Calonge, en personal
Data inici: 18/11/2019 Data final: 17/12/2019
Lloc: Espai Zero
Horari: De dilluns a divendres de 9 h a 20 h - Dissabtes de 9 h a 14 h
Comissariat:
Roser Pintó i Blanca Reyes, Unitat Gràfica
Amb la col·laboració d'Antoni Guiral
Antoni Calonge Fontcuberta (Caldes de Montbui, 1956 - Barcelona, 1988) fou un dibuixant i pintor que va començar a publicar a partir de 1973 en premsa i revistes com Bésame mucho o Don balón; paral·lelament es guanyava la vida fent caricatures en una paradeta de la Rambla i venent paisatges d’arquitectures inanimades que signava amb el pseudònim “Paradox”. De 1980 a 1988, però, es va dedicar principalment a dibuixar per a El Víbora, revista de còmic underground, que justament enguany compleix 40 anys de la publicació del primer número. El Víbora congregava al seu voltant el moviment contracultural a Barcelona en els inicis de la democràcia; Calonge hi va participar amb una sèrie de protagonistes marginals i subversius que van marcar una època. La primera historieta que va publicar-hi va ser a l’especial Toda la verdad sobre el golpe, de 1981, i la darrera, pòstumament, va ser Vía Barcelona 93, en el número 109, de febrer de 1989.
Hi ha molt poca informació bibliogràfica sobre Calonge; de fet, el 1983 Ediciones La Cúpula va publicar un àlbum amb dibuixos inèdits seus, però sense cap estudi preliminar o text introductori. Només se’n va difondre una semblança necrològica en el número 108 de El Víbora. Aquesta manca de referents biogràfics, unida a la qualitat de la seva obra, l’originalitat dels seus personatges i la seva mort tràgica i prematura, han fet de Calonge un autor de culte, l’obra del qual és buscada pels col·leccionistes, que creien, fins fa poc, que no existien originals, perquè el propi autor els havia destruïts. Tanmateix, el 2015 el Museu Thermàlia de Caldes de Montbui va mostrar al públic els dibuixos recuperats per la seva germana en un altell de l’habitatge familiar.
És una sort, per tant, que aquest fons s’hagi recobrat i que una bona part del qual sigui a la Biblioteca de Catalunya; en total són més d’un centenar de dibuixos originals en gran format, majoritàriament acabats i en general acolorits, el 60% dels quals són per a El Víbora.
Hem volgut mostrar l’obra d’un autor tan particular declinant el pronom personal; cada àmbit de l’exposició correspon a un pronom personal tònic, que ens serveix per veure com es percebia a si mateix i com era la seva relació amb els altres.