Manuscrits
Els fundadors de la Biblioteca de Catalunya van tenir des dels inicis la idea de recollir i posar a disposició dels investigadors “els elements d’estudi per a la coneixensa passada i present de les terres de la nostra llengua” com recull Jaume Massó i Torrents en la seva lectura inaugural. Amb aquest objectiu s’efectuaren diverses compres. La primera fou la col·lecció Aguiló, que aplegava prop d’un centenar de manuscrits, a la qual s’afegiren les efectuades al llibreter Salvador Babra, que enriquiren el fons amb preciosos còdexs.
La Biblioteca s’inaugurava el 28 de maig de 1914 amb 345 manuscrits, entre els quals destaquen peces com les Homilies d’Organyà, descobertes per Miret i Sants l’any 1904, el Cançoner Gil que fou adquirit gràcies al mecenatge, obres musicals com Les Vespres de Sant Jordi de Joan Pau Pujol i altres documents i col·leccions singulars com els papers de Jacint Verdaguer o l’arxiu de la Junta de Comerç, aquest darrer d’extraordinari interès a nivell historiogràfic. Nombrosos documents i fons ingressaren per donació.
El dia de la inauguració es va fer una petita exposició amb algunes de les peces més rellevants, que actualment continuen sent testimonis cabdals de la cultura catalana.
La selecció següent és només una mostra del fons que tenia la Biblioteca de Catalunya en el moment d’obrir-se al públic.
Cliqueu la imatge per a visualitzar a mida completa
|
| Greuges de Guitart Isarn de Caboet. [1080-1095]. Pergamí. Principalment en català i en llatí una part menor. 102 x 527 mm. Top.: Pergamí 1910 (4-III-4) Aquest document de caràcter jurídic és la primera peça escrita en català de contingut extens i una mostra les relacions de la societat feudal. Prové del fons d’Organyà, va ser estudiat per Joaquim Miret i Sans que el va datar i va contemplar la possibilitat de considerar-lo el primer text en català. |
|
| Homiliari de l’ofici segons el costum de Vic. Fragment. [s. XI]. Top.: Ms. 2363 Entre els documents més antics de la Biblioteca cal comptar els fragments de manuscrits medievals en pergamí, reutilitzats sovint a l’època moderna com a cobertes d’obres més recents. Aquests 4 fulls, escrits en lletra carolina, són el testimoni d’un recull de sermons sobre els evangelis de Luculentius, confegit probablement al centre d’Itàlia cap al segle IX, que va tenir una grandíssima difusió a la Catalunya medieval. Varen ingressar a la Biblioteca amb el fons Carreras Dagas, on feien de coberta a un recull d’obres polifòniques de finals del segle XVI (M 588). |
|
| Homilies d’Organyà. 1203. Top.: Ms. 289 Considerades l’obra literària escrita en català més antiga que es conserva, les Homilies foren descobertes per l’erudit Joaquim Miret i Sans a l’arxiu de la rectoria d’Organyà el 1905. Foren adquirides per al Museu del Parc de la Ciutadella el 1907; el 1913 varen ingressar a la Biblioteca de Catalunya, que va lliurar a canvi al Museu un conjunt d’objectes personals de Jacint Verdaguer. Les Homilies són un dels documents essencials del patrimoni literari català, i han estat objecte de nombroses edicions tant erudites com de divulgació. |
|
| Ramon Muntaner. Crònica. 20 de juliol de 1353. Top.: Ms. 4 Peça cabdal de la historiografia catalana, el relat de l’empordanès Ramon Muntaner està associat a l’expansió de la Corona d’Aragó pel Mediterrani en temps de Pere el Gran. El manuscrit de la Biblioteca de Catalunya, escrit molt poc després de la mort de l’autor, duu un colofó que data l’acabament de la còpia el 20 de juliol de 1353. Duu una enquadernació en cuir vermell amb les armes de qui en fou un dels propietaris, el virrei de Catalunya, Pere Antoni d’Aragó, que llegà la seva biblioteca al monestir de Poblet. |
|
| Cançoner Gil. [2a meitat s. XIV]. Top.: Ms. 146 Aquest volum de factura luxosa, amb belles caplletres il·luminades, és un recull de cançons trobadoresques que ens ha transmès l’obra d’un gran nombre de poetes occitans i catalans, algunes de les quals només ens han arribat gràcies a aquest manuscrit, copiat en l’entorn del comte d’Urgell a finals del segle XIV. Va ser adquirida per a la Biblioteca gràcies a la subscripció de deu mecenes, catalans i estrangers; abans d’arribar-hi el 1911, se’l va protegir amb una enquadernació d’estil neomudèjar en cuir vermell obra del taller de Ramon Miquel i Planas. Catàleg | Digitalització | Blog | Tresor |
|
| Francesc Eiximenis. Llibre dels àngels. 9 de desembre de 1418. Top.: Ms. 342 Escrit a València el 1392 i dedicat al cortesà i mecenes Pere d’Artés, aquest tractat, escrit per estendre la devoció al culte dels àngels, és l’obra més coneguda i difosa de Francesc Eiximenis. De la versió catalana es conserven fins a dinou manuscrits, sense comptar els fragments, dels quals tres són a la Biblioteca de Catalunya. Entre ells hi ha aquesta bella còpia, que comença amb una miniatura en què l’autor ofereix la seva obra a la Mare de Déu, envoltada d’àngels; fou oferta a la Biblioteca per l’estudiós alemany Hermann Suchier. |
|
| Ciceró (atribuït). Rhetorica ad Herennium. [Mitjan s. XV]. Top.: Ms. 333 La Retòrica a Herenni, atribuïda durant molt de temps a Ciceró, és el primer text en què es fa una classificació de les figures retòriques. Molt popular a l’Edat Mitjana i al Renaixement, se’n conserva un gran nombre de manuscrits i d’impressions dels s. XV i XVI. La còpia que es presenta, en lletra humanística, és la més luxosa de les tres que es conserven a la Biblioteca, i formava part d’un lot extraordinari adquirit a Salvador Babra, un dels més grans llibreters antiquaris de la Barcelona entre 1910 i 1930. |
|
| Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barcinonae. [Finals XV-principis XVI]. Top.: Ms. 246 ’arxiver reial Jaume Garcia copià en aquest llibre una compilació de textos relatius al llinatge dels reis que governaren la Corona d’Aragó, començant per la genealogia dels reis francs, obra de Bernat Gui, i continuant per la dels reis d’Aragó i Comtes de Barcelona, del cronista Jaume Domènec. El volum, magníficament presentat i il·lustrat amb medallons amb la imatges dels reis, fou completat pel també arxiver Pere Miquel Carbonell. Va ser donat el 1912 a la Biblioteca per Anna Girona i Vidal, filla del mecenes Manuel Girona. |
|
| Gradual. Principis del segle XVI. Top.: M 785 Manuscrit amb nombroses caplletres ornades que conté els cants del propi de la missa. Procedeix de la col·lecció musical de Joan Carreras Dagas (Girona, 1828-La Bisbal, 1900), compositor i bibliòfil que va reunir al llarg de la seva vida una impressionant col·lecció musical de manuscrits i impresos. La Diputació de Barcelona la va comprar el 1892 i va encarregar la seva catalogació al musicòleg i compositor Felip Pedrell (Tortosa, 1841-Barcelona, 1922). El catàleg es publicà en dos volums el 1908-1909. |
|
| Missal de Ripoll. 1565. Top.: Ms. 322 Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement es copiaren a Catalunya, per a l’ús quotidià, un gran nombre de llibres litúrgics, però de la majoria no en sabem ni la data ni a quina església estaven destinats. Aquest missal votiu, ingressat el 1914 per compra al llibreter Salvador Babra, n’és una excepció: fou encarregat el 1565 per a l’església de Sant Eudald de Ripoll per un notari de la mateixa vila, Rafael Guiteres. Està ornat amb un dibuix de la crucifixió, a més de nombroses caplletres. |
|
| Pujol, Joan Pau. In festo Sancti Georgii martyris : Ab vesperas. [entre 1623 i 1626]. Top.: M 788 GFol Les Vespres de Sant Jordi és una de les obres cabdals del compositor i organista mataroní Joan Pau Pujol (1570-1626). Es tracta d’un recull de peces polifòniques religioses compostes el primer quart del segle XVII per a ser cantades a la festivitat de Sant Jordi. Aquesta magnífica peça té format de partitura de faristol i conté belles caplletres il·luminades a l'íncipit de cada veu i l’escut del General de Catalunya daurat a l’enquadernació. Procedeix de la col·lecció musical de Joan Carreras Dagas. |
|
| Bernat Mestre. Armorial. [s. XVI-XVIII]. Top.: Ms. 301 El primer dels armorials catalans manuscrits conservats a la Biblioteca és aquest recull de textos relacionats amb l’heràldica ingressat el 1914. Profusament il·lustrat amb els blasons acolorits de llinatges majoritàriament catalans, però també espanyols i francesos, es compon de tres tractats redactats entre mitjan segle XVI i primeries del segle XVIII. El més antic –i més il·lustrat– està datat el 1544, i és obra del prevere Bernat Mestre, domer a l’església de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. |
|
| Llibre de proves del col·legi d’orfebres de Girona. [Finals s. XVII-XVIII]. Top.: Ms. 321 La importància dels gremis i col·legis per a l’ordenació de la vida professional a l’època moderna va ser extraordinària. Alguns d’aquests gremis posaven per escrit les proves que feien fer als que aspiraven a incorporar-s’hi. Aquests és el cas del col·legi d’orfebres de Girona, que va fer copiar els dibuixos de les proves de virtuosisme que havien de realitzar els joiers que volien formar part del col·legi; el volum fou adquirit per la Biblioteca de Catalunya el 1914 al llibreter Salvador Babra. |
|
| Follias, Ballets, Sardanas, Contradansas, Minuets, Balls, Pasapies, y moltas altres cosas de aquell temps vell, que ara son poch usadas; pero ab tot son bonicas y molt alegres. [17--]. Top.: M 741/22 Escrit a principis del segle XVIII, aquest manuscrit anònim és un dels pocs testimonis que recull l’existència del minuet en la música instrumental a Catalunya durant l’època barroca. Inclou melodies de danses, entre elles la sardana i la contradansa, per a ser interpretades en la seva majoria per a un instrument. Procedeix de la col·lecció musical de Joan Carreras Dagas. |
