007 - Enregistrament vídeo (R)

Un codi alfabètic d'un caràcter indica que la categoria de material a la qual pertany el document és enregistrament vídeo, que es defineix com un enregistrament en què han estat enregistrades imatges visuals, generalment en moviment i acompanyades de so. Està dissenyat per a ser reproduït en un receptor de televisió, o un monitor de vídeo. El caràcter de farciment (|) no està permès en aquesta posició.

Enregistrament vídeo en una cinta encapsada en un cartutx i que té els extrems units per formar una baga continua.

Disc pla de plàstic o d'un altre material en què les senyals de vídeo , amb so o sense, són enregistrades. Han estat desenvolupats diversos sistemes de videodisc (per exemple, làser òptic, CED(Capacitance Electronic Disc), magnètic, etc.)

Enregistrament vídeo en una cinta encapsada en una casset de bobina.

Enregistrament vídeo en un rodet de cinta muntada en una bobina i pensada per ser reproduïda en un aparell reproductor de bobines.

La designació específica de material d'enregistrament vídeo no s'especifica.

Cap dels altres codis és apropiat.

No usat amb els enregistraments vídeo.

Enregistrament vídeo fet en blanc i negre.

Enregistrament vídeo fet en més d'un color.

L'obra o el recull és una combinació de blanc i negre, color, i/o altres imatges.

El document no té imatges, per exemple, un enregistrament vídeo amb so només.

Les característiques de color del document són desconegudes.

Cap dels altres codis és apropiat (per exemple, l'enregistrament vídeo és virat, acolorit, tenyit, etc.).

Usat per al sistema de vídeo domèstic introduït el 1975 per Sony per a l'enregistrament i reproducció de vídeo domèstic en cinta de 1/2 polzada (12,5 mm). Es distingeix per la mida de la casset, l'enfilat de la cinta U-load, i les seves capacitats tècniques. Aquest format és també conegut com Betamax.

Usat per al sistema de vídeo domèstic introduït el 1977 per Japan Victor Corporation (JVC) per a l'enregistrament i reproducció de vídeo domèstic en cinta de 1/2 polzada (12,5 mm). Es distingeix per la mida de la casset, l'enfilat de la cinta M-load, i les seves capacitats tècniques. Les sigles VHS signifiquen "Video Home System".

Usat per al format de vídeo que utilitza el nom de la marca comercial Sony que fa referència al recorregut de l'enfilat de la cinta en forma de U. És l'estàndard mundial per a cinta de 3/4 in (18,7 mm) i s'utlitza àmpliament en la producció de la industria cinemtatogràfica i la televisió. Com els altres dos formats de vídeo domèstic d'1/2 in (12,5 mm), utilitza un sistema d'enregistrament helicoidal. Es coneix també com tipus U estàndard.

Usat per al sistema helicoidal de cinta de vídeo estàndard de 1/2 in (12,5 mm), rep el seu nom de l'Electronics Industries Association of Japan que va fixar els estàndards per als reproductors de cintes de vídeo fabricats des de 1969. Coneguda com "the old trailblazer" (el vell pioner).

Usat per al format d'enregistrament video d'1 polzada (25 mm) que utilitza un capçal de vídeo i una cinta que corre a 9,61 polzades per segon (ips). El format Tipus B utilitza dos capçals i corre a 9,65 ips; el Tipus A és un format anterior obsolet. El Tipus B encara s'utilitza als Estats Units d'Amèrica i a l'estranger (des de 1982), però el Tipus C és el format d'1 polzada més usat mundialment com a estàndard d'emissió als Estats Units d'Amèrica i a l'estranger. L'equip i la tecnologia del Tipus C els fa Sony, RCA, i altres.

Com a oposat al sistema helicoidal, que utilitza un sol capçal, el format d'enregistrament quadrúplex de vídeo utilitza quatre capçals d'enregistrament. Sovint se li diu Quad, va ser desenvolupat per Ampex a mitjans dels anys 1950. Proporciona una major qualitat de resolució i color que la que donava l'helicoidal. Quadruplex era l'estàndard d'emissió fins fa poc, que han començat a depassar-lo sistemes helicoidals més barats . Quan es descriu una videobobina de 2 polzades (50 mm) que no és Quàdruplex, s'utilitza el codi "z" (Altres).

Format d'enregistrament vídeo de làser òptic (reflectant) que utilitza una tècnica analògica anomenada PWM (Pulse Width Modulation) per representar la informació de vídeo en un disc de plàstic rodó i llis, sense solcs. El disc es llegeix (es reprodueix) mitjançant un dèbil feix làser que enrgistra les dades que apareixen en el disc com a forats minúsculs o depressions de longituds variables. Els discs làser existeixen comercialitzats en tres mides estàndard: 12, 8 i 4 ¾ polzades (30, 20, i 12 cm). El disc de 12 polzades (30 cm) és la mida més comuna i s'utilitza habitualment per a les pel·lícules; el disc o el seu embalatge generalment porta la marca comercial LD (la frase "LASER DISC" o "Laser Vision" apareixen generalment a la part inferior de d'aquesta marca comercial LD); LASER DISC, DiscoVision, LaserDisc LaserVision, o una frase similar poden aparèixer de manera alternativa en lloc de la marca comercial LD. Els discs de 8 i 4 ¾ polzades 20, i 12 cm) (són poc comuns i s'utilitzen normalment per als vídeos de música o altres programes curts de vídeo; el disc o el seu embalatge porta generalment un d'aquests termes o marques: CDV (CD VIDEO), VSD (VIDEO SINGLE DISC), o LD (LASER DISC). L'ús comercial d'aquest format començà el 1978, però la producció baixà ràpidament després de 1998 a causa de l'èxit del format DVD.

Format d'enregistrament vídeo CED basat en un disc de plàstic, generalment de 12 in (30 cm) de diàmetre, en què s'enregistra informació visual com a forats fondos al fons dels solcs. Aquesta informació visual és llegida mitjançant una agulla dins el solc del tipus estilet electrònic que tradueix la diferència de capacitat en un senyal d'àudio i de vídeo. El disc CED va allotjat en una característica funda protectora. El 1984, el fabricant de reproductors CED, RCA anuncià la seva decisió de cessar la producció dels reproductors "RCA Selectavision".

Format d'enregistrament vídeo Betacam, un format analògic professional que utilitza codificació de components enregistrada en cinta d'òxid de 1/2 polzada (12,5 mm), allotjada en una casset.

Format d'enregistrament vídeo Betacam SP, un format analògic professional que utilitza codificació de components enregistrada en cinta de metall de 1/2 polzada (12,5 mm), allotjada en una casset. Està dissenyat per rendir un grau més alt d'enregistrament que el format Betacam regular, i proporcionar una millor qualitat de vídeo i senyal de so. Hi ha dues pistes de vídeo analògic més dues pistes d'àudio FM (qualitat CD).

Format Super VHS que va ser dissenyat originàriament per al mercat per codificar senyals analògics utilitzant un escàner helicoidal en cintes d'òxid ferrós de 1/2 polzada (12,5 mm), allotjada en una casset estàndard. Ha guanyat acceptació professionalment en la indústria televisiva i ara és considerat un format professional. Els aparells de format Super-VHS codifiquen 400 línies de resolució horitzontal i poden reproduir cintes de vídeo enregistrades en màquines de VHS normal. El Super-VHS requereix una cinta d'alta qualitat i un monitor d'alta resolució equipat amb entrades de vídeo Y/C (lluminositat/cromatisme) separades. El Super VHS-C és el mateix format de vídeo però utilitza una mini casset compacta especial (sovint utilitzada en les càmeres de vídeo de mà). Aquestes mini cassets poden ser utilitzades amb reproductors VHS estàndards mitjançant un adaptador especial de casset en què s'insereix la mini casset.

Format d'enregistrament vídeo M-II que és un format analògic professional que utilitza cinta metàl·lica de 1/2 polzada (12,5 mm), allotjada en una casset. Va ser desenvolupada per Panasonic com a alternativa al format Betacam de Sony.

Format d'enregistrament vídeo D-2, que és un format digital d'enregistrament vídeo professional que utilitza codificació de components en cinta de partícules metàl·liques de 3/4 de polzada (18,7 mm), allotjada en una casset. La codificació digital permet la transferència del senyal de generació múltiple (còpia o doblatge) sense degradació del senyal. Els enregistraments duplicats són efectivament idèntics al còpia mestra original. Hi ha quatre canals d'àudio PCM editables independentment, que ofereixen una extensió dinàmica de més de 90 db (decibels). Addicionalment, té bandes separades per al senyal analògic d'àudio i el codi de temps.

Format de 8 mm dissenyat per al mercat de petites càmeres-reproductors (camcorders) que utilitzen cinta de 8 mm de partícules metàl·liques, allotjada en una mini casset. La qualitat de video és superior a altres mini formats similars.

