Concrecions a les AACR2 (Part II): Capítol 26, Referències
Sumari
26.2 NOMS DE PERSONES
26.2A Referències de "vegeu"
26.2A2
Formes diferents del nom
26.2A3
Elements diferents d'entrada
26.2B Referències de nom-títol
26.2B2
Noms de persona consistents sobretot en inicials
26.2B3
Pseudònim utilitzat per més d'una persona
26.2B4
Pseudònim consistent en inicials, etc.
26.2C
Referències de "vegeu també"
26.2D
Referències explicatives
26.2D2
Referències sota prefixos
26.3 NOMS GEOGRÀFICS I NOMS D'ENTITAT
26.3A Referències de "vegeu"
26.3A3-26.3A4
Formes diferents del nom i inicials
26.3A7
Formes diferents de l'encapçalament
26.3C
Referències explicatives
26.4 TÍTOLS UNIFORMES
26.4B2
Títols de parts d'una obra catalogades independentment
26.4D Referències explicatives
26.4D2
Títols de parts d'una obra catalogades independentment
26.5 REFERÈNCIES A ENTRADES SECUNDÀRIES DE COL·LECCIONS I DE PUBLICACIONS EN SÈRIE
26.6
REFERÈNCIES EN LLOC D'ENTRADES SECUNDÀRIES COMUNES A MOLTES EDICIONS
1 General
En establir les referències a un encapçalament s'han de tenir en compte no solament les normes i les concrecions del capítol 26, sinó també les dels capítols 21-25 que prescriuen referències.
2 Disposició opcional
S'aplica la disposició opcional de la norma 26.1A; és a dir, es fan referències de "vegeu també" des d'encapçalaments acceptats que encara no tenen registres bibliogràfics associats.
3 Forma de les referències
L'estructura i forma de les referències ve establerta per la normativa relativa als encapçalaments acceptats més l’específica de les referències.
a) Noms de persones. Com a norma general, les referències es construeixen de manera que els seus elements s'equiparin als elements corresponents de l'encapçalament. És a dir, els elements afegits a l'encapçalament també s'afegeixen a les referències si són apropiats, i en les referències no es desenvolupen elements que figuren no desenvolupats en l'encapçalament.
1) Dates. A una referència només se li afegeixen les dates si aquestes s'han inclòs en l'encapçalament. Tanmateix, quan una referència entra en conflicte amb un encapçalament establert, s'afegeixen les dates a la referència encara que aquestes no constin en l'encapçalament.
|
Ex.: |
100 1# |
$aPorta i Jué, Jordi,$d1939-1990 |
|
|
400 1# |
$aPorta, Jordi,$d1939-1990 |
|
i no |
400 1# |
$aPorta, Jordi |
|
Ex.: |
100 1# |
$aMartínez, F. |
|
|
400 1# |
$aMartínez, Fernando,$d1956- |
|
|
|
Comentari: Al catàleg hi ha una altra persona entrada sota l'encapçalament "Martínez, Fernando" |
2) Inicials i abreviatures. Quan una referència conté inicials o abreviatures, s'afegeixen les seves formes completes si es coneixen. Tanmateix, si la inicial o l'abreviatura apareixen en l'encapçalament sense la corresponent forma completa, en la referència no es dóna la forma completa.
|
Ex.: |
100 1# |
$aHays, James D.,$d1926- |
|
|
400 1# |
$aHays, J. D.$q(James D.),$d1926- |
|
i no |
400 1# |
$aHays, J. D.$q(James Donald),$d1926- |
|
Ex.: |
100 1# |
$aBodin, Eugène,$d1824-1897 |
|
|
400 1# |
$aBodin, E.$q(Eugène),$d1824-1897 |
|
|
400 1# |
$aBodin, Louis Eugène,$d1824-1897 |
|
|
400 1# |
$aBodin, L. E.$q(Louis Eugène),$d1824-1897 |
|
|
|
Comentari: Observeu que el primer nom de pila "Louis" no apareix en l'encapçalament ni com a inicial ni com a forma completa i, per tant, es pot donar la forma completa de la inicial "L." |
No s'afegeixen les formes completes a una referència quan:
- les inicials i/o abreviatures del nom no coincideixen amb les inicials i/o abreviatures de les seves formes completes, o
- les inicials i/o abreviatures del nom no estan en la mateixa llengua que les seves formes completes o obeeixen a sistemes de transliteració diferents.
|
Ex.: |
100 1# |
$aRamon, Joan Baptista |
|
|
400 1# |
$aRamon, Juan B. |
|
i no |
400 1# |
$aRamon, Juan B.$q(Joan Baptista) |
3) Títols/Epítets. En les referències es donen els títols i els epítets inclosos en l'encapçalament, excepte quan el títol no és apropiat a la forma de la referència o bé quan la intenció de la referència és donar una forma diferent de l'epítet. Quan la persona s'entra sota cognom, els títols nobiliaris o honorífics de les referències corresponents a formes lingüístiques variants es donen en la forma i la llengua en què apareixen en les fonts d'on s'han obtingut les referències. Si la font de la referència no inclou els títols, es dóna el terme utilitzat en l'encapçalament encara que estigui en una llengua diferent.
|
Ex.: |
100 0# |
$aMaria$c(Mother),$d1912-1977 |
|
|
400 1# |
$aGysi, Lydia,$d1912-1977 |
|
|
|
Comentari: El títol de tractament "Mother" no és apropiat per a un nom entrat sota cognom i, per tant, no es dóna en la referència |
|
Ex.: |
100 1# |
$aCustine, Astolphe,$cmarquis de,$d1790-1857 |
|
|
400 1# |
$aKiustin, Adolf,$cmarkiz de,$d1790-1857 |
|
|
|
Comentari: En la referència el títol nobiliari es dóna en la llengua i forma en què apareix en la font de la referència |
|
Ex.: |
100 1# |
$aAufsess, Hans Max,$cFreiherr von und zu |
|
|
400 1# |
$aAufsess, H. M.$q(Hans Max),$cFreiherr von und zu |
|
|
|
Comentari: El títol nobiliari és apropiat per a la referència, però no apareix a la font de la referència i, per tant, es dóna en la forma en què apareix en l'encapçalament |
b) Noms d'entitat. En les referències s'inclouen els qualificadors apropiats encara que no apareguin en l'encapçalament. (Per a l'addició de qualificadors per a desfer conflictes entre encapçalaments i/o referències, vegeu l'apartat 1 –"Addicions a encapçalaments amb conflicte"– de les concrecions a 24.4C.)
|
Ex.: |
110 2# |
$aGalerie Maeght (París, França) |
|
|
410 2# |
$aGalerie Maeght Lelong (París, França) |
|
Ex.: |
110 2# |
$aEdiciones Cantoblanco |
|
|
410 2# |
$aCantoblanco (Firma) |
[LCRI, 26.1]
1 Esmenes de 1998
Tingueu en compte que les esmenes de 1998 han modificat el text de la norma. La nova redacció elimina el text ratllat:
Feu referència des
d'una forma del nom usada per una persona, o trobada en una font de referència,
o que és resultat d'una transliteració diferent del nom, si difereix
significativament de la forma usada en l'encapçalament d'aquesta persona. Feu
sempre una referència si qualsevol de les cinc primeres lletres de l'element
d'entrada d'aquesta forma difereix de les cinc primeres lletres de l'element
d'entrada de l'encapçalament.
2 Directrius
No totes les formes variants que s'han trobat d'un nom s'han de tenir en compte en establir les referències d'un encapçalament acceptat. Es tenen en compte
- les formes trobades en les fonts principals d'informació dels documents catalogats, i
- les formes trobades en altres fonts dels documents catalogats o en fonts de referència que contenen més informació que la donada a l'encapçalament.
(Excepció:
No es tenen en compte les formes variants que es diferencien només per
l'absència/la presència de les conjuncions "i" o "y" entre
cognoms –aquesta pauta només s'aplica als sistemes de gestió que, com és el cas del sistema actual de la Biblioteca de Catalunya, ignoren aquestes conjuncions
en la intercalació i cerca en els índexs.)
Quan s’han establert les formes variants del nom que cal tenir en compte, s'apliquen les directrius següents:
a) Es fa una referència de cadascuna de les variants que afecten els elements principals del nom. En el cas de noms amb element invertit, es consideren elements principals els elements del subcamp "$a" fins el primer element de la part invertida del nom. Quan les variants no afecten els elements principals, s'ha de ser selectiu.
|
Ex.: |
100 1# |
$aClofet, Josep Maria |
|
|
400 1# |
$aClofet Garcia, Josep Maria |
|
però no |
400 1# |
$aClofet, Josep M.$q(Josep Maria) |
|
Ex.: |
100 1# |
$aGarcia, Josep,$d1954- |
|
|
400 1# |
$aGarcia, Josep Maria,$d1954- |
|
|
|
Comentari: Al catàleg hi ha una altra persona entrada sota l'encapçalament "Garcia, Josep Maria, 1912-1985" |
b) Normalment només es fa una referència per a cada forma variant, és a dir, no es fan referències de referències.
|
Ex.: |
100 1# |
$aSilva, Artur da Costa e |
|
|
400 1# |
$aCosta e Silva, Artur da |
|
|
400 1# |
$aSilva, A. da Costa e$q(Artur da Costa) |
|
però no |
400 1# |
$aCosta e Silva, A. da$q(Artur) |
Tanmateix, quan l'encapçalament té la forma cognom(s)-nom(s) i la forma variant des de la qual es fa una referència consisteix sobretot en les inicials – vegeu 22.10A– del(s) nom(s) de pila i del(s) cognom(s), també es fa una referència des de les inicials en l'ordre que els elements corresponents tenen en l'encapçalament.
|
Ex.: |
100 1# |
$aScotow, Joshua,$d1618-1698 |
|
|
400 0# |
$aJ. S.$q(Joshua Scotow),$d1618-1698 |
|
|
400 1# |
$aS., J.$q(Joshua Scotow),$d1618-1698 |
[LCRI, 26.2]
1 Diferents elements d'un cognom compost
Quan el nom triat per elaborar l'encapçalament d'una persona conté un cognom compost i l'ordre d'entrada dels elements del cognom és diferent
- en la forma "preferida" per la
persona (vegeu 22.5C2),
- en la forma apareguda en fonts de referència
publicades en la llengua de la persona o en el seu país de residència o
d'activitat, i/o
- en la forma derivada de l'aplicació de les
normes 22.5C3-22.5C8,
es fa una referència des de cadascuna de les formes no triades per a l'encapçalament.
|
Ex.: |
100 1# |
$aFénelon, François de Salignac de La Mothe- |
|
|
400 1# |
$aSalignac de La Mothe-Fénelon, François de |
|
|
400 1# |
$aLa Mothe-Fénelon, François Salignac de |
|
|
|
Comentari: La primera referència es justifica perquè és la forma d'entrar el nom segons la norma 22.5C4; la segona, per ser la forma apropiada segons 22.5D1 (Francès) |
Quan el nom és utilitzat per fer referències i no per elaborar l'encapçalament, es fa una referència des de cadascuna d'aquestes formes.
|
Ex.: |
100 1# |
$aAranguren, José Luis L.$q(José Luis López) |
|
|
400 1# |
$aAranguren, José Luis López |
|
|
400 1# |
$aLópez Aranguren, José Luis |
|
|
|
Comentari: La primera referència es justifica perquè és la forma "preferida" per la persona per entrar la variant del seu nom "José Luis López Aranguren" (vegeu 22.5C2). La segona perquè és la forma d'entrar la variant segons la norma 22.5C4 |
Normalment no es fan referències des del segon cognom o des del darrer element d'un cognom compost.
|
Ex.: |
100 1# |
$aCabré Boronat, Xavier |
|
no |
400 1# |
$aBoronat, Xavier Cabré |
|
Ex.: |
100 1# |
$aDay-Lewis, C. |
|
no |
400 1# |
$aLewis, C. Day- |
|
Ex.: |
100 1# |
$aWoodham-Smith, Cecil |
|
no |
400 1# |
$aSmith, Cecil Woodham- |
Tanmateix, quan el primer element d'un cognom compost pot actuar també com a nom de pila i es considera probable que aquest element s'interpreti com a part d'un nom de pila compost, es fa la referència des del darrer element del cognom.
|
Ex.: |
100 1# |
$aRamón Cinca, Juan |
|
|
400 1# |
$aCinca, Juan Ramón |
|
Però: |
100 1# |
$aRamon i Costa, Josep |
|
no |
400 1# |
$aCosta, Josep Ramon i |
Quan el nom és en una llengua romànica i un dels cognoms és representat per una inicial, no es fa referència des del nom entrat per la inicial del cognom.
|
Ex.: |
100 1# |
$aAranguren, José Luis L.$q(José Luis López) |
|
no |
400 1# |
$aL. Aranguren, José Luis$q(López Aranguren) |
En el cas de persones de llengua portuguesa amb dos o més cognoms, es fa una referència des del nom entrat pel primer cognom.
|
Ex.: |
100 1# |
$aSilva, Maurício Rocha e |
|
|
400 1# |
$aRocha e Silva, Maurício |
2 Forma inversa d'unes inicials entrades en ordre directe
Quan l'encapçalament consisteix sobretot en inicials (22.10A) i aquestes són menys de cinc, es fan referències des de totes les formes resultants d'entrar el nom per cadascuna de les inicials. Quan les inicials són cinc o més, el nombre de referències es deixa a criteri del catalogador.
|
Ex.: |
100 0# |
$aA. L. O. E. |
|
|
400 1# |
$aL. O. E., A. |
|
|
400 1# |
$aO. E., A. L. |
|
|
400 1# |
$aE., A. L. O. |
Quan l'encapçalament d'una persona consisteix sobretot en inicials (22.10A), es fan referències de nom (no de nom-títol) des de les formes invertides del nom establertes en l'apartat 2 –"Forma inversa d'unes inicials entrades en ordre directe"– de les concrecions a 26.2A3. Si l'encapçalament conté les formes completes de les inicials com a addicions, en les referències s'afegeixen també les formes completes, però sense fer les pertinents inversions.
|
Ex.: |
100 0# |
$aH. D.$q(Hilda Doolittle),$d1886-1961 |
|
|
400 1# |
$aD., H.$q(Hilda Doolittle),$d1886-1961 |
|
|
400 1# |
$aDoolittle, Hilda,$d1886-1961 |
|
i no |
400 1# |
$aD., H.$q(Hilda Doolittle),$d1886-1961.$tSea garden |
|
ni |
400 1# |
$aD., H.$q(Doolittle, Hilda),$d1886-1961 |
[LCRI, 26.2B2]
Quan dues o més persones utilitzen el mateix pseudònim i una o més d'aquestes persones és entrada sota un altre nom, es fan referències de nom (no de nom-títol) des del pseudònim.
|
Ex.: |
100 1# |
$aEnriquez, Colin Metcalf
|
|
|
400 0# |
$aTheophilus
|
|
i no |
400 0# |
$aTheophilus.$tBurmese loneliness
|
|
|
100 1# |
$aDickinson, Jonathan |
|
|
400 0# |
$aTheophilus |
|
i no |
400 0# |
$aTheophilus.$tDefence of the dialogue entitled A display of God's special grace |
[LCRI, 26.2B3]
Quan l'encapçalament consisteix en inicials, en una seqüència de lletres o en xifres, es fa una referència de nom (no nom-títol) des del nom real.
|
Ex.: |
100 0# |
$aA. G. M.$q(Ana Gómez Márquez) |
|
|
400 1# |
$aGómez Márquez, Ana |
|
i no |
400 1# |
$aGómez Márquez, Ana.$tGran aventura |
Quan les inicials, etc. estan en lloc d'una frase altra que un nom, es fa una referència de nom (no nom-títol) des de la frase en ordre directe.
