Concrecions a les AACR2 (Part II): Capítol 22, Encapçalaments de
persones
Sumari
22.1-22.3 TRIA DEL NOM
22.2 TRIA ENTRE NOMS DIFERENTS
22.3 TRIA ENTRE FORMES DIFERENTS DEL MATEIX NOM
22.3B Llengua
22.3B1
Persones que usen més d'una llengua
22.3C Noms escrits en una escriptura no llatina
22.3C1
Persones entrades sota nom de pila, etc.
22.3C2
Persones entrades sota cognom
22.4-22.11 ELEMENT
D'ENTRADA
22.8 ENTRADA SOTA NOM DE PILA, ETC.
22.10
ELEMENT D'ENTRADA. ENTRADA SOTA INICIALS, LLETRES O XIFRES
22.11 ELEMENT D'ENTRADA. ENTRADA SOTA UNA FRASE
22.12-22.16 ADDICIONS A
NOMS. GENERAL
22.12 TÍTOLS NOBILIARIS I HONORÍFICS
22.12B
Títols honorífics britànics
22.13 SANTS
22.15 ADDICIONS A NOMS ENTRATS SOTA COGNOM
22.15B
Títols de tractament de dones casades (i vídues)
22.16 ADDICIONS A NOMS ENTRATS SOTA NOM DE PILA, ETC.
22.16D
Altres persones de vocació religiosa
22.17-22.20 ADDICIONS A NOMS. ADDICIONS PER A DISTINGIR
NOMS IDÈNTICS
Aquesta concreció modifica la nota a peu de pàgina de la norma 22.1B. La nova redacció de la nota diu:
El terme
"fonts de referència ", tal com s'usa en aquest capítol, inclou
llibres i articles de i sobre la persona publicats en la seva
llengua o en la llengua del seu país de residència o d'activitat.
1) En determinar el nom pel qual un autor és conegut normalment d'acord amb la norma 22.1B, s'han de tenir en compte els documents publicats en vida de la persona i també els documents publicats després de la seva mort.
Tanmateix, en el cas d'autors morts abans de l'1 de gener del 1801 es dóna preferència a les fonts de referència en l'ordre següent:
- els llibres i els articles de la persona i sobre la persona publicats recentment en la seva llengua o en la llengua del seu país de residència o d'activitat;
- les darreres edicions de les obres de referència generals publicades en la llengua de la persona o en el seu país de residència o d'activitat;
- les darreres edicions de les obres de referència especialitzades publicades en la llengua de la persona o en el seu país de residència o d'activitat;
- altres fonts de referència.
2) Els compositors es tracten de la mateixa manera que els autors que treballen en un context verbal. El nom pel qual un compositor és conegut es determina a partir de les formes del nom en la seva llengua que apareixen en les fonts principals d'informació de les seves publicacions de música impresa. Quan en aquestes fonts no es troba cap forma en la llengua del compositor, el nom es determina a partir de les fonts de referència del seu país de residència o d'activitat.
1) En determinar el nom pel qual una persona que no és coneguda sobretot com a autor se segueix l'ordre de preferència següent:
- els llibres i els articles de la persona i sobre la persona publicats recentment en la seva llengua o en la llengua del seu país de residència o d'activitat;
- les darreres edicions de les obres de referència generals publicades en la llengua de la persona o en el seu país de residència o d'activitat;
- les darreres edicions de les obres de referència especialitzades publicades en la llengua de la persona o en el seu país de residència o d'activitat;
- altres obres de referència.
2) Les persones involucrades en els aspectes gràfics del material cartogràfic (cartògrafs, gravadors, etc.) es tracten com a persones que no treballen en un context verbal.
