Pere Costa i Cases

dibuix a la ploma acolorit, del que hauria estat el retaule major de l’altar de l’església de l’Hospital de Sant Pere i Santa Marta de Barcelona

Traça de l'altar major de l'església de l'antic Hospital de Sant Pere i Santa Marta, de Pere Costa (1756)

Autors: Francesc Fontbona (Unitat Gràfica)

L’arquitecte, escultor i acadèmic Pere Costa i Cases (Vic 1693 – Berga 1761), fill de Pau Costa, potser el millor escultor barroc català, és un dels noms més destacats del Barroc classicista de nostre país. Es formà en l’estela de Conrad Rudolf o Ferdinando Galli, els artistes preponderants en la cort que el rei-arxiduc Carles d’Habsburg –el primer Carles III i el futur emperador Carles VI-, mantingué a Barcelona a començaments del segle XVIII.

Pere Costa, membre de mèrit de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid, autor entre altres obres de la façana de la catedral de Girona, és l’autor d’aquesta traça, dibuix a la ploma acolorit, del que hauria estat el retaule major de l’altar de l’església de l’Hospital de Sant Pere i Santa Marta de Barcelona.

Aquest era un edifici construït entre 1735 i 1747, a la Riera de Sant Joan, per a substituir-ne un d’anterior desaparegut amb la construcció de la Ciutadella. Aquest nou hospital també va desaparèixer, a començaments del segle XX, amb les obres d’obertura de la Via Laietana, que varen partir traumàticament el casc antic de la ciutat per facilitar la circulació entre l’Eixample i el port.

Aquest projecte de Pere Costa no s’arribà a fer, i posteriorment (1807-1819) va fer-se’n un altre ja neoclàssic, de Salvador Gurri, amb escultures de Damià Campeny, la traça del qual, més modesta, també és a les nostres col·leccions.

El bell dibuix acolorit de l’altar de Costa, peça destacada del disseny barroc català (1756), mostra un conjunt en el que apareixen per partida doble els escuts de Barcelona i de Pere Desvilar, fundador de l’hospital medieval antecessor del de Sant Pere i Santa Marta, imatges que centren també l’altar dissenyat per Costa, que hauria coronat, com es veu al dibuix, un medalló amb la figura de Sant Josep i el nen Jesús. Altres figures previstes al disseny del retaule, a part de diversos àngels i querubins disseminats per tot l’altar, són les de la Fè, amb el calze i la creu, i l’Esperança, amb l’ancla, situades al nivell del sagrari a banda i banda del conjunt.

Citació bibliogràfica

Costa, Pere. Traça de l'altar major de l'església de l'antic Hospital de Sant Pere i Santa Marta, a Barcelona, 1756.
Ploma i aiguada amb tocs de color, sobre paper.
RE: 8106 I. Localització topogràfica.: XVI.1 A

Enllaços relacionats

Estudis sobre Pere Costa al catàleg de la BC