Maria Josepa Colom i Sambola (Cervera, 1927 – Barcelona, 2017) es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis i després a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, on tingué com a professor de gravat a Antoni Vila Arrufat. En aconseguir l’any 1954 el títol de professora de dibuix va anar al Pakistan, on hi romangué tot l’any 1955; un temps que no desaprofità, ni com a artista ni com a docent, exercitant-se a la vegada com a pintora i com a professora de dibuix. En aquell país descobrí un repertori, l’oriental, que serà recurrent a moltes de les seves obres posteriors.
Si bé als seus primers anys explota més la seva vessant com a pintora, la crítica d’art de l’època, i posteriorment la historiografia, la valorà sobretot com a gravadora. Jaume Pla, coneixedor del seu talent –en tant que Colom era alumna seva al Conservatori de les Arts del Llibre, dirigit aleshores per Frederic Marés–, la convidà a participar el 1957 a les Edicions de la Rosa Vera, col·laboració que es repetiria dues vegades. Colom va acabar substituint-hi Pla com a docent de gravat l’any 1961, qui a la vegada havia substituït a Teodoro Miciano. La gran especialitat de Colom, i amb la qual fou reconeguda arreu, fou la manera negra o mezzotinto, tot i que amb qualsevol de les tècniques calcogràfiques com l’aiguafort, el vernís tou, la resina o l’aiguatinta ens va oferir grans obres, per no dir que també excel·lí amb la xilografia.
L’any 1957 entra a formar part de la Asociación de Exlibristas de Barcelona, on coneixerà un altre mentor important en la seva carrera Antoni Ollé Pinell. Colom va participar en els congressos europeus d’exlibristes que se celebraven cada dos anys, i realitzà seixanta-cinc ex-libris. Va exposar en una seixantena de mostres aproximadament, tant nacionals com internacionals, entre individuals i col·lectives, i fou membre activa de la Agrupación de Artistas Actuales, que la nomenà presidenta del comitè promotor de la gran 1ª Muestra Internacional de Grabado y Litografía de 1969.
Amb aquest gran donatiu del qual ara exposem una selecció –queden fora molts treballs seus com aquarel·les, gouaches, monotips, dibuixos i gravats de gran format, així com les matrius de molts dels seus gravats– hom pot veure que la seva obra no només esdevé una lliçó de tècniques de gravat, sinó també la d’una artista que no renega de l’art que la precedeix i que, a la vegada, defineix una veu pròpia al llarg de la seva trajectòria.