[AACR2 D&RI, 22.1A,B; LCRI, 22.1B]
Quan l'encapçalament d'una persona conté o consisteix en inicials i/o abreviatures que representen noms de pila i/o cognoms, després de cada inicial i/o abreviatura es posa un punt i es deixa un espai entre el punt i la següent part del nom, encara que el nom aparegui a la font sense punts ni espais. (Observeu que aquestes convencions de puntuació i espaiament utilitzades per als encapçalaments de nom de persona difereixen de les utilitzades per a la transcripció dels noms de persona en la descripció bibliogràfica.)
|
Ex.: |
Foix, J. V. |
|
i no |
Foix, J.V. |
|
Ex.: |
H. D. |
|
i no |
H.D. |
|
Ex.: |
Enschedé, Ch. J. |
|
i no |
Enschedé, Ch.J. |
Quan l'encapçalament d'una persona inclou inicials i/o abreviatures que denoten títol de càrrec o tractament, grau acadèmic, pertinença a un organisme, etc., després de cada inicial i/o abreviatura es posa un punt si no és que l'ús predominant posi de manifest que la persona els omet. No es deixen espais entre aquestes inicials. Les abreviatures de més d'una lletra es tracten com a paraules independents i se separen de les inicials i/o abreviatures que les precedeixen o segueixen per un espai.
|
Ex.: |
Brown, G. B., F.I.P.S. |
|
Ex.: |
Brown, G. B., Ph. D. |
[AACR2 D&RI, 22.1A; LCRI, 22.1B]
1) Si el nom personal de la vídua d’un impressor apareix en el document que es cataloga o en fonts de referència (vegeu les concrecions a 22.1) però també és identificada com la vídua d’un impressor, s’estableix l’encapçalament de la impressora pel seu nom personal. Es fa una referència de “vegeu” des del nom personal de l’impressor qualificat per “vídua de”.
|
Ex.: |
Font d'informació:Apud viduam Thielmanni Kerver |
|
|
Colofó: Yolanda Bonhomme |
|
|
Portada: marca de Thielman Kerver |
|
|
Encapçalament: |
|
|
100 1# $aBonhomme, Yolanda 400 0# $aWidow of T. Kerver |
|
|
400 0# $aVidua Thielmanni Kerver |
|
|
400 1# $aKerver, Thielman,$cvídua de |
2) Si la vídua és identificada només com la vídua d’un impressor, l’encapçalament s’estableix com una frase. Es fa una referència de “vegeu” des del nom personal de l’impressor qualificat per “vídua de”.
|
Ex.: |
Font d'informació: Sumptibus Viduae Gothofredi Liebernickelii |
|
|
Encapçalament: |
|
|
100 0# $aVidua Gothofredi Liebernickelii 400 0# $aWitwe Gottfried Liebernickels |
|
|
400 0# $aGottfried Liebernickels Witwe |
|
|
400 1# $aLiebernickel, Gottfried,$cvídua de |
|
Ex.: |
Font d'informació: Viuda de Carles Amorós |
|
|
Encapçalament: |
|
|
100 0# $aViuda de Carles Amorós,$dfl. 1551-1556 400 1# $aAmorós, Joan Carles,$cvídua de,$dfl. 1551-1556 |
|
|
400 1# $aAmorós, Carles,$cvídua de,$dfl. 1551-1556 |
|
|
670 ## $aLlanas, M. L’edició a Catalunya, s. XV-XVII, 2002:$bp. 180 (Amb el nom de Viuda de Carles Amorós (o Amorosa) la vídua de Joan Carles continua fent funcionar el taller d’impremta del marit entre 1551 i 1556) |
3) Si el nom personal de la vídua apareix en el document que es cataloga i no és identificada com la vídua d’un impressor, s’estableix l’encapçalament pel seu nom personal. No es fa una referència de “vegeu” des del nom de l’impressor.
|
Ex.: |
Font d'informació: London, Printed : and Sold by M. Cooper |
|
|
Encapçalament: |
|
|
100 1# $aCooper, Mary,$dm. 1761 400 1# $aCooper, M.$q(Mary),$dm. 1761 |
4) Si la paraula “vídua” és utilitzada com a títol de tractament, es tracta com a tal.
|
Ex.: |
Font d'informació: Göttingen : Printed for the Widow Vandenhoeck |
|
|
Encapçalament: |
|
|
100 1# $aVandenhoeck,$cwidow 400 0# $aWidow Vandenhoeck |
[LCRI, 22.2]
Es consideren autors contemporanis els autors vius i els morts després del 31 de desembre del 1900. En cas de dubte, es considera que la persona no és contemporània.
