MARC 21 concís bibliogràfic: Introducció

 

El MARC 21 Format for Bibliographic Data serveix com a suport de la informació bibliogràfica de materials textuals impresos i manuscrits, fitxers informàtics, mapes, música, recursos continus, materials visuals i materials mixts. Les dades bibliogràfiques inclouen habitualment títols, noms, matèries, notes, peu d'impremta i informació sobre la descripció física del document. El format bibliogràfic conté elements per als tipus de material següents:

 

Llibres (LL) - utilitzat per a material textual imprès, electrònic, manuscrit i en microforma que és de naturalesa monogràfica

 

Recursos continus (RC) - utilitzat per a material textual imprès, electrònic, manuscrit i en microforma publicat en parts amb un patró de publicació recurrent (per exemple, revistes, diaris, anuaris). (Nota: Abans de 2002 els recursos continus (RC) eren anomenats Publicacions en sèrie (PS))..)

 

Fitxers informàtics (FI) - utilitzat per a programaris d'ordinador, dades numèriques, multimèdia per a ordinadors, sistemes o serveis en línia. Les altres classes de recursos electrònics es codifiquen per l'aspecte més significatiu. El material pot ser de naturalesa monogràfica o seriada.

 

Mapes (MP) - utilitzat per a tots els tipus de materials cartogràfics impresos, electrònics, manuscrits, i en microforma, incloent-hi atles, mapes en fulls, i globus. El material pot ser de naturalesa monogràfica o seriada.

 

Música (MU) - utilitzat per a música impresa, electrònica, manuscrita i en microforma, així com per a enregistraments sonors musicals, i enregistraments sonors no musicals. El material pot ser de naturalesa monogràfica o seriada.

 

Materials visuals (MV) - utilitzat per a materials projectables, materials no projectables, materials gràfics bidimensionals, artefactes tridimensionals o objectes reals, i equips. El material pot ser de naturalesa monogràfica o seriada.

 

Materials mixts (MX) - utilitzat principalment per a col·leccions d'arxiu i de manuscrits que són una barreja de formes de material. El material pot ser de naturalesa monogràfica o seriada. (NOTA: Abans de 1994, els Materials mixts (MX) eren referits com a Materials d'arxiu i manuscrits (MA)).

 

Classes de registres bibliogràfics

 

Els registres bibliogràfics MARC es distingeixen de tots els altres registres MARC pels codis específics de la Capçalera/06 (Tipus de registre) que identifiquen els tipus de registres bibliogràfics següents:

 

Material textual		Enregistrament sonor no musical
Material textual manuscrit		Enregistrament sonor musical
Fitxer d'arxiu		Material projectable
Material cartogràfic		Material gràfic bidimensional no projectable
Material cartogràfic manuscrit		Artefactes tridimensionals o objectes reals
Música anotada		Equip
Música manuscrita		Material mixt

 

Caràcter de farciment

 

Un caràcter de farciment ( hexadecimal ASCII 7C), representat en aquest document amb una barra vertical (|), es pot utilitzar en registres bibliogràfics en diferents posicions dels camps 006, 007 i 008, i en el subcamp $7 dels camps d'entrades d'enllaç (760-787). Un caràcter de farciment no es pot utilitzar en cap posició de la capçalera o de les etiquetes, dels indicadors o dels codis de subcamp. La utilització del caràcter de farciment en registres aportats en una base de dades nacional també pot dependre dels requeriments especificats a nivell nacional per a cada element. La presència d'un caràcter de farciment en un registre bibliogràfic indica que el format especifica un codi que es pot utilitzar, però el creador del registre ha decidit no provar de proporcionar cap codi.

 

Convencions tipogràfiques

 

Al llarg d'aquest document, s'utilitzen les següents convencions tipogràfiques:

 

0 - El signe gràfic 0 representa el dígit zero en etiquetes, en citacions de posicions de caràcters de posició fixa i en posicions d' indicadors. Aquest caràcter és diferent de la lletra majúscula O utilitzada en els exemples o en el text.

 

# - El signe tipogràfic # s'ultilitza per al blanc (hexadecimal ASCII 20) en els camps codificats i en altres situacions especials en què l'existència d'un caràcter en blanc podria ser ambigua.

 

$ - El signe tipogràfic $ s'utilitza com a delimitador d'un codi de subcamp. Dins del text, per exemple, es fa referència als codis de subcamp com a subcamp $a.

 

/ - Les posicions específiques dels elements de longitud fixa, com ara aquelles de la Capçalera, el Directori i el camp 008, s'expressen utilitzant una barra i el número de la posició, per exemple, Capçalera/06.

 

1 - El signe gràfic 1 representa el dígit u (hexadecimal ASCII 31). Aquest caràcter ha de ser distingit de la lletra minúscula de l'alfabet llatí l (ela) (hexadecimal 6C) i de la lletra majúscula I (i llatina) (hexadecimal 49) en els exemples o en el text.

 

| - El signe gràfic | representa un caràcter de farciment (hexadecimal ASCII 7C).