|
| Curs d’Anathomia. Terrassa, 1732. Top.: Ms. 341 A l’època moderna, l’ensenyament acadèmic de la medicina es feia normalment en llatí. Per això aquest extens manuscrit, donat el 1914 pel bibliòfil Lluís Faraudo de Sant-Germain, resulta extraordinàriament curiós. Sota el títol Curs de Anathomia segons las circulacions de la sang recupilat de diferents autors aquest volum, escrit a Terrassa entre el 3 de juny i el 22 de juliol de 1732, fa una compilació en un català clar i expressiu dels coneixements anatòmics del seu temps. |
|
| Tomàs Vicent Tosca. De la gnomónica o de theórica y práctica de los reloxes de sol. [s. XVIII]. Top.: Ms. 337 Entre les obres científiques i tècniques del s. XVIII destaca l’obra d’un erudit científic valencià, el pare Tomàs Vicent Tosca, fundador de l’acadèmia dels Novatores. La seva obra, editada a València en nou volums sota el nom Compendio matemático entre 1707 i 1715 tingué una ampla difusió, no només sota la seva forma impresa, sinó també a través de còpies manuscrites. Aquesta inclou el resum d’algunes de les parts, i afegitons inèdits de l’anònim compilador. |
|
| Libro en que se registran por el secretario de la Real Junta Particular de Comercio de esta ciudad de Barcelona los Acuerdos o Resoluciones de la misma. 1760 – 1766. 439 p.+ 21 fulls en blanc. Top: JC 1 Mostra del primer llibre d’acords de la Junta de Comerç, institució d’origen medieval que regulà l’activitat econòmica de la indústria i el comerç de Catalunya. La imatge exemplifica en aquest cas, un desacord produït entre els fabricants de teixits i la implicació de la Junta en la resolució del conflicte. El conjunt documental d’aquesta sèrie conté 69 llibres que arriben fins a 1860. El fons de la Junta de Comerç ingressà a la BC l’any 1913. És un fons bàsic per a l’estudi de l’economia i la societat catalana. |
|
| Jaume Caresmar. Carta al baró de la Linde. [Finals s. XVIII-principis XIX]. Top.: Ms. 339 El premostratenc Jaume Caresmar, arxiver de la catedral de Barcelona, és un dels historiadors importants del s. XVIII. Reconegut pels seus coneixements històrics i geogràfics, l’any 1780, i a petició del Consolat de Mar, va escriure un text adreçat a Manuel de Teran, baró de la Linde i en aquell moment Intendent general de l’exèrcit al Principat de Catalunya, per demostrar que a l’Edat Mitjana Catalunya era més poblada que al segle XVIII. El text va tenir una enorme difusió, i ha esdevingut un clàssic de la història del s. XVIIII. |
|
| [Marcel de Gradisca]. L’Histoire du Paganisme indien. [ca. 1791-1818]. Top.: Ms. 328 El 1914 ingressava a la biblioteca, per compra a Salvador Babra, un manuscrit particularment insòlit, una història de l’hinduisme escrita en francès a finals del segle XVIII. La profusió i extraordinària bellesa de les seves il·lustracions a tot color, que permeten recórrer tot el panteó hindú, varen fer que el manuscrit fos escollit per figurar en l’exposició de joies bibliogràfiques amb que s’inauguraren al públic les sales de la Biblioteca. |
|
| Jacint Verdaguer. Esborrany de l’Atlantida. [ca. 1866-1867]. Top.: Ms. 2422 Poema èpic dedicat al mite de l’Atlàntida, l’obra cabdal de Jacint Verdaguer que havia de renovar l’expressió i el vocabulari en català, fou fruit d’un llarguíssim treball de maduració i reflexió. Verdaguer redactà múltiples esborranys dels diferents temes que apareixen en el poema; una gran part d’aquests textos varen entrar amb el donatiu que el comte de Lavern féu a la Biblioteca dels papers verdaguerians comprats a l’hereva de Verdaguer, Empar Duran, l’any 1911. Entre ells destaca aquesta primeríssima versió dels cants III a V de l’Atlàntida, mostra del treball continu de reescriptura del poeta. |
|
| Patronat de l’Ensenyansa en català. Llista d’adherents. 1897-1914. Top.: Ms. 346 L’any 1897 el pedagog Francesc Flos i Calcat va emprendre una campanya per tal de promoure l’ensenyament en català. Aquesta campanya aconseguí l’adhesió d’un nombre extraordinari de personalitats catalanes, que es plasmà en un àlbum de signatures encapçalat per Joaquim Rubió i Ors, Jacint Verdaguer i Marià Aguiló, als que seguiren tants i tants altres. El maig de 1914 Flos i Calcat féu ofrena de l’àlbum al president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, per tal que el diposités a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, actual biblioteca de Catalunya |
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca