-
ART
Iniciada la seva vinculació amb el món de l’art al Cercle Artístic de Sant Lluc, Gasch canvià ben aviat l’exercici de la pràctica pictòrica pel de la crítica, que encetà amb un article sobre Miró l’any 1925. Aquesta activitat perviurà durant tota la seva carrera professional i abastarà tendències diferents, de les avantguardes dels anys 30 (Miró, Dalí..) a la pintura figurativa (Grau-Sala, Mercadé..). La implicació personal en el món de l’art el va fer actuar com a propagador dels corrents artístics més trencadors (Manifest groc, 1928; Amics de l’Art Nou, dècada de 1930; Cobalto 49..). També plasmaria els seus coneixements, adquirits a partir del contacte amb els artistes, en diversos tractats i manuals sobre art català.
MANIFEST GROC
Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch publicaren, el 1928, un manifest que va remoure el món artístic català. Enfront de l’estètica formal noucentista, defensava les opcions més avantguardistes, vinculades al maquinisme i al futurisme. Poc després, Dalí s’allunyaria de la tendència propugnada pel manifest i tendiria cap al surrealisme. La relació amb Montanyà es perllongaria en el temps, incloent l’etapa de l’exili francès.
Salvador Dalí, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch. [Manifest groc]. Barcelona: Imp. Fills de F. Sabater, [1928].
Top.: Res. 112/4bis Gfol
Fulls grocs. 15 desembre 1929.
Top.: PP-Premsa-1929-06/Pla
Salvador Dalí. Targeta postal a Sebastià Gasch. París, 1930.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Dalí
Fermí Vergés. Carta a Sebastià Gasch, sobre Dalí i les edicions surrealistes. Palafrugrell, 16 març 1932.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Vergés
Lluís Montanyà (Agrupació d'Escriptors Catalans). Saluda a Sebastià Gasch, en què li demana una conferència per a la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat. Barcelona, 29 octubre 1937.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Montanyà
MIRÓ / PICASSO
La carrera de Gasch com a crític s’inicia l’any 1925 amb un article sobre Joan Miró publicat a la Gaseta de les arts, paradoxalment una revista situada dins del moviment postnoucentista. La relació entre Gasch i Miró serà molt estreta des dels primers contactes al Cercle Artístic de Sant Lluc i fins a la mort del pintor. Amb Picasso, un altre referent de Gasch, la relació va ser més intermitent.
Sebastià Gasch. “Els pintors d’avantguarda”. Gaseta de les arts, any II, núm. 39 (15 desembre 1925), p. 3-5.
Top.: Fons S.G. Articles / Gaseta
Sebastià Gasch. Joan Miró. [Barcelona]: Alcides, DL 1963. (Biografies populars; 12).
Top.: AAG-8-1697
Paul Rosenberg. Carta a Sebastià Gasch sobre reproduccions d’obres de Picasso. París, 12 gener 1926.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Rosenberg
Sebastià Gasch. "Unes declaracions de Picasso". Meridià, núm. 20 (27 maig 1938), p. 4.
Top.: Fons S.G. Articles / Meridià
ADLAN
L’interès de Gasch per l’art contemporani el porta a participar en la fundació del grup Amics de l’Art Nou (ADLAN), on coincideix amb Carles Sindreu, Josep Lluís Sert, J.V. Foix, Ángel Ferrant... Entre els autors que promocionaran hi haurà Alexander Calder, Man Ray, Hans Arp..., a més a més de Miró i Picasso. L’ADLAN treballà estretament amb el grup del GATPAC.
Carles Sindreu. Carta a Sebastià Gasch. Inclou una còpia mecanografiada del Manifest d’ADLAN del 1933. L'Ametlla, 13 octubre 1961.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Sindreu
D’Ací i d’allà. Hivern 1934.
Top.: S Grav-Fol-11
[Magí Albert Cassanyes]. Picasso presentat per ADLAN. [Barcelona]: ADLAN, [1936]. I invitació.
Top.: IV(9)BC 12
COBALTO 49 / CLUB 49
La guerra civil va suposar un trencament en les iniciatives artístiques d’avantguarda. No va ser fins a finals de la dècada dels quaranta que, a través de la publicació de la revista Cobalto, es crea un grup successor de l’ADLAN, integrat entre altres per Ángel Ferrant, Rafael Santos Torroella, Guillermo de la Torre, Sebastià Gasch.... Discrepàncies estètiques i personals donen lloc a l’escissió del Club 49.
Sebastià Gasch. “Joan Miró”. Cobalto: arte antiguo y moderno. Vol. 2, Surrealismo, 1948, p. 32-34.
Top.: 7(05)(46.71Bar)Cob Fol
Federico García Lorca. Cartas a sus amigos: Sebastián Gasch, Guillermo de Torre, Ana María Dalí, Ángel Ferrant y Juan Guerrero. Con un prólogo de Sebastián Gasch. Barcelona: Cobalto, 1950.
Top.: 2006-8-5487
Butlleta de subscripció a Cobalto 49. Entre els promotors figura Sebastià Gasch.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Cobalto 49-Club 49
Programa d'un vi d'honor organitzat pel Club 49, amb paraules d'agraïment de Sebastià Gasch i lectura de cartes de Salvador Dalí. 14 juny [1951].
Top.: Fons S.G. Corresp. / Cobalto 49-Club 49
CLUB LAIS
El reconeixement de Gasch com a crític respectat de la premsa barcelonina fa que sigui convidat a participar en altres iniciatives de col·lectius artístics. És el cas del grup Lais, creat per un conjunt d’artistes vinculats al Reial Cercle Artístic de Barcelona. El manifest fundacional, qualificat com a “negre”, sorgeix en un context polític i social ben diferent del Manifest groc.
Primer manifiesto negro. Amb nota de J. M. Junoy. Barcelona, 3 agost 1949.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Lais
Programa d’un homenatge als fundadors del grup Lais i a quatre "eximis elements del món de les arts", entre els quals Sebastià Gasch; al pla anterior dibuixos de S. Surós, Estradera, Planasdurà i M. Jesús de Solà, i a l’interior signatures de Fr. X. Modolell, S. Surós, J.R. Masoliver, M. J. de Solà i J. Cortés. Sant Just Desvern, 14 juliol 1949.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Lais
Targetó del sopar dedicat a Santi Surós. Barcelona, maig 1949.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Surós
Josep Hurtuna. Carta a Sebastià Gasch, en què el felicita per un escrit publicat a Destino. Barcelona, 3 juny 1958.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Hurtuna
FERRANT / CALDER
Gasch establirà relacions amb diversos escultors, entre ells el madrileny Ferrant i l’americà Calder. L’amistat amb tots dos es perllongarà durant dècades a partir dels anys trenta. En una data tan primerenca com 1934, Gasch dedica un estudi a Ferrant, publicat per un col·lectiu avantguardista canari. La coneixença amb Calder s’enceta arran de l’exposició sobre figures de circ organitzada per l’ADLAN el 1933 al local del GATPAC.
Sebastià Gasch. Ángel Ferrant. Tenerife: Gaceta de Arte, 1934.
Top.: Foi-8-1850
Ángel Ferrant. Carta a Sebastià Gasch sobre Destino; menciona a Dalí. Madrid, 15 desembre 1948.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Ferrant
Programa de l'exposició d'escultura de Ferrant, Ferreira, Oteiza i Serra, organitzada pel Club 49. Galerías Layetanas, Barcelona, 1950.
Top.: Fons S.G. Art / Galeries Laietanes
Programa de l'exposició Mobiles de Calder. Galerie Maeght, París, 1952.
Top.: Fons S.G. Art / Calder
Sebastià Gasch. "En la muerte de Alexander Calder". Còpia mecanografiada amb correccions manuscrites. [Novembre 1976].
Top.: Fons S.G. Articles originals
MERCADÉ / GRAU SALA
Tot i el seu interès per l’art d’avantguarda, Gasch no menysté l’estudi i crítica de l’art figuratiu, particularment present en les seves col·laboracions a Destino. En aquest sentit, una de les figures que mereixen la seva atenció és el pintor i orfebre Jaume Mercadé, a qui dedica un estudi –i a qui confià l’execució del seu retrat–. Amb Grau Sala, amb qui estava vinculat familiarment, col·laborà en projectes editorials al voltant del món del circ.
