Editorial Catalana

Description

L’Editorial Catalana fou creada per iniciativa d’Enric Prat de la Riba, amb Francesc Cambó al capdavant del consell d’administració, la gerència dels germans Josep i Pau Pugés i, fins al 1921, la direcció literària de Josep Carner. L’editorial inicià la seva activitat entenent que Catalunya “es deleix per a assolir la plenitud intel·lectual i presentar-se al món amb un bagatge de cultura no inferior al de cap altra nació europea”. És en aquest sentit que Editorial Catalana volgué “catalanitzar Catalunya, Balears i València en ço que hi ha de més dignificant en un poble, que és la cultura”. També es fixà com a objectiu impulsar la producció intel·lectual d’autors catalans i mostrà, des de l’inici, una gran confiança en les possibilitats del mercat del llibre català.

De bon començament, endegà una campanya de captació de subscripcions que oferien l’adquisició de llibres i revistes combinats diferentment en diversos lots.

Publicà quatre revistes: Agricultura, Catalunya marítima, D’ací d’allà i Revista de la vida municipal i les obres s’agruparen, principalment, en tres col·leccions: la Biblioteca literària, que incorporava a la llengua catalana obres mestres de la literatura universal; la Biblioteca catalana, dedicada a les obres de creació literària d’autors catalans; i l’Enciclopèdia catalana, amb obres divulgatives de diferents temàtiques. Fora d’aquestes col·leccions, s’editaren alguns títols de matèries diverses com ara manuals escolars, literatura contemporània i assaigs econòmics i llibres de viatges de Francesc Cambó.  

Els fons de l’editorial van passar, el 1925, a la Llibreria Catalònia d’Antoni López-Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet que, durant un temps, continuà reeditant alguns títols del seu catàleg.

Editorial Catalana

Autors

A la col·lecció Biblioteca catalana, l’Editorial Catalana publicà obres de creació literària d’autors catalans. A la Biblioteca literària es recolliren autors de grans obres de la literatura universal, amb traduccions de prestigiosos escriptors catalans com Josep Carner o Carles Riba.

• Bosch Gimpera, P. (Pere), 1891-1974

• Cambó, Francesc, 1876-1947

• Carner, Josep, 1884-1970

• Català, Víctor, 1869-1966

• Dickens, Charles, 1812-1870

• Fabra, Pompeu, 1868-1948

• Homer, s. VIII a.C.- s. VIII a. C.

• Molière, 1622-1673

• Poe, Edgar Allan, 1809-1849

• Pons i Massaveu, Joan, 1850-1918

• Riba, Carles, 1893-1959

• Rovira i Virgili, Antoni, 1882-1949

• Sagarra, Josep M. de, 1894-1961

• Shakespeare, William, 1564-1616

• Twain, Mark, 1835-1910

• Virgili Maró, Publi, 70-19 aC

Editorial Catalana

Il·lustradors i fotògrafs

• Ferrer i Espelt, Emili, 1899-1970

• Obiols, Josep, 1894-1967

Editorial Catalana

Col·leccions

Editorial Catalana publicà la majoria de les obres en tres col·leccions: la Biblioteca catalana que, l’any 1923, s’integrà a la Biblioteca literària; la Biblioteca literària, la més coneguda i on es publicà un terç llarg de tots els títols de l’editorial; i l’Enciclopèdia catalana. La prestigiosa col·lecció Fundació Bernat Metge, d’autors grecs i llatins traduïts al català, s’inicià el 1923 sota el segell de l’Editorial Catalana per, posteriorment, el 1926, integrar-se a la casa editorial Alpha.

• Biblioteca catalana (1919-1923)

• Biblioteca literària (1918-1924)

• Enciclopèdia catalana (1919-1921)

Editorial Catalana

Revistes

• D'ací d'allà (1918-1936)

• La Veu de Catalunya (1899-1937)

Editorial Catalana

Obres destacades

• La col·lecció Biblioteca literària publicà, en català, obres mestres de la literatura universal de mà de les traduccions de prestigiosos escriptors com ara Josep Carner o Carles Riba.
  Poe, Edgar A. Els assassinats del carrer Morgue. Barcelona: Editorial Catalana, [1918?]

• Primer número d’Enciclopèdia Catalana, col·lecció dedicada a la publicació d’obres divulgatives de coneixements bàsics sobre política, història, geografia, art, literatura, etc.
  Rovira i Virgili, A. La crisi del règim: crònica documentada dels darrers esdeveniments de la política espanyola. Barcelona: Editorial Catalana, 1918.

• Carles Riba publicà, a l’Editorial Catalana, la primera versió de la seva traducció de l’Odissea d’Homer que, ja en aquell moment, fou àmpliament reconeguda tant per la fidelitat a l’original com per l’habilitat que, com a poeta, mostrà en l’adaptació de l’hexàmetre clàssic a la llengua catalana.
  Homer. Odissea. Barcelona: Editorial Catalana, [1919?]

• Primer número de Biblioteca catalana, col·lecció dedicada a la publicació d’obres de creació literària d’autors catalans.
  Pons i Massaveu, J. L’auca de la Pepa. Barcelona: Editorial Catalana, [1919?]

• Il·lustració extreta d’El cavall volador... d’Emili Ferrer, dibuixant i decorador, qui també col·laborà en la revista D’ací d’allà i La veu de Catalunya.
  El cavall volador; i la història d’Alí-Babà i dels quaranta lladres. [Barcelona]: Editorial Catalana, [1922].

• Editorial Catalana publicà, també, obres no incloses a cap col·lecció que configuraren una miscel·lània d’una vintena de títols entre manuals escolars, literatura coetània, i assaigs econòmics i llibres de viatges de Francesc Cambó.
  Cambó, Francesc. Entorn del feixisme italià: meditacions i comentaris sobre problemes de política contemporània. Barcelona: Editorial Catalana, 1924.

• Dues de les quatre làmines de Josep Obiols que il·lustren les quatre històries contingudes dins de L’ingenu amor de Carles Riba.
  Riba, Carles. L’ingenu amor. Barcelona: Editorial Catalana, 1924.