"Una nació, un estát es un cos polítich, ó una societat de homens units per procurar sa felicitat y sa seguretatá forças reunides"
"Una nació, un estát es un cos polítich, ó una societat de homens units per procurar sa felicitat y sa seguretatá forças reunides"
La Voz del Pueblo, núm. 10, Barcelona, agost 1822.
Les revolucions constitucionals, tant en clau republicana com liberal, convertiran als súbdits en ciutadans i, a una minoria més o menys gran d’aquests, en actors polítics rellevants. Aquestes revolucions, tot i definir els límits dels Estats-Nació liberals, seran processos d’abast transnacional que depassen el marc dels Estats. A la dècada dels vint del segle XIX es produeix una nova onada revolucionària que s’inicia a la monarquia espanyola i s’estendrà pel sud d’Europa i Amèrica, tot i que el seu ressò arribarà al centre i l’est d’Europa, i a l’Àsia. Van esclatar revolucions a Nàpols, Piemont, Portugal, Grècia i Rússia, i a França s’avortaren diverses conspiracions que van despertar la por d’una nova Revolució Francesa. A l’altra banda de l’Atlàntic esclataren revolucions a diversos territoris de la monarquia espanyola que van donar lloc a la independència de Mèxic, Centreamèrica, i Perú.
Proclama signada sota el pseudònim Los Patriotas, en la qual s’insta als catalans a jurar la Constitució en defensa de la pàtria, el rei i la religió. Signada el 10 de març de 1820 a Barcelona.
Portada del Diario Constitucional de Barcelona, del dia 13 de març de 1820, en la qual es defensa l’assalt popular a l’edifici de la Inquisició i es celebra el restabliment de la Constitució de 1812.
Proclama signada amb el pseudònim Lo amant de la tranquilitat, en la qual s'informa els catalans respecte del tracte que la Constitució dedica a la religió catòlica. Signada el 15 de març de 1820 a Girona.
Pronunciament signat sota el pseudònim El amante de la justicia, en el qual es declara la fi de l’opressió de l’home i l’inici d’una època determinada per la justícia, l’equitat i la raó. Imprès a Puerto Príncipe (Cuba) l’any 1820.
Exemplar de Las Ruinas, ó, Meditacion sobre las revoluciones de los imperios de Constantin François de Chassebœuf, comte de Volney, en què l’autor discorre al voltant de l’impacte de la superstició i els dogmes religiosos en la caiguda de les civilitzacions. Publicat a Perpinyà l’any 1818.
Proposta de l’eclesiàstic Juan Antonio Llorente per a l’establiment d’una Constitució religiosa com a part de la constitució civil d’una nació. Imprès a París l’any 1820.
Edicions traduïdes a l’italià de la Constitució espanyola de 1812. Impreses a les ciutats de Nàpols i Gènova els anys 1820 i 1821.
Edicions traduïdes a l’italià de la Constitució espanyola de 1812. Impreses a les ciutats de Nàpols i Gènova els anys 1820 i 1821.
Edició en castellà de l’obra de Jean-Jacques Rousseau Emilio o De la educación, traduïda per Juan Marchena. Publicada a Madrid el 1821.
Comunicat signat per Los Constitucionales de Figueras, en el qual es feliciten de la notícia que, a la ciutat d’Alessandria (Piemont), l’exèrcit ha seguit l’exemple de Rafael del Riego i ha proclamat la Constitució espanyola de 1812. Imprès el 21 de març de 1821.
Exemplar del primer volum de la publicació Semanario político y literario de Méjico, periòdic sorgit arran de l’establiment de la llibertat d’impremta l’any 1820. Imprès a Mèxic entre 1820 i 1821.
Recopilació de diversos documents referents a societats secretes de caràcter revolucionari sorgides al sud d’Itàlia el primer terç del segle XIX, amb especial èmfasi en els Carbonaris napolitans. Imprès a Londres l’any 1821.
Mapa polític i geogràfic de l’Europa de 1823. Imprès a París l’any 1823.
Mapa polític i geogràfic del continent americà el 1823. Imprès a París l’any 1823.
