Josep M. Huertas: denúncia, lluita, compromís
Data inici: 20/06/2023 Data final: 29/07/2023
Lloc: Espai Zero
Horari: Dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes de 9 a 14 h
Comissariat:
Pepa Bagaria, Hemeroteca
Jaume Clarà, Secció de Col·leccions Generals
Anna Gudayol, Secció de Manuscrits
El cas Huertas (1) - Documents
El cas Huertas (2) - Documents
Periodisme des dels barris (1) - Documents
Periodisme dels barris (2) - Documents
Denúncia, lluita, compromís... Tres paraules que defineixen tant la trajectòria personal com la professional de Josep Maria Huertas Claveria. Denúncia de la realitat social de Barcelona i els seus barris, lluita per la llibertat d’expressió, compromís amb la professió i el conjunt de la societat. Una actitud que neix en les darreres dècades del franquisme i els anys de la transició, però que traspua al llarg de tota la carrera professional.
Huertas neix a Barcelona el 24 de novembre de 1939, just després d’acabar la Guerra Civil. Fill d’un periodista franquista que abandonà la família, el 1963 comença a estudiar periodisme i a col·laborar a la revista Signo i, poc després, a El Correo catalán; al llarg dels anys també publica a Tele/eXpres, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia i Avui i a les revistes Destino, Cuadernos para el diálogo, Oriflama i Tele/estel, entre moltes altres, a més de ser impulsor de la segona etapa de la revista 4 Cantons, del barri del Poblenou. L’any 1966 contribueix a la creació del Grup Democràtic de Periodistes.
Fruit de les seves inquietuds, s’especialitza en el periodisme de proximitat i en els problemes dels barris emergents. El 1975, la publicació d’un article sobre els prostíbuls de Barcelona, regentats sovint per vídues de militars, li comporta un consell de guerra i una condemna de presó, un fet que genera protestes ciutadanes i professionals i el dona a conèixer arreu.
Huertas esdevé amb els anys un dels principals cronistes de Barcelona, sobretot treballant a peu de carrer; els aproximadament 6.000 articles publicats donen idea de l’abast de la seva obra. El 2006 és reconegut per la professió amb la presidència del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Pocs mesos després, però, mor de manera prematura.
L’any 2018 la família Huertas fa donació a la Biblioteca de Catalunya del seu fons bibliogràfic, hemerogràfic i documental. Centrat en la realitat veïnal i la història social i urbana de la segona meitat del segle XX, inclou també material relacionat amb el seu empresonament. Un conjunt que ens permet aproximar-nos al periodisme del tardofranquisme i la transició.