[LCRI, 26.2B4]
1 Referències de "vegeu" que entren en conflicte amb un encapçalament acceptat
Quan una referència de "vegeu" entra en conflicte amb un encapçalament acceptat, el conflicte es resol afegint informació a la referència (independentment que sigui la referència o l'encapçalament acceptat el que s'introdueix com a nou al catàleg). Excepcionalment, si no es disposa de la informació necessària per a desfer el conflicte, la referència de "vegeu" es dóna en un camp 500 en lloc d'un camp 400 com, en principi, li correspondria.
|
Ex.: |
100 1# |
$aGoldstein, Chaim Itsl |
|
|
500 1# |
$aGoldstein, Charles |
|
i no |
400 1# |
$aGoldstein, Charles |
|
|
|
Comentari: En el catàleg ja existeix l'encapçalament acceptat "Goldstein, Charles" i no es disposa d'informació per a afegir-la a la referència de "vegeu" que es vol introduir |
[LCRI, 26.2C]
2 Referències de "vegeu també" des dels membres d'un grup
Quan el nom d'un grup conté el nom d'un o més dels seus membres, es fa una referència de "vegeu també" des de l'encapçalament de cadascuna de les persones esmentades en el nom del grup (no es fan referències, però, des de l'encapçalament del grup als encapçalaments de les persones esmentades).
|
Ex.: |
110 2#
|
$aArt Tatum Trio
|
|
|
500 1#
|
$aTatum, Art
|
|
|
|
Comentari: Grup compost per Art Tatum, Slam
Stewart i Everett Barksdale |
|
Ex.: |
110 2#
|
$aAbel-Steinberg-Winant Trio
|
|
|
500 1#
|
$aAbel, David
|
|
|
500 1#
|
$aSteinberg, Julie
|
|
|
500 1#
|
$aWinant, William
|
[LCRI, 26.2C]
Pràctica de la Biblioteca de Catalunya. La Biblioteca de Catalunya fa referències de "vegeu" i de "vegeu també" simples en lloc de referències explicatives.
Pràctica de la Biblioteca de Catalunya. La Biblioteca de Catalunya no aplica la disposició opcional 26.2D2. En el seu lloc es fan referències individuals per a cadascun dels encapçalaments.
[LCRI, 26.2D2]
1 General
Generalment es fan referències per les formes variants del nom triat per a l'encapçalament, però no es fan referències de les referències. És a dir, de cada forma variant del nom triat per a l'encapçalament d'una entitat normalment es fa només una referència: la que resulta d'aplicar a la forma variant les normes i les concrecions que s'apliquen en l'elaboració de l'encapçalament acceptat.
|
Ex.: |
110 2# |
$aInstituto Miguel de Cervantes |
|
|
410 2# |
$aInstituto Miguel de Cervantes de Filología Hispánica |
|
|
410 2# |
$aConsejo Superior de Investigaciones Científicas.$bInstituto Miguel de Cervantes |
|
però no |
410 2# |
$aConsejo Superior de Investigaciones Científicas.$bInstituto Miguel de Cervantes de Filología Hispánica |
|
Ex.: |
110 2# |
$aFogg Art Museum |
|
|
410 2# |
$aWilliam Hayes Fogg Art Museum |
|
|
410 2# |
$aHarvard University.$bFogg Art Museum |
|
però no |
410 2# |
$aHarvard University.$bWilliam Hayes Fogg Art Museum |
[LCRI, 26.3]
2 Noms complets, inicials i acrònims
En el cas d'encapçalaments i/o referències
d'entitats que consisteixen en acrònims o que contenen, dins de les cinc
primeres paraules, inicials o acrònims, es fan les referències següents:
a) Quan
l'encapçalament consisteix en un acrònim o conté, dins de les cinc primeres
paraules, inicials o un acrònim, es fa una referència des de la forma completa
del nom.
|
Ex.: |
110 2# |
$aFECSA |
|
|
410 2# |
$aF.E.C.S.A. |
|
|
410 2# |
$aForces Elèctriques de Catalunya |
|
|
410 2# |
$aFuerzas Eléctricas de Cataluña |
|
Ex.: |
110 2# |
$aBBC Symphony Orchestra |
|
|
410 2# |
$aBritish Broadcasting Corporation.$bSymphony Orchestra |
|
|
410 2# |
$aB.B.C. Symphony Orchestra |
|
Ex.: |
110 2# |
$aCEIP El Temple |
|
|
410 2# |
$aCentre d'Educació Infantil i Primària El Temple |
|
|
410 2# |
$aC.E.I.P. El Temple |
b) Quan, dins de les cinc primeres paraules, hi ha formes variants del nom provocades per canvis en la puntuació de les inicials o de l'acrònim, es fa una referència des de cadascuna de les formes variants.
|
Ex.: |
110 2# |
$aFederació Catalana d'Entitats Corals |
|
|
410 2# |
$aFCEC |
|
|
410 2# |
$aF.C.E.C. |
|
|
|
Comentari: S'han trobat totes les tres formes |
c) Quan, dins de les cinc primeres paraules, hi ha la forma amb punts entre les lletres de les inicials o de l'acrònim, però no la forma sense punts, també es fa la referència des de la forma sense punts.
|
Ex.: |
110 2# |
$aFederació de Cooperatives Agràries de Catalunya |
|
|
410 2# |
$aF.C.A.C. |
|
|
410 2# |
$aFCAC |
|
|
|
Comentari: Només s'han trobat les formes "Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya" i "F.C.A.C." |
|
Ex.: |
110 2# |
$aInstitut de Batxillerat Nicolau Copèrnic |
|
|
410 2# |
$aI.B. Nicolau Copèrnic |
|
|
410 2# |
$aIB Nicolau Copèrnic |
|
|
|
Comentari: Només s'han trobat les formes "Institut de Batxillerat Nicolau Copèrnic" i "I.B. Nicolau Copèrnic" |
d) Quan, dins de les cinc primeres paraules, hi ha la forma sense punts entre les lletres de les inicials o de l'acrònim, però no la forma amb punts i és possible elaborar la forma amb punts, també es fa la referència des de la forma amb punts (encara que se sàpiga que les lletres no es corresponen amb les inicials del nom complet).
|
Ex.: |
110 2# |
$aSocietat Catalana d'Educació Ambiental |
|
|
410 2# |
$aSCEA |
|
|
410 2# |
$aS.C.E.A. |
|
|
|
Comentari: Només s'han trobat les formes "Societat Catalana d'Educació Ambiental" i "SCEA" |
|
Ex.: |
110 2# |
$aFUINCA |
|
|
410 2# |
$aFundación de la Red de Información Científica Automatizada |
|
|
410 2# |
$aF.U.I.N.C.A. |
|
|
|
Comentari: Només s'han trobat les formes "FUINCA" i "Fundación de la Red de Información Científica Automatizada" (noteu que les lletres de l'acrònim no es corresponen amb les inicials del nom complet) |
[LCRI, 26.3B-C (subapartat "Initialism and acronym references"); MPBC, P CD-004]
3 Noms d'entitat que comencen amb termes que indiquen constitució en societat comercial
Quan el nom d'una entitat comença amb termes o abreviatures que indiquen que l'entitat és una societat comercial o estatal, o el seu règim de propietat (24.5C), es fa una referència des del nom de l'entitat amb els termes o les abreviatures transposats al final del nom.
|
Ex.: |
110 2#
|
$aSociedad Anónima Cros
|
|
|
410 2#
|
$aCros, Sociedad Anónima
|
4 Noms d'entitat que comencen amb el nom
d'una persona
Quan el nom d'una entitat comença amb el(s) nom(s) de pila (o les seves inicials) i el(s) cognom(s) d'una persona, es fa una referència des del nom de l'entitat sense els noms de pila (o les seves inicials).
