Capítol 2: Identificació de les manifestacions i els ítems
Concrecions a RDA
Setembre 2016
Sumari
Aquesta concreció inclou diverses qüestions sobre decisions prèvies a la catalogació.
DETERMINACIÓ DE LA FORMA DE PUBLICACIÓ
Recurs integrant
En cas de dubte sobre la forma de publicació, s’apliquen les directrius següents:
1. Publicació en sèrie o recurs integrant: si el recurs té un text relatiu a l’edició, cal determinar si aquest text representa una designació numèrica o una menció d’edició. Si és una designació numèrica el recurs es cataloga com una publicació en sèrie; si és una menció d’edició es cataloga com un recurs integrant.
2. Monografia o recurs integrant: si hi ha la probabilitat que el recurs s'actualitzi (és a dir, s'ha de suposar que les actualitzacions no romanen discretes) es cataloga com un recurs integrant. Si no hi ha cap indici que el recurs s’actualitzarà, es cataloga com a monografia.
Monografia o publicació en sèrie
Si el recurs que s'ha de catalogar i/o altres registres bibliogràfics del catàleg, indica que el recurs ha estat o serà publicat en més d'una part i que romandrà discret o que es publicarà en més d’una vegada, seguiu les recomanacions següents per a determinar si s’ha de catalogar com una monografia o com una publicació en sèrie una part sola d’una monografia en més d’una part. Cal recordar que s'apliquen les instruccions d'RDA per a publicacions en sèrie a aquelles publicacions de durada limitada, segons s'estableix a RDA 1.1.3.
1. Periodicitat:
a) Si el recurs té una periodicitat establerta (en el títol, en el prefaci, etc.), es cataloga com una publicació en sèrie.
b) Si el recurs es publica en noves edicions, es cataloga com a publicació en sèrie si la periodicitat és d’un a dos anys (si les edicions es publiquen cada tres anys o més, es cataloga com a monografia).
2. Presència i tipus de numeració. Tot i que la presència de numeració ja no forma part de la definició de publicació en sèrie, a excepció de les col·leccions de monografies no numerades, la majoria de les publicacions en sèrie tenen designacions numèriques, alfabètiques i/o cronològiques.
a) Si el recurs té una designació numèrica/alfabètica (per exemple, volum 1; tom 3; Heft A) o una designació cronològica (per exemple, 2001; juny de 2002; 2002-1) en el títol propi o en algun lloc del recurs i no té, probablement, una conclusió
predeterminada, es cataloga com a publicació en sèrie.
b) Si el recurs ha adquirit una designació numèrica, alfabètica o cronològica després del primer número, es recataloga com a publicació en sèrie.
c) Si el recurs es publica en edicions periòdiques, ha de tenir una designació (per exemple, una data, una menció numèrica d'edició) que podria ser utilitzada com a numeració amb la finalitat de ser
catalogat com una publicació en sèrie.
3. Sense probabilitat de conclusió predeterminada. Si el recurs indica que no hi ha cap conclusió predeterminada, es cataloga com a publicació en sèrie. Si el recurs no té aquesta informació, se suposa que un recurs que té qualsevol de les següents característiques és una publicació en sèrie si també compleix els criteris assenyalats anteriorment sobre la periodicitat i la numeració.
a) El títol propi implica una publicació contínua. Si el títol propi inclou paraules que impliquen una publicació contínua (per exemple, “Advances in …;” “Developments in …;” “Progress in …” ), es cataloga com una publicació en sèrie. Si els números tenen també títols analitzables (susceptibles de tenir un punt d'accés específic per a aquell número), s'analitzen els números.
b) Si és un recurs per subscripció. Se sap que es pot fer una subscripció del recurs amb l'editor.
Altres situacions:
A Recursos electrònics. Si el recurs va ser publicat o és publicat en versió impresa, es pren la decisió de catalogar el recurs electrònic com a publicació en sèrie, recurs integrant o monografia en base al mateix recurs electrònic i no sobre la versió impresa. La informació sobre la planificació del tipus de publicació és possible que es trobi en qualsevol material d’acompanyament del mateix recurs (p.ex. un fitxer “llegeix-me” o el contenidor).
1. Es cataloga com a publicació en sèrie:
a) un recurs d’accés remot, el recurs té material afegit que roman discret, normalment numerat (un "número pot consistir en un sol article). El recurs pot contenir una llista de volums anteriors, números anteriors, imatges de les cobertes d'una publicació periòdica per a una sèrie de números; únicament el número actual pot estar disponible com a número separat.
b) un recurs d’accés directe, quan el recurs es publica successivament i el darrer substitueix qualsevol anterior.
2. Es cataloga com a recurs integrant:
a) un recurs d’accés remot quan el recurs té material afegit, modificat o suprimit, per mitjà d'actualitzacions, que no roman discret (per exemple, pot contenir articles de més una revista).
b) un recurs d’accés directe no pot ser publicat com a recurs integrant (afirmació que es canviarà si es pot demostrar que és errònia).
3. Es cataloga com a monografia els recursos remots i d’accés directe quan el recurs és complet o pretén ser complet en un nombre finit de parts.
B Publicacions en fulls solts. Es pren la decisió de catalogar un recurs que es publica en un format de fulls solts com a publicació en sèrie, recurs integrant o monografia en base al mode de publicació del component principal, és a dir, si té una menció de periodicitat, s'ha de determinar si afecta al component principal o només a les actualitzacions.
1. Es cataloga com a publicació en sèrie: quan el material afegit es manté discret, és a dir, resta com una secció dins del recurs.
2. Es cataloga com a recurs integrant: quan el material afegit, modificat o suprimit afecta a tot el recurs i no resta discret.
3. Es cataloga com a monografia: un recurs d'accés directe o remot, quan el recurs és complet en una part o pretén ser complet en un nombre finit de parts, incloent-hi els recursos que es corregeixen per mitjà d'informació en fulls d'"errates".
C Congressos, etc.
Normalment les publicacions de congressos, etc. consisteixen en les actes, etc. d'una reunió celebrada regularment d'una o més entitats corporatives o són publicacions que contenen les actes, etc. de congressos, simposis, o col·loquis amb continuïtat sobre temes determinats.
1. Es cataloguen com a publicacions en sèrie les publicacions de congressos, etc. que es cataloguen per primera vegada, a no ser que quan es considera que hi ha una continuïtat, per exemple hi figuren paraules del tipus “primera”, “anual” conjuntament amb el nom del congrés o el títol de la publicació, o si les edicions successives mostren que la publicació és contínua per naturalesa.
2. Es cataloga com a monografia aquelles publicacions que no tenen continuïtat o que:
a) a cada número figura un títol diferent a la font principal d'informació. Normalment aquests títols únics són dedicats a un tema concret i varien de número a número i de congrés a congrés. S’ha de
valorar si les frases temàtiques o eslògans són títols únics i, per tant, cal un tractament monogràfic i/o
b) quan són publicats com a part d’una col·lecció monogràfica numerada.
Una vegada s’ha pres la decisió de catalogar com a publicació en sèrie o com a monografia en base al primer número (o el més antic que es té), és preferible mantenir aquesta decisió. Quan hi ha un canvi en el punt d’accés autoritzat del congrés s’ha de considerar la publicació com a “nova” i decidir si es cataloga com a monografia o com a publicació en sèrie seguint els criteris anteriors.
D Suplements.
Si el suplement pot ser utilitzat independentment del recurs principal, es crea un registre bibliogràfic separat en base al tipus de publicació. En cas contrari, es dóna en nota l’existència d’aquest material en el registre del recurs principal.
EXEMPLE
525 ## $aActualitzat amb suplements
|
No es cataloga com a publicació en sèrie un suplement dependent únicament perquè tingui una periodicitat especificada (per exemple, un suplement anual d'una monografia).
E Reedicions.
1. Es cataloga com a publicació en sèrie quan és una reedició d’una publicació en sèrie. Tanmateix es catalogarà com a monografia:
a) quan és una reedició d’un únic número o un nombre limitat de números
b) quan és un recull de publicacions en sèrie o articles no relacionats bibliogràficament
2. Reedició d’una monografia: es cataloga com una monografia.
3. Reedició d’un recurs integrant: es cataloga com a recurs integrant o com a monografia en funció del tipus d’edició de la reedició.
