Badia i Margarit havia nascut a Barcelona l’any 1920 en una família catòlica i catalanista. Alumne de l’escola Blanquerna d’Alexandre Galí, el final de la Guerra Civil suposà un trencament del seu món. El 1939 ingressa a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1943; dosanys després obté el doctorat, i el 1948 n’esdevé catedràtic. És l’inicid’una llarga trajectòria acadèmica, culminada amb el rectorat durant la Transició. Els vincles amb l’Institut d’Estudis Catalans, establerts a la dècada dels quaranta, el durien a la presidència de la Secció Filològica el 1989. Badia moria el 2014 sense haver trencat cap d’aquests lligams.