En l’esperit de Josep Trueta. Un científic a la Biblioteca de Catalunya

Data inici: 31/10/2007 Data final: 30/11/2007

Lloc: Vestíbul de la Biblioteca de Catalunya

Comissariat: Josep Casals i Joan Falcó (secció de manuscrits de la BC)

Josep Trueta i Raspall (Barcelona, 1897-1977) fou un cirurgià de relleu internacional i un català insubornable. El metge format aquí, a les sales gòtiques de l’Hospital de la Santa Creu sota el mestratge del doctor Manuel Corachan, formulà i practicà els cinc procediments per al tractament de les ferides de guerra, tècnica que evita amputacions i gangrenes, i que és conegut com a mètode Trueta.
La derrota republicana el portà a l’exili i, quan residia a Anglaterra, trobà les condicions òptimes per a l’activitat docent com a catedràtic de cirurgia ortopèdica a la universitat d’Oxford (1949) de la qual havia estat nomenat Doctor Honoris Causa el 1943. Les recerques al Nuffield Orthopedic Centre permeteren estudis experimentals sobre la vascularització òssia i els processos regeneratius, i descobrí dos circuïts vasculars funcionals en els ronyons. En el camp de l’ortopèdia Trueta aportà tractaments quirúrgics de les principals malalties (osteomielitis, poliomielitis, etc.).
Com a català fidel s’incorpora al Consell Nacional de Catalunya. Trueta redactà The Spirit of Catalonia, on presenta Catalunya als lectors anglesos i que esdevé l’obra més reeditada. Prengué part activa en nombroses iniciatives per al reconeixement de la realitat nacional catalana.
El 1979 les filles --Amèlia, Montserrat i Júlia-- feren donació a la Biblioteca de Catalunya dels seus papers i llibres i de l’arxiu personal, inclosos significatius objectes testimonials (retrat a l’oli, cap i mà en bronze) i els diplomes i condecoracions. Durant 2007 encara han fet noves aportacions. La biblioteca conserva tota aquesta donació en la Sala Josep Trueta.
La mostra presenta una tria del llegat en sis expositors temàtics: l’home, el descobridor, el cirurgià i el docent, el català exiliat, amics i corresponsals i reconeixements internacionals. Una vitrina mostra la mà del cirurgià en bronze i una reproducció del retrat a l’oli.