|
Ex.: |
110 2#
|
$aArt Tatum Trio
|
|
|
410 2#
|
$aTatum Trio
|
|
Ex.: |
110 2#
|
$aM.C. Brackenbury & Co.
|
|
|
410 2#
|
$aBrackenbury & Co.
|
Quan el nom d'una entitat comença amb el títol i el(s) nom(s) de pila (o les seves inicials) d'una persona, es fan dues referències:
- una des del nom de l'entitat sense el títol de la persona, i
- una altra des del nom de l'entitat sense el títol i sense el(s) nom(s) de pila (o les seves inicials).
|
Ex.: |
110 2#
|
$aDoktor Wilmar Schabe G.m.b.H.
|
|
|
410 2#
|
$aWilmar Schabe G.m.b.H.
|
|
|
410 2#
|
$aSchabe G.m.b.H.
|
[LCRI, 26.3A3]
5 Noms d'entitat que comencen amb un terme indicatiu de privilegi reial
Quan el nom d'una entitat comença amb un terme indicatiu de privilegi reial, es fa una referència des del nom de l'entitat amb el terme invertit.
|
Ex.: |
110 2# |
$aReial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi |
|
|
410 2# |
$aAcadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reial |
[LCRI,
26.3A3]
6 Noms geogràfics que comencen amb un article
Quan l'encapçalament d'un nom geogràfic comença amb un article, es fa una referència des del nom sense l'article.
|
Ex.: |
110 2# |
$aLos Angeles (Califòrnia) |
|
|
410 2# |
$aAngeles (Califòrnia) |
[LCRI, 26.3A3]
La norma 26.3A6 s'aplica de la manera següent:
a) Quan el nom triat per a l'encapçalament conté, dins de les cinc primeres paraules, un signe que representa la conjunció "i" o el seu equivalent en una altra llengua (per exemple, "&", "+" ), es fa una referència des del nom amb la conjunció en la llengua de l'encapçalament.
|
Ex.: |
110 2# |
$aDonohue & Associates |
|
|
410 2# |
$aDonohue and Associates |
|
Ex.: |
110 2# |
$aBreitkopf & Härtel |
|
|
410 2# |
$aBreitkopf und Härtel |
b) Quan el nom triat per a l'encapçalament conté dins de les cinc primeres paraules una paraula abreviada, es fa una referència des del nom amb la paraula completa, en la llengua de l'encapçalament, si es compleixen les dues condicions següents: 1) la paraula no està llistada en l'Apèndix B de la traducció catalana de les AACR2 i 2) la paraula no representa un nom propi.
|
Ex.: |
110 2# |
$aSt. Paul's Cathedral (Londres, Anglaterra) |
|
|
410 2# |
$aSaint Paul's Cathedral (Londres, Anglaterra) |
|
Ex.: |
110 2# |
$aSt. Annen-Museum |
|
|
410 2# |
$aSankt Annen-Museum |
[LCRI, 26.3A6]
26.3A7 NOMS GEOGRÀFICS I NOMS D'ENTITAT. Referències de "vegeu". Formes diferents de l'encapçalament
1 Referències des del geogràfic d'una diòcesi catòlica
Quan l'encapçalament d'una diòcesi catòlica inclou un nom de lloc, es fa una referència amb la forma següent: nom del lloc seguit del terme indicatiu del tipus d'entitat ("Patriarcat", "Diòcesi", "Província", etc.) i d'"Església Catòlica".
|
Ex.: |
110 2# |
$aEsglésia Catòlica.$bDiòcesi de Girona (Catalunya) |
|
|
410 1# |
$aGirona (Catalunya : Diòcesi : Església Catòlica) |
[LCRI, 24.27C3]
2 Referències des de la jurisdicció
Quan un organisme de l'administració pública és entrat directament, es fa una referència des del seu nom en la forma de subencapçalament del nom del govern.
|
Ex.: |
110 2# |
$aInstitut Català de la Dona |
|
|
410 1# |
$aCatalunya.$bInstitut Català de la Dona |
[LCRI, 26.3A7]
Pràctica de la Biblioteca de Catalunya. La Biblioteca de Catalunya normalment no fa referències explicatives. (Excepció: Sí que es fan referències explicatives simples per a encapçalaments anteriors i posteriors –codis "a" (que genera el missatge "Nom anterior") o "b" (que genera el missatge "Nom posterior") en la primera posició del subcamp "$w" dels camps 5XX.)
1 Casos especials d'encapçalaments anteriors i posteriors
a) No es coneix l'ordre de successió dels encapçalaments. Quan hi ha encapçalaments anteriors i posteriors i no es coneix el seu ordre de successió, es fan referències no explicatives de "vegeu també" (és a dir, referències en camps 5XX però sense subcamp $w).
|
Ex.: |
110 2# |
$aCollege of Physicians and Surgeons of Chicago |
|
|
510 2# |
$aUniversity of Illinois at the Medical.$bCollege of Medicine |
b) L'entitat torna a tenir un nom que ja havia tingut. Quan una entitat ha tingut un nom i després de tenir altres noms torna al nom anterior, els encapçalaments dels diferents noms es relacionen per referències no explicatives de "vegeu també” (és a dir, referències en camps 5XX però sense subcamp $w). Si per les circumstàncies de la catalogació, les referències havien estat qualificades com a nom anterior i posterior, s'eliminen els $w de les referències.
|
Ex.: |
110 2# |
$aAmerican-Asian Education Exchange |
|
|
510 2# |
$aAmerican Afro-Asian Education Exchange |
|
|
110 2# |
$aAmerican Afro-Asian Education Exchange |
|
|
510 2# |
$aAmerican-Asian Education Exchange |
|
|
|
Comentari: L'American-Asian Education Exchange va canviar el seu nom el 1962 pel d'American Afro-Asian Education Exchange i el 1967 va recuperar l'original |
c) Divisió d'entitats. Quan una entitat es divideix en dues o més entitats es poden donar els dos casos següents:
- L'entitat originària deixa d'existir. En aquest cas, els encapçalaments es relacionen per referències explicatives simples de "vegeu també" (és a dir, referències en camps 5XX amb codis "a" o "b" en la primera posició del subcamp $w).
|
Ex.: |
110 1# |
$aAndorra.$bMinisteri d'Educació, Cultura i Joventut |
|
|
510 1# |
$wb$aAndorra.$bConselleria d'Afers Socials i Cultura |
|
|
510 1# |
$wb$aAndorra.$bMinisteri d'Educació, Joventut i Esports |
|
Ex.: |
110 1# |
$aAndorra.$bConselleria d'Afers Socials i Cultura |
|
|
510 1# |
$wa$aAndorra.$bMinisteri d'Educació, Cultura i Joventut |
|
Ex.: |
110 1# |
$aAndorra.$bMinisteri d'Educació, Joventut i Esports |
|
|
510 1# |
$wa$aAndorra.$bMinisteri d'Educació, Cultura i Joventut |
- L'entitat originària continua existint. En aquest cas els encapçalaments es relacionen per referències no explicatives de "vegeu també" (és a dir, referències en camps 5XX sense subcamp $w).
|
Ex.: |
110 2# |
$aBallets des Champs Elysées |
|
|
510 2# |
$aBallets de Paris |
|
Ex.: |
110 2# |
$aBallets de Paris |
|
|
510 2# |
$aBallets des Champs Elysées |
|
|
|
Comentari: Alguns dels principals membres dels Ballets des Champs Elysées, que van continuar existint, van deixar la companyia per formar els Ballets de Paris |
d) Fusió d'entitats. Quan dues o més entitats es fusionen per formar una sola entitat es poden donar els dos casos següents:
- Les entitats originàries deixen d'existir. En aquest cas els encapçalaments es relacionen per referències explicatives simples de "vegeu també" " (és a dir, referències en camps 5XX amb codis "a" o "b" en la primera posició del subcamp $w).