Format de 8 mm dissenyat per a una resolució major que la cinta estàndard de 8 mm. És un format per al mercat que utilitza cinta de 8 mm de partícules metàl·liques o de metall evaporat, allotjada en una mini casset.

Format de disc òptic dissenyat per a l'emmagatzematge de video i dades d'alta definició dessenvolupat per Sony/Phillips. El Blu-ray utilitza un laser blau-violat de longitud d'ona curta que permet un emmagatzematge superior en un espai inferior.

El format d'enregistrament vídeo és desconegut.

Format d'enregistrament vídeo de làser òptic (reflectant) que utilitza una tècnica anomenada PCM (Pulse Code Modulation) per representar la informació de vídeo en un disc de plàstic sense solcs, llis i rodó. El disc es llegeix (es reprodueix) mitjançant un dèbil feix làser que enregistra les dades que apareixen en el disc com a forats o depressions minúsculs de longituds unifores. Els DVD tenen generalment un diàmetre de 4 ¾ polzades (12 cm) (però en alguns casos se'n pot produir comercialment un de més petit, de 3 polzades (7,5 cm), i el disc o el seu embalatge porta generalment el terme o marca comercial: DVD, DVD VIDEO, o VIDEO CD (en aquest cas, la marca comercial és l'estàndard per a COMPACT DISC, però amb la frase afegida DIGITAL VIDEO a sota). Aquest sistema ha estat en ús comercialment des de finals de l'any 1996.

Cap dels altres codis és apropiat.

El so no hi és present (és a dir, el document està pensat per ser mut).

El so és en el document, tant si hi ha imatges incloses o no.

El so està en un suport separat, dissenyat per acompanyar les imatges.

L'absència o presència de so en el document és desconeguda.

El so no hi és present (això és, el document està pensat per ser mut).

El so que acompanya un enregistrament vídeo és contingut en una banda òptica que és part de la pel·lícula cinematogràfica. Rarament es dóna el cas.

El so que acompanya un enregistrament vídeo és contingut en una banda magnètica que és part d'una pel·lícula cinematogràfica. Rarament es dóna el cas.

El so que acompanya un enregistrament vídeo és contingut en una cartutx de cinta d'àudio.

El so que acompanya un enregistrament vídeo és contingut en un disc sonor. Els discs sonors inclouen enregistraments fonogràfics de vinil de 7, 10 i 12 in (17,5, 25 i 30 cm) i discs compactes de 4 ¾ in (12 cm).

El so que acompanya un enregistrament vídeo és contingut en una bobina de cinta sonora magnètica.

El so que acompanya un enregistrament vídeo és contingut en una casset de cinta d'àudio magnètica.

El so que acompanya un enregistrament vídeo és contingut en una banda òptica i magnètica en una pel·lícula cinematogràfica. Rarament es dóna el cas.

El so que acompanya un enregistrament vídeo s'inclou com a part de la cinta de vídeo. Generalament la cinta de vídeo no s'utilitza per enregistrar només so.

El so que acompanya un enregistrament vídeo s'inclou com a part del videodisc. Generalament els videodiscs no s'utilitzen per enregistrar només so. S'ha de fer la distinció entre videodiscs (per exemple, videodiscs de làser òptic de 12 in (30 cm) que inclouen informació de vídeo) i els discs compactes que s'utilitzen per enregistrar només so (per exemple, discs compactes d'àudio de 4 ¾ in) (12 cm). La tecnologia per enregistrar físicament vídeo o àudio en sistemes de discs digitals és la mateixa.

El suport del so és desconegut.

Cap dels altres codis és apropiat.

L'amplada és desconeguda.

Cap dels altres codis és apropiat. El codi z s'utilitza per a les dimensions dels videodiscs ja que els valors estàndards dels codis per als videodiscs no existeixen encara.

Més d'una configuració dels canals de reproducció del so per a la part sonora d'un sol enregistrament vídeo.

Configurat per ser reproduït en sol canal.

L'enregistrament vídeo no té so o el so està en un suport separat.

Configurat per ser reproduït en més de dos canals. S'utilitza aquest codi per a les bandes de so envoltant Dolby i altres tècniques multicanal.

Configurat per ser reproduït en dos canals separats. S'utilitza el codi s quan el suport no és monofònic i quan no és possible esbrinar si les diferents fonts de la reproducció estan disponibles o previstes.

La configuració dels canals de reproducció del so és desconeguda.

Cap dels altres codis és apropiat.