Títol: Fruta de invierno
Gènere: Article
Referència bibliogràfica: O.C. Vol. II pàg. 225
Data de publicació: 17-10-1905
Tema: teatre, D'Annunzio, gènere, literatura, plasticitat, escenografia, acció, públic, critica, Ibsen, Maeterlinck, Echegaray, hivern, natura, ametller florit
Resum: Amb motiu d'assistir a la representació teatral d'una obra de d'Annunzio, l'autor fa una sèrie de reflexions sobre el teatre: malament rai amb l'obra de teatre que guanya en ser llegida, o la simfonia que guanya amb l'escenografia, etc. Les obres de teatre han de ser acció sintètica i plàsticament representada. Cada gènere literari, o artístic, té la seva forma pròpia. L'època del tombant de segle, segons Maragall, és com una mena "d'hivern" per al teatre. Fins i tot el millor teatre que és el de l'Ibsen no deixa de ser poc teatre perquè és massa un teatre d'idees. I l'Echegaray, amb el seu premi Nobel i tot, és un anacronisme. El "gènero chico" és, com els bolets, un fruit d'hivern i sovint, com aquests, fortament verinós. Però cal confiar en els ametllers florits.