Els juristes de les llibertats catalanes (segles XVI-XX)
Data inici: 10/12/2013 Data final: 09/01/2014
Lloc: Espai Zero
Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes, de 9 a 14 h
Comissariat: Joan Pons Alzina, Arxiu de la BC
Els juristes són els protagonistes de primera fila en l’ordenament que la societat estableix en cada nova vicissitud i època històrica. El Dret viu a través dels advocats que el glossen, l’empren i n’aconsellen la progressió. Fidel reflex de qualsevol iniciativa humana, tant privada com pública, sempre debatuda, és la controvèrsia doctrinal. Per això, en l’empenta cultural i política per a la defensa dels llegats històrics, com també per a la instauració d’institucions pròpies, els lletrats del país han tingut una gran rellevància. El catalanisme no es pot entendre sense ells.
Amb motiu del congrés Els juristes catalans i l’Estat, la Biblioteca de Catalunya ha volgut fer una tria d’impresos i manuscrits, conservats entre els diferents fons de la institució, dels lletrats catalans dels segles xvi al xx. La selecció, i com no podia ser d’altra manera donat el volum de la producció conservada, és només una escollida; un tast fet procurant recollir els autors i títols més representatius i significatius; pensada però també alhora perquè serveixi d’estímul al seu coneixement per part d’investigadors i lectors.
Entre les Corts de 1599 i les de 1701, la cultura jurídica presenta continuïtats i novetats. D’una banda, com a referent primordial, els advocats segueixen bastint l’exercici mitjançant l’ius commune (Dret romà - canònic) i els iura propria (Constitucions de Catalunya, Usatges de Barcelona i els llibres de privilegis...) però per l’altra, donada la impossibilitat d’actualització de les lleis, els advocats posen ulls fits a les sentències del Consell Reial. És el gran segle dels decisionistes. Amb el Decret de Nova Planta, les llibertats públiques catalanes queden ben reduïdes, però, des dels estudis històrics de la Il·lustració i la Renaixença primer, i aprofitant les conjuntures històriques que els són propícies després, la Mancomunitat (1914-1925) i l’Autonomia Republicana (1931-1936), els juristes basteixen un nou dret públic per a la Catalunya del futur.