F Altres recursos impressos. Després de determinar que el recurs bibliogràfic imprès es publica en parts successives, i que no hi ha informació que el recurs estàrà complet en un nombre finit de parts, i que no és un dels recursos esmentats als apartats A-F, generalment s'aplica la decisió de catalogar com a monografia o com a publicació en sèrie en funció de les categories de les llistes següents. Si el recurs imprès no està representat per una de les categories, es cataloga com a publicació en sèrie.
1. Es cataloguen com a monografia:
llibres "publicats en parts" (fascicles)
materials cartogràfics
censos
enciclopèdies
publicacions de plans quinquenals o similars
2. Es cataloguen com a publicacions en sèrie:
directoris d'exalumnes
catàlegs de cursos impartits en centres d'ensenyament
informes jurídics
catàlegs de vendes/subhastes
sessions legislatives
Canvi de decisió en la catalogació: monografia/publicació en sèrie
Si hi ha un o més registres bibliogràfics en el catàleg per a les edicions d'un recurs i es rep una altra edició, es determina si el recurs s'ha de catalogar com a publicació en sèrie per estalviar temps preparant registres separats per a monografies. Si el recurs és una publicació de congrés, vegeu el paràgraf C de la secció anterior "Altres situacions". Tantmateix, cal considerar els aspectes següents quan es pren la decisió de recatalogar el recurs com a publicació en sèrie:
1. el recurs ha de tenir una designació (per exemple, una data, una menció numèrica d'edició) que pugui ser usada com a numeració;
2. la periodicitat de les edicions és d’un a dos anys (si les edicions es publiquen cada tres anys o més, es cataloga com a monografia).
EXEMPLES
500 ## $aIssues for 1996- cataloged as a serial in LC.$5DLC
Comentari: Nota afegida a un registre de publicació en sèrie.
500 ## $aEarlier issues, 1993-1995, cataloged as monographs in LC.$5DLC
Comentari:Nota afegida a un registre de monografia.
500 ## $aEditions for 1-2, 4, 6, 8- cataloged as a serial in LC.$5DLC
Comentari:Nota afegida a un registre de publicació en sèrie.
500 ## $aEditions for 3, 5, 7, cataloged as monographs in LC.$5DLC
Comentari:Nota afegida a un registre de publicació en sèrie.
|
DETERMINACIÓ DEL NOMBRE DE REGISTRES
Edició o còpia d'un llibre (reimpressions)
Quan arriba un llibre, pot sorgir la qüestió sobre si és una còpia (una reimpressió) d'una edició anterior o si és una edició separada que ha de tenir el seu propi registre bibliogràfic.
Es considera una nova edició sempre que:
1. hi ha una menció explícita de canvis de contingut (incloent-hi les correccions); o,
2. hi ha alguna cosa en els camps MARC 245, 250, 300 subcamp $a, o 4XX que difereix d'un registre bibliogràfic a un altre.
Quan hi ha una diferència relativa a la menció de publicació, distribució, etc. o a l'ISBN, es considera que el llibre és una còpia (reimpressió) si l'única variació és una o més de les següents:
1. una diferència en la data d'impressió o copyright quan hi ha també data de publicació
2. hi ha una variació menor en el nom d'una entitat corporativa quan l'editor fa servir diferents formes simultàniament (per exemple, “Alianza” i “Alianza Editorial”, “G. Gili” i “Gustavo Gili” han estat usades alhora per aquests editors). Un canvi genuí de nom, tot i ser menor, no es considera una variació;
3. l'addició, supressió o canvi d'un ISBN;
4. una diferència en l'enquadernació; o
5. una diferència en la menció d'edició o de col·lecció quan el document és el CIP d'un llibre publicat per l'editor tant en l'enquadernació rústica com en cartoné.
Per a les reimpressions s'afegeix un camp 500, en el registre bibliogràfic de l'edició ja catalogada, amb la data de publicació de la reimpressió precedida de la llegenda “Reimpressions:”
EXEMPLE
100
10 $aMarkell, Edward K.
245 10 $aParasitología médica
264
#1 $aMadrid :$bMcGraw-Hill/Interamericana de España,$c1990
500 ## $aReimpressions: 1994
Comentari: Les diferents dates de les reimpressions s'afegeixen cronològicament. |
Materials suplementaris
Es creen registres separats per a l'obra principal i per a una obra suplementària quan l'obra suplementària no ha estat publicada alhora que l'obra principal, o si hi ha grans diferències en els títols o mencions de responsabilitat respecte als que apareixen en l'obra principal.
També es cataloguen separadament tots els suplements, etc., de publicacions en sèrie excepte els:
1. Índexs, i
2. Suplements, etc. que tenen títols que són més una descripció que no un títol pròpiament, o perquè el suplement, etc. només es pot utilitzar conjuntament amb l'obra principal
Els suplements, etc. catalogats separadament s'han de relacionar amb l'obra principal seguint les directrius del Capítol 25 (Obres relacionades).
Publicacions en sèrie que són suplements d'altres publicacions en sèrie
Es creen registres separats per a un suplement que és una publicació en sèrie d'una altra publicació en sèrie si el suplement no és una actualització de la publicació en sèrie relacionada i porta el seu pròpi sistema de designació que és diferent i independent d'aquell usat per la publicació en sèrie relacionada. La publicació relacionada es dóna en un camp MARC 772 (Entrada de publicació principal). A més a més es dóna un punt d'accés autoritzat a la publicació relacionada excepte si el suplement té un títol comú idèntic al títol propi de la publicació relacionada. En el registre bibliogràfic de la publicació relacionada es dóna el suplement en un camp MARC 770 (Entrada de suplement/entrada de número especial).
Altres suplements que són publicacions en sèrie s'han de donar en nota en els registres bibliogràfics de les publicacions en sèrie relacionades. S'han de proporcionar punts d'accés per al suplement sempre que els títols siguin distintius.
Índexs de publicacions en sèrie
Generalment s'ha d'indicar la presència d'un índex d'una publicació en sèrie en el registre biliogràfic de la publicació en sèrie de la qual n'és el suplement. Però si l'índex es publica separadament i no el publica l'entitat responsable de la publicació en sèrie de la qual n'és l'índex, llavors es crea un registre bibliogràfic separat (monografia o publicació en sèrie segons sigui apropiat) per a l'índex. També es crea un registre bibliogràfic separat per a l'índex quan és l'índex de dues o més publicacions en sèrie. (Una publicació en sèrie representada per una o més descripcions (vegeu RDA 1.6.2) es considera com si fos una sola publicació en sèrie.
Publicacions en sèrie amb números acumulatius
Algunes publicacions en sèrie amb números acumulatius segueixen el model següent: els números individuals publicats durant un cert període de temps són reorganitzats, corregits, i potser, ampliats i publicats de nou com a números acumulatius que poden tenir o no el mateix títol que els números individuals. Els continguts dels números individuals i dels acumulatius són bàsicament els mateixos. Aquests números acumulatius no s'han de confondre amb altres publicacions en sèrie que són publicacions en sèrie amb periodicitats diferents i amb continguts completament diferents, tot i que puguin tenir el mateix títol, per exemple, una publicació anual que dóna les xifres totals de l'any però que no inclou les xifres mensuals que apareixen en els números individuals mensuals. Generalment es fan registres separats per a aquests tiupus de publicacions a no ser que el sistema de numeració sigui únic i continu per a totes dues publicacions.
S'han de seguir les instruccions que es donen a continuació quan s'hagi de determinar si s'han de fer registres separats per als números acumulatius.
1. Es fan registres separats si
a) el número individual i l'acumulatiu tenen el mateix títol, però tenen sistemes de numeració diferents, per exemple, els números individuals tenen designacions numèriques però el número acumulatiu només té una designació cronològica.
EXEMPLE
245 00 $aLaw book guide
362 0# $aVol. 1, no. 1 (Jan. 1973)–
Comentari: Mensual excepte juliol i agost.
245 00 $aLaw book guide
362 1# $a1973–
Comentari: Anual.
|
b) els números individuals i els acumulatius tenen títols diferents i sistemes de numeració diferents.
EXEMPLE
245 00 $aIndex medicus
362 1# $aComença amb: new series, volume 1, number 1 (January 1960)
Comentari: Mensual.
