Puig, director, Albert Guinovart, pianista
Barcelona: Ed. Boileau, 2011
Carta de Ricard Lamote de Grignon a Josep Ruera
Barcelona, 1955
Apreciacions del compositor sobre les seves obres cinematogràfiques
Top.: BC, Fons Josep Maria Ruera, M 2825
Carta de Ricard Lamote de Grignon a Josep Ruera
Barcelona, 1955
Apreciacions del compositor sobre les seves obres cinematogràfiques
Top.: BC, Fons Josep Maria Ruera, M 2825
Concierto mágico: piano i orquestra
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1952
Partitura manuscrita, hològrafa i signada, composta per a la pel·lícula homònima de Rafael Julià Salvia
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-106Escaleta d’El duende de Jerez
Ricard Lamote de Grignon
Barcelona, 1952
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-247/2Lo que nunca muere
1954
Guió manuscrit autògraf i signat, amb la relació detallada dels fragments musicals i la descripció de les escenes
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-238/2Postals publicitàries dels films Llama un tal Esteban, Los Cobardes i Pleito de Sangre, amb banda sonora de Ricard Lamote de Grignon
Barcelona, entre 1956 i 1959
Col·lecció particularLo que nunca muere
Ricard Lamote de Grignon
[Barcelona], 1954
Esborrany autògraf de la partitura
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, M-RLG-238/1 -
A escena
Joan Lamote de Grignon dirigeix diverses orquestres municipals i la Banda Municipal de Barcelona, col·labora habitualment amb l’Orquestra Pau Casals, arriba a dirigir la Cobla Barcelona i, fins i tot, la Filharmònica de Berlín. En aquest vessant protagonitza l’estrena a l’estat espanyol d’obres com Bruniselda (Enric Morera), Maria del Carmen (Granados), Carmen (Bizet), o Madame Butterfly (Puccini).
La presentació pública d’una petita Alícia de Larrocha de 10 anys al costat del mestre, dirigint la Banda Municipal de Barcelona al Palau de les Belles Arts al seu darrer concert, representa una fita destacable de la història concertística de la ciutat comtal.
Nombrosos programes de mà i fotografies documenten la faceta interpretativa del músic. Amb el piano, comparteix concerts amb les sopranos Conxita Badia o Maria Barrientos.
L’activitat de Ricard Lamote de Grignon com a violoncel·lista i percussionista a les orquestres Simfònica de Barcelona i del Gran Teatre del Liceu, a més de la seva trajectòria com a director de l’Orquestra i la Banda Municipals de Barcelona i l’Orquestra Municipal de València, es troba documentada als programes de concerts, fotografies i ressenyes de l’època.
El fons personal comprèn un conjunt de documents de quan treballa a Ràdio Barcelona entre els anys 1949 i 1953. Són testimoni de la seva participació activa en la valoració i la creació de continguts, i possiblement també en la locució del curs radiofònic d’apreciació musical. Aquests documents mostren el seu interès divulgador i la voluntat d’apropar els discurs musical a tots els públics.
Dibuix original del fossat de l'orquestra i part de l'escenari d'un teatre d'òpera
[1940?]
Aquarel·la, tinta, color
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignon, UG-C-4176Carta a Joan Lamote de Grignon
Pau Casals (1876-1973)
1904
Pau Casals felicita a Joan Lamote de Grignon per la interpretació radiofònica de l'arranjament per a banda de la simfonia i el concert de violí de Brahms
Top.: BC, Fons Família Joan Lamote de Grignon, M-JLG-359Àlbum d'autògrafs de l'Orquestra Simfònica de Barcelona
Barcelona, 1911-1922
Recull de dedicatòries i signatures autògrafes de compositors i intèrprets d’àmbit nacional i internacional
Top.: BC, Fons Joan Lamote de Grignon, M-JLG-364Programa de les sessions selectes d’art al Teatre Principal : III sessió
Terrassa : Imp. La Industria Morral & Cº, 1915
Joan Lamote de Grignon al piano
Top.: BC, Fons Joan Llongueras i Badia, M 5800/40Fotografia del concert de la Banda Municipal al Palau de Belles Arts a Barcelona
[Carlos Pérez de Rozas]
Barcelona
Dedicatòria autògrafa de Joan Lamote de Grignon a José Subirá, 1936
Top.: BC, Fons José SubiráPrograma de mà del concert celebrat al Teatro Principal
València, 1947
Concert de l’Orquestra Municipal de Valencia, dirigida per Joan Lamote de Grignon en què s’interpreten Andalucia, Tres lieder, Poema romántico i La Nit de Nadal
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-LG-432/10Programa de mà del concert celebrat al Palau de la Música
Barcelona, 1949
Orquesta Filarmónica de Barcelona sota la direcció de Joan Lamote de Grignon i Alícia de Larrocha al piano
Top.: BC, Fons Frederic Mompou, M 4988/40, 9Retrat de Frank Marshall
1934
Dedicatòria a Joan Lamote de Grignon, en que fa referència a la seva qualitat de director de la banda
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-LG-496Fotografia de Joan Lamote de Grignon amb Conxita Badia
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-LG-475Fotografia de Joan Torrens Maymir, Ricard Lamote de Grignon i la seva orquestra al Café Espanyol
Top.: BC, Fons Merce Torrents, M 7702/78Programa de la sèrie XXVII. Sisè concert de primavera. Palau de la Música Catalana
Barcelona, 1934
Estrena de Suburbis de Frederic Mompou (1893-1987) amb orquestració i direcció de Ricard Lamote de Grignon.Top.: BC, Fons Orquestra Pau Casals, M 4879/44g
Nota radiofònica en record de Richard Strauss
Ricard Lamote de Grignon
195-
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignom, M-RLG-264/2Nota radiofònica en record de Richard Strauss
Ricard Lamote de Grignon
195-
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignom, M-RLG-264/2Nota radiofònica en record de Richard Strauss
Ricard Lamote de Grignon
195-
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignom, M-RLG-264/2Nota radiofònica en record de Richard Strauss
Ricard Lamote de Grignon
195-
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignom, M-RLG-264/2Nota radiofònica en record de Richard Strauss
Ricard Lamote de Grignon
195-
Top.: BC, Fons Ricard Lamote de Grignom, M-RLG-264/2Fotografia de Ricard Lamote de Grignon al piano
Top.: BC, Fons Família Lamote de Grignon, M-LG-469Programa de la sèrie XXII. Cinquè concert de tardor. Palau de la Música Catalana
Barcelona, 1931
Joan i Ricard a escena. Estrena del ballet Un prat de Ricard Lamote de Grignon, i de l'arranjament de la Balada núm. 2 de Chopin per Joan Lamote de Grignon, tot sota la direcció d’aquest darrer
Top.: BC, Fons Orquestra Pau Casals, M 4879/39fObra per a cobla
Barcelona : Principal d'Edicions, DL 1999
Enregistrament pòstum que reuneix obres de pare i fill
Top.: BC, 99-CD 717Joan & Ricard Lamote de Grignon: cançons
Barcelona : Columna Música, DL 1998
Enregistrament pòstum que reuneix obres de pare i fill
Top.: BC, 98-CD 1747
