Les enquadernacions artístiques de la Biblioteca de Catalunya
19 de juny de 2019. Sala de la Caritat
Amb motiu del 75è aniversari de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, l’entitat ha organitzat, juntament amb la Biblioteca de Catalunya (BC), el cicle “Bibliofília i col·leccionisme del llibre a Catalunya, segles XIX-XXI”, que durant el mes de juny de 2019 programa diverses activitats divulgatives al voltant de la passió pel llibre. Emmarcada en aquesta proposta, la conferència “Les enquadernacions artístiques en les diferents col·leccions de la Biblioteca de Catalunya”, a càrrec d’Aitor Quiney, doctor en Història de l’art i restaurador de la BC, ha servit per donar compte d’algunes col·leccions i peces de gran vàlua que es conserven a la institució.
Fotografia: Ricard Marco
Quiney comença afirmant que la BC és “la biblioteca nacional més rellevant d’Europa pel que fa a les enquadernacions d’art” atès que, des dels seus inicis, s’ha nodrit d’aportacions de diversos bibliòfils fins a ser una referent continental. En aquest sentit, sense els col·leccionistes no existirien les enquadernacions artístiques. El conferenciant apunta una distinció important per endinsar-se en l’estudi d’aquest fenomen: d’una banda, hi ha els col·leccionistes que només es dediquen a comprar llibres amb enquadernacions artístiques i, de l’altra, els que, a més d’adquirir-ne de fetes, també n’encarreguen. Aquests darrers estableixen una relació amb l’enquadernador que recorda la que s’establia entre els mecenes i els artistes renaixentistes per tal de crear obres úniques.
L’enquadernació d’art, comenta Quiney, va evolucionar al llarg dels segles XIX i XX: es va passar de la rèplica de l’estètica medieval o renaixentista a la introducció del modernisme i les avantguardes a l’hora de guarnir els llibres. Així, més enllà d’esdevenir un suggerent embolcall per a les obres, les enquadernacions artístiques contenen una simbologia plena de detalls subtils que reflecteix els gustos i inquietuds dels col·leccionistes de cada època.
Repassar la riquesa de la col·lecció d’enquadernacions artístiques de la BC és una tasca inabastable per a una única conferència. Tanmateix, Quiney fa una relació dels bibliòfils més destacats que han donat obres a la institució. L’enceta amb Marià Aguiló, la donació del qual va servir de base per iniciar la col·lecció d’edicions de bibliòfil de la BC. Una altra col·lecció molt notable és la Bonsoms-Chacón, que sobresurt pels llibres de cavalleries i enquadernacions de luxe realitzades als millors tallers europeus del segle XIX. Per la seva banda, la col·lecció de Manuel Perdigó és interessant perquè, a diferència de les altres –i de les que es poden trobar a la Biblioteca Nacional de Madrid, per exemple–, disposa de fitxes d’enquadernació, fet que la converteix en un cas únic. Altres bibliòfils il·lustres que van llegar llibres artístics a la BC són Enric Prat de la Riba, qui encarregà algunes enquadernacions notables, i Frederic Marès, comprador d’enquadernacions d’època.
Entremig d’aquestes explicacions, Quiney també al·ludeix a alguns enquadernadors catalans que són presents al fons de la BC. Àngel Aguiló, germà de Marià, fou un enquadernador “fora de sèrie”, que creà peces úniques a partir de la influència anglesa. També destacà com a enquadernador artístic Hermenegildo Miralles, principal renovador de la disciplina a Catalunya gràcies a la incorporació de dos enquadernadors parisencs al seu taller de Barcelona. A la ciutat comtal hi hagué altres tallers, com el de Miquel-Rius, responsable d’una edició del Decameró, de Boccaccio, que forma part de la col·lecció Bonsoms-Chacón. A banda dels llibres, a la BC també es conserven altres objectes relacionats amb l’art de l’enquadernació, com ara els ferros per estampar del taller d’Emili Brugalla.
Fotografia: Ricard Marco
Després d’aquest acostament a les enquadernacions artístiques de la BC, els assistents van poder copsar de prop la bellesa d’algun dels treballs comentats per Quiney a l’exposició “La bibliofília a Catalunya” en una visita guiada amb les seves comissàries, Roser Pintó, directora de la Unitat Gràfica de la BC, i Núria Altarriba, directora de la Unitat Bibliogràfica de la BC. La mostra, ubicada a la Sala d’exposicions de la biblioteca, es pot visitar fins al 31 de juliol.
Eloi Camps
Àrea de Difusió
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca