Concrecions a les AACR2 (Part II): Capítol 25, Títols uniformes
Sumari
25.1
ÚS DE TÍTOLS UNIFORMES
25.2 REGLA GENERAL
25.2C
REGLA GENERAL. Articles inicials
25.3-25.7 TÍTOLS INDIVIDUALS
25.3
OBRES CREADES DESPRÉS DE 1500
25.4
OBRES CREADES ABANS DE 1501
25.5
ADDICIONS
25.5B
Resolució de conflictes
25.5C
Llengua
25.5D
Designació general de material
25.6
PARTS D'UNA OBRA
25.6A1-25.6A2
Una part sola
25.8-25.11 TÍTOLS COL·LECTIUS
25.9
SELECCIONS
25.13-25.35 REGLES ESPECIALS PER A CERTS TIPUS
D'OBRES
25.13
MANUSCRITS I GRUPS DE MANUSCRITS
25.14
INCUNABLES
25.15-25.16
LLEIS, TRACTATS, ETC.
25.15
LLEIS, ETC.
25 15A Lleis modernes, etc.
25.15A1
Reculls
25.15A2
Una sola llei, etc.
25.25-25.35
OBRES MUSICALS
25.26-25.33
TÍTOLS INDIVIDUALS
25.27 SELECCIÓ DEL TÍTOL
25.27D
Títols que inclouen el nom d'un gènere de composició musical
25.28
AÏLLAMENT DE L'ELEMENT INICIAL DE TÍTOL
25.29 FORMULACIÓ DE
L'ELEMENT INICIAL DE TÍTOL
25.29A
Elements inicials de títol que consisteixen únicament en el nom d'un gènere de
composició musical
25.30 ADDICIONS ALS ELEMENTS INICIALS DE TÍTOL QUE CONSISTEIXEN EN EL
NOM O NOMS D'UN O MÉS GÈNERES DE COMPOSICIÓ MUSICAL
25.30B5
Repartiment de l'execució. Grups d'instruments
25.30C2
Elements numèrics d'identificació. Números d'ordre
25.30C3
Elements numèrics d'identificació. Números d'opus
25.30D
Tonalitat
25.30D2
Obres posteriors al segle XIX
25.32 PARTS D'UNA OBRA
25.32A1-25.32A2
Una part
25.34
TÍTOLS COL·LECTIUS
25.34B-25.34C
Seleccions i Obres de diversos gèneres en un repartiment genèric o específic i
obres d'un gènere per a un repartiment específic o per a diversos repartiments
25.34C
Obres de diversos gèneres en un repartiment genèric o específic i obres d'un
gènere per a un repartiment específic o per a diversos repartiments
25.35 ADDICIONS
25.35A
Regla general
25.35C
Arranjaments
SUMARI GENERAL
Pràctica de la
Biblioteca de Catalunya
1) Justificació
Les normes del
capítol 25 permeten assignar títols uniformes a totes les obres.[1]
Tanmateix, la normativa reconeix que la necessitat d'usar títols uniformes
varia d'un catàleg a un altre i varia també dins un mateix catàleg. És per això
que si bé la normativa estableix directrius per a decidir l'ús de títols
uniformes, deixa que els centres catalogràfics defineixin la seva política de
títols uniformes. Les pautes d'aquest apartat estableixen la política de títols
uniformes de la Biblioteca de Catalunya. Cal entendre que aquesta política no
obliga a la resta de centres catalogràfics catalans i que cada centre ha
d'establir una política de títols uniformes pròpia adequada a les seves
necessitats.
2) Política de
títols uniformes
a) General
L'assignació de
títols uniformes a les manifestacions d'una obra té per finalitat identificar
l'obra, i agrupar i organitzar les seves entrades al catàleg. És per aconseguir
aquest doble objectiu que, quan s'assigna un títol uniforme a una manifestació
d'una obra, i al catàleg ja hi ha entrades d’aquesta o d’altres manifestacions
de l'obra però sota encapçalaments amb títols altres que els seus títols
uniformes –siguin entrades principals, secundàries d'obra inclosa, secundàries
d'obra relacionada o de matèria–, cal modificar tots els registres afectats per
aquestes entrades per tal que els encapçalaments incloguin els seus
corresponents títols uniformes.
b) Obres a les
quals s'assigna títol uniforme quan el títol propi difereix del títol uniforme[2]
S'assigna títol
uniforme a una obra quan pertany a un o més dels tipus relacionats a
continuació i el seu títol propi difereix del títol uniforme que li
correspondria:[3]
1) Obres creades abans de 1501
2) Obres literàries
Excepció: No s'assigna títol uniforme a una obra literària en els casos
següents:
a)
quan l'única diferència entre el títol propi i el títol uniforme de l'obra és
deguda a un canvi oficial en l’ortografia (vegeu l'apartat 2 –"Canvi ortogràfic
oficial"– de les concrecions a 25.3) i no hi ha cap altra manifestació de
l'obra entrada al catàleg amb un títol diferent, o
b)
quan l'obra és un còmic.
3)
Reculls de tres o més obres textuals –siguin o no obres literàries– d'una
persona
4)
Manuscrits i grups de manuscrits
5)
Incunables
6)
Lleis, tractats, etc.
7)
Decrets de l'Estat espanyol i de les seves comunitats autònomes
8)
Sagrades escriptures
9)
Obres litúrgiques
10) Comunicacions oficials del papa, etc.
11) Obres de música clàssica
12) Pel·lícules cinematogràfiques (exclosos els documentals i les
pel·lícules didàctiques)
13) Publicacions en sèrie
Excepció: No s'assignen títols uniformes a les publicacions en sèrie que són
còmics pel fet que el títol propi de la publicació difereixi del seu títol
uniforme; sí que se'ls assignen títols uniformes per desfer els conflictes que
el seus títols propis poden generar en el catàleg (vegeu els punts c1 i c2 de la secció següent –"Obres a les
quals s'assigna títol uniforme per desfer els conflictes generats al catàleg
pels seus títols propis").
14)
Col·leccions i documents en més d'una part descrits a la
zona de la col·lecció
Excepció: No s’assignen títols uniformes a les col·leccions de còmics pel
fet que el títol propi de la publicació difereixi del seu títol uniforme; sí
que se'ls assignen títols uniformes per desfer els conflictes que el seus
títols propis poden generar en el catàleg (vegeu el punt
c3 de la secció següent –"Obres a les quals s'assigna títol uniforme
per desfer els conflictes generats al catàleg pels seus títols propis").
Nota: Entrades a l'índex de matèries. A
les obres entrades en l'índex de matèries sempre se'ls assigna títol uniforme
amb independència del tipus d'obra a què pertanyen.
c) Obres a les
quals s’assigna títol uniforme per desfer els conflictes generats al catàleg
pels seus títols propis
Una de les funcions
dels títols uniformes és desfer els conflictes generats al catàleg per les
entrades corresponents a obres diferents amb títols propis idèntics. A
continuació es relacionen els casos en què, en establir l'encapçalament d'una
obra, cal comprovar si el títol propi de l'obra entra en conflicte amb els
títols i/o les referències "vegeu" de les obres que ja tenen entrada
al catàleg –sigui com a entrada principal (perquè es té l'obra), com a entrada
secundària (perquè es té un document que la conté o que s'hi relaciona) o com a
entrada de matèria– i, si hi ha conflicte, com desfer-lo.
Nota: Edicions d'una obra en altres
suports. Pel que fa a títols uniformes, l'edició original d'una obra i
les seves edicions en suports diferents que el de l'edició original (per
exemple, com a microforma, com a edició en Braille, etc.) es consideren una
única obra. En conseqüència, no cal assignar títols uniformes diferents a
aquestes edicions per a desfer els conflictes que es poden produir entre els
seus títols propis i/o el títol propi de l'edició original i si, per alguna
altra raó, l'obra necessita títol uniforme, s'assigna el mateix títol uniforme
tant a l'edició original com a les seves edicions en altres suports.
(Excepció: Aquesta pauta no s'aplica a
les edicions en suport electrònic de les publicacions en sèrie (incloses les
col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la
col·lecció). Quan es cataloga una edició electrònica d'una publicació en sèrie
i hi ha altres edicions de la publicació amb entrada al catàleg, si cal, s'assigna
títol uniforme a l'edició en suport electrònic per desfer el conflicte entre
els seus títols propis).
1) Publicacions
en sèrie entrades sota títol (excloses les col·leccions i els documents en més
d'una part descrits a la zona de la col·lecció). Quan el títol
propi de la publicació en sèrie és idèntic al títol propi d'una altra
publicació en sèrie que ja té entrada al catàleg, a la publicació que s'entra
en segon lloc al catàleg se li assigna un títol uniforme amb els qualificadors
necessaris per a desfer el conflicte entre títols.
Quan el títol propi de la
publicació en sèrie està format per un títol comú més un títol dependent, amb
designació de títol dependent o sense, cal comprovar els punts següents:
- si el títol comú causa
conflicte en el catàleg i, si és el cas, desfer-lo;
- si el títol complet –títol
comú, designació de títol dependent (si n'hi ha) i títol dependent– causa
conflicte i, si és el cas, desfer-lo.
Quan el conflicte es produeix
entre el títol propi de la publicació en sèrie i una referència
"vegeu" d'un registre d'autoritat d'una altra publicació en sèrie,
per desfer el conflicte es qualifica la referència i no pas el títol propi de
la publicació que s'entra en segon lloc al catàleg.
Nota: En determinar si hi
ha o no conflicte entre títols propis, cal tenir en compte els punts següents:
- La pauta només fa referència als títols
propis de les publicacions en sèrie, és a dir, als títols principals i no pas
als títols variants que poden ser objecte d'entrades secundàries (camp 246
dels seus respectius registres bibliogràfics).
- És indiferent que les altres publicacions en
sèrie s'entrin sota títol o sota nom de persona o d'entitat.
- En principi, no cal preveure possibles
conflictes al catàleg. Tanmateix, quan la publicació en sèrie que s'entra al
catàleg té un títol propi molt genèric (és a dir, quan el títol propi
consisteix només en termes indicatius del tipus de publicació i/o periodicitat
a més de possibles articles, preposicions o conjuncions –per exemple, "Butlletí",
"Informe anual", etc.) o quan es coneix una altra publicació en sèrie
amb el mateix títol propi, es preveu el conflicte i s'afegeixen els
qualificadors necessaris.
2) Publicacions
en sèrie entrades sota nom de persona o d'entitat (excloses les col·leccions i
els documents en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció). A una publicació en sèrie entrada sota
nom de persona o d'entitat només se li assigna un títol uniforme per desfer el
conflicte entre títols si al catàleg ja hi ha un encapçalament d'una altra
publicació en sèrie entrada sota el mateix nom i amb el mateix títol propi.
Nota: En determinar si hi ha o no
conflicte entre títols propis, cal tenir en compte els punts següents:
- La pauta només fa referència als títols
propis de les publicacions en sèrie, és a dir, als títols principals i no pas
als títols variants que poden ser objecte d'entrades secundàries (camp 246
dels seus respectius registres bibliogràfics).
- Els conflictes al catàleg no s'han de
preveure.
3) Col·leccions
entrades sota títol o sota nom de persona o d'entitat (inclosos els documents
en més d'una part descrits a la zona de la col·lecció). Quan el
títol propi d'una col·lecció és idèntic al títol propi d'una altra col·lecció
que ja té entrada al catàleg, a cadascuna de les col·leccions se'ls assigna un
títol uniforme amb els qualificadors necessaris per a desfer el conflicte entre
títols.
Quan el títol propi de la
col·lecció està format per un títol comú més un títol dependent, amb designació
o sense designació de títol dependent, cal comprovar els punts següents:
- si el títol comú causa
conflicte en el catàleg i, si és el cas, desfer-lo;
- comprovar si el títol complet
–títol comú, designació de títol dependent (si n'hi ha) i títol dependent–
causa conflicte i, si és el cas, desfer-lo.
Quan el conflicte es produeix
entre el títol propi d'una col·lecció i una referència "vegeu" de
títol (títol propi, títol variant, part del títol, etc.) d'un registre
d'autoritat d'una altra col·lecció (camp 430), per desfer el conflicte es
qualifica sempre el títol propi de la col·lecció i no la referència de títol.
|
Ex.: |
Registre d'autoritat de la col·lecció que ja està
entrada al catàleg: |
|
|
|
130 #0 |
$aContrastes |
|
|
Registre d'autoritat de la col·lecció que s’entra al
catàleg en segon lloc: |
|
|
|
130 #0 |
$aCrítica
contrastes |
|
|
|
430 #0 |
$aContrastes |
|
|
Revisió del registre d'autoritat de la col·lecció que
ja està entrada al catàleg: |
|
|
|
130 #0 |
$aContrastes
(Ediciones del Drac) |
|
|
|
430 #0 |
$aContrastes |
Nota: En determinar si hi
ha o no conflicte entre títols propis cal tenir en compte els punts següents:
- És indiferent que les altres col·leccions
s'entrin sota títol o sota nom de persona o d'entitat.
- En principi, no cal preveure possibles
conflictes al catàleg. Tanmateix, quan la col·lecció que és entrada al catàleg
té un títol propi molt genèric (per exemple, "Poesia",
"Estudis", "Debat", etc.) o quan es coneix una altra
col·lecció amb el mateix títol propi, es preveu el conflicte i s'afegeixen els
qualificadors necessaris per a desfer-lo.
4) Publicacions monogràfiques (inclosos els
documents en més d'una part no
descrits a la zona de la col·lecció). No s'assignen títols
uniformes a les publicacions monogràfiques només per desfer conflictes entre
títols propis (per a l’aplicació d’aquesta pauta és indiferent que la
publicació s'entri sota nom de persona o d'entitat o sota títol). Tanmateix, si
per alguna altra raó cal assignar un títol uniforme a una publicació
monogràfica, es desfà el conflicte entre títols.
Quan la publicació
monogràfica s’entra sota títol, es considera que hi ha conflicte si el seu
títol propi és idèntic al títol propi d’una altra obra entrada sota títol que
ja té entrada al catàleg. Quan la publicació monogràfica s’entra sota nom, es
considera que hi ha conflicte si el seu títol propi és idèntic al títol propi
d’una altra obra entrada sota el mateix nom.
5) Casos
especials
En aquesta secció
s'estableixen les pautes específiques que s'apliquen als programes de ràdio o
televisió, a les pel·lícules cinematogràfiques i als recursos electrònics (és a
dir, les pautes pròpies d'aquests tipus de documents i diferents a les que
s'apliquen a la resta de documents). És per això, que, quan calgui, aquestes
pautes específiques s'han de complementar amb les generals.
Observeu que en aquests casos
especials el títol uniforme s'assigna sempre a l'entrada del programa, de la
pel·lícula o del recurs independentment que l'entrada pertanyi al document que
es cataloga o al que ja està entrat al catàleg.
a)
Programes
de ràdio i televisió. Sempre se li assigna un títol uniforme amb
"Programa de ràdio" o "Programa de televisió" com a
qualificador. Si aquest qualificador no és suficient per identificar l’obra, s’utilitzen qualificadors addicionals en aquest ordre:
‐ any(s) de l'emissió original
‐ companyia productora, com a qualificador s'utilitza l'encapçalament exacte assignat a l'entitat en el seu registre d'autoritat.
‐ país de producció
Ex.:
|
130 0#
|
$aAgatha Christie’s Miss Marple (Programa de televisió : 2004-2013)
|
|
|
Comentari: El document que s'està catalogant és un programa de televisió emès entre els anys 2004-2013, tanmateix sabem que existeix un programa amb el mateix títol però emès entre els anys 1984-1992.
|
b)
Pel·lícules
cinematogràfiques. Sempre se li assigna un títol uniforme amb
"Pel·lícula cinematogràfica" com a qualificador. Si aquest qualificador no és suficient per identificar l’obra, s’utilitzen qualificadors addicionals en aquest ordre:
‐ any de l’estrena original, si és inèdita l'any de producció
‐ director, com a qualificador s'utilitza la forma més curta i intel·ligible del nom
‐ companyia productora, com a qualificador s'utilitza l'encapçalament exacte assignat a l'entitat en el seu registre d'autoritat
|
Ex.:
|
130 0#
|
$aMan in the iron mask (Pel·lícula cinematogràfica : 1998 : Richert)
|
|
|
|
Comentari: El document que s'està catalogant és una pel·lícula cinematogràfica de 1998, tanmateix sabem que existeix una altra pel·lícula amb el mateix títol i any però dirigida per un director diferent.
|
c)
Recursos
electrònics
1)
Publicacions monogràfiques. Quan
el títol propi d'un recurs electrònic entrat sota títol és idèntic al títol
propi d'una altra publicació del catàleg entrada sota títol, al recurs
electrònic se li assigna un títol uniforme amb el qualificador "Recurs
electrònic". (Nota: Les edicions
en suport electrònic d'una publicació monogràfica i les seves edicions en altres
suports (per exemple, en paper, en microfilm, etc.) es consideren
manifestacions de la mateixa obra i, per tant, no s'assignen títols uniformes a
les diferents edicions per desfer el conflicte entre els seus títols propis.)
|
Ex.: |
Document
que ja està entrat al catàleg: |
|
|
|
245 00 |
$aMicrosoft Excel$h[Recurs electrònic] |
|
|
Document
que s'entra al catàleg en segon lloc: |
|
|
|
245 00 |
$aMicrosoft Excel :$barrays, functions, and
macros ... |
|
|
Revisió
del registre del document que ja està entrat al catàleg: |
|
|
|
130 0# |
$aMicrosoft Excel (Recurs electrònic) |
|
|
|
245 10 |
$aMicrosoft Excel$h[Recurs electrònic] |
|
|
Comentari: |
|
|
|
|
El document que s'està catalogant és un
llibre. En el catàleg ja hi ha una entrada de títol propi que correspon a un
recurs electrònic i que és idèntica a la del títol propi del llibre. Per
desfer el conflicte s'afegeix el qualificador a l'entrada del recurs
electrònic, tot i que el llibre és entrat al catàleg amb posterioritat al
recurs electrònic |
Si el qualificador
"Recurs electrònic" no és suficient per a desfer el conflicte,
s'afegeix al títol uniforme l'encapçalament del productor com a segon
qualificador.
|
Ex.: |
130 #0 |
$aGEM (Recurs
electrònic : Digital Research (Firma)) |
|
|
130 #0 |
$aGEM (Recurs
electrònic : University of Cambridge. Department of Applied Economics) |
2)
Publicacions en sèrie (incloses les
col·leccions i els documents en més d'una part descrits a la zona de la
col·lecció). Quan el títol propi d'un recurs electrònic entrat sota
títol és idèntic al títol propi d'una altra publicació en sèrie amb entrada al
catàleg (és indiferent que aquesta altra publicació s'entri sota títol o sota
nom de persona o d'entitat), al recurs electrònic se li assigna un títol
uniforme per desfer el conflicte. (Nota:
Per a l’aplicació d'aquesta pauta, una edició en suport electrònic d'una
publicació en sèrie (incloses les col·leccions i els documents en més d'una
part descrits a la zona de la col·lecció) es tracta com si fos una obra
diferent de la resta de manifestacions de la publicació i, si cal, se li
assigna un títol uniforme per desfer el conflicte entre el seu títol propi i el
de les altres manifestacions.)
En el cas de
publicacions en sèrie electròniques, normalment es tria com a qualificador el
suport físic o la versió que es donen en els termes més específics possibles
(per exemple, "CD-ROM" i no "Recurs electrònic").
|
Ex.: |
Document que ja està entrat al catàleg: |
|
|
|
245 00 |
$aSocial sciences
index |
|
|
Document que s'entra al catàleg en segon lloc: |
|
|
|
130 0# |
$aSocial sciences
index (CD-ROM) |
|
|
|
245 10 |
$aSocial sciences
index$h[Recurs electrònic] |
|
Ex.: |
Document que ja està entrat al catàleg: |
|
|
|
130 0# |
$aPeterson's
financial aid service (IBM version) |
|
|
|
245 10 |
$aPeterson's
financial aid service$h[Recurs electrònic] |
|
|
Document que s'entra al catàleg en segon lloc: |
|
|
|
130 0# |
$aPeterson's
financial aid service (Macintosch version) |
|
|
|
245 10 |
$aPeterson's
financial aid service$h[Recurs electrònic] |
[LCRI, 25.5B]
Sumari del capítol
1 Pauta general
L'article inicial s'omet, a excepció que el
títol uniforme s'hagi d'ordenar sota aquest article.
|
Ex.: |
130 0# |
$aLazarillo de
Tormes |
|
i no |
130 3#
|
$aEl Lazarillo de
Tormes |
|
Ex.: |
830 #0 |
$aMillors obres de la literatura catalana ;$v4 |
|
i no |
830 #4
|
$aLes Millors obres de la literatura catalana ;$v4 |
|
Ex.: |
100 1# |
$aShakespeare, William,$d1564-1616 |
|
|
240 10[4] |
$aMidsummer night's
dream |
|
i no |
240 12[4] |
$aA Midsummer
night's dream |
Quan un títol uniforme està format per un
títol comú més un títol dependent, amb o sense designació de títol dependent,
s'ometen els articles inicials del títol comú i del títol dependent.
|
Ex.: |
130 0# |
$aProgress in
nuclear energy.$pEconomic aspects |
|
i no |
130 0#
|
$aProgress in
nuclear energy.$pThe economic aspects |
Nota: En els encapçalaments i en les referències de nom-títol sempre s'ha
d'ometre l'article inicial del títol (independentment que el títol sigui un
títol uniforme, un títol propi, un títol variant, etc.).
