No té indicadors ni codis de subcamp; els elements es defineixen per la seva posició.
Camp fix que comprèn les primeres 24 posicions (00-23) de cada registre bibliogràfic i consisteix en elements que contenen números o valors codificats que defineixen els paràmetres per al processament del registre.
Les posicions 20-23 comprenen el Mapa d'entrada i el Directori. Contenen quatre nombres d'un caràcter que especifiquen l'estructura de les entrades al Directori. La informació més detallada sobre l'estructura de la Capçalera és continguda a MARC 21 Specifications for Record
Structure, Character Sets, and Exchange Media.
06 - Tipus de registre
Codi alfabètic d'un caràcter usat per definir les característiques i els components del registre.
Usat per diferenciar registres MARC creats per a diversos tipus de contingut i de materials i per determinar si certs elements del registre són apropiats i vàlids.
Les microformes, ja siguin originals o reproduccions, no s'identifiquen amb un codi de Tipus de registre distintiu. Les característiques del tipus de contingut descrites pels codis prevalen sobre les característiques de microforma del document. Els fitxers informàtics s'identifiquen amb un codi de Tipus de registre distintiu només si pertanyen a certes categories de recursos electrònics tal com s'especifica després; en tots els altres casos les característiques del tipus de contingut descrites pels altres codis prevalen sobre les característiques de fitxer informàtic del document.
Determinació del codi per a una entitat bibliogràfica en més d'un volum (els tipus de materials són els especificats a continuació amb els valors a fins a t):
Documents de més d'una forma de material
- o (Document compost) - l'entitat es publica com a una única unitat; no predomina cap tipus de material
- p (Material mixt) - l'entitat és un recull factici; no predomina cap tipus de material
- altres codis - l'ens és un recull factici; predomina un tipus de material
Documents d'una sola forma de material
- qualsevol excepte o o p - tots els casos
a - Material textual Usat per a material textual no manuscrit. Per al material textual manuscrit s'utilitza el codi t.
Inclou microformes i recursos electrònics que són bàsicament de naturalesa textual, tant si són reproduccions produïdes a partir d'impresos o produïdes originàriament.
c - Música notada Usat per a música notada impresa, en microforma, o electrònica.
d - Música notada manuscrita Usat per a música notada manuscrita o per a una microforma de música manuscrita.
e - Material cartogràfic Usat per a material cartogràfic no manuscrit o per a una microforma de material cartogràfic no manuscrit.
Inclou mapes, atles, globus, mapes digitals, i altres documents cartogràfics.
f - Manuscript cartographic material Usat per a material cartogràfic manuscrit o per a una microforma de material cartogràfic manuscrit.
g - Material projectable Usat per a pel·lícules cinematogràfiques, enregistraments vídeo (incloent-hi vídeo digital), filmines, diapositives, o transparències, o materials dissenyats específicament per a la seva projecció.
El material dissenyat específicament per a la retroprojecció s'inclou també en aquest tipus de categoria de registres.
i - Enregistrament sonor no musical Usat per a enregistraments sonors no musicals (per exemple, discursos).
j - Enregistrament sonor musical Usat per a enregistraments sonors musicals (per exemple, discs sonors, discs compactes o cintes de casset).
k - Material gràfic bidimensional no projectable Usat per a material gràfic bidimensional no projectable com ara fitxes d'activitats, representacions gràfiques, collages, gràfics per ordinador, imatges digitals, dibuixos, matrius de duplicació, fitxes de pregunta ràpida, pintures, discs compactes fotogràfics, reproduccions fotomecàniques, negatius i positius fotogràfics, imatges, postals, cartells, estampes, clixés de ciclostil, làmines didàctiques, dibuixos tècnics, còpies mestres de transparències, i reproduccions de qualsevol dels materials esmentats.
m - Fitxer informàtic Usat per a les classes següents de recursos electrònics: programaris d'ordinador (incloent-hi programes, jocs, tipus de lletra), dades numèriques, multimèdia per a ordinador, sistemes o serveis en línia. Per a aquestes classes de materials, si hi ha algun aspecte significatiu que cau fora de la categoria de la Capçalera/06, s'utilitza el codi per a aquest aspecte significatiu en lloc del codi m (per exemple, les dades vectorials que són cartogràfiques no es codifiquen com a dades numèriques sinó com a dades cartogràfiques). Altres classes de recursos electrònics es codifiquen per l'aspecte més significatiu (per exemple, material textual, material gràfic, material cartogràfic, so, música, imatge en moviment). En cas de dubte, o si no es pot determinar l'aspecte més significatiu, el document es considera un fitxer informàtic.
o - Document compost
Usat per a una barreja de components publicats com una unitat i pensats principalment amb finalitats educatives, i en què cap component no es pot identificar com a component predominant del document.
Exemples: paquets de materials assortits, com ara un conjunt de material curricular d'estudis socials (llibres, vocabularis, guies, activitats, etc.), o paquets de materials de tests educatius (tests, fulls de respostes, fulls de correcció, taules de puntuació, guies d'interpretació, etc.).
p - Material mixt Usat quan hi ha materials significatius en dues o més formes que generalment estan relacionades en virtut d'haver estat aplegats per una persona o entitat, o sobre aquesta persona o entitat. Inclou fons d'arxius i reculls de manuscrits de materials de formes mixtes, com ara text, fotografies, i enregistraments sonors.
La finalitat principal és una altra que la finalitat educativa (és a dir, amb finalitats altres que aquelles dels materials codificats o (Document compost)).
r - Artefacte tridimensional o objecte natural Inclou objectes manufacturats, com ara maquetes, diorames, jocs, trencaclosques, simulacions, escultures i altres obres d'art tridimensionals, peces de museu, màquines, indumentària, joguines i labors. També inclou objectes naturals com ara mostres de microscopi (o les seves representacions) i altres mostres preparades per a la seva observació.
t - Material textual manuscrit Usat per material textual manuscrit o per una microforma de material textual manuscrit. Aquesta categoria s'aplica a material textual escrit a mà, mecanografiat, o a impresos d'ordinador incloent-hi materials impresos completats a mà o amb teclat. En el moment de la seva creació, aquest material estava pensat principalment, tant implícitament com explícita, per existir com a instància única. Els exemples inclouen galerades marcades o corregides, i proves compaginades, llibres manuscrits, documents legals, i tesis i dissertacions no publicades.
07- Nivell bibliogràfic Codi alfabètic d'un caràcter que indica el nivell bibliogràfic del registre.
a - Part component monogràfica Unitat bibliogràfica monogràfica annexada físicament a una altra unitat o que hi està continguda, de manera que la recuperació de la part component depèn de la identificació i localització del document font o del contenidor. Conté camps que descriuen la part component i les dades que identifiquen el document font, camp 773 (Entrada de document font).
Exemples de parts components monogràfiques amb els seus corresponents documents font inclouen un article d'un sol número d'una publicació periòdica, un capítol d'un llibre, un tall d'un disc sonor, i un mapa en un sol full que conté diversos mapes.
b - Part component seriada Unitat bibliogràfica seriada annexada físicament a una altra unitat o que hi està continguda, de manera que la recuperació de la part component depèn de la identificació i localització del document font o del contenidor. Conté camps que descriuen la part component i les dades que identifiquen el document font, camp 773 (Entrada de document font).
Un exemple de part component seriada amb el seu corresponent document font és una columna o crònica d'aparició regular en una revista.
c - Recull Grup factici, en més d'una part, de documents que no van ser publicats, distribuïts o produïts conjuntament. El registre descriu unitats definides per una procedència comuna o per motius administratius i està pensat per a que sigui el registre més extens dins del sistema.
d - Subunitat Part d'un recull, especialment una unitat d'arxiu descrita col·lectivament en qualsevol lloc del sistema. Conté camps que descriuen la subunitat i les dades que identifiquen el document font.