245 00 $aCumulated Index medicus
362 1# $aComença amb: volume 1 (1960)
Comentari: Anual.
|
2. Generalment no es fan registres separats si
a) els números individuals i els acumulatius tenen un sistema de numeració continu; l'acumulatiu pot tenir o no un títol diferent. S'ha d'incloure un punt d'accés si l'acumulatiu té un títol diferent.
EXEMPLE
245 00 $aInternational nursing index
362 1# $aComença amb: Vol. 1, no. 1 (Jan. 1966)
Comentari: Trimestral; els tres primers números amb l'enumeració v. 1, no. 1–3; el quart número, un número acumulatiu anual, amb l'enumeració v. 1, no. 4. |
EXEMPLE
245 00 $aQuarterly economic review /$cEuropean Bank for Reconstruction and Development
246 1# $iDarrer número de l'any substituït per:$aAnnual economic review
310 00 $aTrimestral
362 1# $aComença amb: June 1992
Comentari: Anual. |
b) els números individuals i els acumulatius tenen el mateix títol, tenen només designacions cronològiques, i l'acumulatiu es publica en lloc del darrer número individual.
EXEMPLE
110
2# $aLibrary of Congress
245 10 $aLibrary of Congress name headings with references
362 1# $aComença amb el número de Jan./Mar. 1974
Comentari: Trimestral; els tres primers números amb la numeració Jan./Mar. 1974–July/Sept. 1974; el quart número, un número acumulatiu anual, amb la numeració 1974 |
3. En cas de dubte, es fan registres separats.
Publicacions en sèrie publicades en parts
Per determinar si s'han de fer registres separats per a les publicacions en sèrie publicades en parts, se segueixen les directrius següents:
1. Generalment es fan registres separats si:
a) les parts individuals no van numerades o no van designades com a parts d'una publicació en sèrie
EXEMPLE
110
2# $aSingapore Airlines
245 10 $aAnnual report.$pOperating review
110
2# $aSingapore Airlines
245 10 $aAnnual report.$pFinancial report
Comentari: L'"operating review" i el "financial report" són les dues parts que formen l'"annual report" de la companyia aèria. |
b) les parts individuals porten el seu propi sistema de numeració
EXEMPLES
245 00 $aChemical abstracts.$pChemical substance index
362 1# $aComença amb: 101 CS1 (Jan.–June 1984)
245
00 $aChemical abstracts.$pFormula index
362 0# $a101 F1 (July–Dec. 1994)–
245 00 $aJournal of polymer science.$nPart A,$pGeneral papers
362 1# $aComença amb: volume 1, number 1 (January 1963); cesat amb: v. 3 de 1965
245 00 $aJournal of polymer science.$nPart B,$pPolymer letters
362 1# $aComença amb: volume 1, number 1 (Jan. 1963); cesa amb: v. 10 de 1972
|
c) les parts es poden comprar separadament.
2. Generalment no es fan registres separats si:
a) les parts individuals no tenen un sistema de numeració que es relacioni a tota la publicació en sèrie com un tot.
EXEMPLE
245 00 $aU.S. physicians reference listing
362 1# $aComença amb: 1973
Comentari: Cada directori es publica en deu volums i un volum de referència i numerats v. 1-11. |
EXEMPLE
245 00 $aWho’s who in computers and data processing
362 1# $aComença amb: 1971
Comentari: Publicat en tres volums: v. 1, Systems analysts and programmers; v. 2, Data processing managers and directors; v. 3, Other computer professionals. |
b) les parts tenen paginació contínua o enumeració
EXEMPLE
245 00 $aJournal of the Indian Institute of Science
Comentari: Publicat en tres seccions: Section A: Vol. 59, no. 1, 3, 5, 7, 9; Section B: Vol. 59, no. 2, 6, 10; Section C: Vol. 59, no. 4, 8, 12. |
EXEMPLE
245 00 $aInorganica chimica acta
Comentari: Publicat en tres seccions: Articles and letters: Vols. 96–105; Bioinorganic chemistry articles and letters: Vols. 106–108; F-block elements articles and letters: Vols. 109–110.
|
c) les parts no es poden comprar separadament.
d) les parts s'han dissenyat per ser utilitzades juntes (per exemple, moltes publicacions jurídiques).
3. En cas de dubte, es fan registres separats.
Números reimpresos de publicacions en sèrie que no són diaris
Es fan registres separats generalment per a les publicacions en sèrie reimpresses quan els números reimpressos els publica un editor diferent del de l'original.
EXEMPLE
246 1# $iAlguns volums reimpresos amb el títol:$aGeography research forum
246 1# $iAlguns volums reimpresos amb el títol a la coberta:$aAmica news bulletins,$f〈1971–1983〉
|
Generalment no es fan registres separats per a les publicacions en sèrie reimpresses quan els números els reimprimeix el mateix editor del de l'original. Si aquests números porten un títol diferent o un títol addicional, s'afegeix una nota per a l'original i es proporciona un punt d'accés.
Pràctica de la BC: Quan la Biblioteca de Catalunya adquireix números reimpressos d'una publicació en sèrie per a completar les existències de la seva col·lecció de l'original, no fa un nou registre bibliogràfic per als números reimpressos.
Vegeu la secció "Determinació del mode de publicació" de les Concrecions per a les instruccions sobre la catalogació com a monografia o com a publicació en sèrie d'una reimpressió de números d'una publicació en sèrie.
Diaris
Generalment no es creen registres bibliogràfics separats per als títols de diaris catalans en microfitxa. El registre bibliogràfic descriu el diari tal com va ser publicat originalment. El format físic, ja sigui l'original en paper de diari, en microfitxa, o una reimpressió, es descriu en el registre d'exemplar.
Publicacions en fulls solts
Una publicació en fulls solts és una publicació editada en moltes parts components, sovint en una combinació d'actualitzacions en fulls solts i volums enquadernats que contenen material de primera font i de segona font.
Alternativa: No s'aplica.
Excepte en el cas de recursos electrònics d’accés directe.
Alternativa: No s'aplica.
Excepte en el cas que el títol o la pantalla de títol no es pugui visualitzar.
Omissió opcional: En general, no s’abreuja un títol propi.
Addició opcional: S’aplica.
Alternativa: No s’aplica.
Excepte en el cas de fons d’arxiu.
Alternativa: S’aplica.
S’enregistra el títol inventat en català.
Alternativa: No s’aplica.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. En el cas de monografies, s’enregistren tots els títols propis paral·lels.
En el cas de publicacions en sèrie, s’enregistren tots els títols propis paral·lels en camps 246. En el cas de
publicacions en sèrie antigues s’enregistren tots els títols propis paral·lels que apareguin en la mateixa font que el títol propi en un camp 245
i s'enregistren també en un camp 246 com a accés pel títol.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. En el cas de monografies i recursos integrants. Per a publicacions en sèrie, el complement del títol no és un element bàsic perquè és una informació que sovint canvia. Tanmateix es recomana proporcionar-lo si és important per a la identificació del recurs.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. En el cas de recursos impresos antics.
ENREGISTRAMENT DE VARIANTS DE TÍTOL EN EL REGISTRE MARC
S'enregistren en camps MARC 246 i s'ometen els articles inicials excepte si la intenció és alfabetitzar per l'article.
PRÀCTIQUES RECOMANADES PER FER TÍTOLS VARIANTS DE LES VARIACIONS RELACIONADES AMB ELS TÍTOLS PROPIS
A General. A continuació es donen una sèrie concrecions amb la finalitat d'estandarditzar la forma en què s'han de donar les variants de títol.
En general, no es fan variants de títol que no siguin suficientment distintives per ser útils com a punts d'accés. De tota manera es deixa a criteri del catalogador, i en cas de dubte es recomana fer la variant de títol.
EXEMPLE
245 10 $aXX centuries & Mt. St. Helens ...
246 3# $a20 centuries and Mount Saint Helens
246 3# $aTwenty centuries and Mount Saint Helen
|
B Formes alternatives.
1. Abreviacions. Quan en un títol propi apareix una abreviatura dins de les cinc primeres paraules, es fa una variant de títol amb la forma desenvolupada substituint l'abreviació.
EXEMPLES
245 10 $aMessrs. Ives of Bridgeport ...