2 Cas especial: Col·leccions
a) Entrades sota nom de
persona o d'entitat. S'aplica la pauta general.
b) Entrades sota títol.
No s'omet l'article inicial del títol uniforme d'una col·lecció entrada sota
títol. Quan el títol uniforme està format per un títol comú més un títol
dependent, amb designació de títol dependent o sense, no s'omet l'article
inicial del títol comú, però sí que s’omet el del títol dependent.
|
Ex.:
|
440 #4
|
$aLes Millors obres de la literatura
catalana ;$v4
|
|
Ex.:
|
490 1#
|
$aAmerica men and women of science. The
medical sciences
|
|
|
830 #0
|
$aAmerica men and women of science.$pMedical sciences
|
[LCRI,
21.30L (apartat "Form of Series Added Entries")]
Sumari del capítol
1 Títols alternatius
Quan el títol triat per elaborar el títol
uniforme inclou un títol alternatiu, s'omet el títol alternatiu.
|
Ex.: |
100 1# |
$aMolina, Tirso de |
|
|
240 10[5] |
$aBurlador de
Sevilla |
|
i no |
240 10[5] |
$aBurlador de
Sevilla, o, El convidado de piedra |
[LCRI, 25.3B]
2 Canvi ortogràfic oficial
a) Publicacions monogràfiques (inclosos els documents en
més d'una part descrits a la zona de la col·lecció). Quan hi ha hagut un
canvi oficial en l'ortografia, el títol uniforme ha de reflectir la nova
ortografia encara que no hi hagi cap edició amb el títol en la seva nova forma
ortogràfica.
b) Publicacions en sèrie (incloses les col·leccions).
Segons l'apartat a de la concreció a 21.2A, els canvis ortogràfics no es
consideren canvis de títol propi. En conseqüència, quan el títol propi d'una
publicació en sèrie és afectat per un canvi ortogràfic oficial, no s'ha de
crear un registre nou per a reflectir el canvi ortogràfic. En el seu lloc, en
el cas de publicacions periòdiques, es fa una entrada secundària per l'altra
forma ortogràfica en el registre bibliogràfic i, en el cas de col·leccions, es
fa una referència en el registre d'autoritat.
[LCRI,
25.3A]
3 I/J, U/V
Quan el títol triat per elaborar el títol
uniforme és afectat per un ús no regularitzat de "i/j" i
"u/v", es regularitza l'ús d'aquestes lletres de la manera següent:
"i" per a vocals; "j" per a consonants; "u" per a
vocals; "v" per a consonants; i "w" per a "uu" o
"vv".
[LCRI,
25.1]
4 Cas especial: obres d'art amb nom
Per a les obres d'art s'utilitza com a títol
uniforme el títol trobat en obres de referència en català.[6]
Si el títol no es troba en obres de referència en català, s'utilitzen altres obres
de referència; en aquest cas, es desestimen les obres de referència que
sistemàticament utilitzen una mateixa llengua per a tots els títols, excepte en
el cas que siguin les úniques fonts disponibles.
Es fan referències de títol o de nom-títol,
segons correspongui, des dels títols no triats com a títol uniforme.
|
Ex.: |
100 1# |
$aPicasso, Pablo,$d1881-1973.$tSenyoretes del carrer d'Avinyó |
|
|
400 1# |
$aPicasso, Pablo,$d1881-1973.$tChicas
de la calle Aviñó |
|
|
400 1# |
$aPicasso, Pablo,$d1881-1973.$tDemoiselles d'Avignon |
|
|
|
Comentari: Es fan referències des de títols en diferents llengües, ja que
l'obra és un document no textual i, per tant, el seu títol uniforme és únic i
no canvia amb la llengua |
[LCRI, 25.3A]
Sumari del capítol
1 Títols alternatius
Quan el títol triat per elaborar el títol
uniforme inclou un títol alternatiu, s'omet el títol alternatiu. [LCRI, 25.3B]
2 I/J, U/V
Quan el títol triat per elaborar el títol
uniforme és afectat per un ús no regularitzat de "i/j" i
"u/v", es regularitza l'ús d'aquestes lletres de la manera següent:
"i" per a vocals; "j" per a consonants; "u" per a
vocals; "v" per a consonants; i "w" per a "uu" o
"vv".
[LCRI,
25.1]
3 Cas especial: obres d'art amb nom
Per a les obres d'art s'utilitza com a títol
uniforme el títol trobat en obres de referència en català.[7]
Si el títol no es troba en obres de referència en català, s'utilitzen altres
obres de referència; en aquest cas, es desestimen les obres de referència que
sistemàticament utilitzen una mateixa llengua per a tots els títols, excepte en
el cas que siguin les úniques fonts disponibles.
Es fan referències de títol o de nom-títol,
segons correspongui, des dels títols no triats com a títol uniforme.
|
Ex.: |
130 #0 |
$aAfrodita de Melos |
|
|
430 #0 |
$aVenus de Milo |
|
|
|
Comentari: Es fan referències des de títols en diferents llengües, ja que
l'obra és un document no textual i, per tant, el seu títol uniforme és únic i
no canvia amb la llengua |
[LCRI, 25.3A]
Sumari del capítol
a) Tria del terme qualificador. A
continuació s’inclou una llista dels tipus de qualificadors que s'apliquen a
aquests documents. La llista no és exhaustiva i el seu ordre no estableix
prioritats; en cada cas s'ha de determinar quins són el terme o els termes més
apropiats (excepció: quan el títol
propi és un títol genèric,[9]
normalment es dóna prioritat, amb aquest ordre de preferència, als tipus
"entitat" i "entitat i data de publicació" sobre la resta).
Si no hi ha cap terme dels tipus relacionats a la llista que sigui apropiat,
s'utilitza qualsevol altre terme que permeti distingir les publicacions.
- entitat[10]
- entitat[10] i data de publicació[11]
- data de publicació[11]
- elements descriptius (per
exemple, menció d'edició)
- lloc de publicació[12]
- lloc[12] i data[11]
de publicació
b) Forma del terme
qualificador
1) Entitat. Com a qualificador s'utilitza l'encapçalament exacte assignat a
l'entitat en el seu registre d'autoritat.
2) Data de publicació. Com a qualificador s'utilitza sempre una data de quatre dígits. Si la
data de publicació que consta a la descripció bibliogràfica conté altres
elements, es redueix a quatre xifres d'acord amb els models que s’estableixen a
continuació.
|
Forma de la data en el
registre bibliogràfic |
Forma de la data en el qualificador |
|
cop. 1978 |
1978 |
|
[1978?] |
1978 |
|
[ca. 1978] |
1978 |
|
1978, cop. 1970 |
1978 |
|
1980 [i.e. 1978] |
1978 |
|
1978 o 1979 |
1978 |
|
impr. 1978 |
1978 |
|
reimpr. 1978 |
1978 |
|
[entre 1978 i
1980] |
1978 |
|
1398 [1978] |
1978 |
|
anno XVIII [1939] |
1939 |
|
[18--] |
1800 |
|
[197-] |
1970 |
|
[197-?] |
1970 |
3) Lloc de publicació. Com a qualificador s'utilitza l'encapçalament corresponent al lloc,
però sense les addicions del tipus de jurisdicció prescrites per les normes
24.6 i afegint, si cal, el nom de l'estat, província, etc. precedit de coma
(vegeu 23.4A1).
4) Més d'un qualificador. Quan es necessiten dos o més qualificadors per a desfer el conflicte,
els qualificadors es donen en un únic parèntesi separat per espai, dos punts,
espai.
|
Ex.: |
130 #0 |
$aGEM (Recurs
electrònic : Digital Research (Firma)) |
c) Canvi en el
qualificador
- Quan canvia el nom de
l'entitat o l'entitat deixa d'estar relacionada amb la publicació, es crea un
registre bibliogràfic nou per a la publicació en sèrie amb el títol uniforme
nou.
- Quan canvia l'encapçalament de l'entitat
però no canvia el seu nom (per exemple, perquè canvien els qualificadors), no
es crea un registre bibliogràfic nou, sinó que es modifica el títol uniforme en
el registre d'autoritat per adequar-lo a la nova forma de l'encapçalament.
- Quan canvia el lloc de
publicació, no es crea un registre bibliogràfic nou ni es modifica el títol
uniforme, sinó que s'informa del canvi de lloc de publicació en una nota en el
registre bibliogràfic, i es fa una referència de "vegeu" amb el títol
qualificat amb el nou lloc de publicació en el registre d'autoritat.
- Quan canvia el nom del lloc de publicació,
no es crea un registre bibliogràfic nou ni es canvia el títol uniforme per
adequar-lo al canvi de nom, sinó que, en el registre d'autoritat, es fa una
referència de "vegeu" amb el títol qualificat amb el nou nom del lloc
de publicació.
- Quan canvia l'encapçalament
del lloc de publicació però no canvia el seu nom (per exemple, perquè canvien
els qualificadors), no es crea un registre bibliogràfic nou, sinó que es
modifica el títol uniforme en el registre d'autoritat per adequar-lo a la nova
forma de l'encapçalament.
- Quan la informació utilitzada
com a qualificador canvia, no es crea un registre bibliogràfic nou ni es
modifica el títol uniforme, sinó que, si es considera necessari, s'informa del
canvi en una nota en el registre bibliogràfic, i, si cal, es fa una referència
de "vegeu" amb el títol qualificat amb la nova informació en el
registre d'autoritat.
a) Tria del terme qualificador. A
continuació s’inclou una llista dels tipus de qualificadors que s'apliquen a
aquests documents. La llista no és exhaustiva i el seu ordre no estableix
prioritats. En cada cas s'ha de determinar quins són el terme o els termes més
apropiats. Si no hi ha cap terme dels tipus relacionats a la llista que sigui apropiat,
s'utilitza qualsevol altre terme que permeti distingir les publicacions.
- data de publicació[13]
- elements descriptius (per
exemple, menció d'edició)
Nota: Les
pautes d’aquesta secció no s’apliquen als documents en més d’una part descrits
en la zona de la col·lecció.
- Quan canvia el nom de
l'entitat o l'entitat deixa d'estar relacionada amb la col·lecció, es crea un
registre d’autoritat nou per a la col·lecció amb el títol uniforme nou i els
dos registres d’autoritat es connecten per referències de “vegeu també”.