|
Ex.: |
110 1# |
$aCatalunya.$bDepartament d'Indústria i Energia |
|
|
510 1# |
$wb$aCatalunya.$bDepartament d'Indústria, Comerç i Turisme |
|
Ex.: |
110 1# |
$aCatalunya.$bDepartament de Comerç, Consum i Turisme |
|
|
510 1# |
$wb$aCatalunya.$bDepartament d'Indústria, Comerç i Turisme |
|
Ex.: |
110 1# |
$aCatalunya.$bDepartament d'Indústria, Comerç i Turisme |
|
|
510 1# |
$wa$aCatalunya.$bDepartament d'Indústria i Energia |
|
|
510 1# |
$wa$aDepartament de Comerç, Consum i Turisme |
- Una o més de les entitats originàries continuen existint. En aquest cas els encapçalaments es relacionen per referències no explicatives de "vegeu també" (és a dir, referències en camps 5XX sense subcamp $w).
|
Ex.: |
110 2# |
$aCol·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya |
|
|
510 2# |
$aSocietat Catalana de Documentació i Informació |
|
Ex.: |
110 2# |
$aSocietat Catalana de Documentació i Informació |
|
|
510 2# |
$aCol·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya |
|
|
|
Comentari: El Col·legi Oficial de
Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya va
absorbir la Societat Catalana de Documentació i Informació |
[LCRI, 26.3B-C]
1 General
a) Obres entrades sota títol. Es fan referències "vegeu" de títol pels títols propis i, si n'hi ha, pels títols alternatius trobats en les fonts principals d'informació dels documents catalogats, i pels títols variants trobats en fonts de referència, quan aquests títols difereixen del títol uniforme assignat al document.[1] Normalment no es fan referències per les variants de títol trobades en els documents.
b) Obres entrades sota un encapçalament personal o d'entitat. Es fan referències "vegeu" de nom-títol pels títols propis i, si n'hi ha, pels títols alternatius trobats en les fonts principals d'informació dels documents catalogats, i pels títols variants trobats en fonts de referència, quan aquests títols difereixen del títol uniforme assignat al document.[1] Normalment no es fan referències per les variants de títol trobades en els documents.
2 Article inicial
L'omissió de l'article inicial dels títols de les referències "vegeu" de títol i de nom-títol es regeix per les corresponents pautes dels títols uniformes (vegeu les concrecions a 25.2C).
|
Ex.: |
130 #0 |
$aLazarillo de Tormes |
|
|
430 #0 |
$aVida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades |
|
i no |
430 #3 |
$aLa Vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades |
|
Ex.: |
100 1# |
$aCasellas, Raimon,$d1855-1910.$tSots feréstecs |
|
|
400 1# |
$aCasellas, Raimon,$d1855-1910.$tSots feréstechs |
|
i no |
400 1# |
$aCasellas, Raimon,$d1855-1910.$tEls sots feréstechs |
|
Ex.: |
130 #0 |
$aQuatre estacions |
|
|
430 #0 |
$aLlibres de les quatre estacions |
|
i no |
430 #4 |
$aEls Llibres de les quatre estacions |
|
|
|
Comentari: Aquest registre d'autoritat correspon a una col·lecció entrada sota el títol, s’omet l'article inicial del títol en l'encapçalament acceptat i en la referència |
3 Models dels casos més
comuns (aquests models només són vàlids per als centres catalogràfics que
segueixen les pràctiques de la Biblioteca de Catalunya)
Els models que es presenten a continuació exemplifiquen la normativa general. Cal tenir en compte que els enregistraments sonors no sempre es regeixen per la normativa general i que, per tant, en els casos en què els enregistraments sonors es regeixen per normes específiques, pot ser necessari extrapolar els models per a adaptar-los a aquestes normes específiques.
a) Dues obres
1) Dues obres del mateix autor
- Amb títol propi col·lectiu
|
Registre
bibliogràfic: |
||
|
|
1XX |
$aAutor |
|
|
240 |
$aTítol uniforme A |
|
|
245 1 |
$aTítol propi col·lectiu |
|
|
7XX |
$aAutor.$tTítol uniforme B |
|
Registres
d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor.$tTítol uniforme A |
|
|
1XX |
$aAutor.$tTítol uniforme B |
|
|
Comentari: Es considera que els títols de les obres individuals no apareixen en la font principal d'informació |
|
-
Sense títol propi col·lectiu
|
Registre
bibliogràfic: |
||
|
|
1XX |
$aAutor |
|
|
240 |
$aTítol uniforme A |
|
|
245 1 |
$aTítol A ;$bTítol B /$cAutor |
|
|
7XX |
$aAutor.$tTítol uniforme B |
|
|
740 |
$aTítol B |
|
|
|
Comentari: Es considera que el "Títol B" és diferent del "Títol uniforme B". Per a les entrades secundàries de títol addicionals vegeu l'apartat 2 –"Documents que consisteixen en dues o tres obres independents sense títol col·lectiu"– de les concrecions a 21.30J |
|
Registres
d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor.$tTítol uniforme A |
|
|
4XX |
$aAutor.$tTítol A |
|
|
1XX |
$aAutor.$tTítol uniforme B |
|
|
4XX |
$aAutor.$tTítol B |
2) Dues obres d'autors diferents i/o entrades sota títol
- Amb títol propi col·lectiu
|
Registre
bibliogràfic: |
||
|
|
245 0 |
$aTítol propi col·lectiu |
|
|
7XX |
$aAutor 1.$tTítol uniforme A |
|
|
7XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B |
|
Registres
d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor 1.$tTítol uniforme A |
|
|
1XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B |
|
|
Comentari: Es considera que els títols de les obres individuals no apareixen en la font principal d'informació |
|
- Sense títol propi col·lectiu
|
Registre
bibliogràfic: |
||
|
|
1XX |
$aAutor 1 |
|
|
240 |
$aTítol uniforme A |
|
|
245 1 |
$aTítol A /$cAutor 1. Títol B / Autor 2 |
|
|
7XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B |
|
|
740 |
$aTítol B |
|
|
|
Comentari: Es considera que el "Títol B" és diferent del "Títol uniforme B". Per a les entrades secundàries de títol addicionals vegeu l'apartat 2 –"Documents que consisteixen en dues o tres obres independents sense títol col·lectiu"– de les concrecions a 21.30J |
|
Registres d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor 1.$tTítol uniforme A |
|
|
4XX |
$aAutor 1.$tTítol A |
|
|
1XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B |
|
|
4XX |
$aAutor 2.$tTítol B |
b) Tres obres
1) Tres obres del mateix autor
- Amb títol propi col·lectiu
|
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
1XX |
$aAutor |
|
|
240 |
$aTítol uniforme col·lectiu |
|
|
245 1 |
$aTítol propi col·lectiu |
|
Registre d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor.$tTítol uniforme col·lectiu |
|
|
4XX |
$aAutor.$tTítol propi col·lectiu |
- Sense títol propi col·lectiu
|
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
1XX |
$aAutor |
|
|
240 |
$aTítol uniforme col·lectiu |
|
|
245 1 |
$aTítol A ;$bTítol B ; Títol C /$cAutor |
|
|
740 |
$aTítol B |
|
|
740 |
$aTítol C |
|
Registre d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor.$tTítol uniforme col·lectiu |
|
|
4XX |
$aAutor.$tTítol A ; Títol B ; Títol C |
2) Tres
obres d'autors diferents i/o entrades sota títol
- Amb títol propi col·lectiu
|
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
245 0 |
$aTítol propi col·lectiu |
|
|
7XX |
$aAutor 1.$tTítol uniforme A |
|
|
7XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B |
|
|
7XX |
$aAutor 3.$tTítol uniforme C |
|
Registres d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor 1.$tTítol uniforme A |
|
|
1XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B |
|
|
1XX |
$aAutor 3.$tTítol uniforme C |
|
|
Comentari: Es considera que els títols de les obres individuals no apareixen en la font principal d'informació |
|
- Sense títol propi col·lectiu
|
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
1XX |
$aAutor 1 |
|
|
240 |
$aTítol uniforme A |
|
|
245 1 |
$aTítol A /$cAutor 1. Títol B / Autor 2. Títol C / Autor 3 |
|
|
7XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B |
|
|
7XX |
$aAutor 3.$tTítol uniforme C |
|
|
740 |
$aTítol B |
|
|
740 |
$aTítol C |
|
|
|