Per a la consolidació del triomf del règim liberal s’estimularà la difusió dels principis del nou sistema entre la població a fi de mobilitzar-la i evitar la reacció contra el canvi polític. Els liberals maldaran per fer arribar l’esperit i la lletra de la Constitució arreu, i per fer-ho empraran el català i un reguitzell de formes de pedagogia que l’Església havia utilitzat per difondre els dogmes i la doctrina catòlica. L’adopció d’aquests mecanismes va suscitar crítiques entre els eclesiàstics ja que s’afavoria l’amalgama entre el dogma catòlic i el liberalisme a través de la profusió de l’ús de catecismes, credos i oracions amb connotació política. Aquesta dessacralització dels mecanismes de propaganda de la doctrina catòlica i la consegüent reacció d’una part rellevant de l’Església catòlica atacant el règim liberal, provocarà la irrupció d’un discurs marcadament anticlerical.
Auca en la qual es narren els diversos fets que se succeïren entre la promulgació de la Constitució de 1812 i el seu restabliment arran del pronunciament del coronel Rafael del Riego, el 10 de març de 1820. Impresa a Barcelona l’any 1820.
Catecisme eclesiàstic per a l’ensenyament de la doctrina cristiana a través d’un sistema de preguntes i respostes. Imprès a Barcelona l’any 1822.
Catecisme filosòfic-polític escrit pel comte de Volney i dedicat a ensenyar, a través de preguntes i respostes, el concepte de Llei Natural als ciutadans francesos. Imprès a París l’any 1798.
Manual de la Constitució de 1812 per instruir als ciutadans respecte de les bondats d’aquesta, en format de preguntes i respostes. Imprès a Vic l’any 1820.
Dos dels exemplars de catecismes polítics que proliferaren, al llarg del territori de la monarquia espanyola, per instruir als ciutadans respecte del sistema polític determinat per la Constitució de 1812. Impresos a Girona i Barcelona, respectivament, l'any 1820.
Dos dels exemplars de catecismes polítics que proliferaren, al llarg del territori de la monarquia espanyola, per instruir als ciutadans respecte del sistema polític determinat per la Constitució de 1812. Impresos a Girona i Barcelona, respectivament, l'any 1820.
Catecisme polític escrit en català amb l’objectiu d’instruir els catalans sobre els drets i deures que els concedia la Constitució de 1812. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Credo polític en el qual s’utilitza un format de pedagogia catòlica per explicar els aspectes centrals de la Constitució de 1812. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Oració satírica sobre un hipotètic funeral a la Inquisició celebrant l’abolició del Sant Ofici. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Compendi de diverses converses què transmetien idees i reflexions respecte del sistema constitucional. Imprès a València l’any 1820.
Col·loqui polític de caràcter liberal per instruir al poble en relació amb els procediment electoral definit per la Constitució de 1812. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Col·loqui polític de caràcter liberal en el qual es fa evident la importància de la defensa popular de la Constitució per garantir-ne la seva continuïtat. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Diàleg escrit per Josep Robrenyo en el qual es descriu el comportament del clergat i la Milícia Nacional barcelonina durant l’epidèmia de febre groga de 1821. Imprès a Barcelona l’any 1822.
Carta signada la Ciudadana F. S., en la qual es defensa la necessitat i utilitat d’instruir políticament a les dones en els mateixos termes que als homes. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Diàleg en català en el qual s’instrueix als ciutadans en els aspectes fonamentals de la Constitució de 1812. Impresa a Barcelona l’any 1820.
Edició de la Constitució espanyola de 1812. Impresa a Barcelona, l’any 1820.
Discurs polític d’Eudald Jaumeandreu que pronuncià en la inauguració de la càtedra de la Constitució. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Portada del desè número del periòdic de caràcter liberal exaltat La Voz del Pueblo, publicat a Barcelona l’agost de 1822, en el qual es fa un explicació en català d’alguns articles de la Constitució de 1812.
Obra de teatre de Josep Robrenyo de caràcter liberal i anticlerical titulada Fin de fiesta titulado Mossen Anton en las montañas del Monseny en la qual es dramatitza la campanya bèl·lica contra la facció reialista comandada per Antoni Coll, conegut com a Mossen Anton. Imprès a Barcelona l’any 1822.
Obra de teatre de Josep Robrenyo de caràcter liberal i anticlerical titulada La huida de la Regencia de la Seo de Urgel en la qual se satiritza l’acció política realista de la Regència establerta a la Seu d’Urgell. Imprès a Barcelona.