Sebastià Gasch. Jaime Mercadé. Madrid; Barcelona: Sagitario, 1952. (El caballete vivo; 5).
Top.: 2004-8-1892
Targetons del sopar d'homenatge a Jaume Mercadé amb motiu dels seus vint-i-cinc anys de pintor, orfebre i joier. [Barcelona, 1949].
Top.: Fons S.G. Art / Mercadé
Targetons del sopar d'homenatge a Jaume Mercadé amb motiu dels seus vint-i-cinc anys de pintor, orfebre i joier. [Barcelona, 1949].
Top.: Fons S.G. Art / Mercadé
Guri (fot.). Sebastià Gasch, Jaume Mercadé, el seu fill Jordi i el seu nét davant el monument a Jaume Huguet. Valls, 1963.
Top.: Fons S.G. Art / Mercadé
Emili Grau Sala. Carta a Sebastià Gasch; li esmenta els aiguaforts que ha de fer per al llibre El circo y sus figuras. Saint-Paul-de-Vence, 20 març 1946.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Grau Sala
Emili Grau Sala. Pintura sobre pallassos (reproducció).
Top.: Fons S.G. Art / Grau Sala
Retrat d'Emili Grau Sala.
Top.: Fons S.G. Art / Grau Sala
VILELLA / RAURICH-SABA
En el context artístic marcadament masculí de la postguerra, Gasch dedicà un nombre significatiu de crítiques a l’obra de dones artistes. Entre elles cal destacar la barcelonina Pura Vilella i la gironina Carmen Raurich-Saba. Ambdues varen coincidir als anys seixanta a l’Argentina, on van exposar conjuntament. L’estreta vinculació amb Gasch es demostra amb l’exposició que li van dedicar a Córdoba (Argentina) el 1964.
Sebastià Gasch. Pura Vilella. Barcelona: Fonolleras, 1962.
Top.: 2014-12-C 4/3
Sebastià Gasch. "Pura Vilella, en la Argentina". Destino, núm. 1447 (1 maig 1965), p. 29.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Díptic de l'exposició de Carmen Raurich Saba i Pura Vilella; exposició-homenatge a Sebastià Gasch. Córdoba (Argentina), agost 1964.
Top.: Fons S.G. Art / Vilella
Díptic de l'exposició de Carmen Raurich-Saba. Buenos Aires, novembre 1967.
Top.: Fons S.G. Art / Raurich Saba
Carmen Raurich-Saba i la seva escultura de bronze titulada "Carmen Amaya"; fotografia amb dedicatòria autògrafa a Sebastià Gasch i la revista Destino, 25 desembre 1973.
Top.: Fons S.G. Art / Raurich-Saba
TÀPIES / JUNYER
Entre els pintors catalans no figuratius del segle XX amb forta projecció internacional destaquen Antoni Tàpies i Joan Junyer. El primer, que Gasch coneixia de quan era un jove pintor instal·lat a París, fou objecte d’un estudi divulgatiu encarregat a Gasch pel Ministerio de Educación y Ciencia. Amb Junyer la relació fou també molt dilatada; la correspondència ens permet seguir l’evolució de l’artista, sobretot a l’estranger.
Antoni Tàpies. Carta a Sebastià Gasch. Barcelona, 15 juliol 1956.
Top.: Fons S.G. Corresp. / Tàpies
Sebastià Gasch. Tàpies. Madrid: Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1971. (Artistas españoles contemporáneos; 24. Pintores).
Top.: 2006-8-28960
Joan Junyer. Text adreçat a Sebastià Gasch. Nova York, [tardor 1950].
Top.: Fons S.G. Corresp. / Junyer
Postal amb la reproducció d’una obra de Joan Junyer conservada al MOMA de Nova York. Nova York, 22 desembre 1955.
Top.: Fons S.G. Art / Junyer
Programa de l'exposició de Joan Junyer a la Konstakademien. Estocolm, novembre 1951.
Top.: Fons S.G. Art / Junyer
TRACTATS
Tot i que l’activitat principal de Gasch se centra en la crítica d’art, també va realitzar incursions en el món de la història de l’art. En destaquen dues: una panoràmica de la pintura catalana contemporània, publicat enmig de la guerra civil per encàrrec del Comissariat de Propaganda, i una obra sobre l’art català, que va tenir una àmplia repercussió als anys cinquanta, en un moment en què la producció en català d’obres d’assaig era molt restringida.
Sebastià Gasch. La pintura catalana contemporània. Barcelona: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1937. (Aspectes de l’activitat catalana; 4).
Top.: 2000-12-C 4/29
Sebastià Gasch. Expansió de l’art català al món. Barcelona: Impremta Clarasó, 1953.
Top.: 2010-8-5345
-
CIRC
Gasch va convertir la fascinació pel circ de la seva infantesa en interès professional, interès que compartia amb companys de l’ADLAN, en el si del qual es crearia un primer grup d’Amics del Circ. Durant els anys trenta, l’existència d’un crític de circ ja consolidat, Joan Tomàs, va impedir que Gasch s’hi dediqués tant com hagués volgut. A partir, però, de la seva incorporació a Destino a mitjans dels anys quaranta, el circ esdevé un dels temes predilectes dels seus articles. En ells parlarà tant de les companyies i espectacles del moment com reviurà èpoques ja passades. Va tenir també un paper important com a historiador d’aquest gènere, essent un dels fundadors de la Union des historiens du cirque.
ANTONET / FREDIANI
L’any 1933 Gasch participa en una sortida a Mataró organitzada pels Amics del Circ, grup vinculat a l’ADLAN. L’objectiu era assistir a una actuació del circ Frediani, nissaga d’origen italià que s’havia instal·lat a Catalunya. En la visita hi participà el ja veterà Umberto Guillaume, “Antonet”, que a la dècada dels vint havia treballat com a pallasso amb Ventura Gannau, director del circ Olympia.
Sebastià Gasch. "Antonet, artista de circo". Destino, núm. 1175 (13 febrer 1960). Rememora la visita de membres del grup ADLAN, amb Antonet, al circ dels Frediani, a Mataró.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Retrat d'Umberto Guillaume (Antonet), amb dedicatòria a Ventura Gannau, director del circ Olympia. 1928.
Top.: Fons S.G. Circ / Frediani
Programa de la família Willy Frediani. [Febrer-març 1934].
Top.: Fons S.G. Circ / Frediani
Sebastià Gasch. “Los Frediani”. Destino, núm. 1543 (4 març 1967).
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
CIRC OLYMPIA
A la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, els espectacles de circ es representaven a diferents llocs de la ciutat (l’actual plaça de Catalunya, el recinte dels Camps Elisis a tocar del passeig de Gràcia, teatres com el Tívoli...). L’any 1924, per iniciativa de l’empresari Ventura Gannau, es va construir a la ronda de Sant Pau l’Olympia, el circ estable de major capacitat (6.000 places) que mai no ha tingut la ciutat. Va ser enderrocat l’any 1947.
Contracte entre Cinematográfica Verdaguer S.A. i José Ventura Gannau per a "la explotación del negocio de espectáculos públicos de circo y representaciones teatrales en el Teatro Olympia". Barcelona, 1 març 1928.
Top.: Fons S.G. Circ / Olympia
Programes de mà del circ Olympia. 1929, 1929-1930 i 1931-1932.
Top.: Fons S.G. Circ / Olympia
Programes de mà del circ Olympia. 1929, 1929-1930 i 1931-1932.
Top.: Fons S.G. Circ / Olympia
Programes de mà del circ Olympia. 1929, 1929-1930 i 1931-1932.
Top.: Fons S.G. Circ / Olympia
Sebastià GASCH. "Evocación del circo Olimpia (II)". Destino, núm. 1668 (20 setembre 1969).
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Assaig de l'obra Napoleónicas a l'Olympia. [1925].
Top.: Fons S.G. Circ / Olympia
The 3 Kemmy's, en un número d’acrobàcia. [192-].
Top.: Fons S.G. Circ / Olympia
AMORÓS - SILVESTRINI
Entre les empreses barcelonines dedicades al món del circ destaca l’associació entre Francesc Amorós i Oswald Silvestrini, que durant les dècades de 1940 i 1950 arribaren a gestionar diversos circs, entre ells el Circo Italiano, el Bostok Circus i el Canadá Circus... Com era habitual, batejaren les diferents companyies amb noms estrangeritzants, que hi aportaven un element d’exotisme.