Comentari: Es considera que el "Títol B" i el "Títol C" són diferents del "Títol uniforme B" i del "Títol uniforme C". Per a les entrades secundàries de títol addicionals vegeu l'apartat 2 –"Documents que consisteixen en dues o tres obres independents sense títol col·lectiu"– de les concrecions a 21.30J |
|
Registres d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor 1.$tTítol uniforme A |
|
|
4XX |
$aAutor 1.$tTítol A |
|
|
1XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B |
|
|
4XX |
$aAutor 2.$tTítol B |
|
|
1XX |
$aAutor 3.$tTítol uniforme C |
|
|
4XX |
$aAutor 3.$tTítol C |
c) Més de tres obres
1) Més de tres obres del mateix autor
- Amb títol propi col·lectiu
|
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
1XX |
$aAutor |
|
|
240 |
$aTítol uniforme col·lectiu |
|
|
245 1 |
$aTítol propi col·lectiu |
|
Registre d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor.$tTítol uniforme col·lectiu |
|
|
4XX |
$aAutor.$tTítol propi col·lectiu |
- Sense títol propi col·lectiu
|
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
1XX |
$aAutor |
|
|
240 |
$aTítol uniforme col·lectiu |
|
|
245 1 |
$aTítol A ;$bTítol B ; Títol C ; Títol D /$cAutor |
|
|
|
Comentari: Com que en el recull hi ha més de tres obres, no es fa cap entrada secundària de títol addicional (vegeu l'apartat 2 –"Documents que consisteixen en dues o tres obres independents sense títol col·lectiu"– de les concrecions a 21.30J) |
|
Registre d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor.$tTítol uniforme col·lectiu |
|
|
4XX |
$aAutor.$t Títol A ; Títol B ; Títol C ... |
|
|
|
Comentari: Quan hi ha més de tres obres, en la referència es donen els títols propis de les tres primeres seguits dels senyals d'omissió “ ... ” |
2) Més de tres obres d'autors diferents i/o entrades sota títol
- Amb títol propi col·lectiu i el nombre d'encapçalaments no s'ha pogut reduir a dos o tres
|
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
245 0 |
$aTítol propi col·lectiu |
|
|
|
Comentari: Com que en el recull hi ha més de tres obres, no es fa cap entrada secundària de títol addicional (vegeu l'apartat 2 –"Documents que consisteixen en dues o tres obres independents sense títol col·lectiu"– de les concrecions a 21.30J) |
- Amb títol propi col·lectiu i el nombre d'encapçalaments s'ha pogut reduir a dos o tres
|
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
245 0 |
$aTítol propi col·lectiu |
|
|
7XX |
$aAutor 1.$tTítol uniforme A (individual o col·lectiu, segons correspongui) |
|
|
7XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B (individual o col·lectiu, segons correspongui) |
|
|
7XX |
$aAutor 3.$tTítol uniforme C (individual o col·lectiu, segons correspongui) |
|
|
|
Comentari: Com que en el recull hi ha més de tres obres, no es fa cap entrada secundària de títol addicional (vegeu l'apartat 2 –"Documents que consisteixen en dues o tres obres independents sense títol col·lectiu"– de les concrecions a 21.30J) |
|
Registres d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor 1.$tTítol uniforme A (individual o col·lectiu, segons correspongui) |
|
|
1XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B (individual o col·lectiu, segons correspongui) |
|
|
1XX |
$aAutor 3.$tTítol uniforme C (individual o col·lectiu, segons correspongui) |
|
|
Comentari: Es considera que els títols de les obres individuals no apareixen en la font principal d'informació |
|
- Sense títol propi col·lectiu i, sense comptar l'encapçalament de l'entrada principal, el nombre d'encapçalaments no s'ha pogut reduir a dos
|
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
1XX |
$aAutor 1 |
|
|
245 1 |
$aTítol A /$cAutor 1. Títol B / Autor 2. Títol C / Autor 3. Títol D / Autor 4 |
|
|
|
Comentari: Com que en el recull hi ha més de tres obres, no es fa cap entrada secundària de títol addicional (vegeu l'apartat 2 –"Documents que consisteixen en dues o tres obres independents sense títol col·lectiu"– de les concrecions a 21.30J) |
- Sense títol propi col·lectiu i, sense comptar l'encapçalament de l'entrada principal, el nombre d'encapçalaments s'ha pogut reduir a dos
|
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
1XX |
$aAutor 1 |
|
|
240 |
$aTítol uniforme A (individual o col·lectiu, segons correspongui –en aquest cas, seria col·lectiu) |
|
|
245 1 |
$aTítol A' ;$bTítol A'' ; Títol A''' /$cAutor 1. Títol B / Autor 2. Títol C / Autor 3 |
|
|
7XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B (individual o col·lectiu, segons correspongui –en aquest cas, seria individual) |
|
|
7XX |
$aAutor 3.$tTítol uniforme C (individual o col·lectiu, segons correspongui –en aquest cas, seria individual) |
|
|
|
Comentari: Com que en el recull hi ha més de tres obres, no es fa cap entrada secundària de títol addicional (vegeu l'apartat 2 –"Documents que consisteixen en dues o tres obres independents sense títol col·lectiu"– de les concrecions a 21.30J) |
|
Registres d'autoritat: |
||
|
|
1XX |
$aAutor 1.$tTítol uniforme A (individual o col·lectiu, segons correspongui –en aquest cas, seria col·lectiu) |
|
|
4XX |
$aAutor 1.$tTítol A (només quan el títol uniforme és individual) |
|
|
1XX |
$aAutor 2.$tTítol uniforme B (individual o col·lectiu, segons correspongui –en aquest cas, seria individual) |
|
|
4XX |
$aAutor 2.$tTítol B (només quan el títol uniforme és individual) |
|
|
1XX |
$aAutor 3.$tTítol uniforme C (individual o col·lectiu, segons correspongui –en aquest cas, seria individual) |
|
|
4XX |
$aAutor 3.$tTítol C (només quan el títol uniforme és individual) |
1 Disposició opcional
Pràctica de la Biblioteca de Catalunya. No s'aplica la disposició opcional; és a dir, no es fan referències explicatives tal com s'indica a 26.4D2. En el seu lloc, es fan referències individuals des dels títols de les parts en la forma de subencapçalament sota el títol uniforme de l'obra sencera.
[LCRI, 26.4D2]
1 Reculls sense títol propi col·lectiu
Quan l'encapçalament d'un recull té la forma nom-títol uniforme col·lectiu i el recull no té títol propi col·lectiu se segueix el procediment següent:
a) Quan les obres contingudes en el recull són tres, es fa una referència "vegeu" de nom-títol des del títol compost pels títols propis de les tres obres.
|
Ex.: |
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
|
100 1# |
$aShakespeare, William,$d1564-1616 |
|
|
|
240 10 |
$aTeatre.$kSeleccions |
|
|
|
245 10 |
$aPericles, Prince of Tyre ;$bCymbeline ; The two noble kinsmen |
|
|
Registre d'autoritat: |
||
|
|
|
100 1# |
$aShakespeare, William,$d1564-1616.$t[2]Teatre.$kSeleccions |
|
|
|
400 1# |
$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tPericles, Prince of Tyre ; Cymbeline ; The two noble kinsmen |
|
|
|
|
Comentari: Observeu que no s'ha omès l'article inicial de la tercera obra (només s'ha d'ometre l'article inicial de la primera obra) |
b) Quan les obres contingudes en el recull són més de tres, es fa una referència "vegeu" de nom-títol des del títol compost pels títol propis de les tres primeres obres seguits dels senyals d'omissió " ... ".
|
Ex.: |
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
|
100 1# |
$aDebussy, Claude |
|
|
|
240 10 |
$aMúsica per a piano.$kSeleccions |
|
|
|
245 13 |
$aLa Cathédrale engloutie ;$bOndine ; Estampes ; Étude pour les arpèges composés |
|
|
Registre d'autoritat: |
||
|
|
|
100 1# |
$aDebussy, Claude.$t[2]Música per a piano.$kSeleccions |
|
|
|
400 1# |
$aDebussy, Claude.$tCathédrale engloutie ; Ondine ; Estampes ... |
[Smiraglia, p. 147]
Pràctica de la Biblioteca de Catalunya. No s'aplica la norma. En el seu lloc, es fan referències individuals des dels títols de les parts en la forma de subencapçalament sota el títol uniforme de l'obra sencera, tal com s'indica en 26.4B2.