[LCRI, 22.2B]
Quan una persona hauria de ser entrada al catàleg sota més de cinc encapçalaments acceptats, es tria l'encapçalament predominant com a únic encapçalament acceptat i la resta d'encapçalaments es transformen en referències de "vegeu" de l'encapçalament triat. En triar l'encapçalament predominant es dóna preferència als noms utilitzats per la persona en documents en els quals té una responsabilitat principal.
Quan després d’haver establert l'encapçalament d'una persona es reben documents amb formes que varien en completesa respecte a la forma utilitzada en l'encapçalament, normalment no es canvia l'encapçalament; si cal, es fan referències des de les formes variants. (Excepció: Quan una persona demana al centre catalogràfic que es canviï la completesa de la forma utilitzada en el seu encapçalament, es canvia l’encapçalament per adequar-lo a la forma demanada.)
[LCRI, 22.3A]
Quan el nom d'una persona apareix en un document amb formes que varien en completesa, s'aplica el procediment següent:
a) Si una de les formes apareix en la font principal i la resta de formes en altres fonts, es tria la forma que figura a la font principal.
|
Ex.: |
Portada: T.B. Smith |
|
|
Verso de portada: T. Basil Smith III |
|
|
Encapçalament: Smith, T. B. (T. Basil) |
b) Si cap de les formes no apareix en la font principal, però una de les formes figura en una font prominent (vegeu la concreció a 0.8) i la resta de formes en fonts no prominents, es tria la forma que figura a la font prominent.
|
Ex.: |
Verso de la portada: R.J. Gottschall |
|
|
Pàgina 239: Robert J. Gottschall |
|
|
Encapçalament: Gottschall, R. J. (Robert J.) |
c) En la resta de casos, es tria la forma més completa del nom.
|
Ex.: |
Verso de la portada: Victoria Galofre Neuto |
|
|
Pàgina 1 de la coberta: Victoria Galofre |
|
|
Encapçalament: Galofre Neuto, Victoria |
Nota: La forma del nom que apareix en una menció de copyright no s'utilitza per elaborar l'encapçalament d'una persona quan en una font prominent figura alguna altra forma del nom (vegeu la concreció a 0.8).
[LCRI, 22.3A]
Quan el nom pel qual una persona és coneguda normalment es tria d’acord amb les formes aparegudes en les seves obres, i
- la persona ha usat més d'una llengua,
- el seu nom figura en les seves obres en més d'una forma lingüística (altra que el llatí i el grec), i
- cap de les formes lingüístiques no és predominant,
es tria, en conformitat amb la norma 22.3B, la forma trobada més normalment en les fonts de referència del país de residència o d'activitat de la persona (excepte quan la persona s'entra sota nom de pila i té una forma catalana del nom ben establerta). Si aquestes fonts de referència no permeten triar la forma lingüística del nom que s'ha d'utilitzar en l'encapçalament de la persona, es dóna preferència a la forma vernacla.
Si quan ja s’ha establert l'encapçalament d'una persona es reben documents amb formes del nom en llengües altres que la triada inicialment, només es canvia l’encapçalament quan el nom apareix en una gran majoria dels documents en alguna d'aquestes altres llengües[1].
[LCRI, 22.3B1]
Quan el nom d'una persona entrada sota nom de pila, etc. està escrit en una escriptura no llatina, i no hi ha cap forma ben establerta del nom en obres de referència catalanes ni es disposa de la taula de transliteració per a l'escriptura del nom, es tria per ordre de preferència:
- la forma més freqüent trobada en els documents en català de i sobre la persona, o
- la forma trobada en el document que es cataloga.