Programa del Bostok Circus. [195-?].
Top.: Fons S.G. Circ / Amorós-Silvestrini
Invitacions i nota per a la premsa del Circo Italiano. [1957].
Top.: Fons S.G. Circ / Amorós-Silvestrini
Invitacions i nota per a la premsa del Circo Italiano. [1957].
Top.: Fons S.G. Circ / Amorós-Silvestrini
Invitacions i nota per a la premsa del Circo Italiano. [1957].
Top.: Fons S.G. Circ / Amorós-Silvestrini
Programa del Canadá Circus. Sant Boi de Llobregat, [1959?].
Top.: Fons S.G. Circ / Amorós-Silvestrini
FEIJÓO - CASTILLA
L’aliança entre Manuel Feijóo i Arturo Castilla resultà en una de les empreses de circ més importants de tot l’estat espanyol. Les primeres referències al circ Feijóo daten del 1885; la companyia inicial —que canviarà diverses vegades de nom— conviu amb d’altres d’associades, com el Circo Americano o el Circo de Moscú. A través de vincles familiars s’introduiran en el negoci Joan Carcellé i Pedro Balañá.
Programa del Gran Hotel Circus presentat pel Gran Circo Feijóo. 1950.
Top.: Fons S.G. Circ / Feijoo-Castilla
Desplegable del Gran Circo Feijóo. [195-?].
Top.: Fons S.G. Circ / Feijoo-Castilla
Programa desplegable de "Las maravillas del mundo en Circorama" presentat pel Circo Americano. [1959?].
Top.: Fons S.G. Circ / Feijoo-Castilla
BERTAZZINI (fot.). Escena del Circo Americano. 1964.
Top.: Fons S.G. Circ / Feijoo-Castilla
Programa del Circo de Moscú. [1970].
Top.: Fons S.G. Circ / Feijoo-Castilla
"EL CIRCO POR DENTRO"
Una de les experiències professionals —i humanes— més singulars de Gasch en relació amb el circ va ser la tournée que va compartir amb el Circo Americano de la companyia Feijóo-Castilla l’estiu de 1953 pel sud d’Espanya. Gasch va viure en les mateixes condicions i incomoditats dels artistes durant quaranta dies. El resultat va ser plasmat en una sèrie d’articles a Destino, que anys després es convertirien en el llibre El circo por dentro.
Arturo CASTILLA (Circo Americano). Postal a Sebastià Gasch, notificant-li la ruta i el calendari que seguiran. Bilbao, 18 agost 1953.
Top.: Fons S.G. Circ. Corresp. / Circo Americano
Isidro VARELA (Circo Americano). Carta a Sebastià Gasch sobre la seva incorporació a la "ruta del Sur" del circ. Sevilla, 30 octubre 1953.
Top.: Fons S.G. Circ. Corresp. / Circo Americano
Imatges de la tournée del Circo Americano a Còrdova, Écija i Morón de la Frontera.
Top.: Fons S.G. Circ / Feijoo-Castilla
Sebastià GASCH. El circo por dentro. Fotos de Ramón Dimas. Barcelona: Destino, [1961].
Top.: 79-4-31
FAMÍLIA ARAGÓN
Descendents del granadí Gabriel Aragón i l’écuyère francesa Virginie Fourneaux, la família Aragón és una de les grans nissagues d’artistes de trajectòria internacional. Iniciats a mitjans dels anys quaranta en el circ Olympia, Gabriel, Alfonso i Emilio Aragón (Gaby, Fofó i Miliki), abans de convertir-se en “los payasos de la tele” actuaren durant gairebé dues dècades per Amèrica Llatina. Seguien així el camí iniciat pels seus oncles Pompoff i Thedy.
GABY, FOFÓ I MILIKI. Carta a Sebastià Gasch. San Juan (Puerto Rico), 10 abril 1957.
Top.: Fons S.G. Circ. Corresp. / Aragón
Pompoff, Thedy e hijos [Víctor, José y Emilio Aragón]. Fotografia amb dedicatòria signada a Chicago, 17 novembre 1955.
Top.: Fons S.G. Circ / Aragón
Programa de Gaby, Fofó y Milike, "Rumbo a Miami". [1954?].
Top.: Fons S.G. Circ / Aragón
Sebastià GASCH. “La familia Aragón”. Destino, núm. 1515 (20 agost 1966), p. 45. Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Retrat de Gaby, Fofó y Miliki. [Ca. 1955].
Top.: Fons S.G. Circ / Aragón
ELS BARRACETA
Com els Aragón, els germans Tomás i Manuel Barraceta es donaren a conèixer a Barcelona, a la pista del circ Olympia, la temporada de 1929-1930. Fou amb el tercer component del trio, Isidoro (Siki), nascut a Flaçà, amb qui Sebastià Gasch establí una relació més estreta i contínua. Siki, que desenvolupà una bona part de la seva carrera a Alemanya, s’interessava com Gasch per la història del circ.
SIKI (Isidoro Barraceta). Carta a Sebastià Gasch. Hamburg, 20 novembre 1968. I programa del Hansa-Theater d'Hamburg amb dedicatòria.
Top.: Fons S.G. Circ. Corresp. / Barraceta
SIKI (Isidoro Barraceta). Carta a Sebastià Gasch. Hamburg, 20 novembre 1968. I programa del Hansa-Theater d'Hamburg amb dedicatòria.
Top.: Fons S.G. Circ. Corresp. / Barraceta
SIKI (Isidoro Barraceta). Carta a Sebastià Gasch. Li parla de Manolo Frediani i li demana llibres seus sobre el circ. Lloret de Mar, 30 agost 1973.
Top.: Fons S.G. Circ. Corresp. / Barraceta
Sebastià GASCH. El circo y sus figuras. Prólogo de Alfredo Marquerie; con las reproducciones de diez aguafuertes originales de Grau Sala. Barcelona: Barna, 1947.
Top.: 79-8-536
Sebastià GASCH. "Los Barraceta, astros de primera magnitud en el firmamento circense". El Noticiero universal, 30 març 1968, p. 35.
Top.: Fons S.G. Articles / Noticiero
CHARLIE RIVEL
No és d’estranyar que Gasch dediqués una especial atenció al pallasso més conegut nascut en terres catalanes. Josep Andreu i Lasserre, de nom artístic Charlie Rivel, va ser biografiat per Gasch el 1962, en ple apogeu de la seva carrera, que havia iniciat amb els seus germans René i Polo. Rivel fou un pallasso fora normes, que basà el seu art en la mímica i en la presència en solitari a l’escenari, acompanyat gairebé només per una cadira.
Retrats de René i Polo Rivel, germans de Charlie Rivel. [193-].
Top.: Fons S.G. Circ / Rivel
Retrats de René i Polo Rivel, germans de Charlie Rivel. [193-].
Top.: Fons S.G. Circ / Rivel
Sebastià GASCH. Charlie Rivel, pallasso català. Barcelona: [Alcides], DL 1962. (Biografies populars. 1ª sèrie ; 3).
Top.: 2008-8-2580
POSTIUS (fot.). Charlie Rivel a Cubelles.
Top.: Fons S.G. Circ / Rivel
Programa del Gran Festival Mundial del Circo. Barcelona, festes de la Mercè, 1969.
Top.: Fons S.G. Circ / Rivel
Charlie RIVEL. Carta a Sebastià Gasch. 4 novembre 1972.
Top.: Fons S.G. Circ Corresp. / Rivel
UNION DES HISTORIENS DU CIRQUE
L’evocació de la història i del passat del circ, constants en la producció periodística de Gasch, es concretaren en les seves contribucions a la Union des historiens du cirque, entitat de la qual fou un dels fundadors. Presidida pel francès Tristan Rémy, l’activitat principal dels seus membres consistia en la redacció i intercanvi de breus monografies, editades en ciclostil.
Protocole d'accord des membres de l'Union des historiens du cirque, 21 setembre 1958, i llista de membres, 1 octubre 1957.
Top.: Fons S.G. Circ. / UHC
Protocole d'accord des membres de l'Union des historiens du cirque, 21 setembre 1958, i llista de membres, 1 octubre 1957.
Top.: Fons S.G. Circ. / UHC
Retrat de Tristan Rémy i targeta de visita. [Ca. 1958-1960].