[LCRI,
26.4D2]
1 Referències a entrades secundàries de col·lecció
Des del punt de vista de l'entrada principal i de les entrades secundàries, les col·leccions no constitueixen per si mateixes cap tipus especial de document. Si la totalitat dels documents d'una col·lecció es cataloguessin en un sol registre bibliogràfic, les col·leccions no necessitarien, en principi, cap normativa específica. És quan els documents d'una col·lecció es cataloguen en registres bibliogràfics separats quan es produeixen fets catalogràfics nous que requereixen una normativa específica. Pel que fa als punts d'accés, el fet més destacat que es deriva d'aquesta pràctica catalogràfica és la reducció de les entrades de la col·lecció a una única entrada: l'entrada secundària per l'encapçalament de la col·lecció. Això significa que es perden els punts d'accés corresponents a les entrades secundàries de la col·lecció. Les disposicions que s’estableixen a continuació pretenen, en part, recuperar aquests punts d'accés transformant les entrades secundàries que correspondrien al registre bibliogràfic de la col·lecció en referències del seu registre d'autoritat.
Nota: En els exemples només es donen les referències que es deriven de la corresponent disposició.
a) Referències de "vegeu"[3]
1) Referències "vegeu" de nom-títol propi
- Col·leccions entrades sota títol. Quan una col·lecció s'entra sota títol, es fa una referència nom-títol propi per l'entitat esmentada en el títol.[4] (Excepció: No es fa aquesta referència, quan l'entitat és un editor comercial[5] –les editorials universitàries es consideren editorials comercials.)
|
Ex.: |
130 #0 |
$aPublicacions de la Institució del Teatre |
|
|
410 2# |
$aInstitució del Teatre.$tPublicacions de la Institució del Teatre |
|
Ex.: |
130 #0 |
$aHAZ (Col·lecció) |
|
|
410 2# |
$aHistorical Association of Zambia.$tHAZ |
|
|
|
Comentari: En aquest cas el títol consisteix en l'acrònim de l'entitat |
|
Però |
130 #0 |
$aDiccionarios Herder |
|
no |
410 2# |
$aEditorial Herder.$tDiccionarios Herder |
També es fa una referència nom-títol propi per l'entitat esmentada en la menció de responsabilitat de la col·lecció.[4] (Excepció: No es fa aquesta referència, quan l'entitat és un editor comercial[5] i la seva responsabilitat en el document no va més enllà de la de merament publicar-lo –les editorials universitàries es consideren editorials comercials.)
|
Ex.: |
Registre bibliogràfic: |
||
|
|
|
490 1# |
$aPublicacions escolars / Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana |
|
|
Registre d'autoritat: |
||
|
|
|
130 #0 |
$aPublicacions escolars |
|
|
|
410 2# |
$aAssociació Protectora de l'Ensenyança Catalana.$tPublicacions escolars |
- Col·leccions entrades sota nom-títol. Quan el títol uniforme difereix del títol propi,[6] es fa una referència nom-títol propi per la persona o entitat sota la qual és entrada la col·lecció. (Excepció: No es fa aquesta referència quan l'única diferència entre els títols és l'addició de llengua i/o qualificadors.)
|
Ex.: |
100 1# |
$aFoix, J. V.,$d1893-1987.$tPoesia.$lCastellà.$kSeleccions (Editorial Grijalbo) |
|
|
400 1# |
$aFoix, J. V.,$d1893-1987.$tObra poética escogida |
|
Ex.: |
100 1# |
$aTolkien, J. R. R.$q(John Ronald Reuel).$tLord of the rings.$lCatalà |
|
|
400 1# |
$aTolkien, J. R. R.$q(John Ronald Reuel).$t Senyor dels anells |
|
Però |
100 1# |
$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tTeatre.$lCatalà (Edicions 62) |
|
|
400 1# |
$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tTeatre |
Quan la responsabilitat principal de la col·lecció és compartida entre dues o tres persones o entitats i la col·lecció s'entra sota el nom d'una d'aquestes, també es fa una referència nom-títol propi per cadascuna de les altres persones o entitats.
|
Ex.: |
100 1# |
$aWeis, Margaret.$tDarksword trilogy.$lCastellà |
|
|
400 1# |
$aWeis, Margaret.$tEspada de Joram |
|
|
400 1# |
$aHickman, Tracy.$tEspada de Joram |
2) Referències "vegeu" de títol. En general, es fan referències de títol pels títols pels quals es faria entrada secundària si la col·lecció es catalogués en un sol registre bibliogràfic (per exemple, títols propis, títols alternatius, títols paral·lels, títols propis en altres números de la col·lecció i/o fluctuacions dels títols propis i/o paral·lels que no es consideren canvis de títol (vegeu 21.2A i 21.2C), títols variants, informacions complementàries del títol que els usuaris del catàleg poden interpretar com a títol propi de la col·lecció, etc.). A continuació s’estableixen les directrius que s'han de seguir en alguns casos concrets.
Nota: Les directrius d'aquest apartat són aplicables tant a les col·leccions entrades sota nom com a les entrades sota títol.
- Referències des del títol propi. Quan el títol uniforme
difereix del títol propi,[6] es fa
una referència des del títol propi de la col·lecció.
|
Ex.: |
100 1# |
$aFoix, J. V.,$d1893-1987.$tPoesia.$lCastellà.$kSeleccions (Editorial Grijalbo) |
|
|
430 #0 |
$aObra poética escogida |
|
Ex.: |
130 #0 |
$aPetits llibres de la saviesa.$lCastellà |
|
|
430 #0 |
$aPequeños libros de la sabiduría |
- Altres referències de títol
- Títols de
subcol·leccions amb títol no dependent. Quan el títol d'una subcol·lecció
és no dependent i, per tant, és entrat directament, es fa una referència des
del títol de la subcol·lecció entrat subordinadament.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
- Títols paral·lels. Es fa una referència des dels títols paral·lels que s'han fet constar en la descripció bibliogràfica.[7] (Per a les edicions paral·leles en llengües diferents, vegeu, però, l'apartat 3 de les concrecions d'aquesta norma (26.5A).)
|
Ex.: |
130 #0 |
$aBefolkningsstatistik og sociologisk statistik |
|
|
430 #0 |
$aBevölkerungs- und Sozialstatistik |
|
|
430 #0 |
$aEstadística demográfica y social |
- Parts del títol propi destacades per la tipografia o la disposició. Quan una part del títol propi és destacada per la tipografia o la disposició, es fa una referència des de la part del títol destacada.
|
Ex.: |
130 #0 |
$aSpringer proceedings in physics |
|
|
430 #0 |
$aProceedings in physics |
|
|
|
Comentari: En la font principal d'informació la paraula "Springer" apareix escrita verticalment i es dubta de si aquesta paraula forma part o no del títol. Tanmateix, en altres fonts d'informació apareix el títol de la col·lecció com a "Springer proceedings in physics" |
- Títols propis i/o variants que comencen amb les paraules "Col·lecció", "Sèrie", "Biblioteca", etc. Quan el títol propi d'una col·lecció comença amb les paraules "Col·lecció", "Sèrie", "Biblioteca", etc. o el seus equivalents en altres llengües, es fa una referència des del títol sense la paraula inicial, llevat que l'omissió doni com a resultat una incorrecció gramatical. Quan el títol propi no comença per cap d'aquestes paraules, però hi ha una variant del títol propi que sí que hi comença, es fa una referència des d'aquest títol variant.