-
Quan canvia l'encapçalament de l'entitat però no canvia el seu nom (per
exemple, perquè canvien els qualificadors), no es crea un registre d’autoritat
nou, sinó que es modifica el títol uniforme en el registre d'autoritat per
adequar-lo a la nova forma de l'encapçalament.
- Quan canvia el lloc de
publicació, no es crea un registre d’autoritat nou ni es modifica el títol
uniforme, sinó que es fa una referència de "vegeu" amb el títol
qualificat amb el nou lloc de publicació en el registre d'autoritat.
-
Quan canvia el nom del lloc de publicació, no es crea un registre
d’autoritat nou ni es canvia el títol uniforme per adequar-lo al canvi de nom,
sinó que, en el registre d'autoritat, es fa una referència de "vegeu"
amb el títol qualificat amb el nou nom del lloc de publicació.
- Quan canvia l'encapçalament
del lloc de publicació però no canvia el seu nom (per exemple, perquè canvien
els qualificadors), no es crea un registre d’autoritat nou, sinó que es
modifica el títol uniforme en el registre d'autoritat per adequar-lo a la nova
forma de l'encapçalament.
- Quan la informació utilitzada
com a qualificador canvia, no es crea un registre d’autoritat nou ni es
modifica el títol uniforme, sinó que, si es considera necessari, es fa una
referència de "vegeu" amb el títol qualificat amb la nova informació
en el registre d'autoritat.
a) Col·leccions amb títol idèntic al nom d'una persona o d'una entitat. Quan el títol d'una col·lecció és idèntic al nom d'una persona o
d'una entitat, a la col·lecció se li assigna un títol uniforme amb
"Col·lecció" com a qualificador. En aplicar aquesta pauta tingueu en
compte que és indiferent que la persona o l'entitat siguin anomenades per la
forma utilitzada en l'encapçalament o per formes variants.
|
Ex.: |
130 #0
|
$aFundació Bernat Metge (Col·lecció)
|
|
|
|
Comentari: L'encapçalament de l'entitat és
"Fundació Bernat Metge" |
|
Ex.: |
130 #0
|
$aHAZ (Col·lecció)
|
|
|
|
Comentari: L'encapçalament de l'entitat és
"Historical Association of Zambia" |
Vegeu la subsecció 25.1 2c5) –"Casos especials"–
de les concrecions.
[LCRI,
25.5B]
Sumari del capítol
1 Obres en dues o més llengües
Quan l'edició original d'una obra conté l'obra
en dues o més llengües i res no evidencia que una de les llengües és l'original
i les altres són les de les traduccions, no s'afegeixen els noms de les
llengües al títol uniforme de l'edició original (aquest seria el cas d'alguns
documents d'organismes internacionals en els quals el mateix text apareix en
les diferents llengües oficials de l'entitat en la seva edició original).
Tanmateix, quan en una edició posterior l'obra es publica en alguna/es de les
llengües originals i/o en una o més llengües addicionals, s'afegeix al títol
uniforme el nom de les llengües o "Poliglota", segons sigui apropiat.
Quan una obra es publica simultàniament en diferents
llengües però en edicions separades per a cadascuna i res no evidencia quina és
la llengua original, es tria, d'acord amb 25.3C, una de les edicions com a
original i les altres es tracten com a traduccions.
(Excepció:
Aquestes pautes no s'apliquen a les constitucions, les lleis, etc. de l'Estat
espanyol i de les seves autonomies. Per a les constitucions, els estatuts
d'autonomia, les lleis, etc. de l'Estat i de les comunitats autònomes que tenen
el castellà com a única llengua oficial, es considera que la llengua original
és el castellà; per als estatuts d'autonomia, les lleis, etc. de les comunitats
autònomes amb més d'una llengua oficial, es considera que la llengua original
és la llengua oficial pròpia de la comunitat.)
[LCRI,
25.5C]
Sumari del capítol
1 Disposició opcional
No s'aplica la disposició opcional de la norma
25.5D.
[LCRI,
25.5D]
Sumari del capítol
1 General
La norma 25.6A només s'aplica a les parts que
tenen el seu propi títol, és a dir, a les parts que, en terminologia ISBD,
tenen títol no dependent. A continuació s’inclou la definició de "títol
dependent" i es fa una interpretació del concepte per facilitar
l'aplicació de la norma.
La norma 0.2 de la ISBD(M) defineix
"títol dependent" de la manera següent: "Títol que per ell
mateix és insuficient per a identificar una publicació i que necessita
l'addició del títol comú, del títol de la publicació principal o del títol de
la col·lecció principal.”
A títol orientatiu, es pot dir que un títol és
dependent quan el significat del títol del conjunt (TC) es pot sumar
semànticament al significat del títol de la part (TP) i el resultat de
l'addició té un significat substancialment diferent al de la part (TC + TP >
TP). Des d'aquesta perspectiva, si el títol comú és "Historia de
España" i el de la part "Siglo XX", el títol de la part és un
títol dependent; per contra, si el títol del conjunt és "À la recherche du
temps perdu" i el títol de la part "Du côté de chez Swan", el
títol de la part és un títol no dependent.
En concret, el títol de la part és dependent
quan es limita a una designació dels tipus següents:
a) Subdivisió alfabètica o numèrica ("Part 1", "Part
2"; "A", "B"; etc.).
b) Subdivisió cronològica ("Des del 1918 al 1935", "Des
del 1936 a l'actualitat"; "Segle XIV", "Segle XV";
"Edat moderna", "Edat contemporània; etc.).
c) Frases que ometen parts essencials de la informació que es dóna al
títol del conjunt ("La Garrotxa", "El Penedès", etc., quan
el títol del conjunt és "Geografia comarcal de Catalunya"; "Les
planes", "Les muntanyes", etc., quan el títol del conjunt és
"Flora de la comarca d'Osona"; "Dents",
"Empremtes", etc., quan el títol del conjunt és "Vestigis dels
dinosaures"; "Canvis d'estat", "Superfícies", etc.,
quan el títol del conjunt és "Química de l'estat sòlid"; etc.).
d) Termes generals com "Glossari", "Índex",
"Prefaci", "Làmines", "Suplement",
"Apèndix", etc.
[LCRI, 25.6A]
2 Títol de la part entrat subordinadament
Quan el títol d'una part catalogada
separadament consta només d'una designació de títol (per exemple, "Número
... ", "... Band", "Livre ... ") o d'un terme general
(per exemple, "Prefaci", Epíleg"), la designació o el terme es
donen tal com apareixen a la font (ni s’abreugen ni es tradueixen).
|
Ex.: |
130
#0 |
$aGroupes algébriques.$nTome 1 |
|
i no |
130
#0 |
$aGroupes algébriques.$nT. 1 |
|
ni |
130
#0 |
$aGroupes algébriques.$nTom 1 |
Quan el títol d'una part catalogada
separadament consta de designació de títol i títol dependent, s'ometen els
termes que acompanyen el número, la lletra, etc. que identifiquen la part (per
exemple, "volum", "part", "tom") i es dóna el títol
comú seguit del número en xifres aràbigues, de la lletra, etc. i el títol
específic de la part. (Excepció:
Aquesta concreció no és aplicable als títols uniformes de les publicacions en
sèrie, les col·leccions (exclosos els documents en més d'una part descrits a la
zona de la col·lecció), els documents legals i les parts d'una obra musical
(vegeu l'apartat 2 –"Formalització de
la designació de títol"– de les concrecions a 25.32A1-25.32A2)).
|
Ex.: |
130
#0 |
$aIntroduction à la Bible.$n 1,$pIntroduction générale |
|
i no |
130
#0 |
$aIntroduction à la Bible.$nTome 1,$pIntroduction générale |
|
Però: |
110
1# |
$aFilipines.$tLabor code.$nBook 5,$pLabor relations |
|
i no |
110 1# |
$aFilipines.$tLabor code.$n5,$pLabor relations |
[LCRI,
25.6A2]
Sumari del capítol
1 Obres musicals
Les concrecions a les normes 25.8-25.11 no
s'apliquen a les obres musicals. Per al tractament dels títols col·lectius
d'obres musicals, vegeu les concrecions a les normes 25.34 i 25.34B-25.34C.
2 Qualificació dels títols uniformes col·lectius
Pràctica
de la Biblioteca de Catalunya: Els títols uniformes
col·lectius a què fan referència les normes 25.8-25.11 –"Obres",
"Seleccions", "Poesia", "Teatre", etc.– es
qualifiquen sempre que –i només quan– els reculls als quals s'apliquen aquests
títols es descriuen a la zona de la col·lecció.
Per a la tria de les addicions al títol uniforme col·lectiu “Obres” se
segueix l'ordre de preferència següent:[14]
- data de publicació,[15]
|
Ex.: |
800 1# |
$aBlasco Ibáñez, Vicente.$tObres.$f1919 |
- data de publicació[15] i encapçalament de l'editor, i
|
Ex.: |
800 1# |
$aCervantes Saavedra, Miguel de.$t Obres.$f1993.$sCentro de Estudios Cervantinos |
- data de publicació[15] i encapçalament de l'editor amb un
terme (entre parèntesis) que permeti diferenciar els títols uniformes dels
reculls (per exemple, títol propi o títol propi abreujat, encapçalament, sense
addicions, de l'editor literari, del traductor, etc., menció d'edició, etc.).
|
Ex.: |
800 1# |
$aMeredith, George.$tObres.$f1904.$sCharles Scribner's Sons (Pocket ed.) |
|
|
|
Comentari: El terme afegit entre parèntesis a l'encapçalament de l'editor és
el títol propi del recull abreujat (el títol propi complet és "Pocket
edition of the works of George Meredith") |
Per a la tria de les addicions a la resta de
títols uniformes col·lectius –“Seleccions”, "Poesia",
"Teatre", etc.–, se segueixen les pautes establertes per a les
publicacions en sèrie entrades sota títol en la secció
25.5B 1a) de les concrecions.
|
Ex.: |
800 1#
|
$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tTeatre.$lCastellà
(Editorial Alhambra)
|
3 Reculls d'obres publicades
originalment com a reculls enfront de reculls d'obres publicades originalment
de manera separada
En aplicar les normes 25.8-25.11, cal
diferenciar els reculls d'obres publicades originalment com a tals i els
reculls d'obres publicades originalment de manera separada i que posteriorment
es publiquen juntes. En principi, els títols uniformes col·lectius "Seleccions",
"Narracions curtes", "Novel·les", "Poesia", etc.