Top.: Fons S.G. Circ. / UHC
Retrat de Tristan Rémy i targeta de visita. [Ca. 1958-1960].
Top.: Fons S.G. Circ. / UHC
Sebastià GASCH. Juglares en una pintura románica del siglo XI. Praga: Union des historiens du cirque, 1959 + 2 fotografies de juglars.
Top.: Fons S.G. Circ. / UHC
Sebastià GASCH. Juglares en una pintura románica del siglo XI. Praga: Union des historiens du cirque, 1959 + 2 fotografies de juglars.
Top.: Fons S.G. Circ. / UHC
Sebastià GASCH. Juglares en una pintura románica del siglo XI. Praga: Union des historiens du cirque, 1959 + 2 fotografies de juglars.
Top.: Fons S.G. Circ. / UHC
-
FLAMENC I DANSA
La multiplicitat d’interessos de Gasch el portaren al món de la dansa en totes les seves varietats, des del ballet clàssic a la dansa contemporània, passant pels esbarts dansaires i el món del flamenc. En aquest darrer aspecte són nombroses les cròniques sobre la puixança del gènere a la Barcelona dels anys trenta, amb artistes com Carmen Amaya i Vicente Escudero, o, més endavant, La Chunga o Antonio Gades, entre d’altres. En el món de la dansa sobresurten els articles dedicats a espectacles celebrats al Gran Teatre del Liceu, en els quals actuaren estrelles del prestigi internacional d’Alicia Alonso i Rudolf Nureyef, sense menystenir grans noms de la dansa local com Joan Magriñà i Mariemma.
CARMEN AMAYA
Amaya, segurament la bailaora més coneguda del segle XX, nasqué al Somorrostro barceloní. Va ser descoberta pel gran públic a partir de la primera crònica que li dedicà Sebastià Gasch el 1932 al setmanari Mirador, una publicació que sempre es va interessar molt per les arts de l’espectacle en tot el seu ventall. La relació entre crític i artista es perllongà durant tota la carrera, fins a la seva mort prematura l’any 1963, als quaranta-cinc anys, a Begur.
Sebastià GASCH. "Cuadro flamenco". Mirador, 30 juny 1932.
Top.: Fons S.G. Articles / Mirador
Programa i invitació del concert de Carmen Amaya i la Compañía de Baile Español, al Palau de la Música, a benefici del nou Hospital Asilo de San Rafael, a la Vall d'Hebron. 15 febrer 1959.
Top.: Fons S.G. Música / Amaya
Programa i invitació del concert de Carmen Amaya i la Compañía de Baile Español, al Palau de la Música, a benefici del nou Hospital Asilo de San Rafael, a la Vall d'Hebron. 15 febrer 1959.
Top.: Fons S.G. Música / Amaya
Carmen Amaya i Sebastià Gasch. 26 octubre 1959.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Amaya
Sebastià GASCH. "Carmen Amaya". Destino, núm. 1372 (23 novembre 1963), p. 16-17.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
TROFEO CARMEN AMAYA
El prestigi de Carmen Amaya féu que donés nom a un premi per fomentar l’afició al ball flamenc. S’atorgava en el marc del Festival de la Cançó Mediterrània, un dels certàmens musicals que en aquells moments proliferaven a redós de l’èxit del de San Remo. Sebastià Gasch hi actuà com a membre del jurat. Entre les premiades hi havia la joveníssima Ana Mascareña, nascuda a Badalona i coneguda com “La Morucha”.
Programa, invitació i passi del 1er Festival de la Canción Mediterránea. Barcelona, 25-27 setembre 1959.
Top.: Fons S.G. Música / Amaya
Programa, invitació i passi del 1er Festival de la Canción Mediterránea. Barcelona, 25-27 setembre 1959.
Top.: Fons S.G. Música / Amaya
Programa, invitació i passi del 1er Festival de la Canción Mediterránea. Barcelona, 25-27 setembre 1959.
Top.: Fons S.G. Música / Amaya
Acta del procés de selecció dels finalistes del Trofeo Carmen Amaya, que s'havia de celebrar dins del 1er Festival de la Canción Mediterránea, signada per Joan Magriñà, Sebastià Gasch i Alfonso Puig. Barcelona, 22 setembre 1959.
Top.: Fons S.G. Música / Amaya
Postius (fot.). 1er Festival de la Canción Mediterránea al Palau Nacional: Claudio Villa, guanyador del Festival; J. Magriñà, S. Gasch i A. Puig entregant el Trofeo Carmen Amaya a Ana Mascareña, “La Morucha”.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies
Postius (fot.). 1er Festival de la Canción Mediterránea al Palau Nacional: Claudio Villa, guanyador del Festival; J. Magriñà, S. Gasch i A. Puig entregant el Trofeo Carmen Amaya a Ana Mascareña, “La Morucha”.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies
Carlos Pérez de Rozas (fot.). Comissió seleccionadora, probablement del 3er Festival de la Canción Mediterránea (1961), amb Jaume Mestres, Federico Martínez-Tudó, Sebastià Albalat, José María Tavera, Sebastià Gasch i, al piano, Alfred Domènech.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies
VICENTE ESCUDERO
Nascut a Valladolid i format al Sacromonte granadí, l’èxit de Vicente Escudero li arribà amb les seves actuacions a l’estranger, molt particularment a França, on a través de la dansa establí contacte amb Picasso, Miró, Buñuel, Man Ray, Éluard, Breton i altres grans noms dels surrealisme. El seu estil, sobri i masculí, fou apreciat arreu. La seva amistat amb Gasch, particularment intensa, donà lloc a llargues trobades en les freqüents visites a Barcelona de l’artista.
Sebastià Gasch. "Vicente Escudero ens parla d'ell i dels seus". Catalans!: el magazine popular, núm. 27 (10 novembre 1938), p. 16-17.
Top.: Fons S.G. Articles / Catalans
Programa de la participació de Vicente Escudero en la Semana de Arte Flamenco Puro. Barcelona, Sala Mozart, 10-16 desembre 1952.
Top.: Fons S.G. Música / Escudero
Vicente Escudero en l'estudi fotogràfic de Fernando Teixidor, a Nova York.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Escudero
Invitació i fotografia de l'homenatge dels crítics i tractadistes Sebastià Gasch, José del Castillo i Alfonso Puig a María Márquez i Vicente Escudero a "El Trascacho". Barcelona, 28 octubre [1963].
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Escudero
Invitació i fotografia de l'homenatge dels crítics i tractadistes Sebastià Gasch, José del Castillo i Alfonso Puig a María Márquez i Vicente Escudero a "El Trascacho". Barcelona, 28 octubre [1963].
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Escudero
LA CHUNGA
Nascuda a Marsella però criada a Barcelona, Micaela Flores Amaya, “La Chunga”, formava part d’una nissaga de bailaores. Cosina de Carmen Amaya, és descoberta per Gasch als anys cinquanta quan actuava amb la seva família, “Los Chungos”. Incorporada a la troupe de Pastora Imperio, desenvolupa una carrera internacional que la relaciona amb Hollywood i la introdueix en el món del cinema, a més d’esdevenir musa d’escriptors i poetes (Alberti, León Felipe, Blas de Otero...).
"Los Chungos", en un programa del night-club Emporium, de Barcelona. [Abril 1955].
Top.: Fons S.G. Música / Chunga
Glosa (fot.). Micaela Flores Amaya, "Chunguita". [Ca. 1955].
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Chunga
Sebastià Gasch. "Una 'bailaora' de casta". Destino, núm. 1088 (14 juny 1958), p. 44.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Felicitació nadalenca de La Chunga amb el poema que li va dedicar Rafael Alberti. Nadal 1959.
Top.: Fons S.G. Música. Corresp. / Chunga
Antoni Crosa Mauri (fot.). La Chunga amb Pastora Imperio i Ava Gardner, a La Pañoleta, de Palamós. [196-].
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Chunga
Antoni Crosa Mauri (fot.). La Chunga amb Pastora Imperio i Ava Gardner, a La Pañoleta, de Palamós. [196-].