|
Ex.: |
130 #0 |
$aCol·lecció sanitat ambiental |
|
|
430 #0 |
$aSanitat ambiental |
|
Ex.: |
130 #0 |
$aRelatos ardientes |
|
|
430 #0 |
$aColección relatos ardientes |
|
|
|
Comentari: En la font principal d'informació apareix el títol propi "Relatos ardientes" i, a la coberta, el títol variant "Colección relatos ardientes" |
- Títols propis i/o paral·lels fluctuants (vegeu la concreció a 21.2C). Quan el títol d'una col·lecció fluctua entre diferents títols, es fan referències des dels títols fluctuants no triats com a títol de la col·lecció. (Aquesta concreció s'aplica retrospectivament, és a dir, quan el catalogador s'adona que el títol posterior només apareix en uns pocs números i que la intenció de l'editor no és mantenir el canvi de títol; si la col·lecció havia estat entrada sota encapçalaments successius units per una referència de "vegeu també", s'anul·la l'encapçalament posterior i es dóna com a referència "vegeu" de l'encapçalament anterior.)
|
Ex.: |
130 #0 |
$aTítol A |
|
|
430 #0 |
$aTítol B |
|
|
|
Comentari: Els números 1-19 tenen "Títol A", els números 20 i 21 tenen "Títol B" i els números 22- tornen a tenir "Títol A". Es considera que la col·lecció s'entra sota títol i que no necessita títol uniforme |
Quan el títol d'una col·lecció
canvia amb la llengua del text dels documents es poden donar els dos casos
següents:
- La col·lecció és numerada. En aquest cas es tria el títol de la col·lecció aplicant la concreció a 21.2C i es fan referències de "vegeu" des dels títols no triats com a títol de la col·lecció. (Per a les edicions paral·leles en llengües diferents, vegeu, però, l'apartat 3 de les concrecions d'aquesta norma 26.5A.)
|
Ex.: |
130 #0
|
$aTítol en català
|
|
|
430 #0
|
$aTítol en castellà
|
- La col·lecció és no numerada. En aquest cas es fa un encapçalament diferent per a cadascuna de les llengües i es connecten els encapçalaments per referències de "vegeu també". (Per a les edicions paral·leles en llengües diferents, vegeu, però, l'apartat 3 de les concrecions d'aquesta norma 26.5A.)
|
Ex.: |
130 #0
|
$aTítol en català
|
|
|
530 #0
|
$aTítol en castellà
|
|
|
130 #0
|
$aTítol en castellà
|
|
|
530 #0
|
$aTítol en català
|
- Títol de la col·lecció de forma desenvolupada i amb inicials. Quan
el títol de la col·lecció apareix en la font principal d'informació en la seva
forma desenvolupada i amb inicials, es fa una referència des de la forma no
triada com a títol propi.
|
Ex.: |
130 #0 |
$aÖsterreichische Schriftenreihe zum gewerblichen Rechtsschutz, Urheber- und Medienrecht |
|
|
430 #0 |
$aÖSGRUM |
- Títols de col·lecció que inclouen el títol d'una publicació en sèrie.
Quan el títol de la col·lecció inclou el títol d'una publicació en sèrie, es fa
una referència des de l'encapçalament de la publicació en sèrie seguit del
títol de la col·lecció.
|
Ex.: |
130 #0 |
$aQuaderni della Rivista italiana di musicologia |
|
|
430 #0 |
$aRivista italiana di musicologia.$pQuaderni della Rivista italiana di musicologia |
b) Referències de "vegeu també"
Quan una mateixa col·lecció és entrada sota encapçalaments diferents (vegeu les normes 21.2A, 21.2C o 21.3B i les seves concrecions), els encapçalaments anteriors i posteriors es connecten amb referències de "vegeu també".
|
Ex.: |
130 #0 |
$aWeidenfeld psychology series |
|
|
530 #0 |
$wb$aWeidenfeld modern psychology series |
- Cas especial: Títols canviants amb la llengua del text (vegeu la concreció a 21.2C). Quan el títol d'una col·lecció canvia amb la llengua del text dels documents es poden donar els dos casos següents:
- La col·lecció és no numerada. En aquest cas es fa un encapçalament diferent per a cadascuna de les llengües i es connecten els encapçalaments per referències de "vegeu també". (Per a les edicions paral·leles en llengües diferents, vegeu, però, l'apartat 3 de les concrecions d'aquesta norma 26.5A.)
|
Ex.: |
130 #0
|
$aTítol en
català
|
|
|
530 #0
|
$aTítol en
castellà
|
|
|
130 #0
|
$aTítol en
castellà
|
|
|
530 #0
|
$aTítol en
català
|
- La col·lecció és numerada. En aquest cas es tria el títol de la col·lecció aplicant la concreció a 21.2C i es fan referències de "vegeu" des dels títols no triats com a títol de la col·lecció. (Per a les edicions paral·leles en llengües diferents, vegeu, però, l'apartat 3 de les concrecions d'aquesta norma 26.5A.)
|
Ex.: |
130 #0
|
$aTítol en
català
|
|
|
430 #0
|
$aTítol en
castellà
|
[LCRI,
26.5A]
2 Documents en més d'una part[8] (descrits a la zona de la col·lecció) en els quals canvia el responsable i/o el títol
Les disposicions que s’estableixen a continuació són les específiques per als documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció i, per tant, a les referències prescrites en aquesta concreció s'han d'afegir, quan calgui, les establertes per les altres concrecions a la norma.
a) Amb les parts numerades. Quan en un document en més d'una part canvia el títol (21.2B2) i les parts estan numerades, es fa una referència de "vegeu" des del títol posterior; quan canvia la persona o entitat responsable (21.3A2), es fa una referència "vegeu" de nom-títol propi des de la persona o entitat responsable posteriorment.
b) Amb les parts no numerades. Quan en un document amb parts no numerades canvia el títol (21.2B2 ) i/o la persona o entitat responsable (21.3A2), es fa una referència de "vegeu també" per connectar els encapçalaments anteriors i posteriors.
[LCRI, 26.5A]
3 Col·leccions en edicions paral·leles
Quan els mateixos documents es publiquen en dues o més llengües en col·leccions paral·leles i es fa un encapçalament separat per a cadascuna de les col·leccions, no es fan referències de "vegeu també" per connectar els encapçalaments de les diferents col·leccions –per a la tria de l'encapçalament de la col·lecció que es considera document original, vegeu 25.3C. (Cal tenir cura de diferenciar les col·leccions paral·leles de les col·leccions amb títols paral·lels i/o les col·leccions en les quals el títol de la col·lecció canvia amb la llengua del text del document. Recordeu que quan es dubta de si es tracta d'edicions paral·leles o d'una col·lecció amb títols paral·lels o títols canviants amb la llengua del text, es considera que no es tracta d'edicions paral·leles.)
|
Ex.:
|
130 #0
|
$aPetits llibres de la
saviesa
|
|
no
|
530 #0
|
$aPetits llibres de la
saviesa.$lCastellà
|
|
|
130 #0
|
$aPetits llibres de la
saviesa.$lCastellà
|
|
|
430 #0
|
$aPequeños libros de la
sabiduría
|
|
no
|
530 #0
|
$aPetits llibres de la
saviesa
|
Nota: Les disposicions d'aquest apartat són les específiques per a les col·leccions en edicions paral·leles i, per tant, a les referències prescrites en aquesta concreció s'han d'afegir, quan calgui, les establertes per les altres concrecions a la norma.
[LCRI, 1.6]
Aquesta norma no s’aplica.