No s'aplica la regla alternativa de la norma 22.3C2 que, en el cas d'un nom en escriptura no llatina entrat sota cognom, permet triar la forma del nom en escriptura llatina que ha esdevingut ben establerta en fonts de referència catalanes. Excepció: quan no es disposa de la taula de transliteració per a l'escriptura, es tria per ordre de preferència:
- la forma més freqüent trobada en les fonts de referència en català (inclosos els llibres i els articles de la persona i sobre la persona),
- la forma trobada en el catàleg d'autoritats de la Library of Congress, o
- la forma trobada en el document que es cataloga.
Quan una persona entrada sota cognom té un nom que prové d'una llengua d'escriptura no llatina, però normalment escriu en una llengua d'escriptura llatina, es tria la forma del nom en escriptura llatina més freqüent en les versions originals de les seves obres.
|
Ex.: |
Forma llatina usada per l’autor: Amin Maalouf |
|
|
Encapçalament: Maalouf, Amin |
[LCRI, 22.3C]
Quan de l'aplicació de la norma 22.3D es deriva que la forma ortogràfica triada per elaborar l'encapçalament d'una persona és una forma prèvia a un canvi ortogràfic oficial i posteriorment es rep un document amb el nom en la seva nova forma ortogràfica, es canvia l'encapçalament per reflectir la nova ortografia i es fa una referència des de l'encapçalament anterior.
[LCRI, 22.3D]
La paraula o frase que denota lloc de procedència, domicili, etc. es dóna en la llengua en què apareix a les fonts on s'ha trobat el nom utilitzat per a formar l'encapçalament de la persona. Per tant, si el nom només s'ha trobat en fonts no catalanes, les addicions no es tradueixen al català.
|
Ex.: |
100 0# |
$aHelwicus,$cMagdeburgensis |
|
i no |
100 0# |
$aHelwicus,$cmagdeburguès |
|
i no |
100 0# |
$aHelwicus,$cde Magdeburg |
|
|
|
Comentari: Aquesta persona no s'ha trobat documentada en cap font catalana. El nom utilitzat en l'encapçalament s'ha trobat en una obra de referència alemanya |
|
Ex.: |
100 0# |
$aHeinrich,$cvon München |
|
i no |
100 0# |
$aHeinrich,$cde Munic |
|
|
|
Comentari: Aquesta persona no s'ha trobat documentada en cap font catalana. El nom utilitzat en l'encapçalament s'ha trobat en una obra de referència alemanya |
[LCRI, 22.8A1]
Cal diferenciar els noms de pila, etc. compostos dels encapçalaments de persona formats per un nom de pila, etc. i paraules o frases que denoten lloc de procedència, domicili, ocupació, etc. En el cas d'encapçalaments compostos d'un nom de pila, etc. i d'una paraula o frase, la norma prescriu separar els dos elements per una coma. Si és el nom de pila, etc. el que és compost (cas que es produeix amb certa freqüència en persones de vocació religiosa), els elements del nom no se separen per una coma.
|
Ex.: |
100 0# |
$aJoan de la Creu,$csant |
|
i no |
100 0# |
$aJoan,$cde la Creu, sant |
[LCRI, 22.8A1]
Quan un nom consisteix sobretot en inicials o lletres, es fan referències de nom (i no nom-títol com prescriu la norma 22.10A) des de les formes invertides del nom establertes en l'apartat 2 –"Forma inversa d'unes inicials entrades en ordre directe"– de les concrecions a 26.2A3.
|
Ex.: |
100 0# |
$aF. P. B.$q(Francisco Pons y Barris) |
|
|
400 1# |
$aP. B., F.$q(Francisco Pons y Barris) |
|
|
400 1# |
$aB., F. P.$q(Francisco Pons y Barris) |
|
|
400 1# |
$aPons y Barris, Francisco |
|
i no |
400 1# |
$aB., F. P.$q(Francisco Pons y Barris).$tDiplomàtics |
|
i no |
400 1# |
$aP. B., F.$q(Francisco Pons y Barris).$tDiplomàtics |
|
i no |
400 1# |
$aB., F. P.$q(Francisco Pons y Barris).$tTertúlia |
|
i no |
400 1# |
$aP. B., F.$q(Francisco Pons y Barris).$tTertúlia |
[LCRI, 22.10]
La norma 22.11D només s'aplica a les persones amb nom desconegut (vegeu 21.5C). És a dir, si es coneix el nom real o un altre nom de la persona, l'encapçalament de la persona es fa d’acord amb el nom i no d’acord amb la paraula o frase que la caracteritza (encara que aparegui a la font principal d'informació) i es fa referència des de la paraula o frase.