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Chunga
ANTONIO GADES
De la mateixa generació que “La Chunga”, Antonio Esteve fou conegut artísticament com Antonio Gades. Ballarí flamenc amb formació de dansa clàssica, triomfà en els principals escenaris internacionals (Opera de Roma, La Scala de Milà...), abans de crear la seva pròpia companyia de ball espanyol. Fou inspirador de Los Tarantos, pel·lícula de Rovira Beleta nominada a l’Oscar el 1962, que ell mateix protagonitzà al costat de Carmen Amaya i Peret.
Sebastià Gasch. "Antonio Gades y su Compañía de Baile Español". Còpia mecanografiada de l'article publicat a Destino (setembre-octubre 1974?).
Top.: Fons S.G. Articles originals
Programa de la Compañía de Baile Español de Antonio Gades al Teatro Español, de Barcelona. [Setembre-octubre 1974].
Top.: Fons S.G. Música / Gades
Antonio Gades. Carta d'agraïment a Sebastià Gasch sobre la publicació de l'article anterior. [Octubre 1974].
Top.: Fons S.G. Música. Corresp. / Gades
Retrat d’Antonio Gades, ballant. [197-].
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Gades
Sebastià Gasch i Antonio Gades a la Terraza Martini. [197-].
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies
MÉS FLAMENCS
Des dels anys trenta, l’interès de Gasch pel flamenc com a una de les expressions populars que omplien la nit de Barcelona fou constant. A través de visites a Los Tarantos, El Trascacho i a multitud d’altres locals i tablaos del “Barri Xino”, sovint amb amics de diferents àmbits, Gasch donà a conèixer artistes de trajectòries ben distintes: Amalia Román, Manolo Caracol, Lola Flores, Manitas de Plata, Camarón...
Desplegable publicitari d'Amalia Román, amb dedicatòria autògrafa a Sebastià Gasch. [196-].
Top.: Fons S.G. Música / Tarantos
Programa mecanografiat de Los Tarantos, redactat per Rafael Manzano, amb motiu del primer aniversari de l'obertura del local. Barcelona, novembre 1964.
Top.: Fons S.G. Música / Tarantos
Programa de l'actuació de Lola Flores i Manolo Caracol al teatre Poliorama, de Barcelona. 1948.
Top.: Fons S.G. Música / Lola Flores
Manitas de Plata i Peret amb Marlon Brando, a París, l'any 1967.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Manitas de Plata
Maite Mainé (fot.). Sebastià Gasch amb Camarón. [197-].
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Camaron
Sebastià Gasch. De la danza. Con seis litografías de Pedro Pruna. Barcelona: Barna, 1946. I litografia dedicada a Lola Flores.
Top.: 2006-8-26870
MARIEMMA
D’origen castellà, Guillermina Martínez Cabrejas (Mariemma) es traslladà de ben jove a París, on es formà en dansa clàssica, disciplina que aplicaria a la dansa espanyola. Les seves coreografies es caracteritzen per una depuració dels balls tradicionals, amb la recuperació de l’ús de les castanyoles, tret identitari de la dansa espanyola. Gasch segueix amb atenció la seva carrera artística, que la durà a crear una companyia específica, el “Ballet de España”.
Programes d'actuacions de Mariemma a Barcelona: 1943 (Teatro Barcelona), 1944 (Palau de la Música), 1948 (Palacio de Bellas Artes).
Top.: Fons S.G. Música / Mariemma
Programes d'actuacions de Mariemma a Barcelona: 1943 (Teatro Barcelona), 1944 (Palau de la Música), 1948 (Palacio de Bellas Artes).
Top.: Fons S.G. Música / Mariemma
Programes d'actuacions de Mariemma a Barcelona: 1943 (Teatro Barcelona), 1944 (Palau de la Música), 1948 (Palacio de Bellas Artes).
Top.: Fons S.G. Música / Mariemma
Sebastià Gasch. "Mariemma y su 'Ballet de España'". Destino, núm. 1396 (9 maig 1964), p. 72.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Retrat de Mariemma, amb dedicatòria autògrafa a Sebastià Gasch, 1955.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Mariemma
ESBARTS DANSAIRES
El món de la dansa tradicional catalana, interpretada pels esbarts dansaires, havia tingut una presència molt limitada en la crítica d’espectacles. La seva revifalla en els anys quaranta, sovint com a mostra de resistència cultural, es veu reflectida en els articles que Gasch publica a Destino. El crític els demanarà una exigència similar a la de qualsevol altre espectacle, cosa que de vegades no serà ben compresa; però en serà, alhora, un gran difusor.
Sebastià Gasch. "Estreno del ballet 'Tossa 1914'". Destino, núm. 1523 (15 octubre 1966), p. 67.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Sebastià Gasch. "Estreno del ballet 'Tossa 1914'". Destino, núm. 1523 (15 octubre 1966), p. 67.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
J. Ferrer-Domingo (Esbart Dansaire de Rubí). Carta a Sebastià Gasch, de queixa per la crítica feta a l'espectacle Tossa 1914. Rubí, 1 novembre 1966.
Top.: Fons S.G. Música. Corresp. / Esbart Rubí
Programa de l'Esbart Dansaire de Rubí per a la temporada 1967-1968.
Top.: Fons S.G. Música / Esbart Rubí
Programa de l'Esbart Dansaire de Rubí per a la temporada 1967-1968.
Top.: Fons S.G. Música / Esbart Rubí
Sender (fot.). Sebastià Gasch assistint a un assaig de l'Esbart Sarrià. Març 1957.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Esbart Sarrià
Cartell del recital de danses de l'Esbart Sarrià, amb motiu del seu primer aniversari. 19 març 1956.
Top.: Fons S.G. Música / Esbart Sarrià
JOAN MAGRIÑÀ
Ballarí eminent, format a l’empara dels Ballets Russos que visitaren Barcelona durant els anys vint i trenta, Magriñà menystingué la possibilitat d’encetar una carrera internacional, cosa que li fou retreta per Gasch. Incorporat al Gran Teatre del Liceu, després de la guerra n’esdevindria el coreògraf principal. Magriñà és particularment recordat per la seva capacitat pedagògica, que exercí tant al Liceu com a l’Institut del Teatre de Barcelona.
Programa de l'actuació de Joan Magriñà i Juli Pons a la sala Urquinaona. Barcelona, 31 maig 1932.
Top.: Fons S.G. Música / Magriñà
Programa de l'actuació de Joan Magriñà al Palau de la Música. Barcelona, 2 març 1944.
Top.: Fons S.G. Música / Magriñà
Programa dels Ballets de Barcelona, sota la direcció coreogràfica de Joan Magriñà; Sebastià Gasch formava part de la comissió organitzadora. Barcelona, Teatre Romea, 30 març 1950.
Top.: Fons S.G. Música / Magriñà
Manent (fot.). "Reunión de balletómanos" a casa d'Alfonso Puig; d'esquerra a dreta, José Ferrán, Sebastià Gasch, Emma Maleras, Joan Magriñà i Màrius Cabré; en primer terme, Alfonso Puig i José Luis Udaeta. [196-].
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies
Sebastià Gasch. "El arte coreográfico en el Liceo: ojeada a la gran atención prestada por el Liceo al arte coreográfico". Diario de Barcelona, 8 novembre 1972, p. 44.
Top.: Fons S.G. Articles / Diario de Barcelona
ALONSO / BALLET NACIONAL DE CUBA
Alicia Alonso, nascuda Alicia Martínez del Hoyo, és la ballarina cubana més important del segle XX. Formada a Nova York, després de participar en la fundació de l’American Ballet Theater crea a l’Havana el Ballet Alicia Alonso, que amb la revolució esdevé el Ballet Nacional de Cuba. L’any 1969 actua per primera vegada a Barcelona, on farà coneixença amb Sebastià Gasch i on actuarà diverses vegades, a més de rebre-hi tractament mèdic pels seus problemes de visió.
Sebastià Gasch. "El Ballet Nacional de Cuba". Destino, núm. 1650 (17 maig 1969), p. 64.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Programa de la temporada de ballet del Gran Teatre del Liceu, amb actuació d’Alicia Alonso i el Ballet Nacional de Cuba. Barcelona, 1969.
Top.: Fons S.G. Música / Liceu
Alicia Alonso a casa de Sebastià Gasch. 20 maig 1971.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Alonso
Disc 25 aniversario Ballet Nacional de Cuba: 28 de octubre 1948-1973 i carta d'Alicia Alonso a Sebastià Gasch. Barcelona, 6 setembre 1976.