La política forjarà una nova temporalitat definida per un origen vinculat a la formació de la nació liberal durant la Guerra del Francès i una tradició de lluita per la llibertat que es remuntarà a un passat llunyà i idealitzat. Es fixarà un calendari basat en les festes cíviques que desplaçarà la centralitat de les festes religioses. El nou calendari conciliava dates claus pels liberals, tant d’abast local com nacional, que alhora marcaven el ritme de renovació de les autoritats a través dels processos electorals. Simultàniament, l’espai públic adquirirà un significat més explícit políticament a través de noves denominacions de carrers i places, i de les característiques i usos d’aquestes. Les places seran més grans per poder acollir els rituals i festes amb contingut polític, i es proposaran monuments efímers dedicats als herois nacionals, convertits en models de vides exemplars.
Diari polític de caràcter liberal exaltat El Indicador Catalán, imprès i publicat a Barcelona entre 1822 i 1823.
Calendaris en els quals s’observa la construcció d’una nova temporalitat a partir de l’establiment de festivitats dedicades a commemorar efemèrides vinculades al liberalisme. Impresos a Valldemosa (Mallorca) els anys 1822 i 1823
Calendaris en els quals s’observa la construcció d’una nova temporalitat a partir de l’establiment de festivitats dedicades a commemorar efemèrides vinculades al liberalisme. Impresos a Valldemosa (Mallorca) els anys 1822 i 1823
Calendari de les festivitats de l’any 1819 en què s’observa el predomini de les celebracions de caràcter religiós. Imprès a Mallorca l’any 1818.
Discurs en format d’oració pronunciat per a la commemoració de l’aniversari del dia 2 de maig de 1808, que s’havia convertit en una de les festes cíviques del règim liberal. Imprès a Vic l’any 1820.
Fulletó sobre les celebracions organitzades a Tarragona, per a la commemoració del primer aniversari de la proclamació de la Constitució de 1812 a la ciutat. Imprès a Tarragona l’any 1821.
Comunicat de l’Ajuntament Constitucional de Barcelona en el qual s’anuncia la participació de la ciutat en la commemoració de l’aniversari del restabliment de la Constitució de 1812. Imprès a Barcelona l’any 1821.
Comunicat de l’Ajuntament Constitucional de Barcelona en el qual s’exposen com se celebrarà el segon aniversari del restabliment de la Constitució. Imprès a Barcelona l’any 1822.
Discurs pronunciat per l’eclesiàstic liberal Manuel Casamada en què lloa el sacrifici dels caiguts en defensa del règim liberal durant el fallit cop d’estat del 7 de juliol de 1822 a Madrid. Imprès a Barcelona l’any 1822.
Croquis del projecte de Plaça dels Herois Nacionals que s’havia de realitzar als espais ocupats pels convent dels Caputxins i el convent dels Trinitaris Descalços. El projecte no es dugué a terme.
Dècimes pronunciades per celebrar la col·locació de la làpida de la Constitució de 1812 en el campament cívic que s’havia erigit pels damnificats per l’epidèmia. Imprès a Barcelona l’any 1821.
Ordre Reial per la supressió dels convents de Catalunya en la qual s’expliciten els edificis conventuals a ser eliminats. Impresa a Barcelona l’any 1821.
Croquis, realitzat per l’arquitecte municipal Francesc Renart l’any 1822, del terreny que ocupava el convent dels Trinitaris Descalços exclaustrat l’any 1821. Aquest espai és ocupat actualment pel Gran Teatre del Liceu.
Estatuts de la societat secreta de la Confederació de Comuners d’Espanya. Imprès a València l’any 1822.
Himne patriòtic liberal que cantaren els milicians de la Milícia Nacional de Sallent en l’acte de col·locació de la làpida de la Constitució. Imprès a Barcelona l’any 1821.
Gravat de la portada de l’obra de teatre Numancia de Cataluña y libre poble de Porrera, de Josep Robrenyo, estrenada el novembre de 1822. L’obra mostra la resistència dels ciutadans de Porrera enfront les tropes reialistes el juliol de 1822.
