Biblioteca de Catalunya >> RDA >> Concrecions a RDA >> Secció 3 >> Capítol 11

Capítol 11: Identificació de les entitats corporatives

Concrecions a RDA
Setembre 2016
Sumari

11.2 NOM DE L’ENTITAT CORPORATIVA

11.2.2.5 FORMES DIFERENTS DEL MATEIX NOM
Quan en les publicacions es troben formes que difereixen de la utilitzada com a punt d’accés autoritzat, es considera que no hi ha hagut un canvi de nom, sinó que les diferents formes són variants d'un mateix nom, quan les diferències són menors, i no es té informació que confirmi que hi ha hagut un veritable canvi de nom. Es consideren diferències menors:
  1. un canvi en la representació de les paraules (abreviatura, sigles o símbols, etc.)
  2. un canvi en una preposició, article o conjuntament;
  3. un canvi en la puntuació;
  4. l'addició, omissió, o la variació de la freqüència d'una paraula en un nom de la conferència.
11.2.2.5.1 ORTOGRAFIA
Si posteriorment es rep un recurs amb el nom en la seva nova forma ortogràfica, es canvia el punt d’accés autoritzat per reflectir la nova ortografia i es fa com a variant de nom la forma anterior.
11.2.2.5.2 LLENGUA
Si l'entitat corporativa té més d'una llengua oficial i una d'elles és el català, es tria la forma en català com a nom preferit.
Alternativa: S'aplica quan el nom d'una entitat internacional figura anomenada formalment en les fonts principals d'informació dels recursos associats en català, o en obres de referència catalanes fiables.
11.2.2.5.4 NOM CONVENCIONAL
Excepció. Ordes i societats religiosos:
Si és possible, es tria la forma més coneguda en català. Es prefereix els noms convencionals o populars sobre els noms oficials. Per ordre es tria de les obres següents:
  1. Gran enciclopèdia catalana.
  2. Guia de la vida religiosa a Catalunya: instituts i comunitats, obres i dedicacions. Barcelona: Unió de Religiosos de Catalunya, [1997?]-
  3. Publicacions de l'entitat on aparegui la forma catalana del nom.
11.2.2.6 CANVI DE NOM
(vegeu: Concreció a RDA 11.2.2.5 i Concreció a RDA 32.1.1.3)

Es considera que no hi ha hagut un canvi de nom, quan les diferències són menors i no es té informació que confirmi que hi hagi hagut un veritable canvi de nom. Es consideren diferències menors:
- un canvi en la representació de les paraules (abreviatura, sigles o símbols, etc.),
- un canvi en una preposició, article, etc.,
- un canvi en la puntuació,
- l'addició, omissió, o la variació de la freqüència d'una paraula en un nom de congres.
11.2.2.8 ARTICLES INICIALS
Alternativa: S’aplica.
11.2.2.12 NOMS TROBATS EN UNA ESCRIPTURA NO PREFERIDA
Alternativa: No s’aplica.

11.2.2.14.2 UNA ENTITAT AMB UN NOM QUE IMPLICA SUBORDINACIÓ ADMINISTRATIVA
Els termes que normalment impliquen subordinació administrativa en català són:

administració
gabinet
agència
gerència
assessoria
grup de ...
comissaria
junta
comissió
negociat
comitè
prefectura
coordinació
oficina
delegació
secretaria
diputació
secretariat
direcció
servei
fiscalia
superintendència
11.2.2.14.6 UNA ENTITAT NO GOVERNAMENTAL AMB UN NOM QUE INCLOU EL NOM COMPLET DE L’ENTITAT SUPERIOR O RELACIONADA
El terme "inclou" en aquesta instrucció s'ha d'entendre com a aplicable a qualsevol relació gramatical entre el nom de l'entitat i el nom de l'entitat superior o relacionada.
La frase "nom complet" s'ha d'entendre referida al nom de l'entitat superior o relacionada i no ha de coincidir necessàriament amb el punt d’accés autoritzatcomplet d’aquesta entitat.
11.2.2.18.1 CAPS D’ESTAT, CAPS DE GOVERN, ETC.
S’enregistra el títol en català.
11.2.2.26.1 BISBES, RABINS, MUL·LÀS, PATRIARQUES, ETC.
S’enregistra el títol en català.
11.2.2.26.2 PAPES
S’enregistra el títol en català.
11.2.2.27 PROVÍNCIES, DIÒCESIS, SÍNODES, ETC., RELIGIOSOS
Primera excepció: S’enregistra el títol en català.
11.2.2.29 MISSIONS DIPLOMÀTIQUES PAPALS, ETC.
S’enregistra el títol de l’emissari en català.

11.3 LLOC ASSOCIAT AMB L’ENTITAT CORPORATIVA

11.3.1.3 DIRECTRIUS GENERALS
No s’abreuja els noms dels països, els estats, les províncies, els territoris, etc., excepte: RSFSR i URSS.
11.3.2.3 ENREGISTRAMENT DE LA LOCALITZACIÓ DEL CONGRÉS, ETC.
Si el congrés, etc. se celebra en més d’un lloc i no és factible enregistrar-los tots, s’enregistra: 1) el/s lloc/s més gran/s; o 2) el lloc principalment associat al congrés, etc.