|
Ex.: |
100 0# |
$aAuthor of Early impressions |
|
|
400 1# |
$aEarly impressions, Author of |
|
|
|
Comentari: Només s'ha pogut identificar la persona per la frase |
|
Però: |
100 1#
|
$aMoreno, José Ignacio,$d1767-1841
|
|
|
400 0#
|
$aAutor de las Cartas peruanas,$d1767-1841
|
|
i no |
100 0#
|
$aAutor de las
Cartas peruanas,$d1767-1841
|
|
|
|
Comentari: Tot i que a la portada només apareix "Autor de las Cartas
peruanas", se sap que l'autor és José Ignacio Moreno |
[LCRI, 22.11D]
Per a l'ús de majúscules i minúscules en paraules o frases que caracteritzen una persona, vegeu A.2B1., A.13H1 i A*.13C de la traducció catalana de les AACR2.
Quan la norma prescriu afegir un títol honorífic britànic ("Sir", "Dame", "Lord" o "Lady") al nom d'una persona, el títol es dóna sempre immediatament després del nom de pila i, si n'hi ha, després de la forma desenvolupada del nom.
|
Ex.: |
100 1# |
$aWest, Rebecca,$cDame |
|
Ex.: |
100 1# |
$aAcland, C. Thomas Dyke$q(Charles Thomas Dyke),$cSir |
|
Ex.: |
100 1# |
$aAitchison, C. U.$q(Charles Umpherston),$cSir,$d1832-1896 |
|
Ex.: |
100 1# |
$aMore, Thomas,$cSir, sant,$d1478-1535 |
[LCRI, 22.12B]
Determineu si el nom d'un sant és unívoc a partir d'una font de referència (per exemple, Dix mille saints: dictionnaire hagiographique. Redigé par les bénédictins de Ramsgate. [Turnhout]: Brepols: Sigier, 1991). Si el nom no és unívoc, s'afegeix una paraula o frase adequada a l'encapçalament fins i tot quan les dates són conegudes i ja diferencien els dos encapçalaments.
|
Ex.: |
100 0# |
$aAgustí,$csant, bisbe d'Hipona,$d354-430 |
|
i no |
100 0# |
$aAgustí,$csant,$d354-430 |
|
|
|
Comentari: Cal una frase per a diferenciar aquest sant d’altres sants amb el mateix nom, com sant Agustí, bisbe de Canterbury, o sant Agustí de Nicomèdia, que apareixen en la font de referència triada |
[LCRI, 22.13B]
L'encapçalament de l'esperit d'una persona es forma afegint al final de l'encapçalament complet de la persona el terme "Esperit".
|
Ex.: |
100 1# |
$aParker, Theodore,$d1810-1860$c(Esperit) |
[LCRI, 22.14]
Quan una dona casada o vídua només s'identifica pel nom del marit, s'afegeix el títol de tractament immediatament després del nom. (Recordeu que la forma desenvolupada del nom del marit no s'afegeix, encara que es conegui –vegeu les excepcions a l'apartat 2, "Directrius per a l'addició d'una forma més completa", de les concrecions a 22.18.)
|
Ex.: |
100 1# |
$aAlston, Wm. T.,$cMrs. |
|
Ex.: |
100 1# |
$aAdams, William Paul,$cMrs.,$d1908- |
|
|
|
Comentari: La data afegida és la data de naixement de la muller |
|
Ex.: |
100 1# |
$aSánchez, Ramón,$cviuda de |
[LCRI, 22.15B]
Els títols, els títols de tractament, etc. i les inicials d'un orde religiós cristià es donen en la llengua en què apareixen en les fonts on s'ha trobat el nom utilitzat per a formar l'encapçalament de la persona.