Exemplar de butxaca de la Constitució de 1812, acompanyat d’una imatge del Saló de les Corts en el moment que Ferran VII va jurar la Constitució, 9 de juliol de 1820. Imprès a Cadis l’any 1820.
Exemplar de butxaca de la Constitució de 1812, acompanyat d’una imatge del Saló de les Corts en el moment que Ferran VII va jurar la Constitució, 9 de juliol de 1820. Imprès a Cadis l’any 1820.
Exemplar del diari El Indicador Catalán, del 18 de novembre de 1822, en què a la pàgina 3 es reprodueix la llista “Ciudadanas socias de la Tertulia Patriótica”.
Carta d’Antoni Canals i Llinàs al baró de Castellet en què es fa ressò de com es demana a alguns particulars que pintin a les façanes els articles de la Constitució de 1812. Barcelona, 5 de març de 1823.
Carta d’Antoni Canals i Llinàs al baró de Castellet en què es fa ressò de com es demana a alguns particulars que pintin a les façanes els articles de la Constitució de 1812. Barcelona, 5 de març de 1823.
El culte polític als líders del pronunciament de 1820 s’associarà a la irrupció de la devoció pels màrtirs polítics, liberals que havien estat executats per la Monarquia borbònica amb la col·laboració de la Santa Inquisició després del retorn de Ferran VII del seu dolç captiveri francès. El màrtir més destacat fou Luis Lacy, qui havia fracassat en el seu intent de pronunciar-se a Barcelona el 1817. Fou jutjat i condemnat a mort a Barcelona i el seu culte, com el d’altres militars executats per intentar pronunciar-se a favor de la Constitució, s’estendrà arreu dels territoris de la nació espanyola d’ambdues bandes de l’Atlàntic. La devoció pel general Lacy fou alimentada per la seva dona, Emilie du Guermeur, qui en ocasions presidirà la Tertúlia Patriòtica de Lacy de Barcelona.
Discurs pronunciat en una sessió pública de la Societat Patriòtica d’Álvarez Acebedo de la ciutat de Mataró, en la qual es reflexiona al voltant de les qualitats del ciutadà lliure. Imprès a Mataró l’any 1823.
Els Estatuts de la societat secreta liberal de la Confederació de Comuners d’Espanya publicada l’any 1823, acompanyats d’un gravat dedicat al panteó dels màrtirs comuners, morts el 1522.
Full volant amb els versos que l’esquadró de cavalleria de la Milícia Nacional de Barcelona pronuncià en l’acte de benedicció del seu estendard. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Dècimes de Josep Robrenyo que dedicà en honor de les dones milicianes de la Barcelona de 1823. Publicat a les obres completes de Robrenyo. Imprès a Barcelona, l’any 1855.
Gravat de les dècimes Gozos del nacimiento, vida, muerte, ressurreccion, portentos y virtudes de Nuestra Santa Constitucion, escrites per Josep Robrenyo, per lloar la Constitució de 1812. Imprès a Barcelona l’any 1821.
Llibre mitificador sobre Napoleó Bonaparte en el que es reprodueixen els seus pensaments polítics durant el seu desterrament a l’illa de Santa Elena. Imprès a Mèxic l’any 1821.
Full volant, signat per l’enigmàtic Un Español Agradecido, en el qual s’honora la figura i l’obra política de Napoleó Bonaparte després de la seva mort. Imprès a Barcelona l’any 1821.
Exemplar del Diario Constitucional Politico y Mercantil de Barcelona, del 3 d’agost en el qual es dona la notícia del funeral de Napoleó Bonaparte. Imprès a Barcelona el dia 3 d’agost de 1821.
Gravat de Napoleó Bonaparte als jardins del Palau de Malmaison del llibre Historia del emperador Napoleón de Ferran Patxot i Ferrer. Imprès a Barcelona l’any 1839.
Carta del General Rafael del Riego als generals Miguel López de Baños i Felipe del Arco-Agüero, companys d’armes durant els pronunciament, en la qual descriu diverses de les seves converses amb el rei Ferran VII. Reimpresa a Barcelona l’any 1820.
Himne dedicat a la Constitució i al pronunciament de 1820 protagonitzat pels militars Antonio Quiroga, Miguel López de Baños, Felipe del Arco-Agüero i Rafael del Riego. Imprès a Madrid l’any 1821.
