L'origen del Cosmos, de la Terra i de la Humanitat sempre han estat un enigma, únic i comú a tots els pobles. Cada civilització i cada cultura l'han resolt amb uns plantejaments i respostes diversos i peculiars, donant pas a un Imaginari diferent que ha plasmat els seus propis mecanismes i les seves pròpies versions.
Des del principi dels temps, aquestes primeres respostes s'han donat tenint com a referent la IMATGE, la PARAULA, el SO (el tro), el RITME, els QUATRE ELEMENTS, etc.
Així, des de sempre, els éssers humans han anat simbolitzant, fabulant: tant les més elementals formes d'expressió i vivència humanes, com recordant i creant mites, relats, símbols, consolidant les tècniques i les arts inventades i dominades a poc a poc, com també les formes de vida quotidiana, rituals i el seu entorn, diferents segons cada civilització i cultura. Tots aquests materials simbòlics han ajudat la humanitat a bastir unes respostes vàlides per a superar l'angoixa del TEMPS i els grans dilemes i misteris (mitologemes) que sap que marquen la seva vida quotidiana i el seu destí: L'ALTRE, L'ALTERITAT, LA VIDA, LA MORT i EL MÉS ENLLÀ.
Per sobreviure, la humanitat ha hagut de crear el seu propi microcosmos, el seu propi espai, la seva pròpia cultura. Del pou de les cultures, és d’on l’home pot treure l’aigua, i la força que necessita en el seu trajecte antropològic. Conscients de la riquesa patrimonial de la Biblioteca de Catalunya, hem gestionat aquesta exposició, que va tenir una primera presentació a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
Seguint un plantejament cronològic, presentem breument una visió de tres estudiosos del pensament simbòlic humà, des del Caos al segle XX: Gilbert Durand, Marius Schneider i Juan Eduardo Cirlot.
Obres exposades