Les subunitats poden consistir en documents, carpetes, capses, col·leccions d'arxiu, subgrups, o subcol·leccions.
i - Recurs integrant Recurs bibliogràfic que s'afegeix o es canvia mitjançant actualitzacions que no romanen discrecionals i que s'integren en el tot (conjunt). Els exemples inclouen actualitzacions en fulls solts i actualitzacions de llocs web.
Els recursos integrants poden ser finits o continus.
m - Monografia/document Document complet en una part (per exemple, una sola monografia, un sol mapa, un sol manuscrit, etc.) o que es pensa completar en un nombre finit de parts separades (per exemple, una monografia en més d'un volum, un enregistrament sonor amb més d'una pista, etc.).
s - Publicació en sèrie Document bibliogràfic publicat en parts successives que porten designacions numèriques o cronològiques i que es pensa continuar indefinidament. Inclou publicacions periòdiques, diaris; publicacions anuals (informes, anuaris, etc.); revistes, memòries, actes de congressos, actes i memòries de societats; i col·leccions numerades de monografies, etc.
12-16 - Adreça d'inici de les dades Les posicions de l'adreça d'inici de les dades contenen un nombre de Seqüência numèrica de cinc caràcters, generada automàticament, que indica la primera posició del primer camp variable de control del registre. El número es justifica a la dreta i cada posició no usada conté un zero.
El nombre és la base a partir de la qual la posició inicial de tots els altres camps del registre s'adrecen al Directori. (La posició inicial en l'entrada al Directori per a cada camp del registre és relativa al primer caràcter del primer camp variable de control, i no relativa a l'inici del registre.) L'Adreça d'inici de les dades és igual a la suma de les longituds de la Capçalera i Directori, incloent-hi el senyal terminador de final de camp a l'acabament del Directori.
[número] - Longitud de la Capçalera i Directori
18 - Forma de la catalogació descriptiva
Codi alfanumèric d'un caràcter que indica les característiques de les dades descriptives del registre en referència a les normes de catalogació. El subcamp $e (Convencions de descripció) del camp 040 (Font de la catalogació) pot contenir informació addicional sobre les les regles de catalogació específiques utilitzades.
# - No ISBD La part descriptiva del registre no segueix les convencions de catalogació i puntuació de les ISBD (International Standard Bibliographic Description).
Exemples de regles de catalogació que no segueixen les convencions de les ISBD són: Catalog Rules, Author and Title Entries (1908); A.L.A. Catalog Rules, Author and Title Entries (1941); A.L.A. Cataloging Rules for Author and Title Entries (1949); i Anglo-American Cataloguing Rules, 1st Edition (AACR 1) (excepte els capítols revisats).
a - AACR 2
La part descriptiva del registre es formula d'acord amb les provisions de descripdció i puntuació tal com queden incorporades en les Anglo-American Cataloguing Rules, 2nd Edition (AACR 2) (traducció catalana: Regles angloamericanes de catalogació) i en els seus manuals.
c - Puntuació ISBD omesa
La part descriptiva del registre conté les provisions de puntuació de l'ISBD, excepte que la puntuació ISBD no és present al final d'un subcamp.
i - Puntuació ISBD inclosa
La part descriptiva del registre conté les provisions de puntuació de l'ISBD.
n - Puntuació no ISBD omesa
La part descriptiva del registre no segueix les provisions de catalogació i puntuació de l'ISBD (International Standard Bibliographic Description), i la puntuació no és present al final d'un subcamp.
u - Desconegut La institució que rep o envia les dades no pot determinar adequadament en la Capçalera/18 la forma de la catalogació descriptiva apropiada usada en el registre. Es pot utilitzar en registres convertits a partir d'altres formats de metadades.