només s'apliquen als reculls de tres o més obres publicades originalment de
manera separada i posteriorment publicades juntes (excepció: aquesta pauta no s'aplica als reculls d'obres coneguts
tradicionalment pels títols dels reculls –per exemple, l'Òrganon d'Aristòtil, els Diàlegs
de Plató, etc.). Als reculls de tres o més obres publicades originalment com a
reculls només se'ls apliquen aquests títols uniformes col·lectius en els casos
següents:
a) quan el títol propi de la publicació original del recull no és
distintiu (normalment es considera que la presència del nom de l'autor en el
títol no el fa distintiu);
|
Ex.: |
100 1#
|
$aFaulkner, William
|
|
|
240 10
|
$aNarracions curtes.$kSeleccions
|
|
|
245 10 |
$aUncollected stories of William Faulkner
|
b) quan la publicació original del recull no té títol col·lectiu.
|
Ex.: |
100 1#
|
$aRoig i Llop, Tomàs
|
|
|
240 10
|
$aNarracions curtes.$kSeleccions
|
|
|
245 13 |
$aLa Noia de bronze ;$bLa girola encesa ;
Altres contes i narracions
|
En la resta de casos, el recull original es tracta com a una única
obra i, si cal, se li assigna un títol uniforme individual i no un de
col·lectiu.
|
Ex.: |
100 1#
|
$aRodoreda, Mercè
|
|
|
240 10[16] |
$aMeva Cristina i altres contes.$lCastellà
|
|
|
245 10
|
$aMi Cristina y otros cuentos
|
[LCRI, 25.10]
4 Entrades secundàries analítiques
Pràctica
de la Biblioteca de Catalunya: Normalment no es fan
entrades secundàries analítiques per les obres contingudes en un recull. Per a
l'excepció relativa a enregistraments sonors musicals, vegeu l'apartat 1 de les concrecions a
25.34B-25.34C.
Sumari del capítol
La norma 25.9A estableix l'ús del títol col·lectiu
"Seleccions" per als reculls parcials de les obres d'una persona quan
el recull consisteix: 1) en tres o més obres en diversos gèneres, o 2) en un
sol gènere si la persona només ha produït obres en un únic gènere.
La segona condició de la norma s'ha
d'interpretar de la manera següent: només es considera que es compleix la
condició quan se sap amb certesa que la persona solament ha escrit en un únic
gènere. Si no s'està segur que la persona solament ha produït obres en un sol
gènere, s'ha de suposar que ha produït obres en dos o més gèneres i que, per
tant, no és aplicable el títol col·lectiu "Seleccions" als reculls
parcials de les seves obres en un determinat gènere.
[LCRI, 25.9]
Sumari del capítol
1 Encapçalaments d'un manuscrit
o grup de manuscrits
La catalogació de
manuscrits diferencia les dues facetes que hi ha en qualsevol document –el
document com a expressió de l'obra[18]
i el document com a ens físic– i assigna un encapçalament a cada faceta.[19]
En la catalogació descriptiva, l'encapçalament del manuscrit o grup de
manuscrits com a ens físics només s'utilitza per a les entrades secundàries
previstes en la concreció a la norma 21.30H; en la resta de casos, s'utilitza
l'encapçalament del manuscrit o del grup de manuscrits com a expressió de
l'obra. A continuació es descriuen els procediments que cal seguir per a
l'elaboració d'aquests dos encapçalaments.
a) Elaboració dels encapçalaments
1) Encapçalament
del manuscrit o grups de manuscrits com a expressió de l'obra. Per a la
tria de l'entrada principal s'apliquen les normes i les concrecions del capítol
21 de les AACR2 a l'obra continguda en el manuscrit o grup de manuscrits. Per
determinar la forma de la part del nom dels encapçalaments nom-títol s'apliquen
les normes i les concrecions dels capítols 22, 23 i/o 24 a la persona o
l'entitat triades com a entrada principal. Per establir els encapçalaments de
títol o la part del títol dels encapçalaments nom-títol se segueix el
procediment que es descriu a continuació (en els exemples que il·lustren cada
cas es codifica l'encapçalament del registre d'autoritat corresponent):
a) L'obra té títol. Quan la
resta de normes i concrecions del capítol 25 permeten establir un títol
uniforme per a l'obra, s'assigna aquest títol a l'encapçalament.
|
Ex.: |
130 #0
|
$aPoema del Cid
|
|
|
|
Comentari: L'encapçalament correspon a un manuscrit que no té nom i que es troba
dipositat a la Biblioteca Nacional d'Espanya amb la designació "Vitr.
7-17". El manuscrit conté el Poema
del Cid |
|
Ex.: |
100 1#
|
$aRuiz, Juan,$dfl. 1343.$tLibro de buen amor |
|
|
|
Comentari: L'encapçalament correspon al manuscrit anomenat Códice de Toledo que es troba dipositat a la Biblioteca Nacional
d'Espanya amb la designació "Va. -6-1". El manuscrit conté El libro de buen amor de l'Arcipreste
de Hita |
Quan l'obra continguda en el manuscrit o grup de manuscrits és la Bíblia o
parts de la Bíblia, s'utilitza com a alternativa a la versió (vegeu 25.18A12)
l'encapçalament complet del manuscrit com a ens físic.
|
Ex.: |
130 #0
|
$aBíblia.$pN.T.$pEvangelis.$lAnglès.$sPepys Library.$kManuscrit.$n2498 |
|
|
|
Comentari: L'encapçalament
correspon a un manuscrit que no té nom i que es troba dipositat a la Pepys
Library amb la designació "2498". El manuscrit conté una versió anglesa dels
evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan
|
Quan l'obra continguda en el manuscrit o grup de manuscrits és una obra
litúrgica, al títol uniforme de l'obra s'afegeix com a qualificador
l'abreviatura "Ms." seguida del nom del manuscrit o grup de
manuscrits. Si els manuscrits no tenen nom, s'hi afegeix com a qualificador
l'abreviatura "Ms." seguida de l'encapçalament del dipòsit i de la
designació en el dipòsit (vegeu 25.22B).
|
Ex.: |
110 2#
|
$aEsglésia Catòlica.$tLlibre d'hores (Ms. Heures de Marguerite d'Orléans) |
|
|
|
Comentari: L'encapçalament correspon al manuscrit
anomenat Les heures de Marguerite
d'Orléans que es troba dipositat a la Bibliothèque nationale de France
amb la designació "Latin 1156B". El manuscrit és un llibre d'hores |
|
Ex.: |
110 2#
|
$aEsglésia Catòlica.$tLlibre d'hores (Ms. Library of Congress. BX2080.A2 1400) |
|
|
|
Comentari: L'encapçalament correspon a un manuscrit que
no té nom i que es troba dipositat a la Library of Congress amb la designació
"BX2080.A2 1400". El
manuscrit és un llibre d'hores |
En la resta de casos l'encapçalament del manuscrit com a ens físic no
s'utilitza normalment com a addició.
b) L'obra no té títol i el manuscrit o grup de
manuscrits tenen nom. Quan 1) la resta de normes i concrecions del
capítol 25 no permeten establir un títol uniforme per a l'obra i 2) el
manuscrit o grup de manuscrits tenen nom, a l'encapçalament se li assigna com a
títol el nom del manuscrit o grup de manuscrits.
|
Ex.: |
130 #0
|
$aFayrfax
manuscript
|
|
|
|
Comentari: L'encapçalament correspon al manuscrit
anomenat Fayrfax manuscript que es
troba dipositat a la British Library amb la designació "Additional
5465". El manuscrit és un recull sense títol d'obres de diferents autors |
|
Ex.: |
100 0#
|
$aLeonardo,$cda Vinci.$tCodex Leicester
|
|
|
|
Comentari: L'encapçalament correspon al manuscrit
anomenat Codex Leicester. El manuscrit conté una obra de Leonardo da Vinci
que no té títol |
c) L'obra no té títol i el manuscrit o grup de
manuscrits no tenen nom. Quan 1) la resta de normes i concrecions del
capítol 25 no permeten establir un títol uniforme per a l'obra i 2) el
manuscrit o grup de manuscrits no tenen nom, a l'encapçalament se li assigna
com a títol l'encapçalament del dipòsit seguit del terme "Manuscrit"
i de la designació del manuscrit o manuscrits en el dipòsit.
|
Ex.: |
110 2#
|
$aBiblioteca apostolica vaticana.$kManuscrit.$nPVatic. Aphrod. |
|
|
|
Comentari: L'encapçalament correspon a un manuscrit que no té nom i que es troba
dipositat a la Biblioteca apostolica vaticana amb la designació "PVatic.
Aphrod.". El manuscrit conté una obra anònima sense títol |
2) Encapçalament
del manuscrit o grups de manuscrits com a ens físics. Per establir
l'encapçalament d'un manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics se segueix
el procediment que es descriu a continuació (en els exemples que il·lustren
cada cas es codifica l'encapçalament del registre d'autoritat corresponent):
a) El manuscrit o grup de manuscrits tenen nom.
Quan el manuscrit o grup de
manuscrits tenen nom, s'assigna com a encapçalament aquest nom.
|
Ex.: |
130 #0
|
$aCodex
Assemanianus
|
|
|
|
Comentari: L'encapçalament correspon al manuscrit
anomenat Codex Assemanianus que es
troba dipositat a la Biblioteca apostolica vaticana amb la designació
"Slavicus 3 glagoliticus". El manuscrit conté els evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan |
b) El manuscrit o grup de manuscrits no tenen
nom. Quan el manuscrit o grup de manuscrits no tenen nom, s'assigna com
a encapçalament el del dipòsit seguit del terme "Manuscrit" i de la
designació del manuscrit o grup de manuscrits en el dipòsit.
|
Ex.: |
110 2#
|
$aBiblioteca apostolica vaticana.$kManuscrit.$nUrb. Lat. 277
|
|
|
|
Comentari: L'encapçalament correspon a un manuscrit que no té nom i que es troba
dipositat a la Biblioteca apostolica vaticana amb la designació "Urb.
Lat. 277". El manuscrit conté la versió llatina de la Geografia de Ptolemeu |
[LCRI, 25.13; SCM-SH, H 1855]
2 Referències
A l'encapçalament del
manuscrit o del grup de manuscrits com a expressió de l'obra es fa una
referència de "vegeu també" des de l'encapçalament com a ens físic.
|
Ex.: |
130 #0
|
$aPoema del Cid
|
|
|
510 2#
|
$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$nVitr. 7-17 |
|
Ex.: |
100 1#
|
$aRuiz, Juan,$dfl. 1343.$tLibro de buen amor |
|
|
530 #0
|
$aCódice de Toledo
|
A l'encapçalament del
manuscrit o del grup de manuscrits com a ens físics es fa una referència de
"vegeu també" des de l'encapçalament com a expressió de l'obra. Si el
manuscrit o grup de manuscrits tenen nom, es fa una referència de
"vegeu" des de l'encapçalament del dipòsit seguit del terme
"Manuscrit" i de la designació del manuscrit o grup de manuscrits en
el dipòsit.
|
Ex.: |
110 2#
|
$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$nVitr. 7-17 |
|
|
530 #0
|
$aPoema del Cid
|
|
Ex.: |
130 #0
|
$aCódice de Toledo
|
|
|
110 2#
|
$aBiblioteca Nacional
(Espanya).$kManuscrit.$nVa. -6-1
|
|
|
500 1#
|
$aRuiz, Juan,$dfl. 1343.$tLibro de buen
amor
|
3 Entrades secundàries per
l'encapçalament del manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics
Per a les entrades secundàries
per l'encapçalament d'un manuscrit o grup de manuscrits com a ens físics vegeu
l'apartat 1 –"Entrada secundària per l'encapçalament d'un manuscrit o grup
de manuscrits com a ens físics"– de les concrecions a 21.30H.