Només s'afegeixen el títol, el títol de tractament, etc. a l'encapçalament d'una persona entrada sota nom de pila, etc. quan aquests apareixen associats amb el nom en les fonts on s'ha trobat el nom triat per a l'encapçalament.
[LCRI, 22.16D]
Normalment no s'afegeixen les inicials d'un orde religiós cristià a una persona entrada sota nom de pila, etc. (Excepció: Quan és necessari distingir l'encapçalament de la persona d'un altre encapçalament i no s'ha pogut determinar ni una forma més completa del nom ni les dates, s'afegeixen les inicials de l'orde. Per a la puntuació i l’espaiament de les inicials, vegeu l'apartat 3 –"Puntuació i espaiament"– de les concrecions a 22.1.)
Per resoldre conflictes entre noms idèntics s'aplica, amb aquest ordre de preferència, un dels procediments següents:
1) A l'encapçalament nou s'afegeixen:
a) dates que no siguin dates d'activitat o segles
|
Ex.: |
Encapçalament ja establert: |
||
|
|
100 1# |
$aBenguerel, Xavier |
|
|
|
Encapçalament nou: |
||
|
|
100 1# |
$aBenguerel, Xavier,$d1905-1990 |
|
b) formes desenvolupades de les inicials i/o abreviatures del nom triat per a l'encapçalament
|
Ex.: |
Encapçalament ja establert: |
||
|
|
100 1# |
$aJackson, A. |
|
|
|
Encapçalament nou: |
||
|
|
100 1# |
$aJackson, A.$q(Arnold) |
|
|
|
|
Comentari: En fonts de referència s'ha trobat la forma "Arnold Elrod Jackson" |
|
c) noms de pila, inicials, abreviatures i cognoms no usats en el nom triat per a l'encapçalament ni tan sols com a inicials o abreviatures
|
Ex.: |
Encapçalament ja establert: |
||
|
|
100 1# |
$aClapper, John |
|
|
|
Encapçalament nou: |
||
|
|
100 1# |
$aClapper, John$q(John Samuel) |
|
|
Ex.: |
Encapçalament ja establert: |
||
|
|
100 1# |
$aGelfund, David |
|
|
|
Encapçalament nou: |
||
|
|
100 1# |
$aGelfund, David$q(David A.) |
|
|
Ex.: |
Encapçalament ja establert: |
||
|
|
100 1# |
$aGarcía, Manuel |
|
|
|
Encapçalament nou: |
||
|
|
100 1# |
$aGarcía, Manuel$q(García Sánchez) |
|
d) títols de tractament o de càrrec, inicials de grau acadèmic, etc. que apareixen associats amb el nom de la persona en fonts prominents de les seves obres o en els epígrafs de la persona en les obres de referència i que, en principi, no haurien de formar part de l'encapçalament
|
Ex.: |
Encapçalament ja establert: |
||
|
|
100 1# |
$aBrown, George |
|
|
|
Encapçalament nou: |
||
|
|
100 1# |
$aBrown, George,$cCaptain |
|
|
|
|
Comentari: A la portada apareix: by the Captain George Brown. Observeu que, en principi, no s'hauria d'afegir el terme "Captain", ja que la persona s'entra sota un cognom seguit del nom de pila i, per tant, no cau dins de l'abast de 22.15. Tanmateix, s'afegeix el terme per resoldre un conflicte entre noms idèntics |
|
|
Ex.: |
Encapçalament ja establert: |
||
|
|
100 1# |
$aSmith, G. B. |
|
|
|
Encapçalament nou: |
||
|
|
100 1# |
$aSmith, G. B.,$cPh. D. |
|
|
|
|
