«¿Assignarem, doncs, a la música només una comesa funcional (ball), adjectiva (cinema) o d’acompanyament (moblament)

i se li negarà el pa i la sal de ser un art substantiu?

Qui això escriu, que és home impur

i pecador, creu i estima encara

el gaudi que pot proporcionar l’audició de música, sigui gaudi

intel.lectual, estètic, sentimental, epidèrmic o efímer perquè tanmateix hom es resisteix a admetre que després de molts segles d’evolució musical la música s’hagi transformat –només– en la branca de la física que tracta de l’"acústica".»

 

La música contemporània i el públic

 Manuel Valls, 1967