4 Exemples de l'ús dels encapçalaments
dels manuscrits en la catalogació de les seves reproduccions
En tots els exemples
d'aquest apartat es considera que el document catalogat compleix una o més de
les condicions establertes en la concreció a la norma 21.30H i que, per tant,
en el seu registre bibliogràfic ha d'haver-hi una entrada per l'encapçalament
del manuscrit com a ens físic.
Exemple 1. El document
catalogat és una reproducció facsímil d'un manuscrit que no té nom i que es
troba dipositat a la Biblioteca Nacional d'Espanya amb la designació
"9428". El manuscrit conté la versió castellana de Secretum secretorum.
|
Registre bibliogràfic: |
|
|
130 0#
|
$aSecretum secretorum.$lCastellà
|
|
|
245 10 |
$aPoridat de las
poridades ...
|
|
|
710 2#
|
$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$n9428 |
|
Registre d'autoritat de l'encapçalament del
manuscrit i de la seva reproducció com a expressió de l'obra: |
|
|
130 #0
|
$aSecretum secretorum.$lCastellà
|
|
|
430 #0
|
$aPoridat de las
poridades
|
|
|
510 2#
|
$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$n9428 |
|
Registre d'autoritat de l'encapçalament del
manuscrit com a ens físic: |
|
|
110 2#
|
$aBiblioteca Nacional (Espanya).$kManuscrit.$n9428 |
|
|
530 #0
|
$aSecretum secretorum.$lCastellà
|
Exemple
2. El document catalogat és
una reproducció facsímil del manuscrit anomenat Vergilius Vaticanus que es troba dipositat a la Biblioteca
apostolica vaticana amb la designació "Vat. Lat. 3225". El manuscrit conté
fragments dels llibres 3 i 4 de Les
Geòrgiques i de l'Eneida de
Virgili.
|
Registre bibliogràfic: |
|
|
100 1#
|
$aVirgili Maró, Publi
|
|
|
240 10[20]
|
$aGeorgica.$nLiber 3-4.$kSeleccions |
|
|
245 10 |
$aVollständige Faksimile-Ausgabe im Originalformat von Codex Vaticanus
Lat. 3225 aus dem Besitz der Bibliotheca Apostolica Vaticana ...
|
|
|
700 1#
|
$aVirgili Maró, Publi.$tAeneis.$kSeleccions
|
|
|
730 0#
|
$aVergilius Vaticanus
|
|
Registres
d'autoritat dels encapçalaments del manuscrit i de la seva reproducció com a
expressió de l'obra: |
|
|
100 1#
|
$aVirgili Maró, Publi.$tGeorgica.$nLiber 3-4.$kSeleccions |
|
|
530 #0
|
$aVergilius Vaticanus
|
|
|
100 1#
|
$aVirgili Maró, Publi.$tAeneis.$kSeleccions |
|
|
530 #0
|
$aVergilius Vaticanus
|
|
Registre d'autoritat de l'encapçalament del
manuscrit com a ens físic: |
|
|
130 #0
|
$aVergilius Vaticanus
|
|
|
410 2#
|
$aBiblioteca apostolica vaticana.$kManuscrit.$nVat. Lat. 3225 |
|
|
500 1#
|
$aVirgili Maró, Publi.$tGeorgica.$nLiber 3-4.$kSeleccions |
|
|
500 1#
|
$aVirgili Maró, Publi.$tAeneis.$kSeleccions |
Nota: Quan el manuscrit conté dues obres o
fragments de dues obres del mateix autor, com és el cas d'aquest exemple, el
joc de referències de "vegeu també" es fa entre els tres
encapçalaments atribuïts al manuscrit: el dos del manuscrit com a expressió de
les obres o fragments d'obres i la del manuscrit com a ens físic.
Exemple 3. El
document catalogat és una reproducció facsímil d'un manuscrit que no té nom i
que es troba dipositat a la British Library amb la designació "Additional
37763". El manuscrit conté sis quartets per a corda de W.A. Mozart.
|
Registre bibliogràfic: |
|
|
100 1#
|
$aMozart, Wolfgang Amadeus
|
|
|
240 10[21] |
$aQuartets,$mcorda.$kSeleccions |
|
|
245 14 |
$aThe
Six Haydn string quartets ...
|
|
|
710 2#
|
$aBritish Library.$kManuscrit.$nAdditional 37763
|
|
Registre d'autoritat de l'encapçalament del
manuscrit i de la seva reproducció com a expressió de l'obra: |
|
|
100 1#
|
$aMozart, Wolfgang Amadeus.$tQuartets,$mcorda.$kSeleccions |
|
|
400 1#
|
$aMozart, Wolfgang Amadeus.$tSix Haydn string quartets
|
|
|
510 2#
|
$aBritish Library.$kManuscrit.$nAdditional 37763
|
|
Registre d'autoritat de l'encapçalament del
manuscrit com a ens físic: |
|
|
110 2#
|
$aBritish Library.$kManuscrit.$nAdditional 37763
|
|
|
500 1#
|
$aMozart, Wolfgang Amadeus.$tQuartets,$mcorda.$kSeleccions
|
Exemple 4. El
document catalogat és una reproducció facsímil de la totalitat del manuscrit
anomenat Manuscrit de Bayeux que es
troba dipositat a la Bibliothèque nationale de France amb la designació
"Français 9346". El manuscrit és un recull sense títol d'obres
d'autors diferents.
|
Registre bibliogràfic: |
|
|
245 00
|
$aManuscrit de
Bayeux ...
|
|
|
|
Comentari: El títol propi del document coincideix amb el nom del manuscrit i, com
que es fa l’entrada principal pel títol propi, no cal fer l'entrada
secundària per l'encapçalament del manuscrit com a ens físic |
|
Registre d'autoritat de l'encapçalament del
manuscrit com a recull d'obres i com a ens físic: |
|
|
130 #0
|
$aManuscrit de
Bayeux
|
|
|
410 2#
|
$aBibliothèque nationale de France.$kManuscrit.$nFrançais 9346 |
|
|
|
Comentari: L'encapçalament del manuscrit com a recull
d'obres coincideix amb l'encapçalament del manuscrit com a ens físic |
Exemple 5. El document
catalogat és una reproducció facsímil de part del manuscrit anomenat Cancionero musical de la Casanatense que
es troba dipositat a la Biblioteca casanatense amb la designació
"5437". El
manuscrit és un recull d'obres d'autors diferents. El recull original no té títol.
|
Registre bibliogràfic: |
|
|
245 00
|
$aMadrigales españoles
inéditos del siglo XVI ...
|
|
|
730 0#
|
$aCancionero musical
de la Casanatense
|
|
|
|
Comentari: Els títols uniformes individuals dels reculls (per exemple, Cancionero
musical de la Casanatense) no admeten l'addició del terme
"Seleccions". Per tant, quan el recull catalogat és part d'un altre
recull, com és el cas d'aquest exemple, l'encapçalament del nou recull no es
pot formar afegint el terme "Seleccions" al títol uniforme del
recull original complet ("Cancionero musical de la Casanatense.
Seleccions" és un encapçalament incorrecte). S'ha d'elaborar un
encapçalament específic per a cada recull parcial (en aquest cas,
l'encapçalament de títol "Madrigales españoles inéditos del siglo XVI
"). Si és apropiat (vegeu la concreció a 21.30H), es fa una entrada secundària d'obra
relacionada per l'encapçalament del recull original |
|
Registre d'autoritat de l'encapçalament del
manuscrit com a recull d'obres complet i com a ens físic: |
|
|
130 #0
|
$aCancionero musical
de Casanatense
|
|
|
410 2#
|
$aBiblioteca casanatense.$kManuscrit.$n5437 |
|
|
|
Comentari: L'encapçalament del manuscrit com a recull
d'obres complet coincideix amb l'encapçalament del manuscrit com a ens físic |
Exemple 6. El document
catalogat és una reproducció facsímil d'un manuscrit que no té nom i que es
troba dipositat a la Biblioteca apostolica vaticana amb la designació
"Pal. lat. 143". El manuscrit és una "bíblia dels pobres"
que no té títol.
|
Registre bibliogràfic: |
|
|
110 2#
|
$aBiblioteca apostolica vaticana.$kManuscrit.$nPal. lat. 143 |
|
|
245 10 |
$aBiblia
pauperum ...
|
|
|
|
Comentari: El títol uniforme del document coincideix amb
l'encapçalament del manuscrit com a ens físic i, com que es fa l'entrada
principal pel títol uniforme, no cal fer l'entrada secundària per
l'encapçalament del manuscrit com a ens físic |
|
Registre d'autoritat de l'encapçalament del
manuscrit com a obra i com a ens físic: |
|
|
110 2#
|
$aBiblioteca apostolica vaticana.$kManuscrit.$nPal. lat. 143 |
|
|
430 #0
|
$aBiblia
pauperum
|
|
|
|
Comentari: L'encapçalament del manuscrit com a obra
coincideix amb l'encapçalament del manuscrit com a ens físic |
Sumari del capítol
La norma 25.14 s'aplica quan només hi ha
edicions de l’obra anteriors a 1501 i en les edicions no predomina cap títol.
En la resta de casos s'aplica la norma 25.4.
[LCRI,
25.14]
Sumari del capítol
1 Abast
La norma 25.15A1 és aplicable als reculls de
lleis, decrets legislatius, decrets llei[22]
i/o reglaments administratius, etc. que són lleis amb independència del nivell
de la jurisdicció en què regeixen (federal, estatal, autonòmic, provincial, municipal,
etc.). La norma 25.15A1 no és aplicable ni als reculls de constitucions, cartes
constitucionals o altres lleis fonamentals, ni als reculls de reglaments
administratius, etc. que no són lleis (inclosos els decrets que no són decrets
legislatius ni decrets llei). Aquests tipus de reculls es regeixen per les
normes generals de títols uniformes. Per al tractament dels reculls d'una o més
lleis (inclosos els decrets legislatius i els decrets llei) i de reglaments,
etc. que se'n deriven, vegeu la norma 21.32A2.