246 3# $aMessieurs Ives of Bridgeport
245 10 $aMt. St. Helens ...
246 3# $aMount Saint Helens ...
245 10 $aMt. St. Helens ...
246 3# $aMount Saint Helens ...
245 10 $aM'Liss and Louie ...
Comentari: No es fa la variant de títol perquè es desconeix la forma desenvolupada de l'abreviatura
|
2. & (Signe gràfic [&] de la conjunció llatina et). Quan en un títol propi apareix el símbol "&" (o un altre símbol que representi la paraula "i", per exemple, el signe més (+)) dins de les cinc primeres paraules, es fa una variant de títol en la qual se substitueix el símbol per la paraula "i" en la llengua del títol propi.
EXEMPLES
245 10 $aA & B roads & motorways atlas of Great Britain ...
246 3# $aA and B roads and motorways atlas of Great Britain
245 10 $aPèl & ploma ...
246 3# $aPèl i ploma
|
3. Números que no són dates. Quan en un títol propi apareix un nombre enter que no és una data dins de les cinc primeres paraules, s'apliquen les concrecions següents:
- Xifres aràbigues. Quan el número apareix en el títol en xifres aràbigues, es fa una variant de títol amb el número en lletres en la llengua del títol propi.
EXEMPLES
245 14 $aThe 1-2-3 guide to libraries ...
246 3# $aOne-two-three guide to libraries
245 10 $a1 and 2 Thessalonians ...
246 3# $aFirst and Second Thessalonians
245 10 $a1a Mostra Toscana/scultura ...
246 3# $aPrima Mostra Toscana/scultura
245 14 $aLes 30 millors receptes d’arròs de l’àvia ...
246 3# $aTrenta millors receptes d’arròs de l’àvia
|
- Xifres romanes. Quan el número apareix en el títol en xifres romanes, es fa una variant de títol amb el número en lletres en la llengua del títol propi.
EXEMPLE
245 10 $aIII Jornades d'Història de l'Educació Artística ....
246 3# $aTerceres Jornades d'Història de l'Educació Artística
246 3# $aTwenty centuries and Mount Saint Helen
|
- Números en lletres. Quan el número apareix escrit en lletres en el títol, no es fa cap variant de títol amb el número escrit en xifres aràbigues o romanes.
4. Dates. Quan en un títol propi apareixen números que representen anys o períodes d'anys (per exemple, 1917-1954, segle 20, etc.) dins de les cinc primeres paraules, s'apliquen les concrecions següents:
- Dates en xifres aràbigues. Quan les dates estan escrites en xifres aràbigues, no es fa cap variant de títol per substituir les dates en xifres aràbigues per les dates en lletres.
EXEMPLES
245 10 $a1915 :$brevue de guerre en deux actes ...
245 10 $a1947, l’estiu acaba per a tothom ...
|
- Dates en xifres romanes.
Quan les dates estan escrites en xifres romanes, es fan variants de títol amb les dates escrites en xifres aràbigues i/o en lletres si es considera probable que l'usuari esperi trobar-les amb aquestes formes.
EXEMPLES
245 14 $aThe XXth century citizen's atlas of the world ...
246 3# $a20th century citizen's atlas of the world
246 3# $aTwentieth century citizen's atlas of the world
245 13 $aLe XVIIe & XVIIIe siècles ...
246 3# $aDix-septième et dix-huitième siècles
Comentari: Observeu que en aquest exemple s'han "compactat" dues variants de títol en una: les corresponents a les dates i al símbol "&"
245 10 $aAustralian painting, XIX and XX centuries ...
246 3# $aAustralian painting, 19th and 20th centuries
246 3# $aAustralian painting, nineteenth and twentieth centuries
245 10 $aValència en la crisi del segle XV ....
Comentari: No es fa variant de títol per la data en xifres aràbigues ni en lletres, perquè es considera improbable que algú esperi trobar la data amb aquestes formes
|
5. Signes i símbols. Quan en un títol propi hi ha un signe o un símbol dins de les cinc primeres
paraules, es fa una variant de títol amb el nom del signe o el símbol o amb les seves formes textuals si aquesta substitució es pot fer de manera concisa i es considera probable que l'usuari del catàleg esperi trobar el signe o símbol en aquesta forma.
EXEMPLES
245 10 $aTransforming #1 ...
246 3# $aTransforming number one
245 10 $a100% cooperation with the United States ...
246 3# $aOne hundred percent cooperation with the United States
245 14 $aThe $2 window on Wall Street ...
246 3# $aTwo dollar window on Wall Street
245 10 $aRegistering for ©.
246 3# $aRegistering for copyright
245 10 $aPoe[try] : $ba simple introduction ....
246 3# $aPoe
246 3# $aPoe tree
246 3# $aSimple introduction to experimental poetry
500 ## $aEn el títol, "[try]" apareix com una il·lustració d'un arbre.
|
6. Altres. Si un títol propi conté dades dins les cinc primeres paraules que podrien tenir una forma alternativa que fes l'ordenació diferent, es fa una variant del títtol es considera probable que l'usuari del catàleg esperi trobar aquesta forma.
EXEMPLE
245 10 $aActfive and other poems ...
246 3# $aAct five and other poems
|
C Títols propis corregits. Quan es troben títols propis que contenen una forma incorrecta del tipus que sigui, cal assegurar-se que hi ha accés pel títol tant per la forma incorrecta com per la forma correcta.
1. Títols de monografies. Es fa una variant de títol per la forma corregida del títol propi.
EXEMPLE
245 12 $aA nev mechanism for transnational media complaints ...
246 1# $iTítol corregit:$aNew mechanism for transnational media complaints
245 14 $aThe wolrd of television ...
246 1# $iEl títol propi hauria de dir:$aWorld of television
100 1# $aPatriot, John
245 10 $aOne day's dty ...
246 1# $iEl títol propi corregit hauria de dir: $aOne day's duty
|
2. Títols de publicacions en sèrie i recursos integrants (vegeu l'excepció d'RDA 2.3.1.4).
Quan el títol propi s'ha transcrit en una forma correcta, es fa també una variant de títol
per al títol tal com apareix a la font. Aquest tractament suposa que el títol en els números posteriors estarà en la forma corregida.
EXEMPLE
245 00 $aHousing starts ...
246 1# $iEl títol apareix en el volum 1, number 1 com:$aHousing sarts
|
D Part del títol propi.
1. Títol alternatiu. Per als títols propis que contenen un Títol alternatiu", cal assegurar l'accés per títol a tot el títol propi complet (camp MARC 245); a la primera part del títol fins a la paraula "o" o el seu equivalent en una altra llengua que indica un títol alternatiu (camp MARC 246); i a la part que va a continuació de la paraula "o" o el seu equivalent en una altra llengua (camp MARC 246).
EXEMPLE
100 10 $aHoffmann, Heinrich,$d1809-1894
240 10 $aStruwwelpeter.$lAnglès
245 10 $aSlovenly Peter, or, Cheerful stories and funny pictures for good little folks
246 30 $aSlovenly Peter
246 30 $aCheerful stories and funny pictures for good little folks |
2. Part o designació de part. Si el títol propi conté una part o designació de part o ambdues, es fa una variant de títol (generalment per a la part) quan es considera prou inintel·ligible com per ser un punt d'accés poc probable.
EXEMPLE
245 04 $aThe sophisticated traveler.$pWinter, love it or leave it /$cedited by A.M. Rosenthal ...
246 30 $aWinter, love it or leave it
|
3. Títol parcial. Es fa una variant de títol per a una porció del titol propi quan es cregui que alguns usuaris poden considerar la porció com el títol propi.
EXEMPLE
100 10 $aByrne, Robert, $d 1928-
245 14 $aThe New York times book of great chess victories and defeats /$cRobert Byrne
246 30 $aBook of great chess victories and defeats
246 30 $aGreat chess victories and defeats
245 10 $aPaul Jenkins, anatomy of a cloud ...
246 30 $aAnatomy of a cloud
Comentari: Aquest és un cas comú en els llibres d'art en què el títol comença amb el nom de l'artista, que pot ser pres per algú com si fos la menció de responsabilitat
|
4. Paraules introductòries al títol propi. Si les paraules introductòries al títol (com per exemple, un avant-títol) no es transcriuen com a part del títol (vegeu RDA 2.3.1.6), es fa una variant de títol que inclogui aquestes paraules.
