El 125è aniversari del II Congrés Catalanista de 1883

Data inici: 14/05/2008 Data final: 14/07/2008

Lloc: Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya

Comissariat: Joaquim Ferrer

El segle XIX a Catalunya es caracteritzà per la projecció de les energies de la societat catalana amb una renovada intensitat i creativitat. Aquesta vitalitat és fàcil de comprovar en la realització de la Revolució Industrial, en la formació dels moviments socials i en l’esclat de la Renaixença.
 
 Sorgí la Renaixença com un moviment que maldava per retornar el màxim reconeixement a la llengua catalana, impulsar la creació poètica i estimular el coneixement de la història pròpia.
 
 Després d’una primera i fructífera etapa, en la dècada de 1880-90 la Renaixença entrà en l’afany de completar el catalanisme cultural amb la pràctica del catalanisme polític, afany al capdavant del qual es trobava Valentí Almirall, qualificat per Prat de la Riba com “el precursor”.
 
 Aquest esforç de maduració del catalanisme, en incorporar-hi la dimensió política, cristal·litzà en dos Congressos Catalanistes, el de 1880 i el de 1883, on es debateren els camins per accelerar la Renaixença.
 
 El II Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona el juny del 1883, és especialment important perquè, fruit dels seus debats, s’aprovà el que ha estat considerat com el primer rebuig al “sucursalisme polític”.
 
 Aquella posició a favor de partits catalans, és a dir, sense dependències orgàniques externes, significà un pas endavant en la formació d’un marc polític modern i representatiu de Catalunya. Segueix essent un element constitutiu de la política catalana i una condició perquè sigui útil al seu poble.