2 Recull de lleis sobre un tema enfront d’una sola llei
A vegades pot ser difícil decidir si el
document que es cataloga és un recull de tres o més lleis sobre un tema (i li
és aplicable el segon paràgraf de la regla 21.15A1) o una llei sola acompanyada
d'altres lleis que la complementen (i li és aplicable la regla 21.15A2). En
aquests casos, la redacció de la font principal d'informació pot ser clau per a
resoldre el problema.
Normalment es considera que es tracta de la
publicació d'una llei sola en els casos següents:
- a la font
principal només és anomenada la llei considerada objecte de la publicació,
- la llei és
anomenada individualment en primer lloc i la resta de lleis no ho són –per
exemple, Llei A i legislació complementària–, o
- tot i que la resta
de lleis són anomenades individualment, aquestes són introduïdes per una frase
indicativa del seu caràcter suplementari –per exemple, Llei A complementada per
la Llei B i per la Llei C.
[CLL, 25.15 (p.
380-381)]
3 Entrades secundàries
analítiques
Pràctica
de la Biblioteca de Catalunya: Normalment no es fan
entrades secundàries analítiques per les lleis, etc. que formen part d'un
recull.
Sumari del capítol
1 Abast
La norma 25.15A2 s'aplica a les lleis, als
decrets legislatius, als decrets llei[23]
i als reglaments administratius, etc. que són lleis amb independència del
nivell de la jurisdicció en què regeixen (federal, estatal, autonòmic,
provincial, municipal, etc.). La norma 25.15A2 no s'aplica a les constitucions,
a les cartes constitucionals, a altres lleis fonamentals, ni als reglaments
administratius, etc. que no són lleis (inclosos els decrets que no són decrets
legislatius ni decrets llei); aquests tipus de documents es regeixen per les
normes generals de títols uniformes.
2 Recull de lleis sobre un tema enfront d’una sola llei
Vegeu l'apartat
3 de les concrecions a 25.15A1.
3 Esmenes a una llei
Generalment, una esmena a una llei també és
una llei i es tracta com a tal en establir el seu propi títol uniforme.
|
Ex.: |
110 1# |
$aVeneçuela |
|
|
240 10[24] |
$aLey de reforma parcial de la Ley orgánica
de crédito público.$lAnglès |
|
|
245 10 |
$aPartial Amendment of the Organic Public
Credit Law |
|
|
505 8# |
$aInclou el text de la Ley orgánica de
crédito público |
|
|
710 1# |
$aVeneçuela.$tLey orgánica de crédito
público.$lAnglès |
En principi, el títol uniforme del text
revisat d'una llei reformada és el títol uniforme de la versió original de la
llei, encara que el text revisat incorpori les esmenes fetes a la llei amb
posterioritat a la seva promulgació.
|
Ex.: |
110 1# |
$aItàlia |
|
|
240 10[24] |
$aCodice di procedura civile (1940) |
|
|
245 10 |
$aCodice di procedura civile e norme
complementari :$baggiornato alla Gazzetta ufficiale n. 51 del 20 febbraio
1981 /$ca cura di Virgilio Andrioli |
Tanmateix, si el text revisat de la llei és
promulgat en la seva totalitat com a una nova llei, a la nova llei se li
assigna un títol uniforme nou i diferent al de l'antiga llei.
Els reculls de lleis que són esmenes a una
sola llei es tracten com a reculls de fragments de la llei reformada per les
esmenes. El seu títol uniforme es forma afegint la subdivisió "Seleccions"
al títol uniforme de la llei reformada.
|
Ex.: |
110 1# |
$aEstats Units d'Amèrica |
|
|
240 10[24] |
$aInternal Revenue Code of 1954.$kSeleccions |
|
|
245 10 |
$aProvisions of the Internal Revenue Code
and Treasury regulations pertaining to the federal taxation of gifts, trusts,
and estates, 1981 |
|
|
710 1# |
$aEstats Units d'Amèrica.$bDepartment of
the Treasury.$tTreasury regulations.$kSeleccions |
|
|
|
Comentari: El document només conté les esmenes fetes a les dues normatives al
1981 |
[CLL, 25.15 (p.
403-406)]
Sumari del capítol
Tingueu en compte que la norma 25.27D no s'aplica
a obres que no inclouen el nom d'un gènere de composició musical en el títol
triat d'acord amb les normes 25.27A-25.27C per a elaborar el títol uniforme
(encara que l'obra sigui citada com a pertanyent a una seqüència numerada de
composicions d'un determinat tipus).
|
Ex.: |
100 1# |
$aKelterborn, Rudolf,$d1931- |
|
|
240 10[25] |
$aEspansioni |
|
|
|
Comentari: La zona del títol i de la menció de responsabilitat del document
triat per obtenir la base del títol uniforme és: Espansioni : Sinfonie III
... |
|
Però: |
100 1#
|
$aHovhaness, Alan,$d1911- |
|
|
240 10[25] |
$aSimfonies,$nnúm. 21, op. 234 |
|
|
|
Comentari: La zona del títol i de la menció de responsabilitat del document
triat per obtenir la base del títol uniforme és: Symphony Etchmiadzin :
simphony no. 21... |
En la norma 25.27D1, la paraula "citada" significa que
l'obra ha d'estar identificada explícitament com a pertanyent a una seqüència
numerada de composicions en almenys una obra de referència o una manifestació
de l'obra.
[Smiraglia, p. 174 (25.27D MCD)]
Sumari del capítol
En el cas d'obres anteriors al segle XX, els
termes "a due", "a cinque", etc. es consideren normalment
mencions de repartiment de l'execució i, en aïllar l'element inicial de títol,
s'ometen del títol triat d'acord amb les normes 25.27 (vegeu, però, 25.29 per a
les "Sonates en trio").
En el cas d'obres anteriors al segle XX amb
títols com "Duo concertante", "Quartetto concertante", etc.
(però no amb títols que anomenen formes musicals com "Sinfonia
concertante" –vegeu la norma 25.29A–, "Rondeau concertant",
etc.), la paraula "concertant" i els seus equivalents en altres
llengües es consideren adjectius o epítets i, en aïllar l'element inicial de
títol, s'ometen del títol triat d'acord amb les normes 25.27.
[Smiraglia, p. 174-175 (25.28 MCD)]
Sumari del capítol
1 Elements inicials de títol que consisteixen en els noms de
dos o més gèneres de composició musical
La norma 25.29A relativa a la llengua i al
nombre gramatical de l'element inicial de títol només s'aplica a les obres amb
element inicial de títol consistent únicament en el nom d'un gènere de
composició musical. Per exclusió, quan l'element inicial de títol d'una obra
consisteix en els noms de dos o més gèneres musicals, s'ha de considerar que la
norma 25.29A no li és aplicable i, per tant, que la llengua i el nombre
gramatical de l'element inicial de títol són els que apareixen en el títol
triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme de l'obra
(per exemple, "Preludium und Fuge", "Introduction et
allegro", etc.).
[Smiraglia, p. 175]
2 Determinació del nombre gramatical de l'element inicial de
títol que consisteix en el nom d'un gènere de composició musical
La primera vegada que es cataloga una obra
d'un compositor pertanyent a un determinat gènere de composició musical se
segueix el procediment següent:
a) Quan el compositor
és mort, es consulten les obres de referència per determinar si el compositor
només ha escrit una obra en aquest gènere musical i, per tant, s'ha d'utilitzar
el singular del nom del gènere en el títol uniforme, o si n'ha escrit més d'una
i, en conseqüència, s'ha d'utilitzar el plural.
b) Quan el compositor
és viu, s'utilitza el singular sempre que l'obra que es cataloga no porti
número de sèrie (inclòs el número 1); en aquest cas, es considera que el
compositor ha escrit o té la intenció d'escriure més d'una obra d'aquest gènere
i s'utilitza el plural.
Quan es cataloga una segona obra del compositor
pertanyent al mateix gènere de composició musical, s'utilitza el plural i, si
s'ha utilitzat el singular per al títol uniforme de la primera obra catalogada,
es modifica el seu títol uniforme per utilitzar el plural.
Nota: El repartiment de l'execució no afecta l'aplicació d'aquesta norma.
Si un compositor ha escrit una sonata per a piano i una altra sonata per a
violí, el compositor ha escrit dues sonates i en els títols uniformes de totes
dues s'ha d'utilitzar el nom del gènere musical en plural
("Sonates").
[LCRI,
25.29A]
Sumari del capítol
Els termes "conjunt de corda",
"conjunt de vent", etc. només es poden utilitzar en l'addició de
repartiment de l'execució quan hi ha part solista i conjunt d'acompanyament
(25.30B7). Quan no hi ha part solista, els termes que s'han d'utilitzar per als
grups de quatre o més instruments d'una sola família són "corda",
"vent", etc.
[Smiraglia, p. 180 (25.30B5 MCD]
Sumari del capítol
Quan, en el títol triat d'acord amb les normes
25.27 per a elaborar un títol uniforme, el número d'ordre que identifica una
obra dins d'una seqüència és acompanyat d'un terme (per exemple,
"número", "llibre", etc.), s'aplica el procediment següent:
a) Si el terme que
acompanya el número d'ordre és la paraula "número", la seva
abreviatura o els seus equivalents en una altra llengua, a l'element inicial de
títol se li afegeix el número d'ordre precedit de l'abreviatura catalana "núm.".
|
Ex.: |
Sonates, pianos (2), núm. 1 |
|
|
Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol
uniforme és: Sonate voor twee piano's nummer 1 |
b) Si el terme no és
català, el seu significat no és el de "número", i, a causa de l'aplicació
de la norma 25.29A1, l'element inicial de títol és en català, en afegir el
número d'ordre se substitueix el terme pel seu equivalent en català. (Nota: El terme no s'abreuja llevat que
aparegui ja abreujat en el títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a
elaborar el títol uniforme.)
|
Ex.: |
Preludis, piano, llibre 1 |
|
|
Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol
uniforme és: Préludes pour piano, livre 1 |
c) En la resta de
casos, el terme es dóna tal com apareix en el títol triat d'acord amb les
normes 25.27 per a elaborar el títol uniforme. (Nota: El terme no s'abreuja llevat que aparegui ja abreujat en el
títol.)
|
Ex.: |
Études, flauta, livre 2e |
|
|
Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per a elaborar el títol
uniforme és: Études pour le flûte traversière ... livre deuxième |
Quan, en el títol triat d'acord amb les normes
25.27 per a elaborar el títol uniforme, no hi ha cap terme que acompanyi el
número d'ordre, a l'element inicial de títol se li afegeix el número d'ordre
(sempre com a cardinal) precedit de l'abreviatura catalana "núm."
Quan les designacions numèriques de les obres
pertanyents a una seqüència numerada consecutivament figuren amb formes
diferents en els seus títols base, se’n tria una i s'utilitza la forma triada
per elaborar els títols uniformes de totes les obres de la seqüència.
|
Ex.: |
Simfonies, núm. 2 |
|
|
Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per
a elaborar el títol uniforme és: Symphony 2 |
|
|
Simfonies, núm. 3 |
|
|
Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per
a elaborar el títol uniforme és: Third symphony |
Nota: El número d'ordre (que pot ser ordinal o
cardinal) es dóna sempre en xifres aràbigues.
|
Ex.: |
Clavierübungen, 1. Sammlung |
|
|
Comentari: El títol triat d'acord amb les normes 25.27 per
a elaborar el títol uniforme és: Clavierübungen ... erste Sammlung |
Pràctica
de la Biblioteca de Catalunya: No es modifica un
encapçalament ja establert només per adequar-lo a aquesta concreció. Tanmateix,
si per alguna altra raó cal modificar l'encapçalament, aquest s'adequa a la
concreció.
[CSB,
no. 61 (p. 11-12)]
Sumari del capítol
Quan s'afegeix el número d'opus a l'element
inicial de títol, el número d'opus és precedit per l'abreviatura
"op." i seguit, si n'hi ha, pel número dins l'opus precedit per
l'abreviatura "núm.". Els números sempre es donen en xifres aràbigues
i com a cardinals.
|
Ex.: |
240 10[26] |
$aSonates,$mpiano,$nnúm. 14, op. 27, núm. 2,$rdo diesi menor |
[CSB,
no. 61 (p. 12)]
Sumari del capítol
En afegir la tonalitat a l'element inicial de títol, aquesta es dóna en
català. Els signes "b" i "#"
s'expressen amb les paraules "bemoll" i "diesi".
Sumari del capítol
En el cas d'obres posteriors al segle XIX,
només es dóna la tonalitat si aquesta és part del títol original del compositor
o del títol de la primera edició utilitzat com a substitut del títol original.
[Smiraglia, p. 183 (25.30D2 MCD)]
Sumari del capítol
1 Títol de la part
En establir el títol d'una part d'una obra
musical se segueixen les normes 25.27A, 25.27B i 25.28A, però no la 25.29A.
[LCRI,
25.32A1]
2 Formalització de la
designació de títol
Quan la designació de títol d'una part d'una
obra és utilitzada en el títol uniforme de la part, s'aplica el procediment
següent:
a) Si en la font
utilitzada per elaborar el títol uniforme de la part, el número de la part
figura tot sol sense cap terme d'acompanyament, el número de la part és
precedit de l'abreviatura normalitzada de "número" corresponent a la
llengua de l'element inicial del títol amb la primera lletra en majúscula (per
exemple, "Nr." per a l'alemany, "No." per a l'anglès,
"No" per al castellà i francès, "Núm." per al català,
"N." per a l'italià, etc.).
b) Si el número hi
figura acompanyat d'un terme que significa "número" o de la seva
abreviatura, el número de la part és precedit de l'abreviatura normalitzada de
"número" en la llengua del terme amb la primera lletra en majúscula.
|
Ex.: |
Títol
uniforme: Pièces, flauta, baix continu (1726). No 3e |
|
|
Comentari: El títol de la part en la font triada per elaborar el títol
uniforme és: Troisième numéro |
c) Si el número hi
figura acompanyat de qualsevol altre terme (per exemple, "Akt"), es
dóna el terme tal com apareix a la font.
|
Ex.: |
Títol
uniforme: Lohengrin. 3. Akt |
El número que designa la part (que pot ser
ordinal o cardinal) es dóna sempre en xifres aràbigues.
Pràctica
de la Biblioteca de Catalunya: No es modifica un
encapçalament ja establert només per adequar-lo a aquesta concreció. Tanmateix,
si per alguna altra raó cal modificar l'encapçalament, aquest s'adequa a la
concreció.
[CSB, no. 61 (p. 12)]
3 Número de la part establert pel catalogador i afegit entre
parèntesis
Quan una part d'una obra musical és designada
pel mateix terme general amb què són designades altres parts, no té un número i
les addicions a què fan referència les normes 25.30-25.31 no són adequades, el
catalogador ha de determinar el número de la part dins de l'obra i afegir-lo
entre parèntesis (vegeu el segon paràgraf de la norma 25.32A). En aquests
casos, el número és precedit per "Núm.".
[LCRI,
25.32A2]
Sumari del capítol
1 Qualificació dels títols uniformes col·lectius
Pràctica
de la Biblioteca de Catalunya: Els títols uniformes
col·lectius a què fa referència la norma 25.34 –"Obres",
"Seleccions", "Música de cambra", "Música
instrumental", "Música per a piano", "Música per a quartet
de corda", "Concerts", "Òperes", "Sonates",
etc.– es qualifiquen sempre que –i només quan– els reculls als quals s'apliquen
aquests títols es descriuen a la zona de la col·lecció.
Per a la tria de les addicions al títol uniforme col·lectiu “Obres” se
segueix l'ordre de preferència següent:[27]
- data de
publicació,[28]
|
Ex.: |
800 1#
|
$aTelemann, Georg Philipp.$tObres.$f1950
|
- data de publicació[28] i encapçalament de l'editor, i
|
Ex.: |
800 1#
|
$aKhatxaturian, Aram.$tObres.$f1993.$sMuzika (Firma) |
- data de publicació[28] i encapçalament de l'editor amb un
terme que permeti diferenciar els títols uniformes dels reculls entre
parèntesis (per exemple, títol propi o títol propi abreujat, encapçalament,
sense addicions, de l'editor literari, de l'intèrpret, etc.).
|
Ex.: |
800 1#
|
$aVerdi, Giuseppe.$tObres.$f1985.$sUniversity of Chicago Press (Opere di Giuseppe Verdi)
|
|
|
|
Comentari: El terme afegit entre
parèntesis a l'encapçalament de l'editor és el títol propi del recull |
Per a la tria de les addicions a la resta de
títols uniformes col·lectius –"Seleccions", "Música de
cambra", "Música instrumental", "Concerts",
"Òperes", "Sonates", etc.–, se segueixen les pautes
establertes per a les publicacions en sèrie entrades sota títol en la secció 25.5B 1a) de les concrecions.
|
Ex.: |
800 1#
|
$aBeethoven, Ludwig van,$d1770-1827.$tMúsica per a quartet de corda (Calliope (Firma))
|
Sumari del capítol
1 Enregistraments
sonors
Pràctica
de la Biblioteca de Catalunya: Quan un recull conté
tres, quatre o cinc obres musicals d'un sol compositor, el recull s'entra sota
l'encapçalament nom-títol format pel compositor i el títol uniforme col·lectiu
corresponent al recull, i es fa una entrada secundària analítica per cadascuna
de les obres que conté.
Quan el recull conté fragments d'una mateixa
obra, el recull s'entra sota l'encapçalament nom-títol format pel compositor i
el títol uniforme col·lectiu corresponent al recull, i no es fa cap entrada
secundària analítica pels fragments. Tanmateix, quan el recull conté dos
fragments no numerats o no numerats consecutivament, el recull s'entra sota
l'encapçalament del primer fragment i es fa una entrada secundària analítica
pel segon.
Aquestes pautes no s'apliquen als tipus de
reculls següents:
- reculls que contenen totes les
obres d'un compositor en un gènere determinat o en un gènere determinat per a
un repartiment específic (25.34C2);
- reculls que contenen un grup
d'obres numerades consecutivament (25.34C3);
- reculls d'obres de música no
"clàssica" (per exemple, música pop, folklòrica, ètnica o de jazz);
- reculls que són documents en
més d'una part, quan no es tenen totes les parts (en aquests casos cal esperar
a tenir totes les parts per a poder aplicar-los les pautes).
[LCRI,
25.34B-25.34C]
2 Documents musicals que no són enregistraments sonors
Pràctica
de la Biblioteca de Catalunya: Quan un recull conté
tres o més obres i/o fragments d'obres diferents, el recull s'entra sota
l'encapçalament nom-títol format pel compositor i el títol uniforme col·lectiu
corresponent al recull, i no es fa cap entrada secundària analítica per les
obres i/o fragments d'obra que conté.
Sumari del capítol
1 Música de pel·lícules
En el cas de reculls d'obres musicals d'un
compositor per a diverses pel·lícules, s'utilitzen els títols uniformes
"Música de pel·lícules" o "Música de pel·lícules.
Seleccions" (sense menció del repartiment d'execució) en lloc de títols
uniformes com "Música per a orquestra. Seleccions", etc.
[LCRI
25.34C2]
Sumari del capítol
Les addicions establertes per les normes
25.35B-25.35F s'apliquen als títols uniformes individuals i col·lectius.
[LCRI,
25.35A]
Sumari del capítol
No es consideren arranjaments els següents
tipus de modificacions d'una obra musical:
a) Revisions fetes pel compositor original. Les revisions d'obres
musicals fetes pel compositor original quan es compleixen les tres condicions
següents:
- la revisió manté
el títol i el número d'opus de la versió original,
- la revisió
consisteix en una modificació parcial i limitada de la instrumentació i no
introdueix material nou, i
- la
instrumentació de la versió original i la de la revisió, tot i ser diferents,
pertanyen al mateix repartiment genèric (per exemple, orquestra, conjunt
instrumental, banda).
En aquest cas,
s'utilitza el mateix títol uniforme per a les versions original i revisada. Per
exemple, s'utilitza el mateix títol uniforme "Stücke, orquestra, op.
16" per a la versió original per a gran orquestra de l'obra d'Arnold
Schoenberg i per a la seva versió reduïda per a orquestra normal feta pel propi
autor.
b) Acompanyaments addicionals, etc. Les revisions d'obres musicals
consistents en l'addició d'acompanyaments nous o de parts noves sense alteració
de la música original (vegeu 21.21).
c) Instrumentació alternativa. Les edicions per a les execucions amb
instruments actuals de les obres compostes abans del 1800 per a instruments
d'època.
En el cas d'obres
per a instruments melòdics, les edicions per a les execucions amb instruments
alternatius especificats pel propi compositor o per les primeres edicions de
l'obra sempre que es mantingui la tonalitat i que la notació no canviï
significativament.
d) Transposició de cançons. Les edicions i les execucions de cançons
en un to diferent de l'originari per tal d'adequar-lo a una tessitura de veu
distinta a la de la composició original.
[Smiraglia, p. 189-190]
Sumari del capítol