EXEMPLE
245 00 $aNASA quest
246 1# $iEl títol apareix en el document com:$aWelcome to NASA quest
|
PRÀCTIQUES RECOMANADES PER FER TÍTOLS VARIANTS D’ALTRES TÍTOLS ORIGINATS PER UN DOCUMENT
Les recomanacions següents representen les pràctiques per fer variants de títols altres que els relacionats amb el títol propi. Però no és un tractament exhaustiu. En els casos no representats aquí, s'aplica el criteri del catalogador.
A. Instrucció general. Una variant de títol s'enregistra en un camp MARC 246 de manera més o menys automàtica per als títols a la coberta, títols paral·lels, i títols de portades afegides si són significativament diferents del títol propi. Cal ser més restrictiu amb les llegendes de títol, half títols, llegendes de foli i complements de títol, però se'n fan entrades quan es dóna alguna d'aquestes circumstàncies:
1. l'obra també ha estat publicada sota el títol;
2. l'obra és citada en les fonts de referència sota el títol;
3. el títol és prominent degut a la tipografia o altres mitjans que fan que sigui raonable suposar que la publicació pot ser coneguda per aquest títol o que les persones que examinen el document poden pensar que és el títol pincipal.
B. Material d'acompanyament. El títol d'un material d'acompanyament es tracta com un títol independent d'una obra continguda dins el document. El títol del material d'acompanyament s'enregistra en un camp 740 amb els valors 02 per als indicadors. En general, es proporciona accés per títol per a les formes variants del títol d'un document d'acompanyament en aquells casos que es considera un accés útil, es fa servir també un camp 740 com a mitjà per enunciar les formes variants de títols independents.
EXEMPLE
245 00 $aOSHA plan writer
300 ## $a1 disc d'ordinador ... +$e1 manual ...
500 ## $aTítol en el manual: Dr. Young's OSHA plan writer.
740 02 $aDr. Young's OSHA plan writer.
|
C. Al capdavant del títol. Quan les dades del títol apareixen precedint el títol, s'usa el camp MARC 246.
EXEMPLE
110 1# $aColorado.$bOffice of State Auditor
245 10 $aHighway users tax fund performance audit
246 1# $iAl capdavant del títol:$aReport of the State Auditor
|
Quan apareixen dades altres que dades d'una variant de títol al capdemunt del títol que han de ser combinades amb el títol propi en una variant de títol, s'enregistra "al capdemunt del títol" en un camp 500, i es proporciona la variant de títol en un camp MARC 246:
EXEMPLE
110 2# $aRand McNally and Company
245 10 $aChicago & vicinity 6 county StreetFinder /$cRand McNally ...
246 3# $aChicago and vicinity six county StreetFinder
246 3# $aRand McNally, Chicago Tribune, Chicago & vicinity 6 county StreetFinder
500 ## $aAl capdavant del títol: Rand McNally, Chicago Tribune.
|
D. Títol d'enquadernació. Si un títol d'enquadernació varia significativament del títol propi, s'enregistra el títol en un camp 246 amb el indicadors 1#.
EXEMPLE
100 1# $aShaver, John I.
245 10 $aMixed Commission on British and American Claims, John I. Shaver vs. United States, no. 51 :$bbrief for claim
246 1# $iTítol d'enquadernació: $aShaver vs. United States
|
E. Títols corregits altres que el títol propi. S'aplica el sentit comú per determinar quan cal donar accés a les formes incorrectes i/o corregides de les variants de títol altres que el títol propi. Quan es consideri important, s'enregistren les variants de títol per totes dues formes, la incorrecta i la corregida.
EXEMPLE
110 2# $aKatholiek Sociaal-Kerkelijk Instituut
245 10 $aEtude cartographique de la structure économique et démographique de l'Europe occidentale =$bKleiner Atlas der oekonomischen und demografischen Struktur von West Europa = Cartografic study on the economic and demografic structure of western Europe.
246 31 $aKleiner Atlas der oekonomischen und demografischen Struktur von West Europa
246 31 $aCartografic study on the economic and demografic structure of western Europe
246 3# $aCartographic study on the economic and demographic structure of western Europe
Comentari: Errors tipogràfics en el títol paral·lel en anglès
|
F. Complement del títol del camp 245. Quan el complement del títol consisteix en un acrònim o inicials de la forma completa del títol enregistrat com el títol propi en el registre bibliogràfic d'una publicació en sèrie o un recurs integrant (vegeu l'excepció a RDA 2.3.2.5), es fa una variant del títol per l'acrònim o inicials.
EXEMPLE
245 00 $aResearch in biology :$bRIB
246 30 $aRIB
|
G. Títols paral·lels. Si apareix un títol en una altra llengua en el docuement, se'n fa una variant de títol.
EXEMPLE
100 1# $aMossolow, N.
245 14 $aDie Geschichte von Namutoni =$bDie Verhaal van Namutoni = The history of Namutoni /$cN. Mossolow
246 31 $aVerhaal van Namutoni
246 31 $aHistory of Namutoni
100 1# $aBrander Jonsson, Hedvig,$d1949-
245 10 $aBild och fromhetsliv i 1800-talets Sverige =$bPicture and piety in 19th century Sweden /$cHedvig Brander Jonsson.
246 31 $aPicture and piety in 19th century Sweden
|
H. Accés per títol als títols independents.
Es proporciona accés als títols independents d'una compilació, si es considera important.
EXEMPLE
245 10 $aPride and prejudice ;$bEmma
700 12 $aAusten, Jane,$d1775-1817.$tPride and prejudice
700 12 $aAusten, Jane,$d1775-1817.$tEmma
740 02 $aEmma
Comentari: L'accés per títol a Emma es proporciona amb un camp 740
|
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. Excepte quan s'aplica l'alternativa perquè els canvis són nombrosos.
TÍTOLS PROPIS ANTERIORS DE PUBLICACIONS EN SÈRIE ELECTRÒNIQUES QUE NO CONSERVEN ELS TÍTOLS ANTERIORS
Si a una publicació en sèrie electrònica en ser reformatada li queda eliminada tota evidència del títol anterior, s'enregistren els títols propis anteriors en el camp MARC 247 amb els indicadors 11. També es dóna el títol propi anterior quan un "distribuïdor-agregador" (aggregator) presenta un grup de números i no els hi conserva els títols anteriors.
EXEMPLE
Registre existent
245 10 $aLegal medicine open file ...
El mateix registre actualitzat
245 10 $aLegal medicine
247 11 $aLegal medicine open file$f1992-1996
336 ## $atext$btxt$2rdacontent
337 ## $ainformàtic$bc$2rdamedia
338 ## $arecurs en línia$bcr$2rdacarrier
547 ## $aEls números publicats des de 1992-1996 amb el títol "Legal medicine open file" han estat reformatats amb el nou títol: Legal medicine
Comentari: El terme "distribuïdor-agregador" (terme anglès, aggregator) s'entén com el servei bibliogràfic que proporciona accés en línea al text complet digital de publicacions en sèrie publicades per diferents editors (per exemple, EBSCO, ProQuest)
|
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC, excepte quan s'aplica l'alternativa perquè els canvis són nombrosos.
Alternativa: S’aplica.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC. S’enregistra conjuntament amb l’ISSN assignat. (No es proporciona si no es té l’ISSN).
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC. El títol abreujat és un element bàsic per a la Biblioteca de Catalunya com a centre que assigna l’ISSN a Catalunya, per a un títol clau abreujat assignat conjuntament amb l’ISSN per a publicacions científiques i tècniques.
Omissió opcional: En general, no s’abreuja una menció de responsabilitat.
Omissió opcional: en general, no s’ometen els noms d’una menció de responsabilitat.
S'afegeix una paraula o una frase breu per aclarir la funció d’una persona, una
família o un entitat corporativa esmentada en una menció de responsabilitat quan la transcripció indueix a confusió.