11.4 DATA ASSOCIADA AMB L’ENTITAT CORPORATIVA

11.4.1.3 DIRECTRIUS GENERALS
S’enregistren les dates segons el calendari gregorià

11.6 NÚMERO D’UN CONGRÉS, ETC.

11.6.1.3 ENREGISTRAMENT DEL NÚMERO D’UN CONGRÉS, ETC.
S’enregistra el número ordinal en català: 1r, 1a, 2n, 2a, 3r, 3a, 4t, 4a, etc.

11.7 ALTRA DESIGNACIÓ ASSOCIADA AMB L’ENTITAT CORPORATIVA

11.7.1.4 TIPUS D’ENTITAT CORPORATIVA
S’enregistra el tipus d’entitat corporativa en català.
11.7.1.5 TIPUS DE JURISDICCIÓ
S’enregistra el tipus de jurisdicció en català si hi ha un equivalent.
11.7.1.6 ALTRA DESIGNACIÓ
S’enregistra la designació en català.

11.13 ELABORACIÓ DELS PUNTS D’ACCÉS QUE REPRESENTEN LES ENTITATS CORPORATIVES

11.13.1.1 DIRECTRIUS GENERALS
Quan dos o més entitats tenen el mateix nom, cal fer una addició a cada nom. Quan és una variant de nom la que entra en conflicte amb un punt d’accés autoritzat, es resol a nivell de la variant. Si el conflicte es dóna entre variants, s’ignora.
11.13.1.2 TIPUS D’ENTITAT CORPORATIVA
Quan la forma del nom triada per al punt d’accés autoritzat conté inicials, s’enregistren en majúscula (amb o sense punts segons correspongui) i s’afegeix el tipus d’entitat corporativa com a qualificador del nom. Alternativament es pot desenvolupar el nom com una adició, si es considera important per a la identificació de l’entitat.

EXEMPLES
111 2# $aCVM (Congrés)

110 2# $aBCGEST (Grup)
410 2# $aB.C.G.E.S.T. (Grup)

11.13.1.3 LLOC ASSOCIAT AMB L’ENTITAT
Quan el lloc associat amb l’entitat corporativa canvia, cal revisar el punt d’accés autoritzat per reflectir el canvi.
Addició opcional: S’aplica si es considera important per a la identificació.
11.13.1.4 INSTITUCIÓ ASSOCIADA
Addició opcional: S’aplica si es considera important per a la identificació.
11.13.1.5 DATA ASSOCIADA AMB L’ENTITAT
Addició opcional: S’aplica si es considera important per a la identificació.
11.13.1.6 TIPUS DE JURISDICCIÓ
Quan un país o un estat, etc. entra en conflicte amb el nom d’un lloc que pertany a una altra jurisdicció, no s’ha de qualificar el país o estat, etc.
Un país o un estat, etc. no s’ha de qualificar per distingir les seves diferents jurisdiccions o etapes històriques. Per a la successió de jurisdiccions s’ha d’utilitzar un sol punt d’accés autoritzat. Tanmateix, quan un país o un estat, etc., entra en conflicte amb el mateix nom d’un lloc més petit dins de la seva jurisdicció, s’afegeix el tipus de jurisdicció com a qualificador a l’entitat geogràfica més gran.

Si una jurisdicció que ha estat tractada com un estat independent és absorbida per una altre estat existent i manté el mateix nom, com a part dins de l’estat que ha efectuat l’absorció, o, si una part d’un estat ja existent esdevé un estat independent i manté el mateix nom, es crea un punts d’accés autoritzat per a la nova entitat i es manté el punt d’accés autoritzat de l’entitat anterior.

Quan el punt d’accés autoritzat resultant no és apropiat per a una jurisdicció antiga amb el mateix nom, s’ha d’utilitzar dos punts d’accés autoritzats diferents, cadascun amb la seva qualificació pertinent.

S’afegeix un qualificador al punt d’accés autoritzat d’una jurisdicció que no entra en conflicte amb una altra jurisdicció quan:
1) el punt d’accés autoritzat d’una jurisdicció té el mateix nom que el d’una àrea geogràfica, però el territori governat per a la jurisdicció varia significativament de l’àrea geogràfica;
2) el punt d’accés autoritzat per la jurisdicció és el mateix que el nom d’una àrea geogràfica però el nom de la jurisdicció ha cessat.
11.13.1.7 ALTRA DESIGNACIÓ ASSOCIADA AMB L’ENTITAT
Addició opcional: S’aplica si es considera important per a la identificació.
Biblioteca de Catalunya >> RDA >> Concrecions a RDA >> Secció 3 >> Capítol 11
(30/09/2016) 		snb@bnc.cat