Top.: Fons S.G. Música / Ballet Nacional de Cuba
Disc 25 aniversario Ballet Nacional de Cuba: 28 de octubre 1948-1973 i carta d'Alicia Alonso a Sebastià Gasch. Barcelona, 6 setembre 1976.
Top.: Fons S.G. Música / Ballet Nacional de Cuba
BALLETS RUSSOS / NUREYEF
En la difusió del ballet clàssic a Catalunya varen jugar un paper important les tournées dels Ballets Russos de Serge de Diaguilev, paradigma de la modernitat, que visitaren Barcelona des de 1918 i fins als anys trenta. Tres dècades després, el 1961, la fugida de la Unió Soviètica de Rudolf Nureyef, el seu ballarí estrella, commocionà l’escenari polític internacional. Nureyef actuarà al Liceu de Barcelona els anys 1968 i 1971, en ple apogeu de la seva carrera.
Programa de l'actuació del Ballet Russe al Gran Teatre del Liceu. [192-].
Top.: Fons S.G. Música / Liceu
Sebastià Gasch. "Nureyev, 'monstruo sagrado' de la danza". Destino, núm. 1602 (3 agost 1968), p. 43.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
British Information Service (fot.). Rudolf Nureyef al ballet El fill pròdig. Royal Opera House, 1973.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Nureyef
Programa de l'actuació del Royal Ballet de Londres, amb Rudolf Nureyef, a Barcelona, el juliol de 1968.
Top.: Fons S.G. Música / Nureyef
Sebastià Gasch (dir.). Diccionario del ballet y de la danza. Barcelona: Argos, [195-?].
Top.: Mts. 7094
-
BARCELONA DE NIT
Noctàmbul impenitent, Gasch ha estat un cronista d’excepció de les nits barcelonines des d’abans de la guerra i fins a finals del franquisme. Teatres de varietats, music-halls, cafès-concert, cabarets, boîtes, terrasses de bars..., el conjunt d’articles que en surt configuren el retrat dels canvis socials -i de la permissivitat governamental- d’un país i d’una època. Espais com el Paral·lel i noms com Blanca Negri, Alady, Rosita Fontanar, Mary Santpere... conviuen amb l’interès creixent per altres músiques, com el jazz o la cançó. Nous locals -La Cova del Drac, Bocaccio..-, contribueixen a crear nous centres de diversió en barris menys canalles.
CRONISTA NOCTURN
Gasch ha estat el gran cronista de la Barcelona noctàmbula. Des dels anys trenta, amb les seves col·laboracions a Mirador, L’Opinió, La Publicitat..., fins a les diverses seccions de cròniques i remembrances a Destino, el crític fa un repàs de tota l’activitat de la nit barcelonina: artistes, empreses, locals, carrers, ambient... Molts des seus articles, en alguns casos reelaborats, van ser reeditats en forma de llibre.
Sebastià Gasch. "Les revistes: 'Cocktail de amor'". L'Opinió, 17 juliol 1931, p. 6.
Top.: Fons S.G. Articles / Opinió
Sebastià Gasch. Barcelona de nit: el món de l’espectacle. Il·lustracions de Grau Sala. Barcelona: Selecta, 1957. (Biblioteca Selecta; 247. Ciutats i paisatges).
Top.: 2005-8-14644
Sebastià GASCH. Les nits de Barcelona. Barcelona: Pòrtic, 1969. (Llibre de butxaca; 2).
Top.: 2005-8-18948
Sebastià GASCH. La historia del music-hall. Ilustraciones: Camacho-Mataix. Barcelona: Ediciones G.P., 1962. (Enciclopedia popular ilustrada. Serie M, Las musas; 2).
Top.: M-12-C 2/5
EL PARAL·LEL / EL MOLINO
Durant molts anys, el Paral·lel va ser sinònim de la vida nocturna de Barcelona. Seu de teatres, music-halls i altres escenaris d’espectacles de varietats, el nom de El Molino ha perviscut a la memòria urbana de Barcelona. Gasch no només dedicà nombrosos articles a la sala i als seus artistes, sinó que l’evocà també a la ràdio, on durant els anys seixanta col·laborà en programes com A la luz del recuerdo o Album del ayer, de remembrances d’altres temps.
Guió radiofònic del primer dels cinc programes setmanals que Radio Nacional de España va dedicar al Paral·lel. [1964?].
Top.: Fons S.G. Guions radiofònics
Frank Johnson en una de les seves actuacions a El Molino. [Ca. 1977].
Top.: Fons S.G. Música / Molino
Sebastià GASCH. El Molino: memorias de un setentón. Barcelona: Dopesa, 1972. (Espectáculo; 2).
Top.: 2006-8-27288
BLANCA NEGRI / ALADY
Entre els artistes de music-hall era corrent batejar-se amb noms d’aparença italiana o francesa. És el cas de María de la Paz Díaz de Liaño, nascuda a Villafranca del Bierzo i coneguda com a Blanca Negri, i del valencià Carles Saldaña, que actuà amb el nom d’Alady. Vedette i humorista pujaren als escenaris, en ocasions conjuntament, a la dècada dels trenta, moment en què establiren una relació professional amb Sebastià Gasch.
Blanca Negri y Alady. Programa amb acudits i cançons. [1931].
Top.: Fons S.G. Música / Negri
Masana (fot.). Retrat de Blanca Negri, dedicat a Sebastià Gasch, de qui diu que és "el 'reportaje' más interesante que tengo de mi carrera artística". Barcelona, 2 agost 1931.
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Negri
Carles Saldaña Beut (Alady). Carta a Sebastià Gasch. Madrid, 14 desembre 1932.
Top.: Fons S.G. Música. Corresp. / Alady
ROSITA FONTANAR / MARY SANTPERE
No tots els artistes van emprar pseudònims. Rosita Fontanar va triomfar com a cupletista en els escenaris barcelonins dels anys trenta, per caure després en l’oblit, tot i les crítiques elogioses que li havia dedicat Gasch. En canvi, Mary Santpere, que havia començat els mateixos anys a l’escena, i amb un físic allunyat dels cànons tradicionals, incrementarà el seu èxit professional durant les dècades següents.
Rosita Fontanar (Diseuse): algunas críticas obre el arte de Rosita Fontanar. [1932?].
Top.: Fons S.G. Música / Fontanar
Rosita Fontanar. Carta a Sebastià Gasch. Barcelona, 1 agost 1931.
Top.: Fons S.G. Música. Corresp. / Fontanar
Programa de tela de l'espectacle de Joaquín Gasa El fabuloso music-hall, amb Mary Santpere, presentat al Teatro Victoria, de Barcelona, el setembre de 1966.
Top.: Fons S.G. Música / Teatre Victoria
Suárez (fot.). Mary Santpere a Tápame, tápame. [195-?]
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Santpere
Mary Santpere. Carta a Sebastià Gasch. Barcelona, 22 desembre 1972.
Top.: Fons S.G. Música. Corresp. / Santpere
BERNARD HILDA
Bernard Hilda, músic jueu d’origen rus nascut a París com a Bernard Levitsky, arribà a Barcelona l’any 1942 fugint de l’ocupació alemanya. Actuant a la “Parrilla” del Ritz conegué l’industrial i mecenes Albert Puig Palau, amb qui col·laboraria ajudant a passar dissidents francesos de la península al Marroc. La de Bernard Hilda és un clar exponent de les orquestres de swing que amenitzaren les soirées dels anys quaranta i cinquanta.
Musique pour amoreux. Bernard Hilda y su orquesta. [Barcelona]: Belter, [1959]. 1 disc sonor.
Top.: 2017 S 39
Éxitos de ayer y de hoy. Bernard Hilda y su orquesta. [Barcelona]: Belter, [1959]. 2 discs sonors.
Top.: 2017-S 34 i 2018-S
Éxitos de ayer y de hoy. Bernard Hilda y su orquesta. [Barcelona]: Belter, [1959]. 2 discs sonors.
Top.: 2017-S 34 i 2018-S
Sebastià Gasch. “Bernard Hilda”. Guió radiofònic. [196-].