EXEMPLE
Font
P. Batllori
Transcripció
245 10 $a ... /$c[a cura de] P. Batllori
Comentari: La funció és necessària perquè no és el creador de l'obra
|
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. En el cas de monografies, només es requereix la primera menció de responsabilitat relativa al títol propi, tanmateix es recomana transcriure (o enregistrar en nota) qualsevol menció de responsabilitat que ajudi a trobar, identificar i seleccionar el recurs. Per a les publicacions en sèrie, la menció de responsabiliat relativa al títol propi no és requerida (no és un Element bàsic). L'ús de variants del nom aparegudes en una menció de responsabilitat en números posteriors poden ser enregistrades en un camp MARC 550 (les notes relatives als editors comercials, distribuïdors, o llocs de publicació s'anoten en un camp 500 (Nota general), o en camps 4XX en els registres d'autoritat.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. Per a recursos impresos antics, en general es transcriuen totes les mencions de responsabilitat relatives al títol propi que apareixen en la font d'informació. Per a les publicacions en sèrie antigues es fa una nota en un camp MARC 550 per enregistrar els canvis en les mencions de responsabilitat en els números posteriors (les notes relatives als editors comercials, distribuïdors, o llocs de publicació s'anoten en un camp 500 (Nota general)). Per a atles antics, llibres antics i música antiga si una menció de responsabilitat relativa al títol propi ha estat transposada des de la seva presentació en la font d'informació, vegeu també la Concreció a RDA 2.17.3 (Nota sobre la menció de responsabilitat).
Addició opcional. S’aplica.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. Per als recursos impresos antics
Alternativa. S’aplica.
Per a materials rars, només s'aplica l'alternativa quan el primer número no està disponible.
Les llegendes i mesos es transcriuen tal com es troben.
Si la numeració no és present o és desconeguda, es dóna la data d'inici de la publicació o de copyright.
Si la numeració inclou número i data, la data es posa entre parèntesis.
Les designacions de noves sèries, canvis en la numeració, etc. s'inclouen en un camp MARC 362 o 515, segons com quedi més clar.
Addició opcional: S’aplica.
Alternativa: S'aplica.
Alternativa: S’aplica. Per a recursos impresos antics, s'aplica l'alternativa només quan el primer número no està disponible.
Les llegendes i mesos es transcriuen tal com es troben.
Si la numeració no és present o és desconeguda, es dóna la data final de publicació o la data de copyright.
Si la numeració no inclou ni el número ni la data, es posa la data entre parèntesis.
Per als recursos impresos antics, s'aplica l'alternativa només quan el primer número no està disponible.
Addició opcional: S’aplica.
Alternativa: S’aplica.
Addició opcional: S’aplica.
Addició opcional: S’aplica.
Quan la instrucció especifica “feu una nota” s’enregistra en camps 264 addicionals. Quan especifica “feu una nota general” s’enregistra en un camp 500 (aplicable en aquest cas perquè se segueixen les alternatives d'RDA 2.7.1.5.1-2.7.1.5.3).
Primera alternativa: S’aplica.
Segona alternativa: S'’aplica.
Primera alternativa: S’aplica.
Segona alternativa: S’aplica.
Alternativa: S’aplica.
Primera addició opcional: No s’aplica.
Segona addició opcional: S’aplica.
Omissió opcional: No s’aplica. En general, no s'ometen els nivells d’una jerarquia corporativa.
Addició opcional: No s’aplica. En general, no s'aplica l'opció, a no ser que es vulgui indicar una funció més específica que la proporcionada pel segon indicador del camp 264.
Per materials d'arxiu, es pot trobar orientació addicional a DACS 2.4.
Addició opcional: S’aplica.
Addició opcional: No s’aplica.
Alternativa: S’aplica.
Addició opcional: S’aplica.
Quan la instrucció especifica “feu una nota” s’enregistra en camps 264 addicionals.
Quan especifica “feu una nota general” s’enregistra en un camp 500.
Primera alternativa: S’aplica.
Segona alternativa: S’aplica.
Primera alternativa: S’aplica.
Segona alternativa: S’aplica.
Alternativa: S’aplica.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC.
En el cas de recursos rebuts a través del Dipòsit Legal, s’enregistren tots els llocs si un d’ells és de Catalunya i no apareix en primer lloc.
Per a recursos impresos antics, generalment es transcriuen tots els llocs de publicació. Si un lloc de publicació se sap que és fictici o incorrecte, es proporciona una correció entre claudàtors.
Primera addició opcional: No s’aplica. Excepte en el cas de recursos de de recursos d’impresos antics.
Segona addició opcional: S’aplica.
Si és possible, es proporciona un lloc de publicació probable abans que “[lloc de publicació no identificat]”.
Omissió opcional: En general no s’ometen els nivells en una jerarquia corporativa.
Addició opcional: En general no s’aplica l'opció, llevat que una funció més específica de les previstes per al camp 264 amb el segon indicador sigui necessària.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC. Si el recurs pertany a la Bibliografia nacional de Catalunya, s'enregistren tots els editors si un d'ells és de Catalunya i no s'enregistra en primer lloc.
Addició opcional: S’aplica.
Addició opcional: No s’aplica.
Alternativa: S’aplica.
S'enregistra la data proporcionada en xifres aràbigues en lloc de donar el cronograma.
Si és possible, es proporciona una data de publicació probable abans que “[data de publicació no identificada]”.
Es proporciona la data del Dipòsit Legal entre claudàtors i sense el signe d’interrogació (“?”), com a data de publicació probable:
EXEMPLE
017 ##$aDL B XXXX-2016
264 #1$a … $b … $c[2016]
008/06 (Tipus de data): s
008/07-10: 2016
008/11-14: #### |
A. Si un document sense data de publicació conté només una data de copyright, s'apliquen les especificacions següents en l'ordre en què es donen a continuació:
1.
Es proporciona entre claudàtors una data de publicació que correspon a la data de copyright, si sembla raonable suposar que la data és una data probable de publicació.
EXEMPLE
Verso de la portada
Copyright ©2009
Prefaci signat
June 2009
Data de publicació
no donada
Transcripció
264 #1$a … $b … $c[2009]
008/06 (Tipus de data): s
008/07-10: 2009
008/11-14: #### |
2. Si la data de copyright és la de l'any següent a l'any en què s'ha rebut la publicació, es proporciona una data de publicació que correspon a la data de copyright.
EXEMPLE
Verso de la portada
Copyright ©2009
Document rebut en
2008
Data de publicació
no donada
Transcripció
264 #1$a … $b … $c[2009]
264 #4$c ©2009
008/06 (Tipus de data): t
008/07-10: 2009
008/11-14: 2009
Comentari: L'exemple mostra la inclusió opcional de la data de copyright |
B. Si un document sense data de publicació conté una data de copyright i una data de fabricació i l'any és el mateix, es proporciona entre claudàtors una data de publicació que correspon a aquesta data, si sembla raonable suposar que la data és una data probable de publicació.
EXEMPLE
Verso de la portada
©1980 // 1980 impressió
Document rebut en
2008
Data de publicació
no donada
Transcripció
264 #1$a … $b … $c[1980]
008/06 (Tipus de data): s
008/07-10: 1980
008/11-14: ####
|
C. Si un document sense data de publicació conté una data de copyright i una data de fabricació i els any difereixen, es proporciona entre claudàtors una data de publicació que correspon a la data de copyright, si sembla raonable suposar que la data és una data probable de publicació. Una data de fabricació també pot ser enregistrada com a part de la menció de fabricació, o enregistrada com a part d'una Nota sobre el número, la part o la iteració que és la base de la
identificació del recurs (vegeu RDA 2.17.13), si el catalogador determina que pot ser útil.
EXEMPLE
Verso de la portada
©1978 // Sixth Printing 1980
Prefaci signat
juny 1978
Data de publicació
no donada
Transcripció
264 #1$a … $b … $c[1978]
588 ##$aDescripció basada en la sisena reimpressió, 1980.
008/06 (Tipus de data): s
008/07-10: 1978
008/11-14: ####
Comentari: L'exemple mostra la inclusió opcional de la Nota sobre el número, la part o la iteració que és la base de la
identificació del recurs |
D. Si un document sense data de publicació només conté una data de distribució, s'apliquen les especificacions següents en l'ordre en què es donen a continuació:
1. Es proporciona una data de publicació entre claudàtors que correspon a la data de distribució, si sembla raonable suposar que la data és una data probable de publicació. També s'enregistra una data de distribució com a part de la menció de distribució, si el catalogador determina que pot ser útil.
