Títol: Elogio del vivir
Gènere: Elogi
Referència bibliogràfica: O.C. Vol. II pàg. 67
Data de publicació: 26-10-1910
Tema: vida, vitalisme, amor, mort, automatisme, abstracció, particular universal, Déu, Jesucrist, cristianisme, vocació, il·lusió, combat interiór, esforç, caos, saviesa cor, instant eternitat
Resum: La vida és esforç de ser més, això és, l'amor lluitant contra el caos i la inèrcia. Molt sovint caiem en l'automatisme, a nivell personal o social, i ens cal un revulsiu per tornar a viure. Maragall parla d'un home excepcional, sembla que seguint la teoria dels herois de Carlyle. Aquesta visió cíclica vida- mort- vida és el cercle viciós de la vida lluitant contra el cercle viciós de la mort. Perquè Maragall creu sempre en l'últim impuls de vida que conservem sempre molt endins. I per això creu més en les revolucions que van de dins a fora, en el combat interior individual més que no pas en les "abstraccions" imposades desde fora. I acaba dient que l'autèntic cristianisme encara no s'ha viscut en la societat. Només en alguns casos esporàdics.