Top.: Fons S.G. Guions radiofònics
JAZZ
L’escena musical de Barcelona acollí des de ben d’hora l’esclat del jazz; el Hot Club de Barcelona en fomenta l’afició ja als anys trenta, mentre que Sebastià Gasch en dona notícia a través dels seus articles a Mirador o La Publicitat. Però la difusió d’aquesta música arribaria sobretot als anys cinquanta, amb les audicions discogràfiques, els festivals i altres esdeveniments organitzats pel nou Hot Club i altres entitats.
Sebastià Gasch. "Al marge del Hylton's Jazz". La Publicitat, 4 juliol 1930.
Top.: Fons S.G. Articles / La Publicitat
Programes dels concerts de Bill Coleman and his Swing Stars, i de Lionel Hampton, organitzats pel Hot Club de Barcelona i Club 49. Cine Astoria, 19 novembre 1952, i Windsor Palace, 12-13 març 1956.
Top.: Fons S.G. Música / Jazz
Programes dels concerts de Bill Coleman and his Swing Stars, i de Lionel Hampton, organitzats pel Hot Club de Barcelona i Club 49. Cine Astoria, 19 novembre 1952, i Windsor Palace, 12-13 març 1956.
Top.: Fons S.G. Música / Jazz
Francisco Llobet Arnán (Club de Ritmo del Casino de Granollers). Carta a Sebastià Gasch, 12 febrer 1960. I programes de la Semana del Jazz i del Salón del Jazz, Granollers 17-24 abril 1960.
Top.: Fons S.G. Música / Jazz
LA COVA DEL DRAC
Els canvis produïts en la societat catalana fan sorgir, al llarg dels anys seixanta, nous centres d’esbarjo. La Cova del Drac, inaugurada el 1965 al carrer Tuset per impuls d’Ermengol Passola i Josep Maria Espinàs, esdevé una versió catalana del teatre-cabaret parisenc. Lectura de poemes, representacions teatrals de petit format, audicions de discos, actuacions musicals... conformen una programació variada i de qualitat.
Sebastià Gasch. "'La Cova del Drac', poesía de hoy en un clima de ayer". Destino, núm. 1482 (1 gener 1966), p. 70.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Josep M. Espinàs. Carta a Sebastià Gasch. Barcelona, 5 febrer 1966.
Top.: Fons S.G. Música. Corresp. / Cova del Drac
Programa i invitació a l'audició de discs de jazz de Rex Stewart i Cab Calloway's Orchestra, al club La Locomotora Negra, de La Cova del Drac. 17 novembre 1968.
Top.: Fons S.G. Música / Cova del Drac
Programa i invitació a l'audició de discs de jazz de Rex Stewart i Cab Calloway's Orchestra, al club La Locomotora Negra, de La Cova del Drac. 17 novembre 1968.
Top.: Fons S.G. Música / Cova del Drac
Invitacions a l’obra Manicomi d’estiu de Jaume Vidal Alcover i a la presentació dels darrers Setze Jutges a La Cova del Drac. 1967 i 1969.
Top.: Fons S.G. Música / Cova del Drac
Invitacions a l’obra Manicomi d’estiu de Jaume Vidal Alcover i a la presentació dels darrers Setze Jutges a La Cova del Drac. 1967 i 1969.
Top.: Fons S.G. Música / Cova del Drac
CANÇÓ
No és d’estranyar que La Cova del Drac fos un dels escenaris privilegiats de l’eclosió de la “nova” cançó, essent Espinàs un dels fundadors dels Setze Jutges. Una manera nova de cantar, en llengua catalana, amb influències del folk americà i la cançó francesa, i on els textos i el seu contingut tenen tanta o més importància que la melodia. Gasch, gran admirador de la cançó francesa, segueix atentament l’aparició d’aquest fenomen.
Sebastià Gasch. "La sinceridad escalofriante de Nuria Feliu". Destino, núm. 1498 (23 abril 1966), p. 28.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Salvador Escamilla i Núria Feliu amb Sebastià Gasch. [196-].
Top.: Fons S.G. Música. Fotografies / Feliu
Programa de Guillermina Motta amb La Guillermina avui és "Remena, nena". 1971.
Top.: Fons S.G. Música / Motta
Programa de l'actuació de La Trinca al Teatre Espanyol. 1971.
Top.: Fons S.G. Música / Trinca
BOCACCIO
Situat també per sobre de la Diagonal, Bocaccio, sota la batuta d’Oriol Regàs i la direcció artística de Xavier Miserachs, fou la boîte barcelonina per excel·lència. Lloc de trobada del que es coneixeria com la “gauche divine”, barra ideal per a les darreres copes intel·lectuals de la nit, va actuar com a espai de llibertat de la Barcelona tardofranquista. A través de desfilades de moda, carnavals, música i actuacions de gogós s’escenificava que la societat estava canviat.
Sebastià Gasch. "El 'modern-styl", exaltado en un flamante club nocturno". Destino, núm. 1542 (25 febrer 1967), p. 58.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Assistents a la inauguració de Bocaccio. Barcelona, 25 febrer 1967.
Top.: Fons S.G. Locals / Bocaccio
Esborrany de crònica i fotografia corresponent al primer premi del carnaval de Bocaccio, dedicat al món del circ. [196-?].
Top.: Fons S.G. Locals / Bocaccio
Esborrany de crònica i fotografia corresponent al primer premi del carnaval de Bocaccio, dedicat al món del circ. [196-?].
Top.: Fons S.G. Locals / Bocaccio
Invitació a un cocktail per a informar del Clan Junior Bocaccio, el dia 2 de juny de 1967.
Top.: Fons S.G. Locals / Bocaccio
Carlos Pérez de Rozas i Gianni Ruggiero (fot.). Desfilades de models a Bocaccio.
Top.: Fons S.G. Locals / Bocaccio
Carlos Pérez de Rozas i Gianni Ruggiero (fot.). Desfilades de models a Bocaccio.
Top.: Fons S.G. Locals / Bocaccio
TERRAZA MARTINI
En un emplaçament ben diferent, però també fora del “Barri Xino”, en el darrer pis d’un edifici ocupat per un banc propietat del Sindicat Vertical, Terraza Martini dominava el panorama barceloní des del xamfrà de passeig de Gràcia amb Gran Via. Patrocinat pel grup Martini & Rossi, fou lloc de pas d’artistes, periodistes —entre ells Sebastià Gasch— i altres personalitats, sense deixar de ser freqüentat també per membres del règim.
Capella (fot.). Sebastià Gasch amb l'escriptor Guillermo Díaz-Plaja i Juan Ignacio Bermejo, secretari general de l'Ajuntament de Barcelona, a la Terraza Martini. 12 abril 1972.
Top.: Fons S.G. Locals / Terraza Martini
Invitacions de Terraza Martini a cocktails en honor de Vittorio Gassman, de Mary Santpere, i de Pau Garsaball, Jordi Teixidor i Carles Berga. 11 maig 1963, 20 setembre 1971 i 18 desembre 1972.
Top.: Fons S.G. Locals / Terraza Martini
Invitacions de Terraza Martini a cocktails en honor de Vittorio Gassman, de Mary Santpere, i de Pau Garsaball, Jordi Teixidor i Carles Berga. 11 maig 1963, 20 setembre 1971 i 18 desembre 1972.
Top.: Fons S.G. Locals / Terraza Martini
Invitacions de Terraza Martini a cocktails en honor de Vittorio Gassman, de Mary Santpere, i de Pau Garsaball, Jordi Teixidor i Carles Berga. 11 maig 1963, 20 setembre 1971 i 18 desembre 1972.
Top.: Fons S.G. Locals / Terraza Martini
Capella (fot.). Nomenament de socis d'honor de la penya "Carlos Lemos" a Sebastià Gasch, Ángeles Santos Oromendia, Andreu-Avel·lí Artís "Sempronio" i Hermann Bonnín, i invitació al cocktail. 7 juny 1972.
Top.: Fons S.G. Locals / Terraza Martini
Capella (fot.). Nomenament de socis d'honor de la penya "Carlos Lemos" a Sebastià Gasch, Ángeles Santos Oromendia, Andreu-Avel·lí Artís "Sempronio" i Hermann Bonnín, i invitació al cocktail. 7 juny 1972.
Top.: Fons S.G. Locals / Terraza Martini
-
I TAMBÉ...