EXEMPLE
Verso de la portada
Distributed 2008
Inclou bibliografia
citacions fins a publicacions del 2007
Data de publicació
no donada
Transcripció
264 #1$aLondon :$bGay Mens Press,$c[2008]
264 #2$aChicago, IL :$bDistributed in North America by InBook/LPC Group,$c2008.
008/06 (Tipus de data): s
008/07-10: 2008
008/11-14: ####
Comentari: L'exemple mostra la inclusió opcional de la menció de distribució |
2. Si no sembla raonable suposar que la data de distribució no és una data probable de publicació, es proporciona entre claudàtors una data de publicació, basada en la informació facilitada. També s'enregistra la data de distribució com a part de la menció de distribució si el catalogador determina que pot ser útil.
EXEMPLE
Verso de la portada
Distributed in the USA in 1999
Prefaci signat
London, January 1993
Data de publicació
no donada
Transcripció
264 #1 $a…$b…$c[between 1993 and 1999]
008/06 (Tipus de data): q
008/07-10: 1993
008/11-14: 1999
|
E. Si un document sense data de publicació només conté una data de fabricació, s'apliquen les especificacions següents en l'ordre en què es donen a continuació:
1. Es proporciona una data de publicació entre claudàtors que correspon a la data de fabricació, si sembla raonable suposar que la data és una data probable de publicació. Per als llibres, això significa que se suposa que el document és la primera impressió de l'edició. També s'enregistra la data de fabricació com a part de la menció de fabricació si el catalogador determina que pot ser útil.
EXEMPLE
Verso de la portada
First Printing 1980
Data de publicació
no donada
Transcripció
264 #1 $a … $b … $c[1980]
008/06 (Tipus de data): s
008/07-10: 1980
008/11-14: ####
|
2. Si la data de fabricació donada implica que no és probable que sigui la mateixa que la data de publicació, es proporciona entre claudàtors una data de publicació, usant la informació facilitatda. Una data de fabricació pot ser enregistrada també com a part de la menció de fabricació, o enregistrada com a part d'una Nota sobre el número, la part o la iteració que és la base de la
identificació del recurs (vegeu RDA 2.17.13), si el catalogador determina que pot ser útil.
EXEMPLE
Verso de la portada
15th Impression 1980
Data de publicació
no donada
Transcripció
264 #1 $a … $b … $c[1980]
588 ## $aDescripció basada en la quinzena impressió, 1980.
008/06 (Tipus de data): q
008/07-10: uuuu
008/11-14: 1980
Comentari: L'exemple mostra la inclusió opcional de la Nota sobre el número, la part o la iteració que és la base de la
identificació del recurs |
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC. Per a recursos publicats que pertanyen a la Bibliografia nacional de Catalunya. Per a recursos impresos antics, quan està present en el recurs.
Quan la instrucció especifica “feu una nota” s’enregistra en camps 264 addicionals.
Quan especifica “feu una nota general” s’enregistra en un camp 500.
Primera alternativa: S'aplica.
Segona alternativa: S'aplica.
Primera alternativa: S'aplica.
Segona alternativa: S'aplica.
Alternativa: S'aplica.
S’enregistra un lloc de distribució de Catalunya quan el lloc de publicació no és de Catalunya.
Per a recursos impresos antics, quan està present en el recurs.
Primera addició opcional. No s’aplica. Excepte en el cas de recursos impresos antics.
S’enregistra el nom del distribuïdor de Catalunya quan l’editor no és de Catalunya.
Omissió opcional: En general no s’ometen els nivells en una jerarquia corporativa.
Addició opcional: En general no s’aplica l'opció, llevat que una funció més específica de les previstes pel camp 264 amb el segon indicador sigui necessària.
Addició opcional: S’aplica.
Addició opcional: No s’aplica.
Alternativa: S’aplica.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC, per a recursos publicats quan el lloc o llocs de publicació i/o de distribució no són de Catalunya i el lloc d'impressió o fabricació sí que ho és.
Quan la instrucció especifica “feu una nota” s’enregistra en camps 264 addicionals. Quan especifica “feu una nota general” s’enregistra en un camp 500.
Primera alternativa: S’aplica.
Primera alternativa: S’aplica.
Segona alternativa: S’aplica.
Alternativa: S’aplica.
S’enregistra un lloc de fabricació de Catalunya quan el lloc de publicació no és de Catalunya.
Primera addició opcional: No s’aplica. Excepte en el cas de recursos impresos antics.
Segona addició opcional: S’aplica.
Omissió opcional: En general no s’ometen els nivells en una jerarquia corporativa.
Addició opcional:
En general no s’aplica l'opció, llevat que una funció més específica de les previstes pel camp 264 amb el segon indicador sigui necessària.
Addició opcional: S’aplica.
Addició opcional. No s’aplica.
Alternativa: S’aplica.
Primera addició opcional: S’aplica.
Segona addició opcional: En general no s’aplica l'opció.
Cal distingir les frases que són veritables col·leccions de les que no ho són. Les següents directrius s'apliquen a algunes situacions, tanmateix no és una llista tancada:
Menció del nom d’una entitat de la qual emana la publicació, no numerada: Si la frase no numerada és essencialment una menció del nom de l’entitat de la qual emana el document, s’ha de desestimar com a col·lecció. Es dóna la frase en nota, si el nom de l'entitat no apareix en la resta del registre bibliogràfic.
EXEMPLE
Font: Publicación del Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña
264 #1 $aBarcelona :$bArchivo de Etnografía y Folklore de Cataluña, Instituto Balmes de Sociología,$c1948
Comentari: es desestima la frase com a col·lecció; no es dóna cap nota. |
EXEMPLE
Font: An Evangelical Theological Society Publication
264 #1 $aGrand Rapids :$bZondervan,$c1987
500 ## $a"An Evangelical Theological Society publication"
Comentari: es desestima la frase com a col·lecció; es dóna en nota en forma de citació. |
Menció del nom d’una entitat de la qual emana la publicació, numerada: Si la frase numerada és essencialment una menció del nom, inicials/acrònims, o part del nom d’una entitat de la qual emana i l’entitat no és un editor comercial, s’ha de transcriure la informació a la zona de col·lecció.
EXEMPLE
Font: Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell 1
490 1# $aCentre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell; $v1
830 #0 $aCentre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (Col·lecció) ;$v1
|
EXEMPLE
Font: HAZ 6
490 1# $aHAZ ;$v6
830 #0 $aHAZ (Col·lecció) ;$v6
|
Menció d’un editor comercial, numerada o no numerada: Si la frase és essencialment una menció d’un editor comercial o inclou el nom d’un segell, filial, divisió, etc. d’una firma editorial, s’ha de desestimar com a col·lecció. Es dóna la frase com a nota si el nom no apareix en la zona de publicació, distribució, etc.
EXEMPLE
Font: DAW Books No. 761
264 #1 $aNew York, NY :$bDAW Books,$c1991
Comentari: es desestima la frase com a col·lecció; no es dóna cap nota. |
EXEMPLE
Font: A Raccoon Pamphlet
264 #1 $aMemphis, Tenn. :$bRaccoon Books,$c1982
Comentari: es desestima la frase com a col·lecció; no es dóna cap nota. |
EXEMPLE
Font: An Interscience publication
264 #1 $aNew York, N.Y. :$b Wiley,$c1993
500 ## $a"An Interscience publication"
Comentari: es desestima la frase com a col·lecció; es dóna en nota en forma de citació. |
Combinació de lletres o lletres i números: No s’ha de tractar com una col·lecció un número que no pot ser associat amb un títol de col·lecció. Generalment, no es tracta com a col•lecció una combinació de lletres o lletres i números quan hi ha indicis que la combinació té propòsits de control o identificació dels document per part de l’entitat editora.
EXEMPLES
500 ## $a"UC-13"
500 ## $a"CRN 780206-00050"
500 ## $a"SP-MN"
|
Lemes, eslògans, etc.: Si la frase és un lema, premi, etc., s’ha de desestimar com a col·lecció. Es dóna en nota si apareix a la font principal d’informació.
EXEMPLES
Font: 25 años de paz
Comentari: es desestima la frase com a col·lecció.
Font: Workers of the whole world, unite!
Comentari: es desestima la frase com a col·lecció.