Imprès sobre les vicissituds que patiren el tinent coronel Rafael del Riego i la seva columna durant el pronunciament de 1820. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Lletra i partitura del popular himne liberal que porta per títol Himno de Riego, segons la versió de Josep Melcior Gomis i Colomer. Sense lloc i data d’impressió.
Lletra i partitura del popular himne liberal que porta per títol Himno de Riego, segons la versió de Josep Melcior Gomis i Colomer. Sense lloc i data d’impressió.
Comunicat de la Junta Patriòtica de Lacy establerta a Barcelona per homenatjar al capità general Luis Lacy, que va ser executat després d’haver liderat un pronunciament liberal a la província de Barcelona el 1817. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Full volant en el qual es descriuen les cerimònies realitzades els dies 11 i 12 d’abril de 1820, en honor a la memòria del màrtir liberal Luis Lacy. Imprès a Vilanova l’any 1820.
Fulletons de la Relación de la pompa fúnebre con que en el mes de julio de 1820... dedicada a homenatjar a Luis Lacy amb el gravat d’un templet en honor a la llibertat civil que s’erigí a l’interior de l’església de Santa Maria del Mar. Impresos a Barcelona l’any 1820.
Fulletons de la Relación de la pompa fúnebre con que en el mes de julio de 1820... dedicada a homenatjar a Luis Lacy amb el gravat d’un templet en honor a la llibertat civil que s’erigí a l’interior de l’església de Santa Maria del Mar. Impresos a Barcelona l’any 1820.
Els partidaris del règim liberal s’hagueren d’enfrontar als enemics d’aquest, defensors de la monarquia absoluta, que empraren les mateixes formes de pedagogia i propaganda política. La diversitat política dels enemics del liberalisme fou molt àmplia, afavorint la derrota del règim liberal, però impedint també la consolidació d’una alternativa política contrarevolucionària. El Trienni Liberal accelerà un procés revolucionari donant múltiples significats a les demandes dels liberals i a la revolució, i alhora encetant un conflicte virulent amb els seus enemics que tindrà continuïtat durant més d’una dècada. La Guerra Carlina, les bullangues, els conflictes entre liberals i el sorgiment d’una alternativa democràtica, tindran el seu origen en l’experiència política rupturista i controvertida d’aquells tres anys i mig, que seran difícils d’encaixar en els relats legitimadors proposats pel règim liberal moderat posterior.
Diàleg o conversa de caràcter reaccionari titulada Constitució sens mascara o verdadera idea de la Constitucio abortada en Cadiz lo any 1812 que mostra una imatge molt crítica de la Constitució de 1812. Impresa a Solsona l’any 1824.
Trilogia de converses de caràcter reaccionari titulades Conversa entre Albert y Pasqual que difonen les idees realistes tot i els intents dels liberals per prohibir-les. Impreses a Barcelona, Tolosa i Vic en anys successius a partir de 1820.
Trilogia de converses de caràcter reaccionari titulades Conversa entre Albert y Pasqual que difonen les idees realistes tot i els intents dels liberals per prohibir-les. Impreses a Barcelona, Tolosa i Vic en anys successius a partir de 1820.
Trilogia de converses de caràcter reaccionari titulades Conversa entre Albert y Pasqual que difonen les idees realistes tot i els intents dels liberals per prohibir-les. Impreses a Barcelona, Tolosa i Vic en anys successius a partir de 1820.
Conversa de caràcter reaccionari titulada Conversa que tingué Fra Jordan al arribar de buscar los russos ab un criat de son convent anomenat Juan, acompanyada d’un gravat. Impresa a Catalunya l’any 1823.
Fulletó religiós de caràcter reaccionari que porta per títol Homilia sobre la persecució y restauració del Rey y religió... que descriu la persecució soferta pel rei i la religió a mans dels liberals. Imprès a Vic l’any 1823.
Gravat al·legòric a la guerra civil de 1822-1823, en el qual són representats els diferents protagonistes del conflicte bèl·lic.
Gravat satíric, dedicat a mostrar com el coneixement de la Constitució ha d’il·luminar els sectors reaccionaris o servils, que acompanya les dècimes Lamentos de los serviles, escrites per Josep Robrenyo. Imprès a Barcelona l’any 1821.