Comentari: A la portada consta "by G.B. Smith" i a la p. 1 de la coberta "G.B. Smith, Ph. D". En principi, no s'haurien d'afegir les inicials de grau acadèmic, ja que "el nom pel qual la persona és coneguda normalment" és "G.B. Smith" i aquest nom no cau dins de l'abast de 22.15. Tanmateix, s'afegeix el grau acadèmic per resoldre un conflicte entre noms idèntics |
|
|
Ex.: |
Encapçalament ja establert: |
||
|
|
100 0# |
$aAnselm,$cBrother |
|
|
|
Encapçalament nou: |
||
|
|
100 0# |
$aAnselm,$cBrother, F.S.C. |
|
|
|
|
Comentari: A la portada apareix: brother Anselm, F.S.C. En principi, no s'haurien d'afegir les inicials de l'orde religiós cristià; tanmateix, s'afegeixen per resoldre un conflicte entre noms idèntics. (Vegeu l'apartat 3 –"Inicials d'un orde religiós cristià"– de les concrecions a 22.16D) |
|
e) dates d'activitat (excepcions: per a les persones mortes després del 31 de desembre de 1900 no s'utilitzen mai les dates d'activitat i per a les persones mortes abans de l'1 de gener de 1901 només es dóna un únic any d'activitat en casos excepcionals –vegeu els apartats 3 i 4 de les concrecions a 22.17)
f) segles (excepció: per a les persones mortes després del 31 de desembre de 1900 no s'utilitzen mai els segles –vegeu l'apartat 3 de les concrecions a 22.17)
2) Es canvia l'encapçalament ja existent seguint els procediments i l'ordre establerts més amunt.
Si cap dels procediments anteriors no permet desfer el conflicte entre encapçalaments idèntics, s'utilitza el mateix encapçalament per a totes les persones amb el mateix nom. Aquest fet s'indica en la posició 32 del camp 008 del registre d'autoritat amb el codi "b" –Nom personal no diferenciat.
[LCRI, 22.17-22.20]
S'aplica la disposició opcional de la norma 22.17; és a dir, s'afegeixen la data o les dates a qualsevol nom de persona quan són conegudes. Tingueu en compte, però, que no es canvia un encapçalament ja establert solament per afegir-li dates ni s'inicia una investigació per determinar- les si les dates no són necessàries per a diferenciar encapçalaments idèntics. Tanmateix, si per alguna altra raó cal modificar l'encapçalament i es coneixen les dates, aquestes dates s'afegeixen a l'encapçalament.
[LCRI, 21.17]
En utilitzar les abreviatures de les eres cristiana i precristina, cal seguir les pautes següents:
a) Quan les dates pertanyen a l'era precristiana, l'abreviatura "aC" es dóna després de les dates.
|
Ex.: |
100 0# |
$aNefertiti,$creina d'Egipte,$ds. XIV aC |
|
Ex.: |
100 0# |
$aEspàrtac,$dm. 71 aC |
|
Ex.: |
100 0# |
$aPèricles,$dca. 492-429 aC |
b) L'abreviatura "dC" només es dóna quan les dates pertanyen a eres diferents.
|
Ex.: |
100 0# |
$aAugust,$cemperador de Roma,$d63 aC-14 dC |
[LCRI, 22.17]
Per a les persones mortes després del 31 de desembre de 1900 no s'utilitzen mai ni els segles ni les dates d'activitat (fl.).
[LCRI, 22.17]
Un únic any d'activitat (per exemple, fl. 1616) només es dóna quan és necessari per a distingir encapçalaments idèntics i es compleixen alguna de les condicions següents:
- la data consta d'aquesta manera en una font de referència, o
- només es coneix una sola obra de la persona o un únic succés de la seva vida que es pugui utilitzar per determinar la data d'activitat.