Font: Premio Casa de las Américas 1994
Comentari: es desestima la frase com a col·lecció.
|
Paraula en singular sobre el gènere, no numerada: Si una paraula no numerada i en singular que indica el gènere (o en plural però en una sentit singular), p. ex.: “Novel·la”, “Misteri”, “Assaig”, “Multimèdia”, etc., apareix només en la coberta o en el contenidor, s’ha de desestimar com a col·lecció i generalment no es dóna en nota. Aquest tipus de paraules, si no van numerades, no es consideren mai com a subcol·lecció.
Frase que indica un tema ampli o una categoria, no numerada: Si una frase no numerada que indica un tema ampli o una categoria, p. ex.: “Informàtica”, “Història contemporània”, “Programari educatiu”, etc., apareix només a la pàgina 4 de la coberta, a les solapes o al contenidor, s’ha de desestimar com a col·lecció i no es dóna en nota. Aquest tipus de frases, si no van numerades, no es consideren mai com a subcol·lecció.
Llista de títols de l’editor: Si la llista de títols de l’editor està subdividida en grans categories, generalment no s’han de considerar títols de col·lecció a menys que:
a) La mateixa frases apareix en una altre lloc del document com a títol de la col·lecció,
b) la frase inclou una paraula com “Sèrie”, “Biblioteca”, “Col·lecció” etc., o
c) hi ha indicis que són col·leccions i els títols es presenten numerats seqüencialment.
EXEMPLES
Font: Romans et nouvelles
(llista de 6 títols amb els autors -- no numerada)
Font: Théorie et essais
(lista de 4 títols amb els autors -- no numerada)
Comentari: es desestima com a col·lecció en ambdós casos, no apareix en cap més lloc del document com a col·lecció. |
Per a la col·lecció principal i la subcol·lecció s'utilitza una font que tingui tots dos títols (vegeu RDA 2.3.1.7).
En el cas que alguns dels números o parts d'una col·lecció o d'una monografia en diverses parts, o l'iteració d'un recurs integrant, es trobi en col·leccions diferents, enregistreu cada menció de col·lecció en un camp MARC 490 en comptes de fer-ho en una nota.
EXEMPLE
300 ## $a5 volums ;$c14 cm
490 1# $3volums 1, 3-5:$a Music bibliographies ;$v12, 15, 21-22
490 1# $3volum 2:$aBaroque musical studies ;$v2
Comentari: els volumes d'una monografia en diverses parts es troben en diferents col·leccions. |
Omissió opcional: No s’aplica.
Omissió opcional: No s’aplica.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC.
S’enregistra a la capçalera/17 (Nivell bibliogràfic) amb els valors següents:
Unitat sola = m
Monografia en diverses parts = m
Publicació en sèrie = s
Recurs integrant = i
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. Per a les publicacions en sèrie quan se sap la periodicitat actual (camp 310 i 008/18-19). Per a les publicacions en sèrie antigues, també s'enregistra la periodicitat anterior quan se sap (camp 321 Periodicitat anterior de la publicació).
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC.
El número del Dipòsit legal és un identificador bàsic:
S'enregistra el número de DL sempre que figuri en el recurs i es conegui l'agència que assigna el número. L'agència s'enregistra en el subcamp $b del camp 017:
- Catalunya (B, Gi, L, T): $bBiblioteca de Catalunya
- Estat espanyol: $bOficina DL [demarcació corresponent a la lletra que precedeix el número]
EXEMPLES
017 ## $aDL B 430-2016$bBiblioteca de Catalunya
017 ## $aDL M 430-2016$bOficina DL Madrid
|
Si el recurs té més d'un identificador del mateix tipus, s’enregistra en primer lloc l'específic del recurs que està catalogant. Afegiu un qualificador en català entre parèntesis per a distingir-los: (rústica), (cartoné), (tela), etc.
Addició opcional: En general, s’aplica.
Alternativa: No s’aplica.
Si se sap que un identificador és incorrecte, enregistreu-lo en un subcamp $z.
EXEMPLES
020 ## $a9783894328634$z978894328634
Comentari: falta un dígit però es coneix l'ISBN correcte.
020 ## $z978894328634
Comentari: No es coneix l'ISBN correcte. |
Els identificadors que representin una manifestació diferent del recurs que s’està catalogat i que requereixin un registre propi enregistreu-los en un subcamp $z.
EXEMPLE
020 ## $a978925077719$q(rústica)$z978925077719$q(PDF)
Comentari: El recurs que es cataloga és imprès, també figura el de la versió PDF. |
Si es necessiten múltiples qualificadors, doneu-los separats per " ; ". Si no es presenten de forma lògica, es recomana l'ordre següent: lloc/editor ; conjunt/volum ; enquadernació.
EXEMPLE
020 ## ... $q(Editorial A ;$qcartoné)
020 ## ... $q(Editorial A ;$qrústica)
020 ## ... $q(Editorial B ;$qcartoné)
020 ## ... $q(Editorial B ;$qrústica)
|
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC.
La nota sobre el títol propi sempre és aplicable als recursos en línia i a les publicacions en sèrie (camp 588). Sempre s'aplica als recursos gràfics antics (camp 500).
Omissió opcional: No s’aplica.
Publicacions en sèrie electròniques que no conserven els títols anteriors
Si a una publicació en sèrie electrònica en ser reformatada li queda eliminada tota evidència del títol anterior, es dóna el títol anterior en un camp 247. Es dóna una nota en un camp 547 explicant que el títol ja no continua apareixent en la publicació en sèrie.
Alternativa: S’aplica.
Alternativa: S’aplica.
Alternativa: S’aplica.
Alternativa: S’aplica.
Alternativa: S’aplica.
Vegeu Concreció a RDA 2.7.1.5
Si es troba una data de versió o transmissió en el recurs i es considera important per a la seva identificació, s'enregistra en nota si no ha estat enregistrada enlloc de la descripció bibliogràfica (per exemple, en la menció d'edició). S'inclouen mes i dia si estan presents.
EXEMPLE
264 ## $aVersion 1.0, Release Aug. '96.
500 ## $a"May 1979"
500 ## $a"May 1, 1979"
500 ## $a"Issued May 1979"
|
Vegeu Concreció a RDA 2.8.1.5
2.17.8 NOTA SOBRE LA MENCIÓ DE DISTRIBUCIÓ
Vegeu Concreció a RDA 2.9.1.5
2.17.9 NOTA SOBRE LA MENCIÓ DE FABRICACIÓ
Vegeu Concreció a RDA 2.10.1.5
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. La nota sobre el número, la part o la iteració que és la base de la identificació del recurs és un element bàsic per a la BC I EL CCUC, si és aplicable. Es dóna sempre en els registres per a recursos en línia i, si és aplicable en els registres per a monografies en diverses parts.
PRÀCTICA DE LA BC I EL CCUC. Es donen notes separades per al primer i darrer número o part consultat. S'utilitza "Descripció basada en:" per introduir la nota relativa al primer número consultat, fins i tot si es té el primer número a mà. S'utilitza "Darrer número consultat:" per introduir la nota relativa al darrer número consultat, fins i tot si es té el darrer número a mà. Per a les publicacions en sèrie antigues, es transcriu la numeració del número, la part o la iteració que és la base de la identificació en el mateix ordre que en l'àrea de numeració, i amb la puntuació prescrita apropiada.
PRÀCTICA DE LA BC I EL CCUC. Si una descripció no es basa en el primer número o part publicats i la primera part es rep posteriorment, s'esborra la nota en un camp 588 ## "Descripció basada en:" i es modifica la descripció com calgui.
Quan es cataloga un número o part que és anterior al número/part esmentat en la nota "Descripció basada en", però no és el primer número/part (per exemple, Descripció basada en el volum 3 i ara s'està catalogant el volum 2), es comparen els elements bibliogràfics d'aquest número/part amb la descripció del registre. Si hi ha diferència, es modifica la descripció com calgui, es donen les notes i punts d'accés que calguin per a la informació d'aquest darrer número/part, i es canvia la nota "Descripció basada en" (camp 588 ##).
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. Per a materials d'arxiu.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC. Per a materials d'arxiu.
ELEMENT BÀSIC PER A LA BC.
S’enregistra el topogràfic i el codi de barres.