Amb el nom de Catalònica es coneix l’agregador de continguts digitals de Catalunya, un projecte anhelat des de fa anys que finalment ha vist la llum. Però, per què ens pot servir Catalònica? D’on surt aquest nom? Quina relació té Catalònica amb Europeana? I, què hi podem trobar? Aquestes i altres preguntes són les que mirarem de resoldre en aquest capítol, amb Eugènia Serra, la directora de la Biblioteca de Catalunya, i amb Marta Riera, tècnica de l’Àrea de Direcció de la Biblioteca.

Descobrim alguns petits tresors que conservem a la Biblioteca de Catalunya relacionats amb les festes de Nadal. Un capítol que fem amb l’ajuda de Marga Losantos, responsable del Servei d’Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya. Així, parlem de literatura, de música, d’il·lustracions i també de menjars. Tot això il·lustrat amb músiques nadalenques, dels fons de la Biblioteca i també dels segells discogràfics La mà de Guido, Columna Música i Ars Harmonica, que ens han cedit gentilment l’autorització per a poder-ne fer ús en aquest capítol tan nadalenc.

Foto de portada d'aquest capítol: Il·lustració de Joaquim Renart.

Aquesta vegada ens fixem en les correspondències que podem trobar als fons conservats a la Biblioteca de Catalunya, concretament a la Secció de Manuscrits. T'expliquem com aquestes cartes arriben fins a la Biblioteca, com les tractem i classifiquem, i també descobrim algunes curiositats que hi podem trobar.
Un capítol que fem amb la companyia de Lourdes Martín i Iris Torregrossa, bibliotecàries de la Secció de Manuscrits i Fons Personals.

Foto de portada d’aquest capítol: Oriol Miralles.

Dediquem aquest capítol a Concèntric, una discogràfica molt important que va tenir una vida més aviat curta, però que va fer una feina extraordinària en molts àmbits de la nostra música, i que va involucrar també els dissenyadors, fotògrafs, il·lustradors i grafistes catalans més moderns del moment. Margarida Ullate i Estanyol i Pol Cruells, de la Unitat de Sonors i Audiovisuals, ens parlen de quina trajectòria va tenir aquest segell discogràfic i quina part del seu fons conservem a la Biblioteca de Catalunya.

La International Federation of Library Associations and Institutions, més coneguda amb la sigla d’IFLA, és una organització mundial que reuneix institucions bibliotecàries d’arreu del planeta. Es troben una vegada a l’any, a l’estiu, per posar en comú i debatre sobre el moment actual de les biblioteques, però també per abordar nous projectes i reptes per al futur. Núria Altarriba, la directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya, ha assistit a diversos congressos, entre els quals el que es va fer a la ciutat neerlandesa de Rotterdam l’agost del 2023. Un capítol d’Una caixa de sorpreses que tracta de biblioteques.

La poesia catalana ha anat molt lligada al llarg de la història al món de l’art, gràcies sobretot a l’obra dels grans artistes que l’han il·lustrada. Especialment durant la segona meitat del segle XIX i fins al final de la Guerra Civil. Aquesta és l’època que comprèn l’exposició que des del 10 d’octubre i fins al 20 de desembre del 2023 es pot visitar a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Catalunya. Margarida Casacuberta, comissària juntament amb Aitor Quiney d’aquesta mostra, ens parla del seu origen, de com s’estructura, què vol transmetre i, finalment, ens proposa una visita on descriu algunes de les peces més destacables. L’exposició Imatge & Poesia. Les poètiques de la modernitat, es va poder veure a Girona fa uns mesos i ha estat organitzada conjuntament per la Fundació Rafael Masó i la Biblioteca de Catalunya.

ARCA és un projecte col·laboratiu impulsat des de fa temps per la Biblioteca de Catalunya, que involucra diverses entitats i institucions del nostre país. Té com a objectiu principal permetre l’accés virtual a tothom qui ho vulgui, a un munt de títols de revistes i diaris antics, i no tan antics, publicats a Catalunya. De com funciona aquest portal web i què hi podem trobar, tracta aquest capítol, que compartim amb Pepa Bagaria, directora de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, i Paquita Navarro, cap de Digitalització.

En aquesta ocasió ens aproximem a la figura d’un dels poetes més importants del Barroc a Catalunya: Vicent Garcia, conegut popularment com el Rector de Vallfogona. Però qui va ser en realitat Vicent Garcia? Què en sabem de la seva vida? I per què és tan popular encara avui en dia? Aquestes i altres preguntes són les que mirem de resoldre amb l’ajuda d’Albert Rossich, catedràtic emèrit de literatura catalana de la Universitat de Girona, editor de l’obra poètica d’aquest autor i comissari de l’exposició de la Biblioteca de Catalunya que commemora els 400 anys de la mort d’aquest personatge.

En aquest capítol del pòdcast et volem parlar de nosaltres, de la Biblioteca i del nostre futur. Eugènia Serra, la directora, ens explica què és el Pla Estratègic 2023-2027 de la Biblioteca de Catalunya i quins són els aspectes més importants que conté. A més, en la part final, descobrim com serà la nostra biblioteca en un futur no molt llunyà.

Foto de portada d'aquest capítol: Oriol Miralles.

Sabies que la Biblioteca de Catalunya cedeix cada any desenes dels seus documents per a ben bé una vintena d’exposicions, nacionals i internacionals? En aquest capítol del pòdcast, Núria Flix, coordinadora de la gestió de préstec per a exposicions, ens explica en què consisteix aquest servei de la Biblioteca i com s’organitza. A més, Carina Mirassó, una de les comissàries, ens explica què s’amaga al darrere de la mostra "Patrimoni en moviment", que del 31 de juliol al 16 de setembre es pot veure a l’Espai Zero de la Biblioteca.