Ràdio Barcelona i Dalí, dues celebracions

Joaquín Soler Serrano va fer una entrevista al pintor empordanès el 26 de maig de l’any 1959 per a l’espai radiofònic “El Programa”, patrocinat per Lavadoras Bru i que s’emetia cada dimarts a dos quarts d’onze de la nit per Radio Barcelona. El primer es va radiar el dia de Reis del 1959, poc després que Soler Serrano tornés de la seva estada a Veneçuela, i per allí varen passar personalitats i es donà compte d’esdeveniments del món de la cançó (Charles Trenet, Josephine Baker, Lola Flores, Maria Callas, el Festival de San Remo i el d’Eurovision), d’actualitat (casament del príncep Aki-Hito i Michico Shoda a Tòkio, presentació de la música del film Orfeo Negro) o d’humor. El mateix periodista, al número 158 de la revista Ondas, definia així aquest espai radiofònic amb motiu de les seves 25 emissions:
“El Programa no quiere más definiciones, colores ni etiquetas, porque aspira a batir con sinceridad y entusiasmo todos los frentes de lo actual, todos los aspectos de la vida, sin sujetarse a patrón alguno...” 
 

D’aquesta entrevista, que dura gairebé vint minuts, n’hem seleccionat un fragment prou significatiu dins la biografia personal de Dalí i, alhora, pensem que il·lustrador d’una època de canvis. Quan Soler Serrano pregunta a Dalí si veu gaire bojos pel món, el pintor fa referència a la paranoia de molts científics, citant explícitament Werner Heisenberg. La relació de Dalí amb la ciència ha estat un dels motius d’estudi de la vasta i extravagant personalitat del pintor empordanès, tal i com descriu el professor Ferran Sáez Mateu:

“La relació de Dalí amb la ciència –en especial amb la física i la biologia– no pot ser reduïda a una de les múltiples disfresses pintoresques amb què va arrodonir el seu indescriptible personatge, sinó a un intent d’anar més enllà de la banalitat de la realitat immediata, d’ultrapassar-la (aquesta és precisament l’etimologia del mot surréaliste). Des de la perspectiva daliniana, la física o les matemàtiques són, en aquest sentit precís, “surrealistes” perquè no s’aturen en la contemplació ingènua dels objectes quotidians, sinó que hi perceben elements invisibles, impregnats sovint d’una enorme capacitat de suggeriment poètic”.
 
 
Salvador Dalí havia reconegut en diverses ocasions que no sabia res de ciència, i que aquesta mateixa ignorància era el que el permetia elucubrar sobre els temes que l’apassionaven. Al diari “Avui” del 18 d’octubre del 2003, el també professor Josep-E Baños publicà un article en el qual se centrava només en dues de les obsessions científiques de Dalí: la psicoanàlisi i el descobriment de l’ADN. Però l’interès de Dalí per la ciència anava més enllà. Carme Ruiz, del Centre d’Estudis Dalinians, comenta que a la biblioteca del pintor hi havia una bona col·lecció de llibres i publicacions científiques que havien estat llegits i anotats. Aquestes lectures varen influir en la concepció d’algunes de les obres que Dalí pintaria a partir dels anys trenta i fins gairebé el final de la seva etapa productiva, els títols de les quals en són ben demostratius (Idil·li atòmic i urànic melancòlic, o Galacidalacidesoxyribonucleicacid, entre d’altres).
 
Una segona qüestió que es planteja a Dalí en l’entrevista és com veu ell l’evolució del món i de la humanitat. Fent referència al seu discurs pronunciat a la performance que organitzà el 12 de maig de l’any 1958 al Théatre l’Étoile de París, la resposta reflecteix una visió esperançadora i positiva del futur que es basa en dos fets: per una banda, la unitat moral de la França post-bèl·lica entorn al general De Gaulle. Per l’altra, el reforç que representarà per a aquesta unitat moral el pròxim Congrés Ecumènic del 1962-1965 (Concili Vaticà II), tema sobre el qual acabaria pintant un quadre el 1960. No és estrany tampoc el seu interès pels temes religiosos del seu temps, tenint en compte que, després de la seva reconversió al catolicisme el 1951, Dalí escriu un Manifest místic en el qual expressa la seva actitud artística del moment, representada per un retorn al classicisme i l’exploració del que anomenà “misticisme-atòmic”. L’estat general d’optimisme amb què s’expressa a l’entrevista no l’impedeix, però, comentar el seu anterior convenciment de l’adveniment de la III Guerra Mundial, fins al punt que havia de formar part de l’argument d’una òpera que diu estar escrivint (Être Dieu?).

Finalment, i preguntat sobre quin serà el seu pròxim quadre, Dalí descriu una particular visió del Descobriment d'Amèrica per Cristòfol Colom, pintura en la qual està treballant i que mostrarà el moment històric immediatament anterior a la primera petjada del descobridor sobre el nou continent, portant en estendard la figura d’una Gala mística.
El que us mostrem es tracta, doncs, d’un fragment sonor de tres minuts en el qual es condensen dos temes que Dalí desenvoluparà en un període llarg de la seva vida: l’interès per l’evolució científica i el misticisme.

Citació bibliogràfica

Dalí, Salvador [Entrevista a Salvador Dalí, pintor. 19590526] [Enregistrament sonor]. -- Barcelona : Ràdio Barcelona, [1959]. -- 1 bobina sonora (19 min, 34 s) : 2 pistes, 19 cm/s, mono ; 13 cm, cinta 1/4"
TOP: CSFon-CD 156 (RB-BO 565)

Enllaços relacionats

Obres de Dalí al catàleg de la BC
Obres sobre Dalí al catàleg de la BC