Home d’interessos variadíssims, Gasch va tocar, en un moment o altre, totes les branques de les arts de l’espectacle. No en totes, però, va generar el mateix volum de documentació, bé per haver-hi tingut una menor dedicació -com en el cas del cinema o el teatre, en què ja la crítica de Destino era ja ocupada per altres periodistes- bé, potser, per no haver establert una relació tan estreta amb els seus protagonistes. En qualsevol cas, les contribucions de Gasch no deixen de ser fetes des d’un profund coneixement de cada àmbit.
CINEMA
Malgrat la importància que va assolir el cinema com a gènere d’entreteniment popular al llarg del segle XX, la dedicació de Gasch al setè art és percentualment menor a la resta. Hi té molt a veure el fet que a Destino, el gran setmanari de la postguerra, la informació cinematogràfica fos coberta ja pel seu col·lega Àngel Zúñiga, amb qui coincidí, per exemple, en la primera edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià el 1953.
Sebastià Gasch. Las etapas del cine: con una síntesis gráfica y un índice alfabético de directores, actores y obras cinematográficas. Barcelona: Instituto Transoceánico, 1948.
Top.: 2006-8-29101
Fotografies i quadern promocional de la pel·lícula París, bajos fondos (Casque d'or), que inclou la crítica realitzada per Sebastià Gasch. [1952].
Top.: Fons S.G. Cinema / París, bajos fondos
Fotografies i quadern promocional de la pel·lícula París, bajos fondos (Casque d'or), que inclou la crítica realitzada per Sebastià Gasch. [1952].
Top.: Fons S.G. Cinema / París, bajos fondos
Fotografies i quadern promocional de la pel·lícula París, bajos fondos (Casque d'or), que inclou la crítica realitzada per Sebastià Gasch. [1952].
Top.: Fons S.G. Cinema / París, bajos fondos
Fotografies i quadern promocional de la pel·lícula París, bajos fondos (Casque d'or), que inclou la crítica realitzada per Sebastià Gasch. [1952].
Top.: Fons S.G. Cinema / París, bajos fondos
Programa de la primera edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, i carta i relació de periodistes acreditats. 1953.
Top.: Fons S.G. Cinema / Festival Sant Sebastià
Programa de la primera edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, i carta i relació de periodistes acreditats. 1953.
Top.: Fons S.G. Cinema / Festival Sant Sebastià
Programa de la primera edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, i carta i relació de periodistes acreditats. 1953.
Top.: Fons S.G. Cinema / Festival Sant Sebastià
Sebastià Gasch. "Chaplin después de Charlot". Pauta, juny 1958.
Top.: Fons S.G. Cinema / Charlot
Imatges del films Rey en Nueva York de Charles Chaplin amb anotacions de S. Gasch per a ser publicades en un dels seus articles. [1958].
Top.: Fons S.G. Cinema. Fotografies
TEATRE
Gasch no fou, en essència, un crític teatral, tot i que en seguís l’actualitat com la de tot allò que conformava l’escena cultural de Barcelona. En aquest sentit, podem trobar-li el seguiment dels festivals d’estiu del Teatre Grec, o bé d’iniciatives tan destacables com les de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Un cas especial és la seva actuació com a assessor de l’espectacle musical Barcelona 2000...!, en què evoca i aboca el seu coneixement de la història íntima de la ciutat.
Programes del Teatre Grec, de Barcelona. 1936, 1954 i 1962.
Top.: Fons S.G. Teatre / Teatre Grec
Programes del Teatre Grec, de Barcelona. 1936, 1954 i 1962.
Top.: Fons S.G. Teatre / Teatre Grec
Programes del Teatre Grec, de Barcelona. 1936, 1954 i 1962.
Top.: Fons S.G. Teatre / Teatre Grec
Programes de les representacions promogudes per "L'Alegria que Torna", secció de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. 1957 i 1958.
Top.: Fons S.G. Teatre / Alegria que torna
Programes de les representacions promogudes per "L'Alegria que Torna", secció de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. 1957 i 1958.
Top.: Fons S.G. Teatre / Alegria que torna
Programa de l'espectacle musical ¡Barcelona 2000…!, que comptà amb l'assessorament històrico-documental de Sebastià Gasch, i “El espectáculo musical ¡Barcelona 2000...!”, Destino, núm. 1774 (2 octubre 1971), p. 52.
Top.: Fons S.G. Teatre / Barcelona 2000!
Programa de l'espectacle musical ¡Barcelona 2000…!, que comptà amb l'assessorament històrico-documental de Sebastià Gasch, i “El espectáculo musical ¡Barcelona 2000...!”, Destino, núm. 1774 (2 octubre 1971), p. 52.
Top.: Fons S.G. Teatre / Barcelona 2000!
TITELLES
Gènere considerat per molts com a menor, bé pel seu format, bé pel fet de ser erròniament atribuït només com a espectacle infantil, el teatre de titelles ha rebut sovint una atenció escassa a la premsa. Tot i així, Gasch hi dedica ja des dels anys quaranta no només crítiques, sinó també una monografia. Els seus coneixements sobre aquest món i la relació amb les companyies de titellaires motivaren la seva elecció com a conferenciant en una exposició de l’Institut del Teatre.
Sebastià Gasch. Títeres y marionetas. Barcelona: Argos, 1949. (Esto es España).
Top.: 2005-8-23003
Programa de Guiñol Didó, que inclou un fragment de la crítica de Sebastià Gasch publicada a Destino, i un flyer. [195-]
Top.: Fons S.G. Titelles / Didó
Programa de Guiñol Didó, que inclou un fragment de la crítica de Sebastià Gasch publicada a Destino, i un flyer. [195-]
Top.: Fons S.G. Titelles / Didó
Didó. Carta a Sebastià Gasch. Calella, 29 setembre 1954.
Top.: Fons S.G. Titelles. Corresp. / Didó
Llibret recopilatori de les actuacions de l’Opera dei Burattini, 1947-1957, enviat a Sebastià Gasch i imatges d'un dels seus espectacles.
Top.: Fons S.G. Titelles / Burattini
Llibret recopilatori de les actuacions de l’Opera dei Burattini, 1947-1957, enviat a Sebastià Gasch i imatges d'un dels seus espectacles.
Top.: Fons S.G. Titelles / Burattini
Llibret recopilatori de les actuacions de l’Opera dei Burattini, 1947-1957, enviat a Sebastià Gasch i imatges d'un dels seus espectacles.
Top.: Fons S.G. Titelles / Burattini
Llibret recopilatori de les actuacions de l’Opera dei Burattini, 1947-1957, enviat a Sebastià Gasch i imatges d'un dels seus espectacles.
Top.: Fons S.G. Titelles / Burattini
Programa de l'exposició Evolución de los títeres en Cataluña, que incloïa la conferència de Sebastià Gasch "Evolución de los títeres y marionetas en Cataluña". Barcelona, 19 abril-11 maig 1974.
Top.: Fons S.G. Titelles / Evolución títeres
Programa de l'exposició Evolución de los títeres en Cataluña, que incloïa la conferència de Sebastià Gasch "Evolución de los títeres y marionetas en Cataluña". Barcelona, 19 abril-11 maig 1974.
Top.: Fons S.G. Titelles / Evolución títeres
MÀGIA
El món de la màgia i l’il·lusionisme es manifesten en espais i situacions diverses: a l’interior d’un circ, en un espectacle de music-hall, en cabarets... Gasch en dona testimoni en articles a Destino, com els que va dedicar al prestidigitador d’origen tunisenc Henri Kassagi. Personatge cèlebre als anys seixanta, assessor de cineastes com Robert Bresson, Kassagi actuà a Barcelona a inicis d’aquesta dècada.
Programa de l'actuació de Kassagi a Barcelona, 13 febrer 1960, amb dedicatòria.
Top.: Fons S.G. Màgia / Kassagi
[Sebastià Gasch?]. "Kassagi obra prodigios". Destino, núm. 1207 (24 setembre 1960), p. 43.
Top.: Fons S.G. Articles / Destino
Kassagi. Carta a Sebastià Gasch. Barcelona, 13 febrer 1960.
Top.: Fons S.G. Màgia. Corresp. / Kassagi
Calendari de l'any 1961 amb fotografia de Kassagi dedicada.
Top.: Fons S.G. Màgia / Kassagi
-
Visita dels comissaris
Els comissaris ens introdueixen a l'exposició.
ART
CIRC
FLAMENC I DANSA
BARCELONA DE NIT
I TAMBÉ...