Gravat que caricaturitza la violència del líder d’una partida reaccionària Antoni Coll “Mossen Antón”, acompanyant les dècimes de títol Mossen Anton el Guerrillero, escrites per Josep Robrenyo. Imprès a Barcelona l’any 1821.
Gravat que representa la consigna liberal del Trágala, que feia empassar la Constitució de 1812. Acompanya les dècimes de títol Áyes de los serviles, escrites per Josep Robrenyo. Imprès a Barcelona l’any 1821.
Gravat d’un home i una dona venent fulls volants i diaris mentre reciten algunes dècimes, al document amb títol Al Señor Cajigal, porque reprueba que se impriman romances y causa grave perjuicio al autor, escrites per Josep Robrenyo. Imprès a Barcelona l’any 1821.
Gravat que caricaturitza les exèquies d’un reialista i acompanya les dècimes de títol Discurso patetico, funebre y jocoso, á las alegres exequias de un difunto servilon, escrites per Josep Robrenyo. Imprès a Barcelona l’any 1821.
Manuscrit original i edició a càrrec de Josep Maria Ollé Romeu de Successos de Barcelona (1822-1835), diari d’un menestral anònim barceloní, en el qual es descriuen els successos dels mesos finals del Trienni Liberal fins a la bullanga de l’estiu de 1835.
Manuscrit original i edició a càrrec de Josep Maria Ollé Romeu de Successos de Barcelona (1822-1835), diari d’un menestral anònim barceloní, en el qual es descriuen els successos dels mesos finals del Trienni Liberal fins a la bullanga de l’estiu de 1835.
Gravat sobre els màrtirs i herois del liberalisme en el qual es recorda a Rafael del Riego, Luis Lacy i José Maria Torrijos. Imprès a Barcelona l’any 1854.
Lloança poètica al general reialista Bon-Adrien Jeannot de Moncey, comandant de l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, a través de la qual es tracta d’animar als partidaris de la reacció. Imprès a Vic l’any 1823.
Proclama de Lluís Antoni de França, Duc d’Angulema i cap de l’exèrcit francès, conegut com els Cent Mil Fills de Sant Lluís, per convèncer els liberals de rendir-se. Imprès a Girona el maig de 1823.
Carta de Carmen Imirizaldu a Fèlix Torres Amat en la qual li mostra la seva desesperació per no poder distreure’s amb la lectura o la conversa, mentre fa dos anys que espera notícies del seu marit Genís Quintana, que s’havia exiliat a Mèxic. Colomers (Girona) 10 d’octubre de 1826.
Carta de Carmen Imirizaldu a Fèlix Torres Amat en la qual li mostra la seva desesperació per no poder distreure’s amb la lectura o la conversa, mentre fa dos anys que espera notícies del seu marit Genís Quintana, que s’havia exiliat a Mèxic. Colomers (Girona) 10 d’octubre de 1826.
Carta de Carmen Imirizaldu a Fèlix Torres Amat en la qual li mostra la seva desesperació per no poder distreure’s amb la lectura o la conversa, mentre fa dos anys que espera notícies del seu marit Genís Quintana, que s’havia exiliat a Mèxic. Colomers (Girona) 10 d’octubre de 1826.
Reflexions escrites en català de Josef Vidal de caràcter reaccionari sobre els preceptes liberals. Imprès a València l’any 1823.
Dècimes de caràcter reialista en les quals es critica aquells que qüestionen l’activitat dels frares. Imprès a Barcelona l’any 1820.
Refutació del canonge Manuel Anselmo Nafria sobre els postulats de Juan Antonio Llorente sobre l’Església catòlica. Impresa a Madrid l’any 1823.
Exemplar del Diario Constitucional Politico y Mercantil de Barcelona, del 16 de setembre de 1821, que en la pàgina 3 reprodueix uns versos liberals dedicats a “El nuevo trágala”. Imprès a Barcelona.
Ban que difon la Reial Ordre referent a la confiscació de tot document vinculat a organitzacions polítiques de caràcter liberal. Publicat a Barcelona l’any 1826.
Dècimes reaccionàries en les quals s’ataca la Constitució i aquells que en són partidaris. Imprès sense lloc ni data definida.
