"A Josep Valls,
 també llunyà, de tan present"
 Josep Carner, Llunyania, 1952

 

 

 

Han calgut força anys, potser massa, perquè el compositor i violoncel·lista Josep Valls i Royo (Barcelona, 1904 - Le Havre 1999) hagi pogut retornar a la seva estimada i, alhora, enyorada Catalunya.

La seva vida podria molt bé recordar un guió cinematogràfic. Ho seria probablement d’una pel·lícula d’autor, tant per la senzillesa i discreció de la seva persona com per la fermesa i el coratge dels seus actes: premis, milícies, empresonaments, fugides, guerres, fills, amistats, diplomàcia, exili, intel·lectuals, orquestra, corda, violoncel, concerts, musicacions, integritat, cultura, família...