[LCRI, 21.17]
S'aplica la disposició opcional de la norma 22.18; és a dir, a l'encapçalament d'una persona s’afegeix la forma més completa del nom quan aquesta forma és coneguda. Tanmateix, en seguir aquesta disposició opcional,[2] no s'afegeixen:
- noms de pila no usats en encapçalaments que contenen noms de pila
|
Ex.: |
100 1# |
$aRomero, Maria |
|
i no |
100 1# |
$aRomero, Maria$q(Maria Josep) |
- inicials o abreviatures de noms que no són part de l'encapçalament
|
Ex.: |
100 1# |
$aSerra, Carles |
|
i no |
100 1# |
$aSerra, Carles$q(Carles M.) |
- cognoms o parts de cognoms no usats en encapçalaments que contenen cognoms
|
Ex.: |
100 1# |
$aEspriu, Salvador,$d1913-1985 |
|
i no |
100 1# |
$aEspriu, Salvador$q(Espriu i Castelló),$d1913-1985 |
Tingueu en compte que no es canvia un encapçalament ja establert solament per afegir-li la forma més completa del nom ni s'inicia una investigació per determinar-la si la forma més completa no és necessària per a diferenciar encapçalaments idèntics. Tanmateix, si per alguna altra raó cal modificar l'encapçalament i es coneix la forma més completa, aquesta forma s'afegeix a l'encapçalament.
[LCRI, 21.18A]
|
Ex.: |
100 1# |
$aFlam, F. A.$q(Floyd A.) |
|
Ex.: |
100 1# |
$aFdez.-Rivera García, Manuel$q(Fernández-Rivera García) |
|
Ex.: |
100 1# |
$aAranguren, José Luis L.$q(José Luis López) |
|
Ex.: |
100 1# |
$aBrownridge, Wm.$q(William) |
|
Ex.: |
100 1# |
$aSmith, Arthur D.$q(Arthur Dwight),$d1907- |
|
Ex.: |
100 1# |
$aBvindi, Francis A. A. L.$q(Francis A. A. Lovemore),$d1955- |
Nota: Les partícules i els prefixos de l'element invertit no s'inclouen en la seva forma més completa.
|
Ex.: |
100 1# |
$aWright, G. H. von$q(George Henrik),$d1916- |
|
i no |
100 1# |
$aWright, G. H. von$q(George Henrik von),$d1916- |
|
Ex.: |
100 1# |
$aLetelier S., Mario F.$q(Mario Francisco Letelier Sotomayor) |
|
Ex.: |
100 0# |
$aJ. C.$q(Jaume Cabot),$d1782-1845 |
|
Ex.: |
100 0# |
$aM. Alicia$q(Mary Alicia),$cSister |
Excepcions (aplicables a tots els casos contemplats en l'apartat)
1) A l'encapçalament d'una dona casada o vídua que només s'identifica pel nom del marit, no s’afegeixen ni la forma completa del nom ni les dates del marit, encara que es coneguin.
|
Ex.: |
100 1# |
$aRenfro, Roy E.,$cMrs. |
|
|
|
Comentari: L'encapçalament del marit és "Renfro, Roy E. (Roy Edward), 1945-" |
2) No s'afegeixen les formes completes a l'encapçalament quan
- les inicials i/o abreviatures del nom no coincideixen amb les inicials i/o abreviatures de les seves formes completes, o
- les inicials i/o abreviatures del nom no estan en la mateixa llengua que les seves formes completes o obeeixen a sistemes de transliteració diferents.
|
Ex.: |
100 1# |
$aAbshagen, K. Heinz |
|
i no |
100 1# |
$aAbshagen, K. Heinz$q(Carl Heinz) |
|
Ex.: |
100 1# |
$aCornet, J. Baptista |
|
i no |
100 1# |
$aCornet, J. Baptista$q(Juan Bautista) |
|
|
|
Comentari: A la portada apareix "J. Baptista Cornet" i al copyright "Juan Bautista Cornet Roca" |
[1] Pràctica de la Biblioteca de Catalunya: Només es fa el canvi quan el nom apareix en el 80% dels documents en alguna de les altres llengües.
[2] Recordeu que per distingir encapçalaments idèntics sí que es poden utilitzar les formes més completes no permeses per la disposició opcional.
|
|
Biblioteca
de Catalunya |
Servei de Normalització
Bibliogràfica
23/09/2010