19 - Nivell de registre de recurs en més d'una part
Nivell de registre al qual pertany un recurs i les seves dependències. Aquesta informació facilita el processament del registre en diferents situacions. Per exemple, el registre pot descriure un conjunt de documents, o pot descriure una part del conjunt. La part pot tenir només un títol dependent per ser usat amb finalitats d'identificació i, per tant, requereix l'ús d'informació addicional per entendre el seu context.
# - No especificat o no aplicable La distinció entre nivells de registre no s'especifica o no és aplicable al tipus de recurs.
a - Conjunt El registre és per a un conjunt que consisteix en més d'un document.
b - Part amb títol independent El registre és per a un recurs que és part d'un conjunt i té un títol que li permet ser independent del registre del conjunt.
c - Part amb títol dependent
El registre és per a un recurs que és part d'un conjunt però té un títol que el fa ser dependent del registre del conjunt per entendre el seu context.
20 - Longitud de la longitud de camp Sempre conté un 4.
4 - Nombre de caràcters de la longitud de camp de l'entrada al Directori
21 - Longitud de la posició d'inici Sempre conté un 5.
5 - Nombre de caràcters de la posició d'inici en l'entrada al Directori
22 - Longitud de la implementació definidaSempre conté un 0.
0 - Nombre de caràcters de la longitud implementació definida en l'entrada al Directori
23 - Sense definir
Sempre conté un 0.
0 - Sense definir
CONVENCIONS D'ENTRADA
Elements generats automàticament - Generalment els elements següents de la Capçalera es generen automàticament:
| 00-04 |
Longitud del registre |
| 05 |
Estat del registre |
| 09 |
Sistema de codificació de caràcters |
| 10 |
Compte d'indicador |
| 11 |
Compte de codi de subcamp |
| 12-16 |
Adreça d'inici de les dades |
| 20-23 |
Mapa d'entrada |
És usual per als valors per defecte d'altres elements de la Capçalera que es generin automàticament.
Dependències
Configuració del camp 008/18-34
Si Capçalera/06 = a i Capçalera/07 = a, c, d, o m: Llibres
Si Capçalera/06 = a i Capçalera/07 = b, i, o s: Recursos continus
Si Capçalera/06 = t: Llibres
Si Capçalera/06 = c, d, i, o j: Música
Si Capçalera/06 = e, o f: Mapes
Si Capçalera/06 = g, k, o, o r: Materials visuals
Si Capçalera/06 = m: Fitxers informàtics
Si Capçalera/06 = p: Materials mixts
Majúscules - Els codis alfabètics s'entren amb minúscules.
HISTÒRIA DELS DESIGNADORS DE CONTINGUT
06 - Tipus de registre
b - Control arxivístic i de manuscrits [OBSOLET, 1995]
h - Publicacions en microforma [OBSOLET, 1972] [només USMARC]
n - Material didàctic especial [OBSOLET, 1983]
07 - Nivell bibliogràfic
p - Pamflet [OBSOLET, 1988] [només CAN/MARC]
i - Recurs integrant [NOU, 2001]
08 - Tipus de control [NOU, 1995]
17 - Nivell de codificació
0 - Nivell complet amb document [OBSOLET, 1997] [només CAN/MARC]
6 - Nivell mínim [OBSOLET, 1997] [només CAN/MARC]
18 - Forma de la catalogació descriptiva
c - Puntuació ISBD omesa [NOU, 2010]
i - ISBD [REDEFINIT, 2010]
n - Puntuació no ISBD omesa [NOU, 2016]
p - Registre parcialment en ISBD [OBSOLET, 1987]
r - Registre provisional [OBSOLET, 1981]
19 - Requeriment de registre enllaçat [REDEFINIT, 2007]
# - Registre relacionat no requerit [REDEFINIT, 2007]
a - Conjunt [NOU, 2007]
b - Part amb títol independent [NOU, 2007]
c - Part amb títol dependent [NOU, 2007]
r - Registre relacionat requerit [OBSOLET, 2007]
2 - Entrada oberta per a reculls [OBSOLET, 1984] [només CAN/MARC]